PROPOSTES QUE FAN ESCAPAR EL RIURE...

Abans d'ahir, el candidat de la dreta catalana, Artur Mas, va visitar la Universitat Ramon Llull. En el decurs de la visita va anunciar " a bombo i plateret" que pagaria una quantitat important del lloguer dels joves durant els dos primers anys de lloguer del seu habitatge.
Ah!, però només a les parelles legals!!! Per tant l'ajut ( si ho és, que ho dubto) només és un ajut per ajudar a LEGALITZAR PARELLES !!! Ara entenc que els joves que l'escoltàven s'haguessin petat...
Mas creu que l'emancipació juvenil és un carnaval de xifres. El candidat de la dreta catalana no creu que els joves tinguin dret a un procés d'emancipació amb les garanties mínimes per gaudir d'un habitatge digne i d'un treball de qualitat. I també és una mesura antidivorcista. A qui vol subvencionar, realment ? És que només vol subvencionar als fills dels seus amiguets que marxen a viure en parella?. Viure en parella és una cosa molt respectable, però subvencionar la situació no és garantir drets que han de tenir un caràcter més universal. I les famílies monoparentals, i les persones separades, i les dones maltractades i els nous treballadors i els joves que de forma individual volen emancipar-se ?.
Sospito que el tema de "les parelles legals" és una versió light de l'exigència nacional catòlica del vell pujolisme...
Però el drama de l'habitatge ve de lluny. L'administració dels darrers governs de CIU ens va deixar en herència uns recursos molt minsos en matèria d'habitatge protegit ( amb CIU només 6 de cada 100 habitatges construïts tenia algun tipus de protecció). L'ultim any de govern de CIU ( en plena campanya per la seva candidatura a la presidència pagada amb diners públics), el pujolisme va invertir només 1.000.000 d'euros en polítiques d'habitatge social. Quina diferència amb el Govern Maragall!!! El tercer any del govern catalanista i d'esquerres, el Govern del President Maragall ha invertit 156,4 milions d'euros en polítiques d'habitatge. En tres anys,156 vegades més !!!
És a totes, totes,una proposta del túnel del riure.
Compta ! que el talonari esborrajat del Sr. Más no és de fiar.

MONTILLA O MAS , DRETS O XECS.

En aquesta campanya s’esta visquent clarament la diferència de propostes entre dretes i esquerres, entre les propostes del catalanisme social de José Montilla i el neoliberalismo conservador d’Artur Más.

José Montilla ha proposat una mesura de gran importancia per a les famílies : fer gratuïts , en el termini de 4 anys, els llibres de text per als alumnes de l’ensenyament obligatori. Avui dia, una familia pot arribar a gastar una mitjana de 100 euros/any per fill en aquesta despessa. És per això que el candidat del PSC, preocupat pel benestar de les familias i la bona educació dels postres fills, ha estat molt sensible a una problemática que s’ha convertit en un clam popular. A la vegada, la mesura vé a sumar per tal de fer realment gratuït el dret a l’educació obligatòria.

En front a propostes d’aquest tipus, Artur Mas fa propostes socialment regresives ,financierament irresponsables i que es basen només en un coneixement fragmentari de la realitat. Ha promés desgravar a qui estudïi anglès i pugui certificar-ho. La mesura sembla més un bon estímul per al sector de l’ensenyament privat d’idiomes. Però no és de cap manera, la garantia de que tots els nenes i nenes puguin aprendre una tercera llengua.

El que fa falta és garantir que tots els nois i noies dominin un tercer idioma quan acabin l’educació obligatòria. Els successius governs de CIU ens van deixar en herència un dels sistemes educatius amb pitjors rendiments de tota la Unió Europea, amb un índex dramàtic de fracàs escolar. És el resultat d’anys d’una política insuficient en matèria d’inversions a l’escola, en especial a l’escola pública, autèntica garantia de cohesió social i de desenvolupament humà a la nostra societat.

Artur Mas pretén donar un xec a les famílies per tal d’atendre l’educació dels seus fills, deslligant-se después de tota responsabilitat, renunciant a un deure polític, social i moral de defensa dels drets de la infància. La seva màxima és: qui té recursos, el xec li anirà bé , el que no en té “ que es busqui la vida”. Quina diferència amb l’obra del President Maragall creant 35.000 places de llars d’infants a tot el país ( 550 d’elles a la comarca de l’Alt Penedes)!!!

Les propostes de la dreta nacionalista són retrògrades des del punt de vista social. La política de familia i d’infància que practiquen és profundament segregacionista i socialment injusta. Les propostes del socialisme tenen com a finalitat desplegar drets per a tothom, sigui quina sigui la seva situació social o el seu desenvolupament intele.lectual. La Generalitat ha de vetllar per a que la infancia tingui a Catalunya la millor oferta educativa . La qualitat i l’abast d’aquesta oferta són la garantia del nostre propi futur.

Montilla s’ha compromés en incrementar el nombre de places de llars d’infants per tal que el 75% dels nenes entre 0 i 3 anys puguin accedir a una plaça. Per això cal invertir més recursos i fer un exercici ordenat i ejemplar de les finances publiques. Que ningú oblidi que en el darrer mandat pujolista, Artur Mas va desviar diners del pressupost d’educació per finançar la publicitat de la seva campanya com a candidat.

MONTILLA ES MULLA PER L'HABITATGE ACCESSIBLE

José Montilla va anunciar a La Pineda de Gavà el seu compromís polític i personal amb la promoció de l'habitatge protegit. Catalunya pateix, avui, una greu carència de promocions d'habitatge accessible. Són molts els joves que veuen dificultat el seu procés d'emancipació a causa dels alts preus de l'habitatge.
Montilla s'ha compromés en la promoció de 50.000 habitatges nous ( 25.000 d'ells de lloguer) amb règim de protecció, per tant amb preus controlats, i a la rehabilitació de 100.000 habitatges de l'actual parc construit.
Per fer una operació d'aquestes característiques cal tenir una oferta de sòl de 1.000 hectàrees aproximadament, l'ocupació de les quals hauria de seguir criteris de creixement compactat i concentrat al voltant de les àrees i nuclis urbans ja consolidats. L'habitatge social és una demanda qunatitativament important a les capitals de comarca, als eixos de continuitat urbana i a les grans ciutats del país. Per això aquesat acció, no es pot portar a terme sense la col.laboració i la complicitat dels ajuntaments.No serà gens difícil implicar-los. El món municipal coneix el problema i rep, de forma diària, una pressió important de la ciutadania en aquesta direcció.
De forma paral.lela, ens cal continuar treballant a fons per ampliar el mercat de l'habitatge de lloguer. Fer aflorar al mercat l'important parc de psios buits fora una bona solució. Per fer-ho de forma eficaç, un tractament fiscal favorable és una bona eina. Els socialistes sempre hem cregut que el tractament favorable a l'habitatge de lloguer pot donar importants beneficis des del punt de vista social, a la vegada que es pot convertir en un factor d'estímul del mateix mercat del lloguer, tan esquifit, tan raquític i tan car.
Resoldre el problema de l'accés a l'habitatge digne ha de ser una obsessió dels responsables polítics catalans. Montilla ha asumit el compromís. I està disposat a posar-ho en marxa.

NUEVOS VOTANTES,NUEVAS CONTRIBUCIONES

En las elecciones del próximo 1º de noviembre podrán ejercer su derecho al voto más de 60.000 catalanes, de origen latinoamericano, que han obtenido la ciudadania española.Es un hecho importante, tan útil a la sociedad catalana como para los colectivos de nuevos residentes. Por un lado, porque pone de manifiesto la madurez de nuestra democracia y por otro, y no menos importante, por que explicita la voluntad de integración de tantas y tantas personas que han optado por Cataluña para llevar a cabo su proyecto personal de vida.
Quiero desde estas páginas invitarlos a participar activamente en la vida política de nuestro país. No me canso de decir que la ciudadania no es un derecho para ejercer pasivamente. La ciudadania activa dignifica nuestro trabajo y nuestras vidas, hace la sociedad más rica y más exigente y transforma ( en positivo)la calidad de nuestra convivencia.
De la misma manera que miles de catalanes de la diáspora que provocaron la miseria y la dicatdura del pasado contribuyeron a construir la democracia en los países del América Latina, dejando un legado de enorme trascendencia y fuerza cultural y política, hoy los que de allá hemos venido tenemos el compromiso de comprometernos a fondo para desarrollar el catalanismo social que propugna nuestro candidato José Montilla.
La contribución de nuestra participación cívica es el mejor patrimonio que podemos entregar a la tierra de acogida.

UN PACTE PER LA IMMIGRACIO

La proposta programàtica del PSC contempla com a objectiu la necessitat de fer cuallar a Catalunya un Pacte nacional per la Immigració.
És una mesura molt necessària, a la vegada que una urgència per tal de poder resoldre alguns dels reptes que es presenten avui al si de la nostra societat.
Fa uns dies, jo mateix demanava des de les pàgines d'aquest Diari una participació compromesa tant de sindicats com d'empresaris per tal de poder gestionar amb garanties d'eficàcia i de responsabilitat social alguns temes que tenen a veure amb l'atenció i la integració dels contingents de nous treballadors o de treballadors immigrants.Un Pacte per la Immigració no només els ha de tenir en compte, sino que ha de preveure el seu rol actiu.
A banda dels agents socials, l'administració ha de reservar-se el parer de direcció, de motor del Pacte. Ampliar el mapa de serveis bàsics per tal que els sectors socials més vulnerables puguin percebre les prestacions que li pertoquen, és la funció fonamental dels poders públics. Però sense un pressupost públic que atengui de forma universal les demandes de tota la població, qualsevol mesura específica en favor dels immigrants pot convertir-se en font de conflicte . Aquesta política requereix valentia, nous i més recursos, una major especialització professional, creativitat i un espai preponderant en l'agenda política. I considero que no podrà haver Pacte per la Immigració que valgui, si no compta amb el lideratge de les primeres figures polítiques del país.
En tercer lloc, li correspon a la societat civil organitzada ( tan al sector laic com al religiós) la funció de cooperar per tal que l'apertura de les institucions i de les entitats vers els nous col.lectius sigui real. Crec que la tasca de la societat civil és la de reforçar el seu paper d'instruments de socialització i de participació, obrint les portes de les seves seus als nous residents.
A cadascú li correspon una feina específica. De la seva qualitat, profunditat i abast depén la excel.lencia futura de la nostra convivència.

LAS EMPRESAS Y SUS TRABAJADORES INMIGRANTES

No encuentro justo que si el crecimiento de la demanda de mano de obra se produce a causa de la buena marcha de la economía, si la economía va bien y si las empresas necesitan más trabajadores, los empresarios no digan qué están dispuestos a aportar para ayudar a resolver algunos de los problemas que en nuestra sociedad se plantean hoy, a causa de los nuevos contingentes de trabajadores.
A mi juicio las empresas deberían hacer, como mínimo, tres tipos de aportaciones. La primera es priorizar la contratación en origen, contratar bien y en condiciones, pagar salarios con acuerdo a convenio y cumplir la legislación laboral. La segunda, es que las empresas deberían aportar en la mejora de la situación laboral de los nuevos trabajadores, suministrándoles una vivienda en condiciones. De esta manera, podríamos econtrar fórmulas eficaces para poner fin a fenómenos tales como la sobreocupación de pisos( pisos pateras), el incremento de la infravivienda, la especulación que se cierne sobre un sector tan vulnerable de nuestro mercado inmobiliario. En tercer lugar, las empresas deberían aportar económicamente en el sistema de acogida impartiendo, por ejemplo, la formación básica para el conocimiento del medio y del país y en especial de los derechos y deberes laborales.
Para todo ello, creo que un acuerdo nacional de emigración requiere una participación comprometida del sector empresarial y del mundo sindical.
En relación a la segunda aportación, la de vivienda, si los sindicatos son capaces de gestionar promociones de vivienda cooperativa para sus afiliados, ¿qué impide que puedan gestionar el alquiler de vivienda para los nuevos trabajadores?, ¿ qué impide que lo puedan hacer en condiciones de eficacia y de transparencia?, ¿qué impide que lo puedan hacer de común acuerdo con el sector empresarial, mediante fórmulas mixtas de gestión o con un encargo a terceros bajo su tutela?
Debemos pensar en incorporar estos aspectos a los convenios laborales. Los poderes públicos, a su vez, deben estimular dicho compromiso.Una parte del beneficio empresarial ha de dedicarse a estos fines. Forma parte de la responsabilidad social de la empresa. Esta responsabilidad debe ejercerse y debemos colaborar para que así sea. No estoy hablando de dar la vivienda gratis, estoy pidiendo una implicación activa y responsable de los agentes sociales en la mejora de las condiciones de un sector de la clase trabajadora del país. Si se lleva a cabo, será en beneficio de las condiciones del mundo laboral, en primer lugar, pero también en beneficio de toda la sociedad.

RUBIANES

Es posible que la prohibición de la obra de Rubianes en el Teatro Español de Madrid sea un hecho aislado, hoy por hoy, en el medio teatral. Es posible, pero es un hecho muy grave.
Y lo más grave es que un dirigente político e institucional como Ruiz Gallardón ceda a los chantajes y a las amenazas de grupos de la ultraderecha, aparentemente ultrajada por opiniones del actor, y no imponga la obra en cartel en defensa, al menos, de su autoridad democrática.
Es grave, y muy duro, que alguien ( y sobre todo un cómico) en este país, tenga que " cuidar al extremo" sus opiniones sobre las identidades nacionales.
La prohibición de una obra teatral, con sus valores artísticos válidos aunque siempre opinables, a causa de la opinión visceral y reaccionaria de ciertos medios de Madrid y la terrible constatación de que sobre determinados temas se pretende imponer un modelo reductor de " pensamiento único" me preocupan especialmente.
La reacción del mundo teatral ha existido, pero la considero muy tibia. Nadie ha optado por la rebelión pacífica, lisa y llana , de representarla de todos modos, aunque fuera en la calle, en la Gran Via o en el Paseo de la Castellana, o en la Plaza Mayor o en el Retiro.... ¡ Qué lejos se está de la capacidad de desobediencia y de resistencia de otras épocas! O lo que aún es peor, ¿ Por qué permitimos que las fórmulas más conservadoras nos impongan determinadas formas de hacer?
Por último, no sé si el director del teatro, Mario Gas, acabará o no dimitiendo. Pero quien debería dimitir es Gallardón. ¿ Cómo es posible que un responsable institucional, en democracia, renuncie a garantizar la libertad de acción y de expresión de ciudadanos y de ciudadanas para quienes trabaja? ¿ O es que las fuerzas políticas ( y también las policiales) no se deben a la tarea principal de defender los derechos de los ciudadanos? Cuidado con la acción de los lobbies ultras!! Si ganan una vez, lo intentarán más veces...
Creo que Rubianes se merece un escenario público para poder defenderse. Se merece al menos un plató de televisión en hora de máxima audiencia!! Pido que pueda salir en un telediario, decir lo que piensa y hacer sus preguntas.Y después, que respondan todos aquellos que deben dar respuestas...
Ah! es necesario recordarlo! La obra va de Lorca.

Avui, l'11 de setembre és la DIADA NACIONAL, la festa de reivindicació política dels catalans i de les catalanes, la festa pàtria del nostre país.
A primera hora, ens concentrarem al monument a Rafel de Casanovas, a prop de l'Arc de Triomf i després, des d'allà , un grup ens traslladarem a la Plaça Salvador Allende, per recordar el President Màrtir dels xilens i dels socialistes d'arreu.
A les 12 del migdia, anirem al Passeig dels Til.lers, al Parc de la Ciutadella i, a la tarda, a l'Acte Institucional de l'Ajuntament de Vilafranca que enguany homenatja a un sindicalista i polític socialista d'arrel penedesenca , Josep Comaposada, fundador de laUGT i del PSOE.
Vull retenir aquest darrer acte, perque crec que reflexa l'esperit d'aquest 11 de setembre amb el qual vull identificar-me : la lluita dels obrers per la millora de les seves condicons de vida, per l'assoliment de la llibertat i de la democràcia i per la seva rotunda defensa de la participació política dels treballadors i de les treballadores.El testimoniatge de Comaposada és aquest i crec que hauria de ser un referent per a tota la gent socialista en una DIADA.
A principis del segle XXI, encara lluitem per la igualtat d'oportunitats i pel dret al treball de molta gent. Les lluites obreres sindicalment organitzades ja porten més de 150 anys i encara tenim importants desigualtats per a que tothom pugui gaudir dels mateixos drets i de les mateixes oportunitats. I penso, de manera especial, en els joves que no poden trobar la seva primera feina, les dones que no poden accedir al mercat de treball i els treballadors d'origen immigrant, que molt sovint, veuen disminuïts i retallats els seus drets laborals.
S'ha dit en moltes ocasions, i crec que és bo recordar-ho un cop més : la recuperació de les institucions catalanes, dels drets del poble català , li deu molt al moviment obrer de Catalunya, un moviment obrer divers i mestís. El desenvolupament i el creixement actual del país es deu també a l'esforç de molts i de moltes treballadors i treballadores que l'estan construint des de la base diversa, plural i mestissa.
Demà 11 de setembre, crec que hauriem d'esforçar-nos en fer una DIADA plural i diversa, que contempli a tothom, que pensi en tothom i, en especial, en la gent que hi treballa per un pais més ric, més sensible, més modern, més tolerant i solidari.

UNA DIADA PLURAL, PER TOTHOM

Demà 11 de setembre és la DIADA NACIONAL, la festa de reivindicació política dels catalans i de les catalanes, la festa pàtria del nostre país.
A primera hora, ens concentrarem al monument a Rafel de Casanovas, a prop de l'Arc de Triomf i després, des d'allà , un grup ens traslladarem a la Plaça Salvador Allende, per recordar el President Màrtir dels xilens i de molts sudamericans.
A les 12 del migdia, anirem al Passeig dels Til.lers, al Parc de la Ciutadella i, a la tarda, a l'Acte Institucional de l'Ajuntament de Vilafranca que enguany homenatja a un sindicalista i polític socialista d'arrel penedesenca , Josep Comaposada, fundador de laUGT i del PSOE.
Vull retenir aquest darrer acte, perque crec que reflexa l'esperit d'aquest 11 de setembre amb el qual vull identificar-me : la lluita dels obrers per la millora de les seves condicons de vida, per l'assoliment de la llibertat i de la democràcia i per la seva rotunda defensa de la participació política dels treballadors i de les treballadores.El testimoniatge de Comaposada és aquest i crec que hauria de ser un referent per a tota la gent socialista en una DIADA.
A principis del segle XXI, encara lluitem per la igualtat d'oportunitats i pel dret al treball de molta gent. Les lluites obreres sindicalment organitzades ja porten més de 150 anys i encara tenim greus desequilibris per a que tothom pugui gaudir dels mateixos drets i de les mateixes oportunitats. I penso, de manera especial, en els joves que no poden trobar la seva primera feina, les dones que no poden accedir al mercat de treball i els treballadors d'origen immigrant, que molt sovint, veuen disminuïts i retallats els seus drets laborals.
S'ha dit en moltes ocasions, i crec que es bo recordar-ho un cop més : la recuperació de les institucions catalanes, dels drets del poble català , li deu molt al moviment obrer de Catalunya, un moviment obrer divers i mestís. El desenvolupament i el creixement actual del país es deu també a l'esforç de molts i moltes treballadors i treballadores que l'estan construint des de la base diversa, plural i mestissa.
Demà 11 de setembre, crec que hauriem d'esforçar-nos en fer una DIADA plural i diversa, que contempli a tothom, que pensi en tothom i, en especial, en la gent que hi treballa per fer el dia a dia més ric, més útil, més sensible, més just.