FAIG LLISTES

Llistes de llibres que no llegiré

llistes de coses que no faré

llistes de desitjos que no sé on són

llistes de fetes que no conec

llistes de músiques que no he escoltat

llistes de noms que no he sentit

llistes d'Aràlia.

He rebut una lletra llarga i voluptuosa de Venezia.

M'he tancat al gabinet per llegir-la amb tota l'energia disponible. Estic baix de benzina, d'urani enriquit, de gasoil i de ganes.

He agafat els dos fulls d'un paper color de canyella i m'he assegut a la butaca amb orelles. He estirat els peus en el tubulet. Rera els vidres una plugineua intensa netejava les fulles seques. La trompeta de Miles Davis cantava Nuit sur les Champs-Elysées. Em demanaves pel meu estat d'ànim i em contaves el teu. Duus una època d'activitat entusiasta. Uns amics teus, Janus Friis i Niklas Zennstrom, t'han dedicat un projecte informàtic relacionat amb els vídeos i la internet: TheVeniceProject.com Estàs enfollida perquè trobes que aquests dos artistes hackers et connecten amb la modernitat tecnològica més avançada. També has de preparar una performance, un passeig, una desfilada, una exposició per a Régine de la Tour que presentarà unes col·leccions de vestits, complements i objectes. Ho faràs a la galeria Motel situada a un pis altíssim sobre Central-Park. Em contaves com ets romps el cervell per aconseguir conjugar els escenògrafs, els il·luminadors, els músics, els publicistes i aconseguir una fita en una ciutat tan difícil com N. Y.
Al final m'has parlat D'Aràlia.
Segueix amb T. K. a un poblet a prop de Kyoto. Creus que s'han muntat una espècies d'ermita. Deu ser com un Son Asgard Bis. No es comuniquen amb ningú, em dius literalemnt. Ell ha anul·lat les exposicions per aquest any. Tothom pensa que Aràlia es prepara pel retorn. I sap que és molt difícil, que necessita transformar-se de bell nou. Sortir de la crisàlide. I això vol dir refer-se, refer-ho tot.

Quan he acabat de fer la primera lectura m'ha caigut una llàgrima de l'ull esquerra.
He d'escoltar al doctor Ferrer i he de prendre una tanda de vitamines.
Dec tenir el sistema immunoilògic baix.

ARÀLIA, DOMINES L'ART DE LA LECTURA

Un perfum lleu de llessamins i roses amb aromes de tabac.

He passat molta d'estona a la biblioteca de Son Asgard dins la llum color de confitura de pruna.

Llegia, llegia Syvia Plath, aquesta poeta que t'agradava tant i que em recitaves en anglès i amb veu alta.

Els ulls passen per damunt les paraules i les encenen.

PETITA FUGA

Els dits negres del teix es mouen;
llisquen núvols freds.
Com els sords i els muts
fan senyals als cecs, que els ignoren.

M'agraden les fosques afirmacions.
Aquell núvol desdibuixat, ara!
Com un ull del tot blanc!
L'ull del pianista cec,

a la meva taula del vaixell.
Menjava a les palpentes.
Els dits amb nas de motela.
No podia parar de mirar-me'l.

Ell escoltava Beethoven;
teix negre, núvol blanc,
les horribles complicacions.
Parany per als dits; un allau de tecles.
(...)

Llegesc fort, les paraules peguen als lloms dels llibres de les prestatgeries, als vidres entelats de pluja, a les llàgrimes de vidre de la làmpada de Murano blavosa, als mobles de pell  gastada color de nespla, als quadres d'Antoni Gelabert, de Santiago Rusiñol i de Joaquim Mir que mostren la Mallorca que ja no existeix, les paraules peguen contra aquest dolor que em puja per la gargamella, i m'ofega, i em fa plorar sense ni un gemec, sense ni  una recança.

ANNA POLITKÒVSKAIA: LA VERITAT ASSASSINADA

Eren les cinc i deu de l’horabaixa aquest dissabte passat —set d’octubre de 2006— a Moscou. Anna entrava al portal de ca seva amb uns paquets. Venia de compres. Cridà l’ascensor. De la fosca d’un replà va sortir cop en sec un home prim amb una caputxa. Duia una pistola a la mà dreta. Disparà dos trets. Anna va caure en terra. L’home la rematà amb dos trets més i l’arrossegà dins l’ascensor. Llançà la pistola al sòl i desaparegué.


La policia de Putin —que ni per hipocresia política ha fet cap declaració de dol— no trobarà aquest assassí, segurament pagat per alguns dels nombrosos torturadors, terroristes, militars rusos o txetxens o mafiosos que Anna havia denunciat amb noms i llinatges als seus nombrosos reportatges i llibres.


La primera notícia d’aquesta periodista russa lluitadora la vaig tenir el 15 de novembre de 2002 quan el Pen Català la va convidar a Barcelona per fer una conferència en el Dia dels Escriptors Empresonats. En el Col·legi de Periodistes ens contà les atrocitats que l’exèrcit rus perpetrava  en la guerra de Txetxènia.


«El que passa a Txetxènia no és un combat contra el terrorisme, sinó una matança de civils. Un genocidi. I això cal que el món ho sàpiga. He vist l’exhumació de fosses comunes secretes, la crueltat de la tortura en els mutilats, la inexistència de lleis. En trepitjar Txetxènia has d’entendre que deixes de ser una persona. Ets un material biològic sense drets i l’exèrcit pot fer el que vulgui. Mentre recollia informació l’exèrcit em va arrestar i va comunicar que havia desaparegut. Dues persones que em coneixeien van informar a Moscou de la meva detenció. Em van muntar un simulacre d’afusellament. Al cap de tres dies m’amollaren, emperò les persones que havien telefonat foren assassinades.» Era impressionant sentir una persona que et donava testimoni de les víctimes que no tenen veu i al mateix temps denunciava els botxins. Feia poc Movstar Baraiev, el líder del comandament txetxè que havia assaltat el Teatre Dubrovka de Moscou, la va reclamar com a mediadora. Anna ho deia ben clar: «Va ser una negociació difícil. Als terroristes no els importava conservar la vida i a Putin no l’han frenat mai les víctimes.


El que va passar al Teatre Dubrovka és idèntic al que va succeir al submarí Kurk. Hi havia vides en joc i Putin no va moure ni un dit per salvar-les. Putin va decidir llançar el gas amb l’oposició dels generals i sabia que hi moririen una quantitat indeterminada de persones (nins, malalts, vells…). Encara hi ha més de 100 persones desaparegudes i molts d’afectats pel gas. Putin fa una neteja ètnica de txetxens». Vaig veure Anna el 2004 durant el Fòrum quan, també convidada pel Pen Català, va participar en el diàleg El valor de la Paraula. Deia mots lúcids, viscuts, crus i valents que feien feredat. Que Putin és un racista patològic, un nou Stalin que odia la gent del Caucas i vol aniquilar la nació txetxena, que els governs occidentals consideren Putin com un mal menor i el deixen fer, són indulgents amb ell, un home que destrueix vides i llibertats sempre seguit, que fa lleis que redueixen la llibertat d’expressió amb l’excusa del terrorisme, té una impunitat internacional. «Em fa falta la veritat, constantment em fa falta la veritat com l’oxigen», deia aquesta Anna que es jugava la pell per 400 dòlars al mes a la revista independent moscovita Novaia Gazeta i escrivia llibres que denunciaven corrupcions i abusos: La Rússia de Putin, Terror a Txetxènia i Una guerra bruta són part de l’herència d’aquesta lluitadora, d’aquesta mestra que ens ensenyava la responsabilitat i la força de les paraules del periodista ètic per fer un món més humà i més habitable, més just.

No oblidarem el coratge d’Anna Politkòvskaia, far lluminós dins les corruptes aigües del segle XXI.

ERES UNA SILUETA VAPORITZADA I NÍTIDA

l'aigua és d'un verd tan transparent com aquella maragda en forma de llàgrima que et vaig regalar quan feres dinou anys, Aràlia

i replendia damunt el teu escot d'albercoc que feia toquera

guspires verdes que es fonien amb les dels teus ulls

i sabia que era feliç

he tocat l'aigua i les bombolles han perfumat l'aire on l'olor de les algues fermentant es mesclava amb els meus llavis que es menjaven els teus llavis entre les cames amb afamegat desfici


no hi ets i et toc

no hi ets i et menj

no hi ets i et sent

no hi ets i et pens

no hi ets i et desparesc

era un lloc fosc, abandonat, com la fi del món

en un lloc així et vénen al cap coses que havies oblidat, pensaments perduts d'uns altres dies quan creies que la felicitat amb Aràlia seria inacabable,

el color blau de la nit em feia concentar els sentiments, l'aire sonor, les fantasies més inexplicables: sofria a poc a poc

no m'ofegava, emperò quan recordava el seu somriure em feia molt de mal el cor

panteixava

just llavors va començar a ploure

comptava les gotes al contrallum d'un focus molt blanc

et parlava fluixet, com si fossis possible

HI HAVIA ESCARABATS D'UN VERD DAURAT I FOSC AFERRATS A LES BOLES CARABASSA

On ne guérit parfois de ses souffrances qu'en choisissant de les désirer.

J-P. E.

Collies caquis, Aràlia, amb l'alegria del verd que entapissava el caminal i aquelles alenades fondes d'una il·lusió de color ambre com la carn d'aquells fruits tardorals que menjàvem amb una cullereta de plata.

Collies caquis, Aràlia, i els paons t'envoltaven perquè els donassis l'ambrosia caramelitzada d'aquells arbres amb les fulles d'un vermell fosc que combinava amb els teus vestits de seda salvatge que el senyor avi t'havia duit de l'Índia.

Collies caquis, Aràlia, i jo et mirava com si fossis una figureta de Meissen que si queia de l'escala es trencaria en mil i un bocinets impossibles de confegir.

I t'aguantava el paneret i t'adorava.

Trois journalistes tués le jour de l’inauguration à Bayeux du Mémorial des reporters

Trois journalistes ont été abattus le samedi 7 octobre - deux en Afghanistan et un en Russie - le jour même de l’inauguration par Reporters sans frontières du Mémorial des reporters, bâti pour rendre hommage aux journalistes tués dans le monde depuis 1944. « Nous sommes abasourdis par cette nouvelle tragique. Le mémorial de Bayeux a pour objectif de rappeler que des dizaines de journalistes sont tués chaque année pour avoir voulu nous informer. Les meurtres de nos confrères, le jour même de son inauguration, doivent faire réaliser à la communauté internationale à quel point il est urgent d’agir pour assurer la protection des reporters. Nous écrivons régulièrement aux gouvernements pour les alerter sur le sort des journalistes. Nous avions d’ailleurs écrit, en août dernier, au président afghan, Hamid Karzaï, pour lui rappeler la violence dont sont victimes les professionnels des médias dans son pays. Il est temps aujourd’hui de passer des mots aux actes pour que les incidents macabres que nous avons connus aujourd’hui ne puissent plus se reproduire. », a déclaré l’organisation. Deux journalistes allemands, un homme et une femme qui travaillaient pour la radio allemande Deutsche Welle, ont été tués dans la nuit de vendredi à samedi par des hommes armés d’AK-47. Ils dormaient dans une tente dans la province de Baghlan, au nord de Kaboul, et étaient en route pour le site historique de Bamiyan. Leurs effets personnels n’ont pas été volés. La reporter du journal indépendant Novaya Gazeta, Anna Politkovskaya, a été abattue samedi dans son appartement du centre de Moscou. Elle était connue pour ses prises de position critiques à l’encontre du président Vladimir Poutine et pour ses reportages sur la Tchétchénie. En 2004, au moment de la prise d’otages de Beslan, la journaliste avait été conduite à l’hôpital en raison d’un empoisonnement alimentaire dont l’origine était peut-être criminelle. Anna Politkovskaya avait participé, en décembre 2005, à une conférence sur la liberté de la presse organisée à Vienne par Reporters sans frontières. Elle avait déclaré ce jour-là dans son allocution : « Des gens paient parfois de leur vie pour avoir dit tout haut ce qu’ils pensent. On peut même être tué rien que pour m’avoir transmis des informations. Je ne suis pas la seule à être en danger. J’ai des exemples qui le prouvent. »

HO ACAB DE SABER I ESTIC DESOLAT

feina feta a mà i a consciència

gràcies per totes les gràcies

he fet allò que pens, allò que havia de fer un escriptor català del segle XXI

entre tots els maremàgnums institucionals m'he sentit dins una atmosfera d'afectes, d'estimació, de suport, de joia, d'alegria, d'amics i lectors de bon de veres
Uf, quin gust!

hem rigut moltmoltmolt a franckfurt

i això és un bon senyal

viatge magnífic

Frankfurt sota la pluja fina, cama d´aranya, i tots els colors de la tardor

s'inaugura amb l'Índia, discursos polítics i una escriptora gran que defensa les literatures

l'Òpera i un festival de veus i danses índies: semblen flamencs, entendridors

Avui, estand de l'Institut Ramon Llull espectacular amb tots d'escriptors catalans, obres catalanes i geografies dels Paisos (no hi ha dièresi en alemany, ai las!) Catalans: de la Llengua i la Cultura Catalanes

Dues entrevistes necessàries: Emili Manzano a la contra de La Vanguardia i aquí, a Vilaweb (no puc lincar, som a un ciber rar i car)

Me'n vaig a la signatura d'un conveni entre el Llull i la Universitat (continuarà)

ha sortit el sol: feble i enlluernador

el logotip de Miquel Barceló per  a la Cultura Catalana a Frankfurt  és fastuós i oximorònic

demà es descobrirà

enhorabona al Miquel pel Premi del FAD per Paso Doble!

cap  a la qualitat i l'excel.lència, sempre!