Enmig dels cabassos de creus de Sant Jordi que la Generalitat de dalt reparteix cada any a catalans i catalanes que suposadament se la mereixen –o no-, enguany n’hi ha hagut una que ha estat especialment repugnant, inadequada i que si enlloc de sòlida fos líquida podríem qualificar d’escopinada a la cara per a bona part de la gent d’aquest país.

Repugnant per l’insult que suposa a sis-centes seixanta famílies que van rebre les conseqüències de la manera de procedir d’un individu que ara la podrà lluir penjada al pit. Inadequada perquè donar-li enguany és riure-se’n del mort i de qui el vetlla sense que la frase feta rebaixi ni un grau la indignació que suposa el fet. I escopinada a la cara perquè les seves maneres, els seus objectius i el camí triat per arribar-hi suposen un afront a tota la classe obrera de Catalunya, que continuem sent la majoria social, no ho oblideu.

Si fins ara hi havia hagut moltes creus de Sant Jordi que resultaven fins i tot ridícules o inexplicables, fet que junt amb l’elevat nombre de l’esmentada distinció feia que el guardó perdés credibilitat si és que mai n’havia tingut, la que aquest dilluns passat es va atorgar a Andreas Schleef és un insult a la classe obrera catalana, una gran cabronada per a les i els qui vivim del nostre treball i per als i les qui intentem no perdre la dignitat treballant. Andreas Schleef és el responsable directe de l’acomiadament de sis-centes seixanta persones amb un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que com tots i totes les lectores recordaran va servir per fer fora un bon nombre de persones afiliades a la CGT de Catalunya a Seat i a altres sindicats que havien mostrat algun tipus d’oposició als plans que l’empresa tenia per als seus centres de Martorell resumits en flexibilitat, flexibilitat i més flexibilitat. Un ERO que va fer fora dones embarassades (que després van haver de readmetre) i que ens va deixar veure la cara més fastigosa de la col·laboració colze amb colze entre els sindicats grocs ccoo-ugt, la multinacional Seat en aquest cas i el govern de la Generalitat quan del que es tracta és d’augmentar els beneficis privats.

Concedir una Creu de Sant Jordi enguany a aquest personatge en les actuals circumstàncies en què molts afectats per l’ERO encara estan aturats i altres han guanyat la readmissió després de passar pels jutjats, em sembla absolutament fastigós i trobo molt bé les protestes que així ho van dir en veu alta a la porta del Liceu o fins i tot dins del teatre mentre el precaritzador feia el símbol de la victòria. Al final va haver de sortir per al porta d servei...