Els diaris tradicionals no han apostat a les versions digitals per la campanya electoral. La informació que aporten a la xarxa és minsa i impersonal. Tiren d'agències i hi dediquen pocs recursos. El paper segueix manant. Els lectors més desitjosos de notícies actualitzades d'aquesta cursa electoral dels Candidats.cat han de recórrer als mitjans exclusivament digitals. I els més exigents o addictes s'endinsen a la bloquesfera, on la campanya és apassionada i sovint virulenta.
Curiosament, el paper dedica atenció i reserva centímetres quadrats a la campanya virtual. Allò que es cou a Internet reverteix a les pàgines dels diaris, encara que sigui com a faldó, aquell complement per amanir una plana feixuga. Són habituals, doncs, les notícies sobre iniciatives curioses i divertides a Internet. Els vídeos són l'estrella. El DVD ha acabat de reblar el clau de l'interès per les noves tecnologies com a vehicle d'acció política.
La Vanguardia, que ha fet una aposta clara per l'opinió coral i la interpretació periodística en detriment de la informació plana, més propagandística, ha encarregat a Mike Ibáñez un seguiment diari de la campanya virtual. És el camí a la inversa. Fins ara el paper havia bolcat a Internet els seus continguts. Ara és Internet que dota el paper de nous temes i enfocaments; sovint més agosarats, però també més ciutadans, plurals i refrescants. Ibáñez es dedica a examinar diàriament les webs dels partits, els vídeos que es visionen a la xarxa i els divertiments que circulen gràcies al correu electrònic. Tampoc no se li escapa el comentari dels blocs polítics. Ja siguin bitàcoles de candidats i/o càrrecs polítics o de comentaristes no partidistes.
Aquest dimecres, en la seva peça, titulada Blogs, entrevistas y descargas de vídeos, m'esmentava arran de la sèrie d'entrevistes de Xavier Sala-i-Martín que he anat comentant aquí [Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!" i Nou vídeo de CiU contra Montilla]. Gràcies, Mike, per citar-me juntament amb Miquel Iceta [bloc] i Jaume Ciurana [bloc] i considerar-me"uno de los clásicos de la blogosfera de aquí".
Ibáñez és col·laborador habitual del suplement Cultura/s, de La Vanguardia, i prové de la ràdio lliure i els fanzines. És molt conegut en el panorama underground català. El seu salt a les rigoroses pàgines de política d'un rotatiu com La Vanguardia, i més en campanya, ha estat de la mà d'Internet. I així no li faltarà ni temes ni xarxa. Això és un pou inesgotable.
Entrevista a Raquel Querol Bello, coordinadora de l'Acció Política a la Xarxa del PSC. La seva web augmenta un 20% les visites en campanya electoral. Els socialistes van ser pioners en oferir continguts de televisió i agrupar els nombrosos (uns 140) blocs de dirigents, càrrecs i militants de base.
—Des de quan està a Internet el seu partit amb web pròpia?
—Des del 1995.
—I quan l’heu renovat per última vegada?
—Ha estat renovada al desembre del 2005.
—Quan van crear el web propi del candidat?
—La del candidat Montilla es va presentar el 28 de juliol 2006.
—Quines innovacions s’hi han afegit?
—Tenim 3 apartats típics unidireccionals per conèixer al candidat (...estructura per cert, copiada temps després per Artur Mas): -Qui sóc, Què penso, i Què proposo. I un apartat bidireccional (participa) on hem potenciat la campanya ciutadana, per donar material per a què la gent fagi campanya:
—per informar a la gent, hem habilitat el servei típic de butlletí i el nou de RSS.
—també hi ha informació i serveis interessants referents al dia de les eleccions (informació del dia de les votacions, per correu, si ets a l’estranger, i es poden donar d’alta per a què els arribin les dades via sms sobre les votacions.
—Hi han inclòs blocs?
—No, doncs tenim l’apartat de Blogsfera socialista, per cert, lacomunitat bloguera política més nombrosa de Catalunya i de l’Estat. Igualment, cada weblog nostre té un banner de recolzament a Montilla.
—El seu partit aposta per la televisió per Internet?
—Sí. Tenim la WebTV des del 2000, que es va utilitzar per transmetre el IX Congrès del PSC (també hem estat el primer partit que ha trasmès en directe els sms sobre pantalla durant els mitings). A través de la WebTV es poden seguir en directe els grans actes de precampanya i campanya (en aquests mes de setembre, segons OJD, o sigui, sense comptar la gent que ens visita des de ordinadors de les sesus del PSC, hem tingut 2.693 visites). A més, tenim penjats els vídeos gravats a través d’aquest sistema, tant en aquest apartat com a l’apartat de videos de l’ámbit d’Activisme i Multimèdia.
—Quantes visites tenen al seu web de mitjana diària i setmanal?
—El PSC és l’únic partit polític que està auditat per OJD (podeu veure les estadístiques aquí). Aquest sistema només recull les visites de les màquines que són alienes a l’organització. Cal tenir en compte que les visites a la web
del PSC baixen molt el cap de setmana; segons les dades d’OJD de
setembre, tenim una mi mitjana de 3.096 de visites de dilluns a
divendres, i 1.556 els caps de setmana.
—Quin augment es produeix ara, en precampanya, en relació a la resta de l’any?
—Del mes de setembre al mes d’agost hem tingut un increment de visites del 20%.
—El manteniment del web qui el fa? Algú intern o extern?
—Tenim una web totalment descentralitzada; la gestió de la web a nivell nacional (notícies nacionals, històrica, projecte polític, multimèdia, etc) ho portemamb gent de la seu central. Però les territorials i sectorials, ho porten la gent voluntària del PSC que tenen el càrrec de Responsables de l’Acció Política de la Web (RAW). Es una altre manera de militar al partit. S’encarreguen de recollir notícies del territori/sectorial, actualitzar l’agenda,... creiem, com a partit socialista i per això, municipalista, que ha de ser la gent del municipila que doti de continguts la web.
—Quanta gent són? Quin perfil tenen?
—Més de 300 persones per tot el territori i sectorials. Els perfils són molt diversos: des de gent jove que té molts coneixements del sistema, passant per gent gran que no havien tocat un ordinador en sa vida, però que veient la necessitat de donar veu al seu territori/sectorial, han participat en un minicurs per gestionar la web i han aprés a fer-ho. A sectorials, sol ser gent més dedicada professional al tema concret de la sectorial.
—Quant els ha costat l’última renovació del web?
—En temps, molt. En diners, entra en el cost de manteniment.
The electoral precampaign seemed very dull, with candidates lacking in charisma such as Artur Mas and José Montilla, who hope to replace Pasqual Maragall, the president of Catalonia, and with a national perspective that has been very limited by the recent Estatut. The tone was initially subdued, but last weekend, before the campaign formally began, everything changed with the publication of a million copies of the CiU DVD ConfidencialCAT, which attacks the left-wing tripartite. The nationalists say they were inspired by Michael Moore's films against Bush, and that their DVD is based on real events. CiU has disinterred a political cadaver, the tripartite, and is considering possible allies the day after the election. However, the fact is, the DVD may help to increase electoral participation, as the more apathetic left-wing voters have shown signs of life. Most polls place CiU as the winner of the elections. Let's wait-and-see to what extent the progress of the campaign, and surprises such as the controversial DVD shakes and electoral stage that, days before, had looked very favourable for CiU’s chances on November 1.
Bitllet d'opinió publicat avui al setmanari en anglès Catalonia Today.
Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya acaben de renovar la web. Incorporen el material de campanya, amb el lema Plantem cara. Una campanya que em recorda aquella de CiU de les eleccions espanyoles, no recordo si les primeres o les segones que va guanyar Aznar. La qüestió és que CiU prometia plantar cara i va acabar pactant amb el PP. El cas de les JERC, lògicament, és molt diferent. Les joventuts republicanes van en una línia de discurs més profund: afrontar un debat sobiranista autèntic que condueixi cap a un procés autodeterminista. Sobirania i progrés, la nova plataforma hereva de l'esperit Gran Via, va precisament en aquesta línia. Acumula més de 5.000 adhesions.
Una de les novetats del web de les JERC és la bloquesfera independentista recollida en un directori exhaustiu. El portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, ha obert un diari de campanya al seu bloc. El secretari d'imatge i comunicació de les JERC, Dani Casanovas, ha reaparegut amb el seu bloc combatiu. El militant Lluís Pérez, dinamitzador de la bloquesfera d'esquerres i independentiste, tampoc no para, amb el bloc. L'alcaldable de les JERC a Tordera, Bernat Costas, també va com una moto fent campanya al bloc.
Per cert, arran del famós DVD de CiU, ja ho deia jo la setmana passada [CiU s'ho juga al tot o res]. Josep-Lluís Carod-Roviraadverteix que el cop d'efecte de David Madí pot tenir efecte bumerang. El republicà Carles Macián es pregunta Estratègies guanyadores?
El bloc confidencial afí a CiU Submarí difón un nou vídeo contra José Montilla. En aquesta ocasió un muntatge de l'accidentada entrevista entre el candidat socialista i l'economista neoliberal Xavier Sala-i-Martín, membre de la Fundació Catalunya Oberta, a l'òrbita de CiU. El candidat Artur Mas no va trigar a capitalitar l'entrevista publicada a La Vanguardia, on, per cert, alguns professionals han posat el crit al cel per les entrevistes de Sala-i-Martín.
José Antich, director de La Vanguardia, sabrà per què va encarregar una sèrie d'entrevistes "provocatives" a un personatge tant marcat com el professor de Columbia. "Volia entrevistes provocatives perquè tenia la sensació que la gent no es llegia les avorrides que se li solen fer als candidats en campanya", ha desvetllat aquest matí l'economista a la tertúlia de Catalunya Ràdio que li havia dit Antich. Si els periodistes no fan bé la feina, la solució passa per externalitzar-ho a Sala-i-Martín. Què contents deuen estar els companys del rotatiu del conde Godó. El director de La Vanguardia Digital, el blocaireLluís Foix, ha reconegut en alguna emissora que ell mai no hauria fet aquest tipus d'entrevista.
Els fets han desmentit la portada d'El Periódico el mateix dimarts, a una velocitat que deu haver incomodat algun professional d'aquella casa. No ha durat ni 24 hores, la validesa d'aquesta portada de segon dia de campanya. "Zapatero no veu prioritari "ara" pactar amb Mas", obria ahir la primera plana el popular rotatiu barceloní. La realitat, però, ha estat una altra. Encara que hagi estat "in extremis". L'encaixada entre Solbes i Duran per certificar la retirada de l'esmena a la totalitat del projecte de pressupostos de l'Estat per al 2007 presentada per CiU ha estat la foto de la sessió d'aquest dimarts al Congrés. El PNB i CiU s'han desmarcat del PP de Rajoy. La federació nacionalista tenia una necessitat imperiosa de fer-ho, especialment l'endemà que Mas anés el primer dia de campanya al notari a comprometre's que no pactaria amb el PP de Piqué almenys durant la propera legislatura catalana. Duran, que és l'home de CiU a Madrid, ha fet marxa enrere, per a major incomoditat d'un Montilla que pateix en pròpia pell que Zapatero vagi olímpicament a la seva. El PSOE, tant somrient ahir al Congrés amb Duran i Sánchez Llibre, neda i guarda la roba al marge dels interessos del PSC a Catalunya. Visca els pressupostos socials de l'avi Solbes!
Titulava El Periódico que Zapatero defugia el pacte amb Mas, oi? Res més lluny de la realitat. La sociovergència s'ha visualitzat al Congrés. El PSOE torna als vells aliats de sempre: els nacionalistes bascos i catalans. Els primers, sempre més murris. Els segons, ja ho sabem. La qüestió és desplaçar ERC perquè són socis parlamentaris inoportuns per als interessos del PSOE. I minimitzar el paper d'IU-ICV tant com es pugui.
Madrid es confirma com a escenari ideal per a la sociovergència. Mas va certificar-ho a La Moncloa. Ara li ha tocat a Duran, entre els passadissos a la carrera de San Jerónimo. El socialcristià s'apunta així un mèrit més en la seva particular cursa cap a un ministeri de Zapatero. Mas, President; Duran, ministre, i aquí tots contents. El compromís inversor de l'Estat a Catalunya i l'execució d'una llei de lleis anomenada Estatut d'Autonomia és una altra qüestió. ¿Què està lligat? No gaire res. Montilla ho ha reconegut: CiU fa un "gratis total".
Tots contents, és clar, menys Montilla, que ahir feia de diputadet del grup inexistent del PSC al Congrés, diluït entre els seus companys del comitè federal del PSOE i absolutament eclipsat pel polític que llueix la calva més envejada del Congrés. Una testa que somia amb ser ministre. Un càrrec, irònicament, que Montilla ha hagut d'abandonar forçadament per llençar-se a l'aventura d'unes eleccions que perd a totes les enquestes, menys aquesta. Encara que la cadena Ser ens sotmeti a aquesta dutxa escocesa demoscòpica. Avui blanc. Demà negre.
Mentrestant, Mas i La Vanguardia a la seva. Que és la mateixa. El diari del Grup Godó ha abandonat la idea de sociovergència per fer un pas més endavant perquè, aparentment, una victòria còmoda de CiU els sembla possible. Episodis tipus Xavier Sala-i-Martín [Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!"] i l'escàs espai que dediquen a les forces alienes al bipartidisme ajuden a crear-se aquesta idea.
Els blocs ecosocialistes protagonitzen una revolta virtual en favor d'una reedició, millorada, del govern d'esquerres i catalanista. ¿Qui havia dit que el Tinell seria irrepetible? Joan Saura [web] és l'únic presidenciable que aspira a formar part d'un govern d'esquerres. No se n'amaga. Al contrari. En fa gala. ICV-EUiA juga la carta inequívoca d'un executiu que deixi CiU i el PP a l'oposició. ¿Haurà servit de revulsiu el polèmic ConfidencialCAT? El tripartiit era un cadàver polític que revifa, ja sigui de la mà de David Madí o d'una militància ecosocialista que ha respost massivament a la campanya "CDCUDCOPUSDEIPP, o govern d'esquerres" liderats per Màrius Garcia, secretari d'Organització d'ICV i blocaire actiu en aquesta campanya.
Les enquestes bufen a favor dels ecosocialistes, que pretenen recollir vots que valorin la seva estabilitat al Govern. ¿Qui sap si la desmobilització socialista i el desegany maragallista li pot engreixar el cabàs electoral als ecosocialistes per Tots Sants? De moment, però, la bloquesfera ecosocialista transmet optimisme per les expectatives demoscòpiques i dinamisme a la xarxa. S'han activat, encara que just abans de l'arrencada de la campanya. Ho fa la candidata de Joves d'Esquerra Verda Laia Ortiz, que amb 27 anys té moltes probabilitats d'obtenir un escó al Parc de la Ciutadella. El cap de llista per Tarragona, Daniel Pi, també s'apunta a la crida a la bloquesfera per un govern d'esquerres. El jove comunista Sandro Maccarrone torna a respirar, al seu bloc vull dir, amb el mateix desig. L'ecologista Antoni Garcia deu anar just de temps, perquè s'ha limitat a penjar el logo.
La visió més elaborada i polièdrica, en aquest cas, ens l'aporta l'eurodiputat Raül Romeva, que analitza del bipartidisme al debat de coalicions. (Properament publicaré en aquest bloc una entrevista amb el blocaire Romeva). Precisament del bipartidisme reflexionaEnric de Vilalta Pach, president d'ICV a l'Eixample barceloní.
Per cert, incorporo el bloc de Ricard Blasco, militant d'ICV de Rubí, ciutat del Vallès Occidental en què el PSUC i ICV havien ocupat l'alcaldia en èpoques glorioses de Miquel Llugany i Eduard Pallejà. Ara, però, l'alcaldia és per al PSC, en mans de Carme Garcia, i a l'ecosocialista Núria Buenaventura li toca pedalar per tornar al govern municipal.
Dissabte a Terrassa van fer un dinar de blocaires sobiranistes. Ho explicaElliot Fernández [bloc], promotor de la trobada juntament amb Quico Ventalló, àlies Tristany [bloc]. Marc Roca, àlies Marcús [bloc], terrassenc com Fernández i Ventalló, es va presentar al dinar amb Xarxa de Blocs Sobiranistes sota el braç. Entre els impulsors de la XBS hi ha, a més de Marc Roca, en Jaume Ortí, àlies Borinotus [bloc], i l'arenyenc Xavier Mir [bloc] i l'informàtic Octavi Fornés, pare de la criatura Tu decideixes i un dels dinamitzadors de l'Olla de grills. Felicitats per la iniciativa XBS, a la qual, per cert, ja m'hi he adherit.
Al dinar de dissabte també hi van assistir els socialistes José Rodríguez [bloc] i Jessica Fillol [bloc], que en parla.
Per cert, l'inquietMoisès Rial [bloc], militant d'ERC a Puig-reig, ha posat en marxa una modesta Xarxa Republicana, un llistat amb un centenar de blocs.
I, finalment, volia deixar escrit que en Ventalló ha obert un bloc de campanya compartit amb Xavier Salvatella [bloc]. Un republicà i un pro-convergent en un mateix bloc. Pacte nacional blocaire?
Artur Mas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura tenen web pròpia de campanya. Els partits [CiU, PSC, ERC, PP i ICV-EUiA] han renovat les seves pàgines, apostant per la participació dels ciutadans, els continguts multimèdia i els diaris personals –els famosos blocs o bitàcoles–, a part d’incorporar materials i dissenys d’aquesta disputada campanya electoral.
Tots els candidats dels grans partits menys Josep Piqué tenen web personal. Són els primers presidenciables de la història amb el domini.cat. Candidats en unes eleccions que, mediàticament parlant, no s’entendrien sense l’aposta per Internet, amb especial èmfasi en els vídeos i els continguts de televisió. Mas, Montilla, Carod i Saura són candidats .cat, el domini reservat a l’àmbit lingüístic català gràcies a la pressió i habilitats de la societat civil, però amb la complicitat decisiva d’un d’ells quan era ministre. El rebuig de Montilla hauria situat el domini .cat en un carreró sense sortida.
El cap de llista republicà, però, ha anat més enllà que la resta i s’ha animat a obrir un bloc de campanya, és a dir, una mena de dietari virtual en què va escrivint anotacions breus i reflexions més profundes, a més de comentar la frenètica actualitat. És el primer presidenciable blocaire. El seu tàndem electoral, Joan Puigcercós, fa mesos que actualitza setmanalment una bitàcola molt llegida per la parròquia republicana [bloc de campanya]. Una altra número dos, l’ecosocialista Dolors Camats, tàndem de Saura, també disposa de bloc, amb una periodicitat irregular.
Els blocs polítics assoleixen en campanya un ritme trepidant, amb un to apassionat i fins i tot arrauxat. El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha anunciat que escriurà diàriament [bloc], i no és l’únic que promet un relat virtual en primera persona. El president del Parlament, Ernest Benach, ha aparcat el bloc institucional i n’ha obert un altre bloc de campanya en qualitat de candidat.
CiU va penjar divendres a la tarda a Internet la versió en 14 capítols del documental contra el tripartit, Confidencialcat. Diumenge, la pel·lícula figurava en el 14è lloc dels vídeos més vistos arreu del món a la plana Youtube. Fins a 53.334 descàrregues del famós DVD, en un cap de setmana marcat per un elevat trànsit polític a Internet i l’allau d’articles escrits per dirigents i militants del PSC, ERC i ICV als blocs. La difusió del milió de còpies de Confidencialcat ha trobat una dura resposta a la bloquesfera d’esquerres.
Les webs dels partits també experimenten un notable augment de visites. Els vots també es disputen a cop de clic.
