Es molt dificil dur la torxa de la veritat entre una multitud sense cremar la barba a algúBono vs Gallardón?
. . . . .
Tot sembla indicar que les properes eleccions municipals a la capital del Estat seran un duel entre l'actual alcalde Gallardón (PP) i l'ex-ministre socialista José Bono, la qual cosa significa que els ciutadans madrilenys haurán de triar entre un progre de dretes o un conservador d'esquerres. Quin embolic no?
Una cosa semblant passarà a les pròximes eleccions generals angleses on el candidat del Partit Conservador, David Trimble, es jove, fan dels Smiths, partidari de lluitar contra la pobresa i favorable al estat del benestar, s'enfrontarà al seu adversari laborista, un iaio que ha estat un veritable impulsor de polítiques neoliberals des del ministeri d'Economia.
Davant d'una cas així que han de fer els electors? Triar el candidat a l'atzar, o bé per aspectes tan absolutament insubstancials com l'aspecte físic, la vida personal, o les decalracions més o menys afortunades en un moment donat com ja passa a les eleccions nord-americanes?
Jo personalment votaria a IU esperant que els seus vots fossin necessaris per un formar govern que obligués a Bono a tirar cap a l'esquerra, i crec que la confusió ideològica en que se sumirà la campnya afavorirán a aquesta coalició.
També espero que la homòfoba Ana Botella, l'alcaldesa a la ombra, sigui derrotada precisament per la llista electoral socialista que durà a Pedro Zerolo, el que jo desitjava que fos candidat, un activista gai amb molt futur polític per endevant.
.
