Primer dia de campanya electoral. Sobre la taula tinc el polèmic DVD de CiU ConfidencialCAT, que el cap de setmana s'ha situat en el 14è lloc del rànquing de Youtube, amb més de 50.000 visualitzacions. Sumem-les, doncs, al milió de còpies que es van distribuir diumenge als quioscos del país. ¿Quant costa això?
Encara acumulo l'edició de 104 pàgines de Mil dies de Govern, un resum de l'obra de l'executiu català en aquests tres accidentats anys. Espero amb ànsia l'allau de propaganda electoral. Però sorpresa la meva quan observo que a la bústia de casa m'arriba un exemplar, el número 9, de la revista Info Catalunya. Correspon al setembre del 2006, segons indica la capçalera, però m'arriba el 16 d'octubre, és a dir, fins a dues setmanes més tard del límit del mes anunciat, i just la jornada que arrenca la campanya electoral. Lleig.
Veig que a la pàgina tres, al costat del sumari, encara signa el President Pasqual Maragall. Em quedo més tranquil; encara presideix. "El Pacte Nacional per a l'Educació", es titula l'article presidencial. Ja és curiós que el President de la Generalitat hagi de recórrer a una de les grans fites d'ERC al Govern per fer l'articulet que dóna la benvinguda a una publicació que en època de David Madí al Govern hauria provocat les ires de l'oposició. La diferència és que ara l'oposició governa i actua com ho hauria fet Madí, que és opositor avui, governant fins que va haver de dimitir per l'escàndol de les enquestes manipulades i qui sap si governant ben aviat.
Qui no canvia és l'estrateg de CiU, que ja sigui com a secretari general de Presidència o com a cap de campanya nacionalista, sempre aconsegueix irritar els seus rivals. Siguin oposició o govern.
[Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT]
["ConfidencialCAT"]
[DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res]
El dilluns, però, havia començat amb el sisè Racòmetre, de RAC1, que atorga a CiU l'obtenció de 7 o 8 escons més respecte les eleccions del 2003, mentre que el PSC en perdria 5 (es quedaria a 15 o 16 diputats dels nacionalistes). Una enquesta que va en la línia de la publicada diumenge per La Vanguardia. En canvi, simultàniament, es difonia el Pulsómetro de la cadena Ser, que concedia un sorprenent empat a 43 escons entre CiU i PSC. Preparem-nos per als atacs demoscòpics de destrucció massiva, aquests dies. Treieu les vostres mascaretes de l'armari, i el kit de supervivència!
En qualsevol cas, Miquel Iceta es llevava amb l'anotació La notícia està a la Ser sota el braç, en què acusa Madí de convertir les imatges de TV3 en "el Nodo convergent". La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que dirigeix obstinadament l'exministre socialista Joan Majó, diguem-ho tot, demanarà responsabilitats jurídiques a CiU per l'ús de les imatges de TV3 [nota de la reunió]. Recordareu que són aquelles en què apareix Carles Francino, que s'ha posat com una moto amb el documental. D'altres, amb 20 DVD no en farien prou.
La perla de la primera jornada de campanya, però, no rau en l'anunciada compareixença a cal notari, ni els pressupostos de l'Estat pel 2007, ni el contracte que Artur Mas ha signat amb mi, entre d'altres, i jo sense saber-ho, no... La perla ha estat l'entrevista (jo diria cara a cara) de Xavier Sala-i-Martín amb José Montilla a La Vanguardia. Aquí teniu l'mp3 de l'àudio íntegre, i aquí només amb els insults. I la transcripció íntegra. Perquè alguns troben que s'ha censurat.
[Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!"]
Aquest dimarts Sala-i-Martín entrevista Artur Mas. Acabo de llegir les dues planes. Està bé perquè és un cara a cara que destapa el candidat, lluny de la majoria de massatges-entrevistes que es publiquen als mitjans escrits. La diferència és que Mas sap torejar molt millor aquest brau de l'intrusisme (ja veureu com no trigaran alguns periodistes a sortir amb aquesta acusació) anomenat Sala-i-Martín.
Un tastet:
- ¿Liceo Francés? ¿Quiere decir que es usted de una familia bien?
- Yo soy de una familia acomodada...
- ¿Pija?
- ¡No, hombre, pija no! Soy de una familia relativamente acomodada, pero que todo lo que ha tenido se lo ha ganado con el esfuerzo. No tenemos patrimonios heredados en absoluto. La evolución de mi familia se parece a la de mucha gente en Catalunya....
Encara acumulo l'edició de 104 pàgines de Mil dies de Govern, un resum de l'obra de l'executiu català en aquests tres accidentats anys. Espero amb ànsia l'allau de propaganda electoral. Però sorpresa la meva quan observo que a la bústia de casa m'arriba un exemplar, el número 9, de la revista Info Catalunya. Correspon al setembre del 2006, segons indica la capçalera, però m'arriba el 16 d'octubre, és a dir, fins a dues setmanes més tard del límit del mes anunciat, i just la jornada que arrenca la campanya electoral. Lleig.
Veig que a la pàgina tres, al costat del sumari, encara signa el President Pasqual Maragall. Em quedo més tranquil; encara presideix. "El Pacte Nacional per a l'Educació", es titula l'article presidencial. Ja és curiós que el President de la Generalitat hagi de recórrer a una de les grans fites d'ERC al Govern per fer l'articulet que dóna la benvinguda a una publicació que en època de David Madí al Govern hauria provocat les ires de l'oposició. La diferència és que ara l'oposició governa i actua com ho hauria fet Madí, que és opositor avui, governant fins que va haver de dimitir per l'escàndol de les enquestes manipulades i qui sap si governant ben aviat.
Qui no canvia és l'estrateg de CiU, que ja sigui com a secretari general de Presidència o com a cap de campanya nacionalista, sempre aconsegueix irritar els seus rivals. Siguin oposició o govern.
[Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT]
["ConfidencialCAT"]
[DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res]
El dilluns, però, havia començat amb el sisè Racòmetre, de RAC1, que atorga a CiU l'obtenció de 7 o 8 escons més respecte les eleccions del 2003, mentre que el PSC en perdria 5 (es quedaria a 15 o 16 diputats dels nacionalistes). Una enquesta que va en la línia de la publicada diumenge per La Vanguardia. En canvi, simultàniament, es difonia el Pulsómetro de la cadena Ser, que concedia un sorprenent empat a 43 escons entre CiU i PSC. Preparem-nos per als atacs demoscòpics de destrucció massiva, aquests dies. Treieu les vostres mascaretes de l'armari, i el kit de supervivència!
En qualsevol cas, Miquel Iceta es llevava amb l'anotació La notícia està a la Ser sota el braç, en què acusa Madí de convertir les imatges de TV3 en "el Nodo convergent". La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que dirigeix obstinadament l'exministre socialista Joan Majó, diguem-ho tot, demanarà responsabilitats jurídiques a CiU per l'ús de les imatges de TV3 [nota de la reunió]. Recordareu que són aquelles en què apareix Carles Francino, que s'ha posat com una moto amb el documental. D'altres, amb 20 DVD no en farien prou.
La perla de la primera jornada de campanya, però, no rau en l'anunciada compareixença a cal notari, ni els pressupostos de l'Estat pel 2007, ni el contracte que Artur Mas ha signat amb mi, entre d'altres, i jo sense saber-ho, no... La perla ha estat l'entrevista (jo diria cara a cara) de Xavier Sala-i-Martín amb José Montilla a La Vanguardia. Aquí teniu l'mp3 de l'àudio íntegre, i aquí només amb els insults. I la transcripció íntegra. Perquè alguns troben que s'ha censurat.
[Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!"]
Aquest dimarts Sala-i-Martín entrevista Artur Mas. Acabo de llegir les dues planes. Està bé perquè és un cara a cara que destapa el candidat, lluny de la majoria de massatges-entrevistes que es publiquen als mitjans escrits. La diferència és que Mas sap torejar molt millor aquest brau de l'intrusisme (ja veureu com no trigaran alguns periodistes a sortir amb aquesta acusació) anomenat Sala-i-Martín.
Un tastet:
- ¿Liceo Francés? ¿Quiere decir que es usted de una familia bien?
- Yo soy de una familia acomodada...
- ¿Pija?
- ¡No, hombre, pija no! Soy de una familia relativamente acomodada, pero que todo lo que ha tenido se lo ha ganado con el esfuerzo. No tenemos patrimonios heredados en absoluto. La evolución de mi familia se parece a la de mucha gente en Catalunya....
