Ara que, el proper diumenge pel matí, treuran per la tele un cas semblant, però actual, recorde una vella història que vaig poder tradurir del Sànscrit fa uns anys...

Allò que és promés, si no s'acompleix és un deute...

Ahir vaig viure una de les vesprades més tranquil·les i belles que recorde, assegut vora la taula, i conversant davant els fumerols que deixava anar cada tassa plena de poliol tocada amb mel de taronger, amb l'Imma, i amb Pepa i amb Paco Muñoz...

Això va anar i era un homenot admirat per tothom i per totdon pel treball fet, per la seua saviesa i pressumpta discreció. Sobradament capaç, i intel·ligentíssima ment, tenia un defecte que feia que els enemics es fregaren les mans molt a sovint:

Era com l'oli. Sempre per damunt de tota tota l'aigua.

De feina, en feia a manta, però això que sempre penses que és perquè després li tornen els favors fets, de ben segur tots apuntats en una llibreteta grossa de mena...

Fa un segon, estava corregint el text que ha escrit l'amiga Carme Doménech pel Calendari de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida. Tal i com és Carme de tendra, no vegeu quina lectura més agradable i dolça... els asguinaldos de Nadal... Nadal?  No podia ja ni entrar-li a la primera frase..., m'ha calgut cercar a l'ordinador, per ambientar-me, i triar una cançó del nadal que més m'agrada, el del Tirisiti... i m'ha vingut el plor.

El temps, mare, com passa depressa, no toques vores amb la marxa que dus...

... i estic tan cansat...

I ja està encetat el primer acte de l'Aplec... Ara, que tot isca bé...

De moment, només dir-vos que enguany, la Fira més Fira de totes les Fires que es fan i es desfan, serà del dia 1 al 5 de novembre.

I enguany promet, perquè hi ha moltes novetats.

Un servidor, per tantíssimes raons, està espectant per les meravelles que van a desplegar-se davant l'horitzó mariolenc...

Au, ací teniu el cartell a color... quan es publique, us passem el programa...

Ja hem tancat el llistat de participants en l'Aplec... ara a esperar que no ens falle cap dels que s'hi han volgut apuntar.

Per fi s'ha fet públic el programa ditxós. "Mera" que l'esperàvem!

I ací el teniu... que la cosa comença ja mateix!!!!

Finalment, les festes de Cristians i Cristians d'Alcoi han participat en la desfilada de la Hispanitat a New York New York. La cosa està molt bé i és de trellat. Me n'alegre pel conjunt de la festa morocristiana, per més que aquella desfilada és justament el que els faltava a alguns alcoians, els més tòpics, em solta aquest matí un amic contestà... ja sabem com són els alcoians més tòpics, que el món és un ou i se'l beuen... ara aniran dient que ells han desfilat per la Quinta Avinguda i els altres no... han menjat sardina i han rotat cansalà... i s'han baixat, a més, les calces, perquè els Moros s'han quedat a casa.

Tot això està molt bé, i si apartem la conya veïnal, la cosa podria generar reflexions molt positives a Alcoi mateix, però... i quin alcoià cabal va a fer cas del que diga algú de Cocentaina? Presenta-me'n un, acaba per soltar-me l'amic socarrat!