Per què votar CiU?

No conec personalment Carles Puigdemont. Només en tinc referències de coneguts (bones), i poca cosa més a banda del que un troba a Internet: exredactor en cap del diari El Punt, fundador de l'Agència Catalana de Notícies, escriu sovint a Presència, és l'actual editor del setmanari "Catalonia Today"... I candidat a l'alcaldia de Girona per CiU a les properes municipals: un candidat independent, sense carnet, per una ciutat a qui li aniria bé una mica de canvi.

A la xarxa ha causat un cert rebombori l'última anotació del seu post: "Carta al sobiranista indecís", en la qual Puigdemont demana una certa reflexió a aquells votants que el 2003 van votar ERC desitjant la formació d'un govern nacionalista CiU-ERC, amb el resultat final que tots coneixem.

Clicant aquí podeu consultar la carta íntegrament. Només un breu estracte d'un text que crec pot ser molt interessant per aquells votants nacionalistes i que puguin estar indecisos de votar ERC: "Si avui dubta de votar ERC és perquè no té clara la seva aposta estratègica futura; perquè tem que el seu vot serveixi per investir president José Montilla i obrir més encara les portes del país a l’espanyolització incipient que ja ha començat el PSC-PSOE des del govern del país".

Amb la passió habitual, en Manel Cuyàs ha publicat a El Punt un celebrat i comentat article sobre el que ell ha anomenat la "generació bloc" (el podeu consultar en aquest enllaç). En l'article, comentat àmpliament pel sempre constant Saül Gordillo i força altra gent, en Cuyàs fa algunes interessants afirmacions, com que aquesta generació "jubilarà una altra generació, la «generació tap»".

No sé auto-situar-me en aquest apelatiu (l'article diu "persones de vint-i-cinc a quaranta anys", m'hi agafa prou bé), però sí que és interessant la remor de fons que l'article proposa: tot allò relatiu a la xarxa, i sobretot a aquesta innovadora manera de gestionar la informació, pot marcar una escletxa generacional que deixi fora bona part de la gent que passa els cinquanta, per posar la barrera en algun lloc, de manera clarament subjectiva i suposo que injusta. Alguna cosa similar també comenten sobre l'article Carles Puigdemont o Enric Gil.

En tot cas, tots els que cultivem això del bloc hem viscut l'experiència, un dia o altre, d'intentar explicar i definir a algú força més gran que nosaltres què és això d'un bloc, i aguantar de resposta una cara tipus "no-se-ni-de-que-em-parles-pero-tu-ets-el-que-enten-daquestes-coses".

Tot sigui per fer bona la dèria d'en Cuyàs: "Atenció a la «generació bloc». Fa ràbia perquè ens deixa antics i ens jubila, però ho fa molt dignament".

I per no perdre la referència electoral que ens ocupa aquests dies, un enllça a l'e-noticies, que tenen penjat el moment del miting d'ahir en què Jordi Pujol s'emociona quan l'Artur Mas lloa la tasca que està fent. Generacionalment, també és una excel·lent metàfora de com només amb blocs no farem un país.