El destí polític dels independentistes catalans no és fer President de Catalunya a Don Pepe (uno de loj nuejtroj y Olé!), el delegat del socialistes espanyols a la Comunitat Autònoma. Si el PSOE guanya les eleccions, doncs que hi farem, enhorabona -que som democrates- i a resistir sense prendre mal que són quatre dies mal comptats. Però Montilla President amb els vots dels independentistes? Ni parlar-ne. Que s'ho guanyi sol. Bé, amb l'ajut, això si, de: ICV-EUIA que és més del mateix amb tint verd i vermell. Tampoc es poden descartar vots procedents del PP, ni sobretot de la colla d'intel·lectuals (perdó) d'en Boadella. Potser al final demanaran el vot per Don Pepe per allò del vot útil. Els independentistes no podem col·laborar (més) amb els qui volen que Catalunya sigui reduïda a una simple comunitat autonoma espanyola, capada, difumiada i més espanyola que mai.
I amb en Mas, què? doncs depen del què proposi. Se'n pot parlar i arribar a un acord (si es de fiar) o se'n pot parlar i no arribar a cap acord, i que es busqui la vida. I si s'entenen Mas, Don Pepe i Zapatero? doncs que se'n vagin al llit plegats (quin fàstic) i que ho disfrutin mentre puguin. ( De passada diré que no entenc els escarafalls que ha provocat el DVD de CiU. Què esperavem, un documental lloant l'acció del govern d'en Maragall?)
Governar ha de ser l'aspiració i l'ambició de qualsevol partit polític. Però no a qualsevol preu. Saber esperar i tenir paciència moltes vegades té premi (a vegades no, què hi farem!) El què no es pot fer, però, és lliurar el pais a qui vol acabar-lo de rematar!
(sigui tot això dit sense voluntat d'ofendre a ningú i amb la modèstia de rigor)
A prop de casa, a Vic, han penjat propaganda institucional a les faroles o fanals a propòsit de les properes eleccions de l'autonomia. La propaganda del govern bi-partit "d'esquerres i catalanista" em convida a participar-hi: "Te toca a ti" i "Elecciones al Parlamento de Cataluña", diu la propaganda que paguem entre tots. M'ha costat alguns dies entendre perquè el govern "d'esquerres i catalanista" ens informava de les eleccions regionals en espanyol. Potser pensen que no som capaços, totes i tots, d'entendre "Et toca a tu" i "Eleccions al Parlament de Catalunya"?. Tan ignorants ens creu el govern bi-partit "d'esquerres i catalanista"? Sortosament però avui he trobat la solució. He llegit una entrevista de l'AVUI a Baltasar Porcel que m'havia quedat aparcada. Porcel es lamenta i diu: "...L´única llengua de futur a Catalunya és el castella". Ara ho veig clar. El govern bi-partit "d'esquerres i catalanista" també ho sap i sense lamentar-ho gens, al contrari, amb goig i alegria m'avança el futur i el "progrés" i ens convoca a les "Elecciones al Parlamento de Cataluña". I jo, pobre de mi, sense saber-ho ! Gracias compañeros progresistas!
Oriana Fallaci, la brillant periodista italiana, ha mort aquesta setmana. Va fer-se famosa com a corresponsal de guerra i per les entrevistes agosarades a liders polítics mundials. Després d'anys de silenci va tornar arran dels criminals atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. Amb una força i coratge impressionants i sense deixar-se intimidar per la dictadura del pensament políticament correcte va denunciar en articles i llibres l'atac del "nazisme islàmic" "contra la nostra civilització, contra Europa, contra els nostres principis i valors (occidentals)". Aquesta veu lliure i vehement li va causà més d'un problema. Recomano dos llibres: "La rabia y el orgullo" i "La fuerza de la razón" ambdós de l'editorial La efera de los libros.
Com a homenatge serveixi aquest article que va publicar el passat 15 de setembre el diari milanès Il Corriere della Sera: "Il nemico che trattiamo da amico"
Sense proposar-s'ho aquest modest blocaire -hores d'insomni- ha estat protagonista involuntari d'una notícia a propòsit de José Montilla al diari electrònic e-noticies.com (gràcies, però no calia), que ha estat molt visitada i comentada. Fins i tot el mateix amable (de res) diari electrònic li ha dedicat un editorial on ha compartit garrotades (ai!) amb persones amb més mèrits com Hèctor López Bofill (veure article a l'AVUI)i Àngel Andreu. Un queda desbordat de tanta atenció que li han atorgat (no se'n sap avenir) així com de les nombroses lectures d'aquest bloc ara que vilaweb ens ofereix estadístiques puntuals i se'n poden saber els visitants (gràcies Vicent). Tanta atenció es deu a que el blocaire va fer un post que prenia com a punt de partida la foto del Pepe d'un cartell publicitari i la frase que l'aconpanyava. (el podeu veure una mica més avall).
Arran de la vaga salvatge dels treballadors de "handling" del Prat s'han posat al descobert alguns aspectes de la gestió d'IBERIA. Amb aquestes dades objectives -algunes de les quals detallo a continuació- es poden treure fàcilment dues conclusions: una gestió ineficient de la companyia i un menysteniment de l'aeroport del Prat. No es tracta de cap novetat però convé recordar-ho.
Fidel Castro agonitza a l'Havana. Potser se'n sortirà d'aquesta o potser no. Però no li queda gaire temps: els dies que li queden són un compte enrere. Com en les millors dictadures ha deixat el poder a un familiar, Raul, el germà. A Corea del Nord, un altre paradís comunista, el poder passa de pares a fills i mestrestant la població que volen redimir es mor de fam. A Cuba és diferent. Té mèrit que el dictador i el seu règim s'hagin aguantat més enllà de la caiguda del mur. El fet de ser una illa, obviament ajuda. Cuba és una illa-presó i exagerant una mica l'única zona lliure és Guantanamo sota sobirania dels EE.UU.
Vaig anar a Cuba el 1986 quan la presència de soviètics i alemanys de l'est era impresionant. No vaig veure misèria. Pobresa si, però sense exagerar. L'ajut rus es notava. La falta d'il·lusió de la gent era enorme i parlant amb alguns -costava que la gent volgués parlar- em vaig adonar de la falta absoluta de llibertat i de la por que tenien dels "Comités de defensa Revolucionaria". Parlaven dels familiars o coneguts morts, a la presó o a l'exili. I del desig d'anar-se'n d'aquella gegantina presó.També vaig trobar partidaris de la dictadura: tot quedava justificat pel bloqueig nord-americà. Ara tot està molt pitjor.
Quan Castro mori passarà a la galeria dels horrors del segle XX. La galeria que encapçalen Hitler i Stalin, Pol Pot, Mao Tse Tung, Mussolini, Franco, Hoxa i tants d'altres. Genocides i assassins de diferent categoria -alguns en nom d'algun idel maligne- que s'haguessin pogut estalviar de nèixer.
Què fas penjat a les cartelleres amb la mirada baixa iavergonyida? Amagues alguna cosa José? Els diners que diuen que t'ha perdonat la Caixa? O busques alguna cosa? Potser la fama de bon gestor que has perdut al Prat? Montilla-President? Però, Pepe, un President mira a la cara o a l'horitzó projectant una mirada ambiciosa, segura i confiada. Què fas, doncs, Jose mirant cap a terra? No goses mirar la teva gent? Tens por? De qui, Pepe? Ara és l'hora dels catalans, dius en el cartell. I abans de qui era l'hora? dels castellans? O és a l'inrevés. Potser vols dir, i no tens pebrots per dir-ho clar, que ara ha arribat l'hora dels castellans (entenent per castellans els originaris de la immigració castellanoparlant)? Perquè sinó aquest "ara és l'hora dels catalans"? Reclames el vot ètnic, oi Pepe? Vas fort oi, José? Molt fort. Pepe les enquestes asseguren que tu seràs el proper President de la Comunitat Autònoma de Catalunya que, amb tu i els teus, serà -més que mai- una més de les comunitats autònomes espanyoles. Ho faràs amb els teus vots i els d'ERC i ICV. Enhorabona. No és gran cosa -és millor ser ministre, recorda Zaplana- però és més que ser President d'escala. Montilla, por favor, miran'ns a la cara!
La vaga salvatge dels treballadors d'Iberia no tindrà cap conseqüència negativa pels protagonistes. És a dir, que de cop i volta haver deixat a l'estacada a milers de persones i provocar un caos d'enormes proporcions haurà tingut premi. Fantàstic ! Primer van ser Rangel, el govern espanyol - amb Pepe Montilla que alguna cosa hi deu fer-, el desgovern de la Generalitat, el President de la Generalitat (vés a saber on era i què es prenia), els qui es van inhibir el dia dels fets deixant podrir la situació sense actuar contra els vaguistes. Que milers de persones estiguessin atrapats al Prat? cap problema, quan els que ocupen les pistes se'n cansin -que fa molt sol- ja s'arreglarà ! Aquesta forma d'actuar dels socialistes davant de la vulneració manifesta de la llei amb l'agreujant de perjudicar a moltes altres persones no és un fet nou: recordem què passa a Barcelona amb els ocupes que semblen un espècie protegida per l'alcaldia. Que hi ha veïns que pateixen els problemes provocats per aquesta xusma? doncs, que els bombin !
Benvingut sigui el desdoblament de l'eix transversal que ha anunciat el portaveu del bipartit? El problema actual de l'Eix -segons afirmen les autoritats competents- és que el 30% del trànsit diari són camions de gran tonatge que provoquen cues i retencions. La immensa majoria d'aquests - un 75%- utilitzen la totalitat de l'eix per estalviar-se l'autopista. Molts fan rutes transfronteres i l'eix és només un tram de la seva ruta. La construcció i el manteniment de l'eix són públics, és a dir, que es paguen amb els impostos de les persones físiques i jurídiques. Ara abocarem més diners que paguem els contribuients per desdoblar l'eix. Conseqüència: s'incrementarà la circulació de vehicles, també amb més camions de gran tonatge.
¿Abans de fer tot això no hagués estat més raonable de fer pagar un peatge disuasori als camions de gran tonatge? amb un peatge gravós molts tornarien a l'autopista que no presenta tants desnivells. És prioritari gastar-se tants diners en una obra de fort impacte ecològic quan hi ha una alternativa clara? No és un malbaratament dels nostres recursos que haguem de pagar el peatge d'aquells camions de gran tonatge que se'l volen estalviar passant per una carretera que no és apropiada -pels desnivells i per la finalitat- per aquest tipus de vehicles?
Josep Anglada, al capdavant d'alguns veïns, ha aturat l'obertura d'una església cristiana a la Rambla Tarradellas de Vic, promoguda per immigrants negres. Amb 800 signatures en contra i sota l'amenaça d'una manifestació, l'alcalde i els representants de l'església han acordat buscar un altre emplaçament més idoni, que no pugui ocasionar molèsties. Segons sembla el local reunia tots els requisits legals per a dur a terme l'activitat sol·licitada. A la vista d'aquest èxit del regidor de la Plataforma per Vic alguns veïns de la Calla i rodalia ja s'hi han posat en contacte per tal que els solucioni les molèsties que els ocasiona una mesquita. Abans el mateix regidor ja havia "actuat" contra locutoris i comerços regentats per immigrants que no complien la llei d'horaris comercials o no tenien permisos d'activitat.
La immigració és, també, un problema. No en abstracte, sinó en fets concrets i que afecta gent amb noms i cognoms. Des del discurs políticament correcte s'ha criminalitzat qui ha gosat dir que la immigració comportava, també, inconvenients. S'ha deixat tota la iniciativa política en mans d'extremistes: papers per tots i altres barbaritats que ara alguns ja comencen a corregir. Potser massa tard. Aquest discurs assumit fins fa poc per tots el partits ha generat desconfiança en amplis sectors socials i populars que es troben desemparats per l'administració. Amb raó o sense (sovint sense) creuen que l'administració local o la que sigui sempre va a favor dels nouvinguts.
Però, ep!, que hi ha l'Anglada. Aquest ho pot solucionar ! I ja tenim el terreny adobat perquè entri en escena un altre extremista: "papers per tots" contra "expulsats tots". I l'Angada a vegades se'n surt: ja sigui perquè l'administració no fa complir la llei (locutoris i llei d'horaris i activitats, antenes, ocupació d'habitatges...) ja sigui perquè té por (l'església cristiana).
Un tema prou important amb la iniciativa política dominada pels extrems que s'alimenten mutuament. Perillós, molt perillós.
