Uns dels fils argumentals del discurs convergent en aquesta campanya és la disjuntiva entre un president català i un president espanyol al capdavant de la Generalitat, la disjuntiva entre Catalunya i Espanya.
Encara vull creure que a CiU resta una ànima sobiranista i no només el sector negocis. Fins i tot, puc acceptar la sinceritat amb que "la bona gent de Convergència" (en Jaume Ciurana, per exemple) planteja la disjuntiva Mas-Montilla, Catalunya-Espanya.
El que em sembla una ironia de mal gust és que algú, com el senyor Mas, que ha acceptat el menyspreu de ZP pel Parlament de Catalunya, algú que no s'ha oposat a l'incompliment de l'addicional segona de l'Estatut, algú que ha pactat amb el president espanyol la renúncia a la reivindicació nacional a canvi de tornar a dirigir la "delegación del Noreste", pretengui ara forçar-nos a triar d'aquesta manera.