Ahir quan vaig anar a dinar a casa els pares em vaig menjar els primers pebrassos de la temporada, mon pare va anar a fer un volt pel Puig d'en Cama i en va collir un cistell ple. M'explica que de rovelló, ni un, només va trobar els nassos tallats, o sigui, que algú se li havia avançat, però sortosament havia prescindit de collir els pebrassos. El pebràs és un fong bastant desconegut, tot i que pot competir directament amb el rovelló, la textura és molt semblant i potser el gust no es tan fi com aquest, sinó que té un gust potent i lleugerament picant que fa les delícies dels que som del gra fort. El meu gust als pebrassos s'ha anat desenvolupant per substitució, els boscos del Baix Camp són literalment arrasats per boletaires més o menys professionals que van de cara a la pela, i per manca de rovellons: pebrassos. I si em féssiu triar, no sé amb què em quedaria...

Sempre que he explicat aquesta història, el personal ha acostumat a no fer-me gaire cas, ja que l'addicció al rovelló és molt forta. Millor que millor, si gairebé ningú no els cull, sempre serà ben fàcil trobar un cistell de pebrassos al bosc. 

Sobirania i progrés ens diu clarament els seus objectius pels que treballen:

1. La Iniciativa Legislativa Popular (500.000 signatures) al Parlament de Catalunya per fer un referènfum d'autodeterminació

2. L'Objecció Fiscal a l'Estat espanyol per aconseguir que la Generalitat recapti tots els nostres impostos i posi fi a l'espoli fiscal

3. La internacionalització del procés cap a la sobirania dels Països Catalans i el suport d'altres nacions (Montenegro, Escòcia, Quebec...)

Em semblen tres iniciatives prou serioses i democràtiques com per a donar-hi suport, jo ja m'hi he adherit, i tu?

No coneixia la periodista Anna Politkóvskaya, però segurament que gràcies a la seva feina independent s'han pogut impulsar iniciatives tant colpidores com l'exposició Txetxènia, trenquem el silenci que fa poc es podia veure a Palau de Mar de Barcelona. Aquesta exposició té un web mantingut per la Lliga pels Drets dels Pobles que ens dóna informació que normalment no ens expliquen pel telenotícies, com que els tres presidents escollits democràticament pels txetxens han estat assassinats pel govern rus o que almenys un de cada dos txetxens o bé ha mort durant la guerra o està desaparegut o desplaçat. Aquesta informació la tenim gràcies als pocs periodistes independents que la Rússia "democràtica" encara no ha fet callar, malauradament a l'Anna Politkóvskaya l'han silenciada per sempre.