Aquest dissabte vaig ser a Lleida per presentar el programa d’Esquerra sobre agricultura; un  sector estratègic pel país que no ha estat ben tractat durant molts anys i que per això presenta dèficits importants com la dispersió parcel·laria, la manca d’infrastructures, l’insuficient desenvolupament de les cooperatives i del sector productiu, entre molts altres. Per aquest motiu, necessitem una administració que lideri el sector, que garanteixi  la competitivitat, la qualitat, la innovació, l’ocupació i la diversificació rural. Transformar la realitat de l’agricultura i del món rural és una prioritat d’Esquerra.
 [+]

La matinada de diumenge a dilluns comença oficialment la campanya. De fet per a moltes i molts de vosaltres suposarà seguir amb la intensa activitat que veniu portant a terme els darrers mesos. També per a la direcció d’Esquerra i els quadres territorials. Com bé sabeu, en Carod i jo mateix ens hem reunit i escoltat més de 14.000 persones cadascun. Així doncs, arribem al que per alguns és el tret de sortida amb la sensació de ser el nostre esprint final. El 70 per cent de la feina està feta i ben feta. Hem motivat la nostra gent. Hem sabut explicar quina tasca ha desenvolupat Esquerra al Govern de Catalunya. Hem recuperat molta de la gent que el 18 de juny al referèndum de l’Estatut es va quedar a casa i que ha vist que el temps ens està donant la raó: que amb l’Estatut de la Moncloa no anem enlloc. Les enquestes també ho estan constatant.

 [+]

Aquest migdia he signat la renovació del conveni de col·laboració entre la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i Esquerra amb l’objectiu de sumar esforços pel reconeixement i oficialitat de les Seleccions Esportives Catalanes. Considero que l’èxit de participació i seguiment del partit entre les seleccions nacionals d’Euskadi i Catalunya exigeix una major implicació en l’assoliment d’aquesta fita. Per aquest motiu, des d’Esquerra hem volgut renovar el nostre compromís amb la Plataforma Pro Seleccions; una associació que està realitzant una feina molt important en la lluita pel reconeixement de les nostres seleccions esportives. El passat 8 d’octubre, el Catalunya-Euskadi es va convertir en el tercer partit amb més afluència de públic de tots els que, en data FIFA, es van disputar. Després de l'Anglaterra-Macedònia ( 72.062) i l'Escòcia-França (57.000) els seguidors catalans i bascos van aconseguir situar el Catalunya-Euskadi en tercera posició del ranking amb 56.354 persones. Aquest fet demostra el gran interès que aquesta iniciativa desperta en el sí de la societat catalana. Sense cap mena de dubte, acabarem portant la samarreta de la selecció catalana.

 [+]

Sense cap mena de dubte pateixo “delirium tremens”; si més no, aquest és el diagnòstic que em faria Javier Solana, Alt representant per a la Política Exterior i la Seguretat de la UE, qui va utilitzar aquesta expressió per referir-se a les persones que troben connexió entre el referèndum d’independència de Montenegro i Catalunya. Entre els que també pateixen “delirium tremens” es troben Hèctor López Bofill i Uriel Bertran Arrué, autors del llibre Montenegro sí, Catalunya també (Ara llibres). Ahir vespre vaig participar en la presentació del llibre que es va fer a la llibreria Proa-Espais de Barcelona i vaig destacar la qualitat i lucidesa d’aquest.
 [+]

A continuació escric quatre idees sobre infrastructures que he utilitzat aquest matí en un col·loqui al Centre d’Infrastructures. Allí he començat amb un fet obvi però molt important: una característica essencial d’una societat és la intensitat i forma com s’efectuen els desplaçaments de persones i mercaderies. I lògicament, el seu progrés social i econòmic està clarament condicionat per com es dóna i com es gestiona aquesta mobilitat. Una bona mobilitat permet multiplicar les relacions comercials i culturals, millorar la qualitat de vida, intensificar les relacions territorials, internacionalitzar-se, diversificar-se, enriquir-se... Ara però, una mobilitat obligada en determinats casos pot suposar perjudicis: situacions de dependència, fragilitat, elevats consums energètics, congestió, contaminació, ineficiència... La mobilitat requereix sistemes de transports eficients i per a això ens calen les consegüents infrastructures. Però insisteixo en que les infrastructures han de néixer d’una necessitat planificada de mobilitat.
 [+]

Hem viscut un cap de setmana molt especial. Ahir diumenge vam fer l'entrega del carnet al militant 10.000 del partit. Des dels temps de Macià i Companys, Esquerra Republicana no gaudia d'una salut de ferro com l'actual. El millor de l'acte va ser comprovar l'empenta i la il·lusió amb que s'incorporen els nous afiliats a la gran família de l'Esquerra catalana independent.
 [+]

Voldria destacar en aquest post la trajectòria de l'heraldista i activista pels drets de gays i lesbianes, Armand de Fluvià. En aquest sentit, dins del marc dels 30 anys del Casal Lambda, vaig tenir l'oportunitat de distingir Fluvià amb la insígnia Francesc Macià en agraïment, del partit que represento, a un amic d'Esquerra i a la ploma més valenta del nostre país a favor de l'alliberament nacional, social i també sexual. Enhorabona Armand!

Sí, repeteixo. Els qui heu seguit el meu bloc al web d’Esquerra recordareu que el mes d’agost en titulava un així en què explicava que els fets ens venien a donar la raó del perquè del nostre No a l’Estatut retallat de Mas-Zapatero: quedava clar amb els episodis viscuts aquells mesos que l’Estatut no donava resposta a reptes tan importants com la immigració o fer competitius els aeroports catalans.
I ara, a més d’això, comencen a evidenciar-se les llacunes d’un pacte tancat a cuita-corrents, amb nocturnitat i per pur interès electoralista. M’estic referint a l’evidència que el que Mas va anunciar el 22 de gener de tornada de Moncloa com a gran conquesta per a Catalunya s’està quedant en un no res. Aquell diumenge, el presidenciable de CiU assegurava que l’acord assolit amb Zapatero suposava entre 2.500 i 3.000 milions addicionals en set anys d’inversions per a Catalunya. Si fem la divisió de 3.000 entre set dóna a prop de 430 milions d’euros per any, una xifra que queda ben lluny del 18,85 per cent total de pressupost que hauria de venir cap a Catalunya en virtut de l’addicional tercera de l’Estatut. I és que, ja ho dèiem, la feina mal feta no té futur.  [+]