Les joventuts de la formació eco-eco-eco sociata, sostenible i feminista, han presentat una campanya adreçada al públic jove: "Folla't a la dreta. Fes-t'ho amb iniciativa"
No vull pensar que les JERC haguessin tret una campanya similar: "Folla't Espanya. Fes-t'ho amb l'esquerra" Segurament hauria intervingut ja la COPE, el Mundo, la SER, la Fiscalia i la Conferència Episcopal demanant la il·legalització dels "borrokas de Roviretxe"..
N'hi que neixen amb la flor al cul!
I n'hi ha que naixem condemnats a que ens vulguin estrellar!
El premi FAD reconeix la qualitat d'un espai públic emblemàtic de la Vila de Gràcia: la biblioteca Jaume Fuster. És un reconeixement als autors del projecte i, també, a la sensibilitat del Districte de Gràcia per tenir un equipament públic i de qualitat. Un equipament "republicà".
Enhorabona a Josep Llinàs i Joan Vera. Enhorabona, també a Ricard Martínez, regidor de Gràcia.
Uns dels fils argumentals del discurs convergent en aquesta campanya és la disjuntiva entre un president català i un president espanyol al capdavant de la Generalitat, la disjuntiva entre Catalunya i Espanya.
Encara vull creure que a CiU resta una ànima sobiranista i no només el sector negocis. Fins i tot, puc acceptar la sinceritat amb que "la bona gent de Convergència" (en Jaume Ciurana, per exemple) planteja la disjuntiva Mas-Montilla, Catalunya-Espanya.
El que em sembla una ironia de mal gust és que algú, com el senyor Mas, que ha acceptat el menyspreu de ZP pel Parlament de Catalunya, algú que no s'ha oposat a l'incompliment de l'addicional segona de l'Estatut, algú que ha pactat amb el president espanyol la renúncia a la reivindicació nacional a canvi de tornar a dirigir la "delegación del Noreste", pretengui ara forçar-nos a triar d'aquesta manera.
Només un apunt sobre els estats d'ànim d'aquest inici de campanya. Els polítics no hauríem de semblar gent enfadada, ni ser especialment grisos, pedants o prepotents. La veritat, aquest inici de campanya només estic trobant polítics enfadats (Montilla, Madí, Duran), polítics grisos (Montilla, Saura), polítics pedants (Saura, Piqué) i polítics prepotents (Mas, Mas i Mas)...
Esquerra ha engegat els motors amb una precampanya intensa, basada en la proximitat directa a l'elector. "Esquerra t'escolta" vol aconseguir parlar un a un amb els seus 650.000 electors, per a escoltar les seves propostes i per a compartir els nostres compromisos.
A Barcelona, Esquerra està movilitzant més de 3.000 col·laboradors de campanya i està present a les places i carrers de la ciutat des del passat 30 de setembre. En total, més de 38 passejades amb candidats i càrrecs electes, 25 actes de plaça i 5 grans actes públics per a cobrir tots els racons de la ciutat.
Aquestes xifres són les xifres d'un partit gran i d'un gran partit. Un partit que està jugant ja la "champions league" de la política barcelonina.
Aquest matí, he viscut personalment, en menys de dues hores, les dues formes diferents de fer política: la política propositiva i la política destructiva...
Ara fa 66 anys i tres hores que era fusellat Lluís Companys, després d'un judici-farsa. La gent d'ERC li hem retut homenatge en el mateix lloc on va caure assassinat per defensar Catalunya i la llibertat.
Diuen que el fil roig que permet entendre la història d'aquest país no és altre que el fil de la lluita per la llibertat. La causa de Companys era la causa de la llibertat: la llibertat de les persones i la llibertat dels pobles, de Catalunya.
Avui, 66 anys després, seguim lluitant per la mateixa causa i ho seguirem fent fins que Catalunya sigui lliure i els catalans i catalanes, vinguin d'on vinguin, puguin viure en llibertat i amb dignitat.
Arxius:Foto 1- Parlaments en l'acte del 15 d'octubre d'ERC|Foto 2- Ofrena floral d'ERC al President Companys|Foto 3- Marxa de torxes al Castell de Montjuïc
La política ha de ser una activitat noble, un servei cívic, un compromís amb els ciutadans i ciutadanes als que aspirem a representar. Almenys és aquesta la concepció que en tenim els republicans i les republicanes.
Però, per desgràcia, la pràctica de la majoria de les forces polítiques catalanes està molt allunyada d'aquesta concepció republicana i s'acosta, cada cop més, a una concepció espanyola, falangista: la política entesa com a "dialèctica dels punys i les pistoles".
Avui els republicans i independentistes no tenim res a celebrar. Ni la raça, ni la hispanitat ni el descobriment d'Amèrica (que el van fer, probablement, els víkigs al segle XI)
Per aquesta raó, ERC-Barcelona (C/Palau 2) té la seva seu oberta al públic i el seu personal treballant com un dia normal.
