llegir és fer poesia

llegir és fer salut

llegir és fer intel·ligència

llegir fa tornar guapos

AQUEST COS QUE ARA VEIEU

Aquest cos que ara veieu

vell i decrepit té el valor

d'un vell pergamí.

Mireu les mans i els dits

que es mouen pel teclat

inquiets   buscant plasmar

amb lletra més clara

pensaments encara

fugissers.

I els ulls interrogants

i la boca que ha perdut

el seu esclat.   I tanmateix

no deixa    d'estimar.

Amb la pàtina sempre

present d'aquest desig intens

de voler ser   prop vostre.

Que sia la música d'aquest poema de Montserrat Abelló, amiga, mestre i poeta d'honor de l VI Festival de Sant Cugat del Vallès, la que m'acompanyi al somnis.

Dia intensíssim. Laia Noguera, Sebastià Perelló i el plagueter hem visitat tot el monestir, hem dit poemes vora les pedres antigues, ens hem estimat, la qual cosa en aquests temps de fillaputeria generalitzada és un oasi de pau i de festa.

Pau i festa que s'han repetit al llarg del dia. Dinar entretengudíssim amb Gabriel de S. T. Sampol. El rissotto amb ceps, estupendo, i una conversa divertida, sàvia i ben xafardera. La xafarderia com a cultura, Pla dixit.

L'horabaixa mescladissa a les llibreries. A l'Alexandria Marta Pessarrodona ens ha contat les seves aventures amb Robert Lowell a N. Y. i ens ha llegit un poema carregat de riqueses culturals i claus hermètiques que ens ha explicat amb amor i pedagogia. Toni Sala ens ha dit que Carner era com un avi per ell, i no tan sos en sentit literari. ens ha llegit dos poemes ben carnerians i ens ha ajuf¡dart a sucar-los. Carolina Hernández, una lectora ens ha fet una antologia magnífica dels seus gustos (Martí Pol, Maria Mercè Marçal, Ferrater, etc) i Gabriel de la S. T. Sam ens ha ofert un tast dels seus versos i de dos autors portuguesos traduïts per ell. Al Bar Bahía, la llibreria el Celler dels LLibres ens ha muntat una taula meleta. Guim Pros i Dolors Vilarasau ens han fet un recorregut pels seus autors estimats (Bauçà, Clementina Arderiu, Ferrater, etc) i Carme Riera ha llegit amb amor i força dones poetes: des de la Maria Antònia Salvà i la Cèlia Viñas a la Marçal i l'Abelló. I aquest plagueter ha tancat l'acte dient l'Abelló per mil i un tubs.

Després el recital de Miguel Poveda. Una nit amb la veu d'aquest cantaor que et posavba l'ànima en pèl de gallina i de gall i de paó i de voltor i tot. Primera part de flamenc i segona part amb Desglaç. Com em va prometre fas unes nits ha acabat de fer una cançó amb un poema de l'Abelló. L'ha cantat dos cops.Tot el teatre dret, al final. Apoteòsic.

Francesc Gelonc acompanyar de Marc Egea a la viola de roda, DJ Atún als plats i Xavi Lozano a les flautes ( i una munió de rars intruments de percussió) s'ha muntat un recitaqlasso al Clàssic Copes que ens ha tengut quasi una hoira i mitja en tensió i gust verbasl i musical. Poesia de revolta, sense concessions, ecològica i escatològica, amorosa i tendral, vertadera. Quina festassa! Ningú ens podrà robar el gustarro d'aquest dia i aquesta nit!

(Carles Rebassa, Jordi Boldú, la Bonet, la Riera, la Marie i el Manzano, la Cintanostra, la Mariona Sagarra, el Felip San, la Yael, la Rafart, etc. cossos estimats)

El VI Festival navega a les totes i es converteix en una maquinaria de transformació humana cap a l'hedonisme i la bondat.

N'estic segur!

Orgull i alegria sent!

I salut nocturna!

L'AROMA DELS POEMES I DELS POETES

CANELOBRE

En una cambra buida i petita -només quatre parets,

recobertes amb roba tota verda-

un bell canelobre hi crema i hi flameja;

i en cada una de les seves flames

s'hi arbora una lasciva afecció, un impuls lasciu.

A la cambra petita, que resplendeix il·luminada

per la poderosa claror del canelobre,

no hi és gens habitual aquesta llum.

Per als cossos dels covards mai no ha estat feta

la voluptuositat d'aquesta ardor.

Kostandinos P. Kavafis

He col·locat com a volta d'entrada aquest poema de Kavafis perquè m'ha semblat que és un bon paisatge per descriure les sensacions, els sentiments, els pensaments que formen la meva atmosfera d'aquests dies santcugatencs.

Ahir la "Mescladissa a les llibreries" va acomplir els seus objectius: la lllibreria Mythos a les 19 i la llibreria Paideia a les 20.15 esdevingueren dos lectoròdroms en què Eduard Jener, Manuel Guerrero, Mercè Martínez, Sebastià Perelló, Josep Maria Fonalleras, Laia Noguera i Vanessa Arragauzaga ens donaren la seva veu i la seva paraula explicant, el com, el quan i el per què llegien i oferint-nos una lectura en veu alta.Vaig passar un guster de sentir aquelles melodies d'aquesta funció tan humana, subjectiva i misteriosa que és la veu. Vaig passar un guster de veure uns escoltadors atents, extasiats, curiosos i oberts.

Després al Cafè La Unió férem una vega d'exquisideses gastronòmiques.

El Teatre La Unió, un espai extraordinari per fer tota casta de recitals i concerts amb un perfum dels petits teatres dels anys vint a Europa, va ser l'escenarui de la festassa Casassas-Gasull. N'Enric ens va fer un concert espectacular, prodigiós, entretengut i complex. En Feliu acompanyà amb la justesa i la gràcia en punt les paraules del poeta i ens regalà algunes peces pròpies delicioses, finíssimes.

Després no trobàrem cap bar obert per veure la Terribas que entrevistava al Manzano. En arribar a l'hotel era massa tard. Ens (Fonalleras, Perelló, Laia, Sert, Sònia, Yael, Subirana) beguérem, a la cambra del Fono, uns alcohols a la salut de Manzano de la Terribas i de l'Institut Ramon Llull, la nostra diplomàcia cultural pel Planeta.

He somniat, per mor de la Rosa Chacel, amb cinturons d'escarabats.

La rosassa del monestir m'il·lumina amb rajos lasserians.

La magnanimitat com a única via en aquests temps duringuis!

L'AROMA DELS POEMES I DELS POETES

cANELOBRE

En una cambra buida i petita -només quatre parets,

recobertes amb roba tota verda-

un bell canelobre hi crema i hi flameja;

i en cada una de les seves flames

s'hi arbora una lasciva afecció, un impuls lasciu.

A la cambra petita, que reswplendeix il·luminada

per la poderrosa claror del canelobre,

no hi és gens habitual aquesta llum.

Per als cossos dels covards mai no ha estat feta

la voluptuositat d'aquesta ardor.

Kostandinos P. Kavafis

He col·locat com a volta d'entrada aquest poema de Kavafis perquè m'ha semblat que és un bon paisatge per descriure les sensacions, els sentiments, els pensaments que formen la meva atmosfera d'aquests dies santcugatencs.

Ahir la "Mescladissa a les llibreries" va acomplir els seus objectius: la lllibreir Mythos a les 19 i la llibreria Paideia a les 20.15 esdevingueren dos lectoródroms en què Eduard Jener, Manuel Guerrero, Mercè Martínez, Sebastià Perelló, Josep Maria Fonalleras, Laia martínez i Vanessa Arragauza ens donaren la seva vceu i la seva paraula explicant, el com, el quan i el per què llegien i efereint-nos una lectura en veu alta.Vaig pàssar un guster de sentir aquelles melodies d'aquesta funció tan humana, subjectiva i misteriosa que és la veu. Vaig passar un guster de veure uns escoltadors atents, extasiats, curiosos i oberts.

Després al Cafà La Unió férem una vega d'exquisideses gastronòmiques.

El Teatre La Unió, un espai extraordinari per fer tota casta de recitals i concerts amb un perfum dels petits teatres dels anys vint a Europa, va ser l'escenarui de la festassa Casassas-Gasull. N'Enric ens va fer un concert espectacular, prodigiós, entretengut i complex. En Feliu acompanyà amb la justesa i la gràcia en punt les paraules del poeta i ens regalà algunes peces pròpies delicioses, finíssimes.

Després no trobàrem cap bar obert per veure la Terribas que entrevistava al Manzano. En arribar a l'hotel era massa tard. Ens (Fonalleras, Perelló, Martínez, Sert, Sònia, Yael, Subirana) beguérem, a la cambra del Fono, uns alcohols a la salut de Manzano de la Terribas i de l'Institut Ramon Llull, la nostra diplomàcia cultural pel Planeta.

He somniat, per mor de la Rosa Chacel, amb cinturons d'escarabats.

La rossaça del monestir m'il·lumina amb rajos lasserians.

A LA MALA HORA

Puc dir ben clar i català que d'ençà que vaig arribar al Principat -18 hores de despúsahir - no m'he aturat de remenar les cireres.

a) Presentació del lllibre Missa Pagesa de Dolors Miquel a la Biblioteca Pública de Sant Cugat. Excel·lent Jordi Galves fent un al·leluia del poemari amb la passió del bon lector. Magnífica la Miquel llegint els versos més gevi-metal. Poca gent emperò de molt nom.

b) Sopar al Roig de Rubí de Barna (extraordinari àpat: arroç amb espardenyes i sopa d'ametlles amb gelat de figa) amb dos artistes amics, un amic de l'ànima, etc. Emoció, discussió, debat, conjunció, conjuminació i un guster. Epifania d´un espectacle que no puc dir. Cantam a la porta, carrer Séneca.

c) Mala notícia matinera. A les 12 m'entrevist amb l'amic i editor Ernest Folch i sé que deixa, i no per voluntat pròpia, el Grup 62. Em sap un greuer. Per què tot és tan difícil a la nostra petita cultura?

d) Em compr un Manganelli, un Hofmansthal etc. a  La Central del Raval. Em compr cinc DVD's (Magnòlia, Els ulls del poeta, El hundimiento, Bocaccio 70, una d'en Hitchcok del 37, i una de Cuba) a una tenda del carrer Elisabets.

e) Din a ca na Pepa López i en Dani Aixelà. Recordam el vells temps i la immundícia dels actuals.

f) A les 19.30 inauguració de VI Festival de Poesia de Sant Cugat. Una gentada. Faig un míting per a la poesia i per a la poeta d'honor Montserrat Abelló. Lectura de poemes de l'Abelló per Rosa Vila. Després lliuren a l`Abelló una escultura d´Eulàlia Llopart. Pas un guster de veure aquesta degana de la poesia catalana tan viva, tan puer senilis. Llegeix un poema i em posa l'ànima amb pell de gallina. Em fa una envejarra. Danses magnífiques de la companyia Color Dansa amb la coreografia Sal de llàgrimes de Mudit Grau. Bon discursos, i això és excepcional, dels polítics Àngels Solé i Ferran Mascarell (Lo cortés no quita lo Moctezuma). Bellíssima instal·lació, estora de cedés amb noms i veus de poetes de J. M. Calleja titulada Simfonia.

Brindam amb cava i joia. Una gentada entusiasta.

g) Anam tot un grup de culés a veure la segona part del Barça amb el Chelsea. Quina nerviada! Quina catàstrofe! Nobody is perfect!

NOVAMENT

Amor que duras: llora entre mis piernas,

come la miel sin esperanza.

A. G.


Llegies les paraules tremoloses de la necessitat: «Cal practicar la solitud sempre seguit.»

Els fongs damunt les teules són ferides resplendents de la simbiosi.

Negaves l'assistència del fred, cruixien els teulons de les paraules.

No et movies entre les aigües ufanes de la claredat i cercaves els cocois que deixava la fullaraca humida.

No sabia cap ni un dels noms de la passió i escorcollava clarianes de cànyoms tacats de nostàlgia.

Reverdia l'or de les capçanes en la pell suberosa del temps passat com un reliquiari.

Comptaves síl·labes exactes per bastir petits monuments a la bellesa del no-res.

De sobte arribava el cant dels grins que surava damunt la rosada negra.

Parties cap enllà fins que, desorientat, repeties les cançons de l'asfíxia i el ressorgiment.

La suaviat de les paraules perdudes et resseguia la pell fins al moll de l'os: creuaves horitzons sense tèmer-te'n.

Era una naixença, era un enterrament, era la monotonia dels treballs incansables, era l'alegria esqueixada.

Surt de ma llengua plena de sang, surt del meu calze.

Vine! No et torbis! vine!

Entra fins a l'acabament.

I SEMPRE L'AMENAÇA DE LA MORT

Champs. Solitudes.
Et si par hasard il passe derrière quelque haie un essaim d'abeilles, on entend dans l'air un murmure comme la rumeur d'une gran ville.P. Jaccottet

Voldria escriure una crònica llarga sobre la meva estada a la Fira del Llibre de Frankfurt aquest principi d'octubre.
I no puc.

Potser ho tenc massa a prop, potser tot ho convertesc en íntim, en innomenable.

Dir la Festassa de cridar arreu d'Europa, en el centre d'Europa convertida per mor de la Fira del Llibre en centre del Món, el meu amor, el meu treball i la meva lluita per la llengua catalana va ser una feta inoblidable.

La pell dels meus records frankfurters és càlida i bategant: enrevoltat de persones plenes d'afectes i d'estímuls, de discutigueres i de crítiques, d'estratègies culturals i de possibilitats de traducció de la meva lletra. No vaig viure cap mal rotllo. I això, escrit així, sembla com un conte rosa. I era un metabolisme de vida intensa, sàvia, divertida i molt tendra.
M'enyor d'aquell estand de l'Institut Ramon Llull ple de persones amables, entusiastes, plenes de projectes. M'enyor de la cambra de l'hotel Alexandre Am Zoo on sedimentava tots allò que em passava, on estava totsol. M'enyor d'X. amb totes les complicitats dels amadors de la literatura. M'enyor d'Y, que vaig conèixer en aquest viatge i ens donàrem l'amistat (verb de cada vegada més difícil de practicar). M'enyor de Z., d'A., de M., d'E., d'H., que em feren passar unes hores de rialles, discussions, contactes i tactes, eufòries, etc. M'enyor d'aquella pluja que queia dins els focus nocturns davant l'hotel Frankfurter Hof. M'enyor d'aquella festa de comiat, la darrera nit. M'enyor de volar pels cels europeus. M'enyor de l'Alter Opera amb aquella cantant índia que tenia veu de rossinyol, d'alosa i de Lola Flores i enyor aquelles llargues i primes salsitxes delicioses al bar del primer pis. M'enyor de la Ben Plantada barceloniana i els atributs de Xènius. M'enyor del sopar color d'ambre perfumat de tots els paons de l'Índia al The Ivory Club. M'enyor de M. i de S. quan miràvem l'Àgora amb P. i el sol del capvespre ens enlluernava. M'enyor de F. i de L., dos editors ben diferents i independents, que m'explicaven les claus del mercat com un joc de nins. M'enyor del colze (sí, sí, bracet, estimats comentaristes!) de porc amb xucrut mentre estudiava frases en alemany i tothom s'esbutzava de rialles quan m'escoltaven. M'enyor de J., un amic alemany catalanòfil que ho sap tot de Llull. M'enyor del riu sempre llunyà, sempre envoltat de les coloracions tardorals. M'enyor, etc.

No he sentit els sebel·lins. He pensat amb l'assassinat de Lluís Companys. Un home català més assassinat per Franco, que volia assassinar també la llengua catalana. Quin dolor!

Ahir, amb un espectacle nuvoler sumptuós, en vaig escoltar un, de sebel·lí, i el vaig estotjar dins el record per les hores baixes, per als horabaixes que tan sovint ataquen.

M'encenc dins la negranit.

VULL SELECCIÓ CATALANA

VIXI

Chacun ne craint que son passé.

P. Q.

"Vaig agafar la seva mà: els dits magres, gelats, fràgils...
Li vaig dir: «He viscut».
La vaig estamenenjar perquè no la sentia, era com si els meus dits estrenyessin una fulla seca.
Li vaig repetir: «Habit dins els vertígens».
Feia fret i els núvols eren un cobricel calidoscòpic de colors, tots els tons dels grisos, uns forats de cel puríssima, uns rosats, uns ataronjats forts i els trons enfora.
Un malva em mostrava les extensions del dolor.
Somreies sense dir res.
M'estalactitava com una cova on cop en sec han passat cents i cents d'anys i s'omple de degotissos petris: de fruits de calç.
Et mirava com un orat.
T'estrenyia els dits com si t'hagués de rompre.
Mirava el cel. Veia les capçades dels lledoners nus per la tardor.
No sabia si eres tu o formaves part dels deliris que m'encerclaven sempre seguit.
Esperava, esperava amb el norai esplendorós de la teva mà dins la meva que la terra, el sol, la lluna, les galàxies errants i els planetes pròxims baixassin damunt la teva cabellera sense tèmer-nos.
Mirava la teva cara gastada per les estacions i per les absències.
Els indicis eren clars: et veia els pits més inflats i m'adonava d' una enravenada sorda.
Ens aturàvem en un clar del bosc.
Sentia els teus alens.
Un altre indici, una altra presència: tenies els pòmuls enrogits.
M'acostava als teus abismes, m'hi perdia sense remei.
M'engolia la teva llengua, entrava dins la boca central, m'empassava l'obscuritat originària, acaronava el teu cos fins a la caverna vivípara i entrava tot sencer dins la gola d'aquells llavis sense dents fins esqueixar-me."

He escrit això a l'alba. Eren els fragments d'un somni que m'havia despert amb la violència de les pol·lucions adolescents. Son Asgard es despertava lentament: els galls enfora, els paons més a prop, madò Bet i l'amo en Senent feinejant per les boals, el despertar dels milers d'ocells del parc i de sobte la tempesta amb una aigua de clauet que m'ha fet tancar els vidres i mirar el teu retrat de quan tenies vint anys i m'estimaves, Aràlia.

ELS MEUS LLIBRES SINGULARS DE LA RENTRÉE CATALANA

No sé quina és la teva manera de llegir, Lector dels dos sexes de l’esperit; no sé com, on, des de quin desig i de quina forma llegeixes. Aquest cronista de les lletres és un lector bulímic i hedònic. Això vol dir que viu enrevoltat de llibres i els devora amb ganes i amb plaers. I quan el llibre no s’avé amb el seu estat d’ànim el deixa, o quan senzillament no li agrada, l’abandona. No escriuré sobre llibres dolents. Tot quan esment té qualitats, diverses classes de qualitat. Començaré amb cinc textos de suara que tenen una conjunció:  pertanyen a cinc escriptors que treballen la llengua a fons, amb intensitat i amb amor. (si vols llegir més: prem!)

FAIG LLISTES

Llistes de llibres que no llegiré

llistes de coses que no faré

llistes de desitjos que no sé on són

llistes de fetes que no conec

llistes de músiques que no he escoltat

llistes de noms que no he sentit

llistes d'Aràlia.

He rebut una lletra llarga i voluptuosa de Venezia.

M'he tancat al gabinet per llegir-la amb tota l'energia disponible. Estic baix de benzina, d'urani enriquit, de gasoil i de ganes.

He agafat els dos fulls d'un paper color de canyella i m'he assegut a la butaca amb orelles. He estirat els peus en el tubulet. Rera els vidres una plugineua intensa netejava les fulles seques. La trompeta de Miles Davis cantava Nuit sur les Champs-Elysées. Em demanaves pel meu estat d'ànim i em contaves el teu. Duus una època d'activitat entusiasta. Uns amics teus, Janus Friis i Niklas Zennstrom, t'han dedicat un projecte informàtic relacionat amb els vídeos i la internet: TheVeniceProject.com
Estàs enfollida perquè trobes que aquests dos artistes (hackers?) et connecten amb la modernitat tecnològica més avançada. També has de preparar una performance, un passeig, una desfilada, una exposició per a Régine de la Tour que presentarà unes col·leccions de vestits, complements i objectes. Ho faràs a la galeria Motel situada a un pis altíssim sobre Central-Park. Em contaves com ets romps el cervell per aconseguir conjugar els escenògrafs, els il·luminadors, els músics, els publicistes i atènyer una fita en una ciutat tan difícil com N. Y.
Al final m'has parlat D'Aràlia.
Segueix amb T. K. en un poblet a prop de Kyoto. Creus que s'han muntat una espècie d'ermita. Deu ser com un Son Asgard Bis. No es comuniquen amb ningú, em dius literalment. Ell ha anul·lat les exposicions per aquest any. Tothom pensa que Aràlia es prepara pel retorn. I sap que és molt difícil, que necessita transformar-se de bell nou. Sortir de la crisàlide. I això vol dir refer-se, refer-ho tot.

Quan he acabat de fer la primera lectura m'ha caigut una llàgrima de l'ull esquerra.
He d'escoltar al doctor Ferrer i he de prendre una tanda de vitamines.
Dec tenir el sistema immunoilògic baix.