Casanova afirma que s'ha perdut "una oportunitat històrica per a canviar la cara de l'AVL" per "interessos partidistes".
Traduït de diari "Levante-El Mercantil", edició dijous 6 de novembre del 2003
Saldanya és així el designat pel Psoe i Casanova, professor també de la Universitat però d'un perfil més moderat, forma part del grup de consens (encara que dins dels triats pel PP). D'aquesta forma, els principals partits han mantingut el sistema de contingents polítics
enricgil |
diumenge, 22 d'octubre de 2006 | 00:01h
Manuel Cuyas, article d'opinió a El Punt, publicat dissabte 21 d'octubre
El mitjà segueix sent el missatge, i la cultura del bloc ha creat una prosa i una oratòria nerviosa, d'urgència, de contingut provisional revisable a temps real que els autors traslladen després als llibres i articles que escriuen en paper. Hi ha novel·les, assaigs, estudis d'història, cròniques periodístiques escrits en l'estil vertiginós dels blocs.
El cultivador de blocs és també un tipus generós i un dialèctic. El seu bloc, escrit sense ànim de lucre, sempre remet a un altre bloc o a una dotzena o centenars d'altres. Si defensa una idea política, et condueix a blocs que defensen la mateixa idea, però també als que defensen la contrària. Jo fa uns dies, en aquest diari,
enricgil |
divendres, 20 d'octubre de 2006 | 11:39h
D'ací una estona els membres de l'Acadèmia triaran per segona vegada un nou president..o presidenta. Qui sap si abans del migdia ja s'haurà decidit l'elecció d'aquest càrrec, encara que pot succeir la mateixa situació que es va produir en la primera votació i cap dels candidats aconseguisca el suport necessari. Depén de les aliances i dels canvis d'opcions, que poden haver-ne, a darrera hora. El PP ha tractat de tindre segur el suport de la seua quota. També Figueres es pensava, en el moment de la primera votació, que tenia el suport d'onze acadèmics i després un parell dels seus no se sap què van fer. La vicepresidència per a Saldanya a canvi de donar suport a Figueres. I pensar que Saldanya va escriure un article -o en van ser dos?- a L-EMV contra l'ens normatiu, acusant-lo de secessionista. Calpe opta al segon càrrec més ben pagat: la secretaria. Prop de 10 milions de les
Ahir mirava un canal de televisió per la parabòlica quan, després de l'esport, informaren sobre la previsió de l'oratge. Era la primera vegada que veia el mapa d'eixe país des del seu punt de vista. Supose que per a ells és la forma normal, habitual. Són un Estat i són el centre del -seu- món. Este és el meu mapa mental, encara per a la gran majoria gent del meu país, l'habitual és pensar en aquest. Una part important dels meus veïns del nord, tenen aquest al cap. Crec que he estat massa optimista, hauré de rectificar, perquè els nostres veïns del nord n'obliden una part, aquesta. El seu mapa, en tot cas, és aquest, encara que a l'escola ensenyen este. Dimecres començava a València el I Congreso Internacional de nuevo periodismo. Setmanes arrere, Tirant al cap s'havia referit a partir d'una entrada de Varela. També dimecres, rebia un correu de Safrà, creador d'un confidencial molt interessant, acabat de nàixer, on també feia referència al congrés. Aquesta vesprada, valent com sóc, sintonitze amb Ràdio 9 -per favor,
enricgil |
dimecres, 18 d'octubre de 2006 | 23:56h
Diuen que Mar de fons ha davallat un poc en l'audiència: si va començar amb un 20%, ara no passa del 16%. També corren rumors sobre la Judit Blanchard. S'explica que ella fou l'assassina: en un rampell va espentar Onofre i aquest va caure des de la setena planta de l'edifici. Tot són ganes de parlar, perquè, com una xica tan bona, dolça, incapaç de matar una mosca, faria una cosa així? A més, l'Onofre, quin personatge també. Tu, que s'ha mort i en la família no el troben en falta, ja us podeu imaginar quina classe d'individu era. Els embolics de l'editorial Babel, que aconsegueix una llicència de televisió d'una manera fosca, no tenen res a envejar a
enricgil |
dimecres, 18 d'octubre de 2006 | 23:50h
Em telefona abans de les 19.00. M'explica que ha de passar primer per una casa i després vindrà a mirar la rentadora. Com a molt tard, diu que sobre les 19.30 ja haurà enllestit l'encàrrec. Li explique que tinc una reunió a les 20.00, li demane per favor que siga puntual. Es fan les 19.45 i no dóna senyals de vida. Telefone i em diu que ja ha acabat, està davallant les escales, en un segon puja al cotxe i ve cap ací. A les 20.10 encara no ha aplegat. Finalment, apareix, amb la caixa de ferramentes en una mà. Me conta
La setmana passada Cucarella va participar en De llibres, que s'emet pel 33. Entre que eren festes a Almassora, motiu pel qual divendres a la nit aplegaren uns amics de Catalunya i tot s'ha de dir, tampoc me'n recordava que feien el progama , com us deia, tots aquests factors van fer que me'l perdera. Des d'ací, podeu veure la xarrada que, amb el nostre company de bloc a ca Vilaweb, van mantindre Villatoro, Natza Farré i Enric Gomà. Cucarella anava molt templat: el monyo amb bona cosa de gomina, a l'estil Anasagasti i duia una camisa d'eixes -de casament- que a Almassora pots comprar a Perales. Bona visió!
Nota. Villatoro coincideix amb mi quan afirma que Quina lenta agonia la dels ametllers perduts és molt millor novel·la que Hereteràs la terra.
Fa uns minuts que m'han fet una enquesta per telèfon sobre les properes eleccions municipals a Almassora. La dona que em feia les preguntes m' ha dit que es trobava a Alacant. M'ha parlat tota l'estona en castellà i quan ja havia contestat l'interrogatori, m'ha preguntat com em deia. Responc: Enric. Em demana si porta hac al final, i li dic que no. S'acomiada: Bona tarda.
No és la primera vegada que persones que s'expressen en castellà em diuen bona tarda. Dies arrere, J. -un xic de Castelló- també em va dir Bona tarda. J., com la xica que m'ha fet l'enquesta, parla en castellà. Ara bé, com jo sempre m'expresse en valencià, J. intenta parlar en valencià.
M'agradava l'Alexandrine. El seu marit havia mort a Madagascar, després de caure d'un cavall. El pobre home es va obrir la melona i els indígenes, famolencs, feren truita de cervellet amb les restes de la massa encefàlica que lliure corria per la selva. M'agradava l'Alexandrine. Per la via canònica apaivagava el seu furor uterí, sense comprometre amb problemes de descendència el llinatge Puig. M'agradava l'Aexandrine. Per primera vegada, en sis anys, m'esperava a l'estació de Beziers. Jo, amb el meu vestit de marina, marxava cap a Tolon. A sa casa, amb fúria, vaig oblidar els problemes de descendència del llinatge Puig. M'agradava l'Alexandrine.Vaig aprofitar el permís de Tot Sants i el vaig passar amb ella, sense dir res a la família. M'agradava l'Alexandrine. Al convent de Montluzin els soldats de les colònies donaren la seua vida per la pàtria, mentres jo, que em feia el mort, em salvava de la matança,
Encara no fa un mes que vaig descobrir, de forma casual, un comentari que Eva Piquer havia deixat a la bitàcola.... durant el passat gener! Llàstima, perquè vaig sentir en alguna ocasió l'espai de literatura d'Eva en el programa que Grasset presentava, la temporada passada, a Catalunya Ràdio. M'haguera agradat participar-hi. Disculpa, Eva. També la setmana passada, de forma casual, vaig veure un comentari d'Àlex Gutiérrez, director de Benzina, arran d'aquesta entrada. Encara com l'escrit era proper en el temps i em vaig adonar. Gràcies, Àlex, per la resposta. Espere que la revista es puga comprar a l'Abacus i també a 3i4, perquè aquest era l'objectiu del correu que li vaig enviar
