El tripartit ressorgeix en el primer i únic debat de candidats a la presidència de la Generalitat, a TV3, amb un Josep Cuní sobreactuat i un afany de protagonisme que feia perdre els nervis. El debat era avorrit fins a la mort, sincerament. Era un debat de gestors. No semblava que fossin candidats a presidir Catalunya. Però un cop aprovada la reforma de l'Estatut en referèndum, el 18 de juny, l'horitzó nacional quedava delimitat. I el que ens espera pels propers anys és, a la vista de la campanya i del debat, la gestió pura i dura i quatre gesticulacions polítiques mal comptades.
En la lògica de la gestió pública, doncs, els candidats considerats d'ordre, de l'establishment, són els que tenen les de guanyar. Que si xecs amunt i avall, que si reducció d'impostos, que si millora de les infraestructures, una mica d'immigració perquè no sembli que som extraterrestres... Tot anava prou bé en aquest terreny. Artur Mas era el centre, però amb discreció. José Montilla, absent. Joan Saura i Josep Piqué, brillants, cadascú per a la seva parròquia. I Josep-Lluís Carod-Rovira mantenia una equidistància saludable, perquè ni l'atacava Mas ni els exsocis del tripartit, i, com que ara ha recuperat un cert discurs liberal, fins i tot Piqué el respectava.
L'autoexclusió de Montilla, que se suposa que vol esgarrapar vots al favorit Mas, era inquietant. La distància de seguretat que mantenia Carod respecte Mas i Montilla, prudent i en la línia estratègica de no ensenyar les cartes del 2-N abans d'hora. Però el debat ha fet un tomb inesperat cap al final. Mas s'ha equivocat profundament, crec jo, amb la seva insistència d'arrencar un compromís impossible: que la resta de partits el respectin com a presidenciable si guanya les eleccions. Mas volia deixar clar, davant de l'audiència, que qualsevol vot que vagi a parar a ERC volent el pacte nacional amb CiU no té cap garantia, sinó tot el contrari. Mas volia deixar clar que el PSC no es compromet tampoc a deixar-lo formar govern encara que ell superi els socialistes en vots i escons.
El clímax del debat, els últims minuts, ha trencat la monotonia prèvia, perquè el tripartit ha ressuscitat. Serà president qui pugui formar govern, i la insistència inexplicable de Mas, quan gairebé ja estaven recollint els papers, se li ha girat en contra. No calia forçar la màquina. Quan estàs quedant prou dignament en un debat i, a més, tot et va de cara en la campanya, segons les enquestes, no cal arriscar tant. ¿Per què el tot o res de CiU? Perquè Mas sospita que Carod farà Montilla president, amb Saura al govern, si Mas no obté la majoria absoluta. I que ningú tindrà majoria absoluta ho apunten totes, absolutament totes, les enquestes.
En una setmana, tot ha canviat. Divendres passat, CiU anunciava que distribuiria en la premsa dominical el DVD ConfidencialCAT, que desenterrava el cadàver polític anomenat tripartit. Aquest divendres, el tripartit ha tret pit i s'ha conjurat, d'una manera subtil al principi però descarada al final quan Carod ha fet callar Mas, per evitar un govern de CiU en solitari. El tot o res.
El que no entenc és per què ni Piqué ni Saura ni Carod han tret l'espantall de la sociovergència, dita també convergelisme, per fer callar Mas i Montilla. CiU pot amenaçar de la reedició del tripartit. El PSC pot alertat d'un pacte CiU-PP, i de passada d'un acord nacional CiU-ERC. ¿Però per què ERC i ICV no posen de manifest el dubte raonable de la formació d'una grossen koalizionen CiU-PSC? Segurament perquè hi ha un guió no escrit per estroncar el guió, tampoc escrit, de La Moncloa.
Montilla sorprendrà Zapatero. No a les urnes, segurament. Però sí a partir de Tots Sants. Tanta timidesa i discreció deu amagar alguna cosa. De fet, abans del debat he comentat a un company. "Ja veuràs com en Montilla es treurà un as de la màniga". I, efectivament, l'ha tret. Discret, distant i amb dificultats per arribar en oratòria a la sola de la sabata d'uns Piqué i Saura brillants, Montilla ha sobreviscut el debat.
Quan érem a punt de rematar-ho, però, l'exministre ha preguntat a Mas si havia estat a Doñana, el 2003, quan Doñana era visitada assiduament pel president espanyol José María Aznar. El candidat de CiU s'ha quedat pàlid. Touché. L'estilet montillista, després de retreure-li la manca de credibilitat per haver hagut d'anar a cal notari. Montilla ha posat en evidència que Mas pretenia ser president amb el PP si l'aritmètica ho hagués permès fa tres anys. ¿I ara què en fem, del notari?
En definitiva, que del debat només em quedo amb la imatge que PSC, ERC i ICV han refet estratègies comunes davant d'una certa prepotència de CiU, a qui l'eufòria li pot jugar una mala passada. ¿És la factura pel DVD?
Entrevista amb Eva Marín, coordinadora de la web d'ICV, que experimenta un augment de 500 visites diàries en campanya electoral. Tot just ara hi han incorporar els enllaços amb els blocs dels candidats ecosocialistes per Girona, Joan Boada [bloc], i per Tarragona, Daniel Pi [bloc].
-Des de quan està a Internet el seu partit amb web pròpia?
-La web del partit està en funcionament des del 1998.
-I quan l’heu renovat per última vegada? O quan van crear el web propi del candidat?
-L’última renovació de la web del partit va tenir lloc l’any 2003. La web del candidat es va crear per les eleccions al Parlament del 2003, tot i que enguany s’ha renovat.
-Quines innovacions s’hi han afegit?
-El web de joansaura.cat s’ha renovat tenint en compte conceptes d’usabilitat, interactivitat i participació. Hem volgut que a través del nostre web els usuaris i possibles votants coneguin millor els candidats i candidates, que es puguin informar fàcilment de quines són les nostres propostes. En aquest sentit hem creat diferents nivells d’accés: els tradicionals a partir del menú desplegable i els destacats sobre prioritats de govern, temes multimèdia o actes significatius. També volem que el web esdevingui una eina de comunicació amb la ciutadania a través de la secció i tu què opines? on es poden enviar preguntes i propostes a Joan Saura. Un altre aspecte important és el seguiment de l’agenda d’actes.
-Han inclòs blocs?
-Hem inclòs alguns links als blocs de diferents candidats i candidates.
-Per què?
-Creiem que d’aquesta manera els usuaris poden aprofondir millor en els perfils personals dels candidats i candidates i també perquè és una forma de crear xarxa.
-El seu partit aposta per la televisió per Internet?
-Apostem per la proximitat i en aquest sentit hem creat una secció a la pàgina web de joansaura.cat que s’anomena els vídeos de campanya on podem trobar un historial de vídeos penjats a Youtube.com amb el dia a dia de campanya del candidat.
-Quantes visites tenen al seu web de mitjana diària i setmanal?
-La mitjana diària en aquest mes d’octubre és de 2.400 visites i la setmanal 16.800 aproximadament.
-Quin augment es produeix ara, en precampanya, en relació a la resta de l’any?
-El nombre de visites diàries en relació a la resta de l’any ha augmentat en 500.
-El manteniment del web qui el fa? Algú intern o extern?
-Existeix la figura de la coordinadora web interna al partit i una empresa externa que es dedica al manteniment tècnic
-Quanta gent són? Quin perfil tenen?
-La coordinadora web té un perfil polític i tècnic i l’empresa externa és de caire estatal.
-Quant els ha costat l’última renovació del web?
-L’última renovació del web ha costat al voltant dels 4.500 euros.
Avui, finalment, La Vanguardia publica l'entrevista de Xavier Sala-i-Martín al candidat d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira [web i bloc]. El cara a cara (perquè entrevista estrictu sensu no ho és) entre l'economista neoliberal i el presidenciable independentista no és ni el tercer grau-trampa a José Montilla [íntegre al seu web] ni el massatge a Artur Mas. Com que Carod té carrera, Filologia, i de nivell C de català no se li pot preguntar, les apretades de Sala-i-Martín van més per la línia de l'economia i del pacte tripartit en detriment de l'hipotètiic acord nacional del 2003. El líder d'ERC acaba dient que, per al seu gust, quant menys estat millor, encara que sigui català. Aquest és el titular de l'entrevista, i així queda molt liberal la cosa.
El passatge més tens té relació amb la famosa entrevista amb ETA. Aquest és el fragment final del cara a cara entre candidat i professor:
- Mientras han estado en el Govern se han quejado constantemente de la herencia de los 23 años de Pujol. Parece que todo lo que funciona es gracias a ustedes y lo que no funciona es culpa de los 23 años de CIU. De hecho, en esta entrevista usted ha culpado a los 23 años en dos ocasiones. Pero ¿las coronas de espinas son culpa de Pujol? ¿Enseñar ostentosamente la llave para acabar siendo expulsados del Govern es culpa de Pujol? ¿El chantaje a los empleados de la Generalitat para financiar a ERC es culpa de Pujol? ¿Anunciar tres votos distintos y contradictorios en la campaña del Estatut es culpa de Pujol? ¿Que haya más barracones que en el 2003 es culpa de Pujol? ¿Colocar a los hermanos en la Generalitat es culpa de CiU? ¿Hacer informes secretos sobre las tendencias políticas de periodistas y medios de información es culpa de Pujol? ¿Abandonar el país cuando usted era "president en funciones" para ir a hablar con ETA es culpa de Pujol? ¿A qué edad un partido se vuelve adulto y asume responsabilidad por sus propios errores?
- Nadie ha dicho que eso sea culpa de Pujol. Además se está refiriendo a cosas que no tienen nada que ver con el ejercicio y la competencia gubernamental. ¿Qué problemas ha habido de incompetencia en la gestión del Govern? Ha habido huelga de médicos, ¿esto es atribuible a ERC? Ha habido el derrumbe del túnel del Carmel, el tema del aeropuerto, la inmigración… usted se refiere a temas anecdóticos que no son de gestión de gobierno.
- ¿Es anecdótico que usted siendo, el president en funciones abandonara el país y nos dejara, por así decirlo, sin líder político?
- Lo dice usted que era president en funciones…
- Quiero decir que el president estaba de viaje oficial y usted era conseller en cap.
- No, mire, que yo dejé el país siendo president en funciones lo dice usted.
- Pues cambio mi pregunta: siendo conseller en cap y por tanto el máximo responsable dado que el President estaba fuera del país, ¿se fue usted del país?
- Quizás me explique mal. ¿Usted me está diciendo que yo dejé físicamente el país siendo yo el presidente porque el president no estaba?
- No. Digo que, estando el president Maragall fuera del país y, por lo tanto, siendo usted el máximo representante del Govern, usted abandonó el país.
- Esta afirmación la hace usted.
- Sí. La hago yo. Dígame si es verdad.
- Yo le digo que no. Pero esta afirmación la hace usted… como hace todo el mundo cuando dice que fui a Perpiñán. Yo a Perpiñán he ido mil veces en mi vida pero no a reunirme con ETA.
- Ya. Yo también. Pero ninguna de mis visitas ha comportado mi salida del Govern.
- Sí. Comportó que yo saliera del Govern pero déjeme plantearle.
-… es importante…
- Es importantísimo, tan importante que quien más insistió para que dejara el Govern fueron los dos partidos de la oposición.
- ¿Volvemos a aquello de que la culpa la tiene siempre CiU?
- No. No me deja terminar la frase. Quien más insistió que saliera del Govern fueron los dos partidos de la oposición, Iniciativa y el PSOE desde Madrid por este orden. Yo salí del Govern, efectivamente, por hacer eso que ahora está haciendo el Gobierno que es ir a hablar de paz con gente que no quería y ya está. Y entonces yo….
- Perdone pero a mí el tema de su conversación con ETA me parece, hasta cierto punto irrelevante. El problema es que usted abandonó el país en un momento en que el president estaba en el extranjero y dejó al país sin líder gubernamental
- Si el problema era éste yo ya dejé de ser conseller en cap, por lo tanto ya está, ¿no? Yo asumí mi responsabilidad dejando el Govern. Después a mí el pueblo de Catalunya me juzgó y me hizo pasar de un diputado a ocho y de 150.000 votos a 650.000.
- Bien, pero mi pregunta era: ¿en qué momento un partido político se convierte en adulto y maduro y deja de dar las culpas de todo a los 23 años de Pujol?
- La inmadurez es de todos: el Govern no lo ha hecho suficientemente bien, pero la oposición tampoco. De hecho, todos aprendíamos. No es cierto que Pujol lo hiciera todo mal. Ningún gobierno aguanta 23 años si no hace cosas bien, o si no hace muchas bien… Noes cierto que los gobiernos de Pujol fueran un desastre ni es cierto lo que pretende CiU desde pasó a la oposición, que todo lo que venga del Govern está mal. En el fondo, todos hemos actuado con inmadurez política, Govern y oposición.
- En 2003 usted daba tres argumentos a favor de firmar el pacto del Tinell: Primero, se necesitaba un cambio de aires en el Govern después de 23 años. Segundo, que el tripartito serviría para hacer un nuevo Estatut. Y tercero, catalanizar la izquierda en Catalunya. Consiguieron el primer objetivo, pero ustedes votaron contra el Estatut y, sin Maragall, la izquierda catalana parece menos catalanista. ¿Asume esto como un fracaso?
- No. El primer objetivo era el cambio político que es esencial en democracia. El segundo, conseguimos un gran Estatut, el 30 de septiembre. Después pasó que, como usted que conoce las leyes del mercado sabe, si una cosa vale 100 y alguien se va a Madrid y la vende por 20, el que hace le comprador se lo compra a quien se lo vende por 20, no a uno que se lo vende por 100. Y es lo que pasó con el Estatut. Por lo tanto el Estatut fracasa cuando se va a Madrid y se rompe la unidad nacional que se había conseguido aquí. Y tercero, catalanizar la izquierda catalana no quiere decir hacer más catalanistas al PSC o a Iniciativa. Si se consigue eso, fantástico. Catalanizar la izquierda catalana es que Esquerra tenga la hegemonía de la izquierda en Catalunya.
- Pues si es así tendremos que apuntarlo como un fracaso porque las encuestas no les auguran crecimiento de votos. Pero déjeme preguntarle, si el objetivo era desplazar al PSC e ICV para convertirse ustedes en hegemónicos ¿no sería más lógico luchar contra ellos en lugar de aliarse con ellos? ¿No será que su objetivo real es eliminar a CiU?
- No queda tan claro. Es como si alguien se pregunta cómo CiU, teniendo la oportunidad dos veces de aliarse con el catalanismo de izquierda, se aliase con el españolismo de derechas, ¿no?
- Sí. Y cuando CiU hizo eso perdió terreno electoral.
- Mi objetivo es que ERC, en tanto que izquierda, un día tenga la mayoría social en este ámbito. Y de hecho eso ya está pasando: crecemos en Barcelona y en las grandes áreas metropolitanas del país con muchos votos que son de catalanes de primera generación que están hartos del paternalismo que los condena a ser inmigrantes toda la vida en Catalunya.
- ¿Eso quiere decir que el efecto Montilla en el área metropolitana fracasa?
- Yo creo que fracasará.
- En 1999 Convergencia, pudiendo pactar con ustedes decidió pactar con la derecha españolista. En 2003 ustedes, pudiendo pactar con CiU, pactaron con la izquierda españolista….
-… Hay una diferencia fundamental: Esquerra había apostado por Convergencia el año el 80 y el 84. En el 95 y el 99 pudiendo hacer lo mismo Convergència, lo hizo con el PP y Convergencia solo se acordó que existía Esquerra en el 2003 cuando no sumaba con el PP. Este es un matiz importante…
- De acuerdo, pero mi pregunta era: Dado que tanto Convergència como Esquerra salieron escaldadas de sus pactos, ¿ha llegado la hora de que el nacionalismo catalán recapacite? ¿O van a seguir las revanchas aunque éstas acaben perjudicando a ambos?
- La experiencia de Esquerra de estos años hace que en estos momentos no seamos deudores de nada a nadie. Mientras que si hace unos meses al preguntar a los militantes de ERC por qué pacto optaban, la mayoría habría preferido la continuidad de un pacto de izquierdas, ahora Esquerra no se cierra la puerta a ningún pacto. Lo que parece bastante claro es que el perfil de campaña de CiU no es precisamente para hacer amigos. Quien quiera destruir, que destruya y los que queramos construir, construiremos. Una vez vote la gente, ya hablaremos.
- ¿Un independentista que lo vote a usted, puede que el día 2 vea que usted hace President a Montilla?
- ¿Hay algún problema con el señor Montilla?
- Para mí no. Pero él ha dado por zanjado el debate sobre el techo competencial de Catalunya y usted me ha dicho que quiere ampliar el horizonte político…
- Sí pero el señor Mas tampoco es independentista. El único candidato independentista soy yo. Si la fuerza que represento no obtiene la mayoría suficiente para presidir, en pactos posteriores puede llegar a un entendimiento con candidatos que no sean independentistas. Y ni Mas ni Montilla lo son.
[Narcís Genís, periodista d'El Punt i president del Col·legi de Periodistes a Girona: Sala Martín, indocumentat?]
Arxius:*Carod 1- pdf entrevista|*Carod 2- pdf entrevista (segona plana)|*Mas 1- pdf entrevista|*Mas 2- pdf entrevista (segona plana)
Entrevista amb Roc Fernàndez [bloc], cap d'Informació de Convergència Democràtica de Catalunya. La web de CiU va ser la primera d'un partit a Catalunya, i amb motiu d'aquesta campanya ha potenciat els continguts televisius i la connexió entre vídeos per Internet i blocs.
-Des de quan està a Internet el seu partit amb web pròpia?
-L'Onze de Setembre de 1995. Vam ser la primera web d’un partit polític a internet i la 16a d’un partit a Europa. Aquí tens un reportatge sobre els nostres orígens i canvis fets.
-I quan l’heu renovat per última vegada? O quan van crear el web propi del candidat?
-Estem en costant renovació. La web del candidat és de fa tres setmanes (www.arturmas.cat). La secció de campanya de fa dues setmanes i la part del programa (www.ciu.cat/programa) molt recent. La versió anglesa de la web de CDC és de l’11 de Setembre d’aquest any.
-Quines innovacions s’hi han afegit?
-Sobretot hem introduit d’una forma general l’ús del vídeo i el so amb un reproductor propi i l’edició dels talls de veu. A més aquests vídeos es pengen al You Tube. També hem potenciat molt la possibilitat de fer campanya a la xarxa a través de mail o mòbil i per últim estem potenciant molt els blocs amb una secció que agrupa els blocs dels nostres militants i que recull des de consells per millorar-los a notícies relacionades amb el món dels blocs.
-Han inclòs blocs?
-Sí, els hem inclòs Blocs de tots els militants que tenim coneixement que en tenen i hem dissenyat una secció que els agrupa, els dóna informació i consignes i notícies d’interès.
-Per què?
-Perquè el fenòmen dels blocs és un fenòmen creixent i determinant. Hem passat de ser necessari de disposar de web a ser necessari disposar d’una xarxa cada cop més ample de webs.Primer vam fer les webs d’agrupacions locals ara ja passem a la web personal per cada militant. A més, els blocs tenen un valor afegit que és que tenen una incidència molt més alta entre els cercles directes de cada persona i que la suma d’ells teixeix una xarxa d’opinió i influència.
-El seu partit aposta per la televisió per Internet?
-Sí , en el nostre cas es diu CiUTV.
-Expliqui'm el projecte.
-Durant la campanya farem retransmissió en directe de tots els actes del vespre i després editarem i penjarem un resum.
-Quantes visites tenen al seu web de mitjana diària i setmanal?
-Ara estem sobre les 9.000 diàries, amb dues puntes el dia 15 de 15.634 pel tema del DVD, i el dia 16 de 16.711 (enviament massiu que vam fer). També estem molt contents de les retransmissions en directe. A l'inici de campanya vam tenir 435 persones connectades. I de la secció de blocs no parem de rebre incorporacions.
-Quin augment es produeix en relació a la resta de l’any?
-Bàsicament es triplica
-El manteniment del web qui el fa? Algú intern o extern?
-És intern, el manteniment.
-Quanta gent són? Quin perfil tenen?
-Som 3 persones que fem d’administradors de les seccions generals i disseny de la web. La web,però, té molts àmbits. Només en webs locals hi ha 113 responsables locals que actualitzen els seus espais. 12 responsables dels diferents àmbits (Parlament, partit, Congrés, Europa, sectorials..). També tenim altres responsables de seccions més especifiques com la dels blocs que poden ells continguts directament i proposen millores de l’espai. Som un diplomat en empresarials especilaitzat en màrqueting institucional i polític i un dissenyador gràfic i un periodista audiovisual.
-Quant els ha costat l’última renovació del web?
-Uns 9.000 euros. Nosaltres hem fet una aposta molt forta en fer una web molt flexible amb un potent gestor de continguts que ens permet cerra nous àmbit. També disposem d’un dissenyador i per tant tenim moltes fora del desenvolupament internalitzades
Que José Montilla parlés ahir del famós DVD de CiU (que encara porta cua amb el Col·legi de Periodistes i Carles Francino) i que també presentessin a la seu del PSC Fets, no manipulacions (powerpoint), evidencia que Artur Mas està marcant la campanya. Montilla inclús copia ara la idea de publicitat negativa promoguda contra el tripartit hores abans de l'inici formal de la campanya amb el llençament de ConfidencialCAT. En la informació a TV3 d'aquesta nit el candidat socialista apareixia parlant del maleït DVD. ¿Per a quan les propostes? Sembla com si l'estratègia socialista fos desmuntar el rival i esgarrapar-li vots a qui és favorit a les enquestes. Montilla ha titllat Mas, segons he vist per televisió, de "arrogant i prepotent" perquè actua "com si el país fos seu".
La campanya socialista sembla que abandona el blanc i negre per donar pas al color. Ja era hora! La sensació, a aquestes alçades de campanya, però encara queda molt de partit per endavant, és que CiU s'ha posicionat molt bé a l'arrencada i que els aliats del tripartit, especialment un PSC de qui s'esperava una artilleria més pesada, han començat fluixos. Mas va per la majoria absoluta, mentre que el PSC no se'n surt del DVD, les "manipulacions" del candidat Mas.
L'escàs entusiasme dels mítings, però, contrasta amb l'esperit combatiu de la bloquesfera socialista, capitanejada per un Miquel Iceta en format blocaire d'actualització diària. Als blocs socialistes les estrelles són la bèstia negra anomenada Xavier Sala-i-Martín [Jaume Pros: L'inquisidor convergent], que, per cert, ha fet oblidar el boxejadorXavier Garcia Albiol, del PP.
De qui només se'n recorda el diputat socialista a la Diputació de Barcelona Esteve Terradas és del casAntoni Fernández Teixidó. La regidora terrassenca Mariví Orta fa campanya al mercadillo. El candidat per Girona José A. Donaire difón les mentides de CiU, acompanyat en la virtualitat gironina del diputat al Congrés Àlex Sàez, que ha obert diari de campanya.
El front mataroní és consistent, amb un tinent d'alcalde, Ramon Bassas, que ofereix material per combatre el discurs rival, un alcalde, Joan Antoni Baron, que vincula el futur de la ciutat a la victòria de Montilla; un regidor, Oriol Batista, que aplicadament fa seguiment de la campanya.
La diputada al Congrés Lourdes Muñoz fa un recompte i anàlisi d'enquestes, amb una conclusió sabuda: cal mobilitzar l'electorat socialista. ¿Però com? Al carrer Nicaragua es veu que accepten idees. El cibercombatiu José Rodríguez llença una modesta iniciativa per sumar vots a favor de les esquerres, en un intent transversal d'evitar fugides cap a CiU o l'abstenció. La qüestió, no obstant, segueix sent donar resposta.
Mentrestant, les JERC proposen amb aquest joc per plantar cara i menjar-se tant a Mas i com a Montilla. L'equidistància duta a la virtualitat del menja cocos. Circula en àmbits republicans un altre powerpoint (que no puc adjuntar) per replicar el DVD nacionalista.
El gamarús de José María Aznar té aquestes sortidetes, quan el seu exministre Josep Piqué s'ha de dedicar a evitar l'aterratge inoportú d'Eduardo Zaplana en la campanya catalana. Això quan la pluja no boicoteja els viatges aeris de Mariano Rajoy per assistir als actes del PP a Catalunya. Quina ironia que quatre gotes a Barajas que impedeixen l'enlairament dels avions també siguin culpa de Zapatero.
Josep-Lluís Carod-Rovira, que és la primera persona que veig que s'afaita amb les ulleres posades, recórrer als números per tricar la psoevergència allà i el convergelisme aquí, que ve a ser el mateix però amb la única direferència de qui predomina. A Madrid, el PSOE vers CiU. A Barcelona, CiU vers el PSOE.
Com que la campanya és apassionant, els partits s'encallen en aspectes que realment preocupen la ciutadania. Com aquest, és clar.
El president del grup municipal de CiU a Badalona, Ferran Falcó, es compromet amb els ciutadans a actualitzar el seu bloc personal "amb missatges gairebé diaris" sobre "qualsevol tipus de tema". Mantindrà la seva carta setmanal al web de CiU. Així ho anunciat Falcó en una nota de premsa. "Aquesta és una aposta més per la comunicació a través de les noves tecnologies. Vull tenir un canal de comunicació més personal, que em permeti explicar moltes més coses i, a més a més, que ofereixi al lector la possibilitat de deixar-hi comentaris", ha explicat Falcó.
La federació nacionalista manté el degoteig de nous blocs. L'alcaldable de CiU a Polinyà, Assumpta Marquès, també obre bloc, on ja anuncia el primer que farà quan Artur Mas sigui president.
El cap de la JNC a Ripoll i conseller nacional de Convergència pel Ripollès, Xavier Cima, fa campanya activa des del seu bloc, amb molt de vídeo. Ja sigui vídeo anti-José Montilla o pro-Artur Mas. És la campanya del vídeo, aquesta.
La JNC aporta la majoria d'incorporacions a la bloquesfera nacionalista. Des del Masnou, Jordi Ballvé afegeix el seu bloc al llistat. Àlex Calmó, dels joves de CDC de Sant Cugat del Vallès, també aposta pel vídeo al seu bloc. A Sabadell, la JNC va més enllà i ha creat una bitàcola com a organització.
Lluís Joan Sebastià [bloc] i Sergi Fernàndez Porta [bloc] són les altres dues novetats blocaires nacionalistes.
Tots ells ja figuren en el meu llistat d'enllaços.
Després del DVD de CiU, de l'entrevista-trampa de Xavier Sala-i-Martín al Via Veneto a José Montilla (curiós, perquè a Artur Mas el va entrevistar al despatx del candidat, i fa dos dies que La Vanguardia no en publica cap més) ara resulta que es munta un escàndol perquè els Joves d'Esquerra Verda fan servir l'expressió "follar-se" per referir-se a derrotar la dreta. Una expressió força habitual en el llenguatge dels joves, aquesta de "follar-se". I això de repartir condons, si alguna cosa té, és que és un recurs massa vist. Que la campanya no és meritòria de cap premi publicitari, evident. Però d'aquí a haver de retirar-la, demanar disculpes i que el candidat Joan Saura aparegui dient que no en sabia res i que això és cosa dels joves...
Realment, els candidats tenen mèrit aquesta setmana. Entre el Chelsea-Barça i el Barça-Madrid, i la manca de trempera d'aquesta campanya, que circula per espais tant poc edificants com les notaries, i amb un llenguatge massa empresarial rotllo "xecs" i "contractes", els electors estan per altres històries. No m'estranya que la candidata Abstensió no retrocedeixi malgrat la propaganda. Segueix sent una ferma candidata a proclamar-se guanyadora per Tots Sants.
Com que la campanya dóna per poc, els candidats, Carod però també Piqué, pensen més en l'endemà de les eleccions. Però a CiU van com una autèntica moto. Estan molt motivats, perquè es veuen a venir un resultat que els acosti molt a la majoria absoluta. Van a totes i la resta no responen. Fins i tot les protestes davant les seus de CDC pel polèmic ConfidencialCAT són de pa sucat amb oli.
Anit vaig rebre un sms d'un candidat convergent que deia: "La cncentracio cnvokada d manera multitudinaria x sms, email, i webs anunci, davant seu ciu ha akabat amb el seguent resultat: 14 manifestants, 14 periodistes. Ole. Van millorant. Passa ho".
Qui s'ha inventat una campanya virtual de rebuig al ConfidencialCAT és el socialista José Rodríguez [bloc], que ha posat en marxa un retornador de DVD per mail.
Els diaris tradicionals no han apostat a les versions digitals per la campanya electoral. La informació que aporten a la xarxa és minsa i impersonal. Tiren d'agències i hi dediquen pocs recursos. El paper segueix manant. Els lectors més desitjosos de notícies actualitzades d'aquesta cursa electoral dels Candidats.cat han de recórrer als mitjans exclusivament digitals. I els més exigents o addictes s'endinsen a la bloquesfera, on la campanya és apassionada i sovint virulenta.
Curiosament, el paper dedica atenció i reserva centímetres quadrats a la campanya virtual. Allò que es cou a Internet reverteix a les pàgines dels diaris, encara que sigui com a faldó, aquell complement per amanir una plana feixuga. Són habituals, doncs, les notícies sobre iniciatives curioses i divertides a Internet. Els vídeos són l'estrella. El DVD ha acabat de reblar el clau de l'interès per les noves tecnologies com a vehicle d'acció política.
La Vanguardia, que ha fet una aposta clara per l'opinió coral i la interpretació periodística en detriment de la informació plana, més propagandística, ha encarregat a Mike Ibáñez un seguiment diari de la campanya virtual. És el camí a la inversa. Fins ara el paper havia bolcat a Internet els seus continguts. Ara és Internet que dota el paper de nous temes i enfocaments; sovint més agosarats, però també més ciutadans, plurals i refrescants. Ibáñez es dedica a examinar diàriament les webs dels partits, els vídeos que es visionen a la xarxa i els divertiments que circulen gràcies al correu electrònic. Tampoc no se li escapa el comentari dels blocs polítics. Ja siguin bitàcoles de candidats i/o càrrecs polítics o de comentaristes no partidistes.
Aquest dimecres, en la seva peça, titulada Blogs, entrevistas y descargas de vídeos, m'esmentava arran de la sèrie d'entrevistes de Xavier Sala-i-Martín que he anat comentant aquí [Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!" i Nou vídeo de CiU contra Montilla]. Gràcies, Mike, per citar-me juntament amb Miquel Iceta [bloc] i Jaume Ciurana [bloc] i considerar-me"uno de los clásicos de la blogosfera de aquí".
Ibáñez és col·laborador habitual del suplement Cultura/s, de La Vanguardia, i prové de la ràdio lliure i els fanzines. És molt conegut en el panorama underground català. El seu salt a les rigoroses pàgines de política d'un rotatiu com La Vanguardia, i més en campanya, ha estat de la mà d'Internet. I així no li faltarà ni temes ni xarxa. Això és un pou inesgotable.
Entrevista a Raquel Querol Bello, coordinadora de l'Acció Política a la Xarxa del PSC. La seva web augmenta un 20% les visites en campanya electoral. Els socialistes van ser pioners en oferir continguts de televisió i agrupar els nombrosos (uns 140) blocs de dirigents, càrrecs i militants de base.
—Des de quan està a Internet el seu partit amb web pròpia?
—Des del 1995.
—I quan l’heu renovat per última vegada?
—Ha estat renovada al desembre del 2005.
—Quan van crear el web propi del candidat?
—La del candidat Montilla es va presentar el 28 de juliol 2006.
—Quines innovacions s’hi han afegit?
—Tenim 3 apartats típics unidireccionals per conèixer al candidat (...estructura per cert, copiada temps després per Artur Mas): -Qui sóc, Què penso, i Què proposo. I un apartat bidireccional (participa) on hem potenciat la campanya ciutadana, per donar material per a què la gent fagi campanya:
—per informar a la gent, hem habilitat el servei típic de butlletí i el nou de RSS.
—també hi ha informació i serveis interessants referents al dia de les eleccions (informació del dia de les votacions, per correu, si ets a l’estranger, i es poden donar d’alta per a què els arribin les dades via sms sobre les votacions.
—Hi han inclòs blocs?
—No, doncs tenim l’apartat de Blogsfera socialista, per cert, lacomunitat bloguera política més nombrosa de Catalunya i de l’Estat. Igualment, cada weblog nostre té un banner de recolzament a Montilla.
—El seu partit aposta per la televisió per Internet?
—Sí. Tenim la WebTV des del 2000, que es va utilitzar per transmetre el IX Congrès del PSC (també hem estat el primer partit que ha trasmès en directe els sms sobre pantalla durant els mitings). A través de la WebTV es poden seguir en directe els grans actes de precampanya i campanya (en aquests mes de setembre, segons OJD, o sigui, sense comptar la gent que ens visita des de ordinadors de les sesus del PSC, hem tingut 2.693 visites). A més, tenim penjats els vídeos gravats a través d’aquest sistema, tant en aquest apartat com a l’apartat de videos de l’ámbit d’Activisme i Multimèdia.
—Quantes visites tenen al seu web de mitjana diària i setmanal?
—El PSC és l’únic partit polític que està auditat per OJD (podeu veure les estadístiques aquí). Aquest sistema només recull les visites de les màquines que són alienes a l’organització. Cal tenir en compte que les visites a la web
del PSC baixen molt el cap de setmana; segons les dades d’OJD de
setembre, tenim una mi mitjana de 3.096 de visites de dilluns a
divendres, i 1.556 els caps de setmana.
—Quin augment es produeix ara, en precampanya, en relació a la resta de l’any?
—Del mes de setembre al mes d’agost hem tingut un increment de visites del 20%.
—El manteniment del web qui el fa? Algú intern o extern?
—Tenim una web totalment descentralitzada; la gestió de la web a nivell nacional (notícies nacionals, històrica, projecte polític, multimèdia, etc) ho portemamb gent de la seu central. Però les territorials i sectorials, ho porten la gent voluntària del PSC que tenen el càrrec de Responsables de l’Acció Política de la Web (RAW). Es una altre manera de militar al partit. S’encarreguen de recollir notícies del territori/sectorial, actualitzar l’agenda,... creiem, com a partit socialista i per això, municipalista, que ha de ser la gent del municipila que doti de continguts la web.
—Quanta gent són? Quin perfil tenen?
—Més de 300 persones per tot el territori i sectorials. Els perfils són molt diversos: des de gent jove que té molts coneixements del sistema, passant per gent gran que no havien tocat un ordinador en sa vida, però que veient la necessitat de donar veu al seu territori/sectorial, han participat en un minicurs per gestionar la web i han aprés a fer-ho. A sectorials, sol ser gent més dedicada professional al tema concret de la sectorial.
—Quant els ha costat l’última renovació del web?
—En temps, molt. En diners, entra en el cost de manteniment.
The electoral precampaign seemed very dull, with candidates lacking in charisma such as Artur Mas and José Montilla, who hope to replace Pasqual Maragall, the president of Catalonia, and with a national perspective that has been very limited by the recent Estatut. The tone was initially subdued, but last weekend, before the campaign formally began, everything changed with the publication of a million copies of the CiU DVD ConfidencialCAT, which attacks the left-wing tripartite. The nationalists say they were inspired by Michael Moore's films against Bush, and that their DVD is based on real events. CiU has disinterred a political cadaver, the tripartite, and is considering possible allies the day after the election. However, the fact is, the DVD may help to increase electoral participation, as the more apathetic left-wing voters have shown signs of life. Most polls place CiU as the winner of the elections. Let's wait-and-see to what extent the progress of the campaign, and surprises such as the controversial DVD shakes and electoral stage that, days before, had looked very favourable for CiU’s chances on November 1.
Bitllet d'opinió publicat avui al setmanari en anglès Catalonia Today.
