Hom pot veure a un cinema de Barcelona la magnífica pel·lícula de Max Ophüls "Lola Montes". En recorda alguna imatge barroca amb nítids colors roig-or-blau safir i el rostre perfecte de Martine Carol. Quan veié l'anunci li revingué una glopada d'anguniosa tristesa : Lola Montes despullant de dignitat la seva ànima en un espectacle circense.

"Modernisme" i "Noucentisme" són paraules-fetitxe recurrents en discursos culturopolítics de dialèctica estèril; són també conceptes que emmarquen , en un temps arravatat i fructífer, els fonaments pràctics i teòrics de la nació d'avui.

Durant aquests quinze dies el bloc no es troba en campanya, però  fets i discursos de l'àmbit polític i criteris propis seguiran éssent objecte de "posts". "Confidencial Cat" és el tema del dia.   

Estimat President, mai no ho hem oblidat.

Eren ja tocades les 6 del matí ennuvolat d'avui fa 66 anys; camines lentament, són els últims moments de la vida que fuig, del contacte dels teus peus -sabatilles de roba blanques - amb la terra, de l'amor als fill Maria i Lluís i a na Carme, " l'esposa més estimada". A penes un dia abans li deies a l'última carta :

Ernest Gellner publicà el seu famós estudi "Nations and Nationalisme" l'any1983 i onze anys més tard ,el 1994, "Conditions of Liberty", en què reforçà la seva argumentació fonamental "una nació un estat". Geller s'hi pregunta "si en una nació-estat l'imperatiu és la unitat política, què succeeix si en aquell Estat hi ha més d'una nació o consciències nacionals diferents? . La resposta del mateix Gessler és taxativa:

Montilla ha introduït en el seu discurs electoral el fantasma de la fractura social. El candidat ha dit referint-se a una possible opció de govern CiU-ERC que : "seria nefast  perquè pot conduir a la fractura interna del país, en funció del sentiment nacionalista de cada ciutadà". Montilla afirma, doncs, que a la ciutadania catalana hi ha dos sentiments antagònics, el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català. I evidentment el nacionalisme català és el conflicte, és l'excés.

Alfons XIII. Antonio Maura. 1915. Dia de la Raza

Francisco Franco. 1958. Dia de la Hispanidad  

Govern PSOE. 1987. Dia de la Fiesta Nacional de España  

       

El Govern d'Espanya des del s.XVIII ha adoptat estratègies polítiques per a l'assimilació de les nacions perifèriques a la cultura dominant, la castellana, seguint la lògica de tots aquells Estats que necessiten construir nacionalisme per a inventar una unitat nacional.

La nació . Renan: "Una nació és una gran solidaritat, formada pel sentiment dels sacrificis que han estat fets i els que estem disposats a fer. L'existència d'una nació és un plebiscit diari"(1822) . Stalin: "és una comunitat de gent construïda històricament"(1942). Kohn: "un caràcter permanent, la creació de la homogeneïtat dins del grup"(1944). I també:

Les preguntes de difícil resposta, els dubtes formen part de la reflexió sobre l'estreta relació entre nacionalisme, nació i Estat.Volem un Estat propi, quants i quins?, com arribar-hi?, hi ha models possibles d'Estat  diferents del conegut ?.