<object width="425" height="350"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/e0khtNdmsB0"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/e0khtNdmsB0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="350"></embed></object>

Aquest bloc i el seu autor s'adherixen al manifest "1-N vota les esquerres"

El proper 1 de novembre els catalans escollim els nostres parlamentaris i els partits que ens governaran. Catalunya té un grau d'autogovern que fa que el Govern de la Generalitat sigui quelcom important i no marginal. Gestiona aspectes molt importants per als que no vivim de les rendes com la sanitat pública, l'ensenyament, les polítiques socials, l'habitatge i la protecció del territori. Aspectes que des de la dreta catalana de CiU sempre han estat gestionats des del govern de la Generalitat amb un to poc social i amb una manca de sensibilitat per al que a la gent li importa.

El govern tripartit, amb tots els problemes que té una coalició a tres, amb un mandat molt complicat, amb una negociació del Nou Estatut pel mig, i amb les dificultats de trencar amb l'estructura de poder i clientelar que el govern de CiU va construir durant 23 anys de govern, ha pogut fer les polítiques públiques socials més agosarades i amb més inversió de tota la història de la democràcia del nostre país, Catalunya.
Les proves són contundents i els números canten:

Despesa pública: La Generalitat al 2006 ha consolidat una despesa pública de més de 29.000 milions d'€. En comparació, el darrer any de govern de CiU, el 2003, la despesa no arribava als 19.000 milions d'€, molt enrera dels pressupostos de despesa consolidada del 2004, 2005 i aquests darrers del 2006.

Educació: Mentre els dos darrers anys de govern de CiU l'educació va passar de representar poc més del 8% del pressupost de la Generalitat a poc més del 7%, des de l'entrada del govern tripartit la despesa en educació va passar el 2004 a superar el 12% del pressupost, el 2005 va superar el 14% i el darrer curs 2005-2006 ha superat el 16%, el doble que en l'època convergent.

Escoles: En els dos darrers anys del govern de CiU no es va invertir ni 180 M€ per any, en canvi ja en el 2005, només en un any, s'han destinat a escoles més de 420 M€, en un any, només en un ja s'ha invertit més que en els darrers dos anys de l'època convergent.

Professorat: CiU només va oferir al 2002 poc més de 500 places de professor, i al 2003 va caure per sota dels 500. Al primer any del govern del tripartit es van convocar gairebé 1000 places de professorat, xifra que va arribar al 2005 als més de 3.500 nous professors. L'aplicació de la sisena hora en aquest 2006 ha significat fer crèixer la plantilla de professorat en 5.275 mestres nous.
En I+D, societat de la informació i universitats, el govern de CiU va acabar el mandat invertint 700 M€/anuals, el govern d'esquerres ha deixat aquesta despesa ja en més de 950 M€/anuals.

Sanitat: CiU no va arribar a invertir 5000 M€ anuals en despesa sanitària, el govern d'esquerres ha augmentat aquesta despesa a més de 7.800 M€ anuals. Un increment en 3 anys de més del 50%.

Despesa farmacèutica: Gairebé tot el creixement en despesa sanitària que feia CiU els darrers anys anaven a la despesa farmacèutica, feien crèixer un 12% anual aquesta despesa, mentre el creixement de la despesa sanitaria era menor. En canvi amb un creixement del 50% en tres anys aquesta despesa s'ha mantingut prop del 4% anual, molt per sota del creixement en despesa sanitaria. El govern d'esquerres ha posat un contrapés al poder de les farmacèutiques.

Llistes d'esperes: Amb el govern d'esquerres s'han atés més de 150.000 operacions, amb una llista d'espera de 58.700. CiU va deixar en herència un ritme d'operacions més lent 141.000 anual i una llista d'espera més llarga de 66.570 persones. A més s'han reduit els mesos en llista d'espera de 5,64 mesos a 4, 52.
Gairebé s'ha doblat la inversió en equipaments sanitaris: CiU va deixar prop de 120M/€ anuals destinats a equipaments sanitaris enfront dels gairebé 240M/€ anuals que deixa el govern d'esquerres.

Protecció del territori: CiU només va deixar protegits el 19% del territori, el govern d'esquerres ha fet crèixer la cobertura de la Xarxa Natura 2000 a més del 29% del territori. A més va salvar més de 200 km. de costa de la construcció desenfrenada que va potenciar el govern de CiU durant tants anys.

Salut laboral: Les campanyes de prevenció de riscos, el Pacte de competitivitat, l'acord amb els agents socials que han treballat desde la Generalitat amb el govern d'esquerres ha reduit el nombre d'accidents laborals a poc més de 6000 l'any 2005, quant el govern de CiU ens va deixar l'herència per manca de dinamisme i d'interés de més de 8000 accidentats a l'any 2002.

Ajuts a les famílies: El darrer govern de CiU, el conseller en cap amb molta propaganda va anunciar ajuts a tort i dret. Aquests ajuts no van arribar als 700 M€ per any. El govern d'esquerres sense tant de soroll i propaganda ha fet crèixer aquests ajuts a gairebé 1.300 M/€.

Gent gran: El govern d'esquerres ha fet crèixer les residències per a gent gran de les 13.700 que va deixar CiU a les 17.400. Va integrar 5.800 persones més al servei de telealarma i va elevar l'atenció domiciliaria de les 20.900 del govern de CiU a les 25.600.

Persones amb discapacitat: CiU només va crear prop de 900 places a centres per a persones amb discapacitat. El govern d'esquerres en 3 anys ha elevat aquesta xifra a més de 2.600 places.

A més s'ha aconseguit:
- Reducció del Dèficit de la Generalitat, heredat de Ciu, en un 83,5 % en 3 anys.
- Creació d’una política del foment de la cultura de Pau.
- 57 M€ per a cooperació al desenvolupament (més del doble que amb CiU)
- Creació d’una política de recuperació de la Memòria Democràtica.
- Solució al greu problema de saturació dels centres penitenciaris (nou pla d’equipaments. No s’havien creat places noves des del 1991)
- Creació d’un pla de ciutadania i immigració (69 M€)
- Creació d’una política ambiental moderna.
- Nou model de gestió dels residus de Catalunya, basat en la prevenció i la reutilització.

Tot això no són promeses, són accions de govern, d'un govern d'esquerres, sota els acords del Pacte del Tinell, en una situació políticament molt complexa i amb problemes heretats de la mala gestió del govern de CiU.

A tots aquells que considerem importants les polítiques socials en el sentit més ampli, els que volem que el Govern de la Generalitat construeixi un Estat del Benestar més europeu i no assistencialista, que és el model que hi tenen les dretes a Catalunya, tenim l'obligació l'1 de novembre de fer que l'únic govern possible sigui el govern de les esquerres i això significa mobilitzar-nos per anar a votar a qualsevol dels partits d'esquerres que hi han tingut un paper en totes aquestes millores socials.

No podem tornar a perdre i deixar en mans dels que NO tenen cap interés real en les polítiques socials, com són CiU i el PP, el Govern de la Generalitat. Els treballadors de Catalunya, les persones amb discapacitat, la gent gran, els estudiants, les famílies, no ens podem permetre el luxe de fer pasos enrera en les polítiques socials, i CiU significa tornar a les polítiques socials assistencialistes, secundàries.

Si volem que les polítiques socials siguin prioritàries, només hi ha una resposta. L'1 de novembre vota la candidatura que t'inspiri més confiança i s'apropi més als teus ideals, però per damunt de tot:

L'1 DE NOVEMBRE VOTA LES ESQUERRES.

Aquí us deixo el Power Point adjunt al Manifest:

>>Què diuen els números.pps

Ahir va saltar la notícia. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura, va confirmar el retorn de l'Esculapi a casa i la millora de les infrastructures del conjunt patrimonial d'Empúries.

l'Esculapi arribarà una any abans de les previsions més optimistes que apuntaven el 2008, any del centenari de l'inici de les excavacions.

Aquest retorn, tant important pel poble de l'Escala significa també un canvi de criteri de la generalitat en la gestió del patrimoni, potenciant així la perifèria que serà capaç d'oferir peces de tanta qualitat com l'Esculapi.

Ha estat una tasca molt dura. Durant anys el poble de l'Escala, l'ajuntament, i personalitats a títol individual així ho han estat reclamant, i com explica Rafel Bruguera, els governs de CIU s'havien negat sempre al retorn del Déu de la medicina al nostre poble.

El retorn del símbol. Per l'Escala i Empúries l'Esculapi és una peça cabdal. A més de la qualitat de la peça per molts escalencs és l'imatge que tenim d'Empúries. Una imatge que ha de ser la perla blanca del conglomerat que forma l'Alt Empordà i la Catalunya nord, i opta a ser declarat Patrimoni de la Humanitat, precisament el 2008.

Darrerament s'han intensificat els contactes per aconseguir el que semblava impossible amb CIU a la Generalitat. Recordo una trucada de l'Estanis Puig que em parlava de Ferran Mascarell: havia llegit el seu article al bloc i s'havia mostrat sensible a les seves demandes. També recordo el correu-e que va enviar el mateix Estanis al Síndic de Greuges demanant-li la seva implicació en el cas del retorn de l'Esculapi. I com aquell qui no vol la cosa ja el tenim.

Semblava una utopia però ho hem aconseguit: l'Esculapi torna a casa!!

El Mariscal de campanya de CIU, David Madí, ha retirat el lema de pre-campanya una setmana després de presentar-lo.

No podem dir que estigui passant els seus millors moments professionals, i la direcció li comença a tocar el crostó, un crostó que,  fins ara,  semblava inqüestionable.

Realment, que diria l'home de la poma, és un lema desencertat en diversos aspectes:

• És complicat de mena.
• El resultat  - 0 ciu - de l'equació pot ser interpretat d'una manera perversa com un zero a ciu
• En el fons negre no hi ha el PP, per tant és a l'altre banda, juntament amb la sigles de la federació.
• La voluntat de Madí d'incloure les sigles del PSOE abonen encara més el terreny dels que defensen l'estreta relació del PP amb CIU.
• No és impactant, és un garbuix que t'has d'entretenir a desxifrar.
• A ERC no els hi deu haver agradat gaire, menys problemes tindrien si haguessin triat el concepte Tripartit enlloc de la sopa de lletres.

"las amarguras no son amargas

 cuando las canta Chavela Vargas

 y las escribe un tal Jose Alfredo"

Pot semblar una banalitat però aquests versos del gran Sabina sempre que els escolto, i sol ser per casualitat, em fan pujar un to la vitalitat. Avui anant a treballar i al bell mig d'una pluja que no ens abandona, els he cantat sobreposant-me a la ràdio.

la complexitat dels problemes és directament proporcional a la capacitat que tenim per assumir-los i per gestionar-los. És clar que la gestió d'aquests està condicionada a múltiples factors externs, molts dels quals no som capaços de percebre. Tot i així versos com els reproduïts ajuden a modificar el gust amarg de l'anadrelina que es reprodueix al fons de la gola.

Pensareu que no tenen res d'especial els versos escollits i que augmenten la capacitat cúbica de la meva caixa toràsica per arbitrarietat. Però la subjectivitat dels problemes només es cura amb un antídot subjectiu, doncs vés a saber per quins condicionats obscurs aquest versos em resulten analgèsics! .

La primera Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Escala ha dimitit per discrepàncies amb l'alcalde, Josep Mª Guinart. La noticia la recull el Diari de Girona i el Punt però feia dies que corria per els "mentideros" de l'Escala.

Molts coneixíem les discrepàncies que tenia amb determintats companys de partit (CIU) i alhora membres de l'equip de govern, entre ells l'alcalde.

La dimissió de la Mari replanteja l'aliança de pacte que estabilitza el Govern Municipal i al mateix temps esperem l'arribada del seu substitut que tot sembla indicar que serà Francesc Puig "Titus" després de la negativa de Mònica Llop (nº 9 a les darreres eleccions municipals) a ocupar la plaça vacant.

Seguiré informant...