Les converses amb empresàries i empresaris durant aquestes darreres setmanes han estat d’un gran interès i han proporcionat concreció i relleu a les impressions que ja teníem a partir d’economistes i altres persones d’ERC i del seu entorn que treballen especialitzadament els temes econòmics. La majoria d’empreses, per no dir totes, han estat concebudes per guanyar diners. No cal donar-hi més voltes. Però també moltes van més enllà i assumeixen objectius de caràcter social, cívic o cultural. Les empreses, així, modelen la seva identitat. De vegades d’això se’n diu imatge corporativa i respon a una veritable estratègia de comunicació. Les empreses volen vincular-se a elements o a valors que potser no formen part substantiva del seu negoci, però que proporcionen prestigi, reconeixement, bona reputació. El mateix passa amb els productes d’aquestes empreses, la seva imatge de marca, la seva presentació, i la publicitat que vol associar-los amb les idees d’èxit, modernitat, joventut, dinamisme o identificacions similars que els consumidors podem considerar positives o atractives. Les empreses, doncs, tenen identitat. També identitat local, nacional o multinacional. En funció de qui n’ostenta la propietat o el capital, dels mercats principals, de la seva implantació laboral.