Aquest passat ha estat un cap de setmana per recordar. Es celebrava a Prats de Lluçanès la 2a Jornada de la memòria històrica i vaig participar-hi activament. Divendres la presentació del llibre "Sunyol, l'altre president afusellat" va ser duta a terme per un dels autors, el Toni Strubell; va ser una presentació amena i interessant, amb música i passi de diapositives per conèixer una mica més d'una de les víctimes de la repressió franquista. (Hi ha més...)

L'aventura del bloc la vaig iniciar el dia 1 de febrer d'aquest 2006 escrivint (article) sobre la recuperació de la memòria històrica i apuntant que Prats de Lluçanès n'és un exemple. Aquest proper cap de setmana, Prats dedica la segona jornada a això mateix, a recuperar la memòria històrica. I té diferents punts interessants. (per saber-ne més, segueix llegint...)

El 12 d'octubre és declarat festa a tot l'Estat Espanyol. Tot i que amb el pas del temps aquesta festa ha anat adquirint noms diferents -que si dia de la raça, de la hispanitat, festa nacional... (mireu aquesta web, amb els ulls atents...)-, la qüestió és la mateixa. Es commemoren uns fets que ocurriren farà ja cinc-cents catorze anys, que en comptes d'avergonyir els hereus d'allò, se n'orgulleixen i ho recorden. No hi ha hagut mai nassos de reconèixer que el què va passar va ser un autèntic genocidi a la humanitat i un atac flagrant als drets dels pobles indígenes. I els espanyols, orgullosos, ho celebren. (Segueix llegint...)

El número 164 de la revista del Lluçanès, "la rella", publica un article meu titulat com aquest post. El reprodueixo aquí:

"Sense cap ànim d’exercir d’analitzador de futbol, m’agradaria constatar diferents sensacions que experimento des de ja fa temps, i que podem palpar tots plegats sense ser experts en aquest esport –a l’article quan parlo de futbol em refereixo al d’aquí la comarca, no al professional-. A mi, una persona que m’agrada el futbol sense entendre-hi, m’agrada anar als camps a veure la gent que conec a jugar; m’agrada veure el bon joc i les victòries, i m’agrada veure bàsicament com disfruten els jugadors i  la gent que es treballa el partit. (Continua...)

El cap de setmana passat, el portaveu de CiU a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès Lluís Vila va publicar a lluçanes.com un article titulat "Don Pepe Montilla i el catalanisme". Al llegir-lo vaig sentir la necessitat de donar-hi reposta, i així ho vaig fer. Pots llegir-los tots dos a la mateixa pàgina de Lluçanès.com o a opinionacional.com. Aquí al meu bloc, pots comentar-los. La foto és extreta d'aquestes mateixes pàgines digitals. 

Amb aquest lema, l'Ajuntament de Prats de Lluçanès està portant a terme una campanya de dinamització i potenciació del mercat del nostre poble. I és que el mercat del diumenge ha estat, és i es pretén que segueixi essent un referent per la gent del poble i de la comarca. Amb una llarga tradició, el mercat ha anat subsistint, ara però, sembla que agafa una altra embrenzida, que crec que era molt necessària perquè s'havia estancat i convertit en molt monòton. (Llegeix més...)

Com sabeu aquests dies està de moda parlar dels Pressupostos Generals de l'Estat, que s'han d'aprovar properament. Doncs del projecte d'aquests pressupostos és del què vull parlar, però no de la inversió a Catalunya (ja cansa aquest tema...) si no d'un altre aspecte (que també cansa) però que no sé per què no n'he sentit a parlar gaire aquest any (suposo que queda difuminat i és tant repetitiu...).

Es tracta del què hi ha destinat a la Casa Real! Jo encara estic espantat. Al programa "Els matins" de TV3, la responsable de la secció d'economia Aurora Masip, va donar les interessants dades referents al què hi ha projectat destinar a aquesta 'institució' -al projecte de pressupostos li'n diuen SERVEI!!-. Podeu consultar-les també per internet.  Però són aquestes: 8.289.970 euros. Pels que encara ens entenem millor en pessetes, són mil quatre cents milions!! Això són molts diners... encara no sé com n'hi ha que encara els queda estómac per ser monàrquics... (hi ha més...)

Durant la tarda d'aquest dilluns, teníem una estona lliure i vàrem decidir anar a fer una volta. De fet, el grup que comparteixo estones ens agrada fer-ho sovint, de fer sortidetes discretes. Així que vem escollir el Castell de Tornamira, en terme d'Oristà.

Vem agafar el cotxe des de Prats, i vem acabar d'arribar-hi a peu. Un lloc fantàstic. Al capdamunt d'un turonet, s'hi troba el castell, en ple procés de rehabilitació i restauració. Em va semblar una construcció maquíssima i interessantíssima. A més, vem estar de sort que en aquell moment hi havia el propietari, així que ens va ensenyar l'interior de l'edifici. Encara més màgic. (llegeix més...)

Diumenge de setembre, a la tarda. Tranquil·litat i molta pau. Ens acostem a la Sala Polivalent el grupet que anàvem. Bona companyia, quatre amigues...i jo! Amb l'assegurança que ens agradaria per les informacions rebudes de la representació del dia anterior, anem a veure teatre, l'obra "DANSA D'AGOST", de Brian Fiel, organitzat i produït pel GALL -Grup d'Actors del Lluçanès-.

Dalt l'escenari actors dels que n'anomenen 'teatre no professional', però que ningú ho diria de la forma que ahir van actuar. "Dansa d'agost" interpreta la vida d'unes germanes a casa seva a Irlanda, l'agost del 36, l'època que s'inicia la Guerra Civil espanyola. Una família notòriament jerarquitzada, catòlica i que nota els efectes dels processos d'industrialització de la zona. (Hi ha més...)

Aquests dies que hem estat tant distrets per terratrèmols esdevinguts d'unes declaracions papals, i una reacció si més no curiosa d'una altra religió, en uns comportaments que es barregen fets religiosos i territorials, m'ha semblat convenient recuperar un article publicat al diari EL PUNT, el dia vint-i-cinc d'agost de l'any 2005, signat per David Marín i Pla, que tan sols llegir-lo, no li calen més comentaris. Demostra com és de complex l'univers religiós. Això sí, jo necessitaria classes per conèixer bé tot el què s'hi anomena. Així que el transcric aquí, perquè el pugueu llegir.