Aquesta és la història d’una noia barcelonina (li direm CATalina), que viu a prop de l’Hospital Clínic i que la setmana passada va agafar el metro per anar a la Vila Olímpica. La CATalina, que li agrada la política i és una fan de Polònia (Tv3), va fixar-se que les andanes estaven plenes ja de cartells electorals.
La CATalina va recórrer vàries estacions i, durant el viatge, va trobar quatre cartells on la Generalitat incitava a la participació amb l’eslògan: “Te toca a ti”. La CATalina, perplexa, no entenia res. Potser s’havia equivocat de tren i havia agafat el que anava a Múrcia (què hermosa és!). Deia tonteries per defugir de la realitat: el govern no utilitzava la llengua pròpia del país per dirigir-se als ciutadans.
En el transcurs del trajecte, la CATalina anava rumiant: “Catalunya té una llengua pròpia, que ara només un 50% la considera seva. Que s’ha de protegir, que si ningú ho fa amb el temps pot arribar a desaparèixer (com passa ja en alguns indrets dels Països Catalans). I si el propi govern del país no la defensa, qui se n’encarregarà?”.
Mentre tots els viatgers no treien l’ull de sobre a una bossa de plàstic, que algú havia abandonat en un vagó (sort que no hi era l’Acebes!), la CATalina seguia pensant: “Hi ha estudis que demostren que un 95% de la gent que viu a Catalunya entén el català. Que ningú, amb dos dits de seny, es podrà sentir discriminat al veure que l’administració se’t dirigeix amb la llengua del país. I que si volen fer servir altres llengües, endavant! Però que no discriminin els que tampoc saben l'espanyol. Que facin els cartells en anglès, en francès, en àrab... ”.
Segur que la CATalina sap que també hi ha cartells electorals en català, segur que el bipartit (PSC-ICV) ha decidit fer 50% en català, 50% en espanyol. Però ella els vol tots en la llengua que dona el nom del país on viu. Perquè creu que els catalanoparlants ja estan prou discriminats: “Hòstia, només cal fixar-se en els mitjans de comunicació. Quantes emissores de ràdio, cadenes de televisió i diaris utilitzen el català en proporció a l’espanyol? Val més no contar-ho...”, pensa quan està baixant del vagó i veu un altre cop el torrecollons “Te toca a ti”.
Quan arriba a casa, la CATalina explica als seus pares (convergents de tota la vida) el què ha vist. I els comenta: "¿Qui us assegura que l’Artur Mas defensarà la llengua si després pacta amb el PP? Un notari?”.
