De l'article que no va sortir a l'AVUI: "I Montilla? Tan grisos i poc ambiciosos ens hem tornat?"
Les coses, amb el temps, agafen la justa mida. I el que pimer et sembla una mica gruixut, al cap d'uns dies et sembla normal, i més enllà fluixet, perquè l'evidència és immensa i t'enlluerna la vista.
S'ha escrit i s'ha discutit molt sobre el currículum de Montilla. Bé, de fet, sobre el no-currículum. I reconec que, aquest cop, un dels grans motius per votar CiU és, també, evitar fer Montilla President: és l'únic vot segur, qualsevol altre és temptar la sort, i quedar-se a casa regalar-li un número més de la rifa. I per mi, quan parlo currículum no parlo de títols, que poden no ser rellevants: parlo de formació al món privat, de capacitat contrastada de gestió, de saber idiomes, de poder anar pel món representant el país...
Un dels que millor ho ha expressat darrerament és l'Enric Vila, a les pàgines de l'AVUI. De fet, ho va reflectir tan bé en l'article titulat: "Senyor Montilla, el currículum", que li van denegar de publicar la segons part, que vista després d'unes setmanes fins i tot sembla més aviat fluixa. La realitat és clara, el que hi ha també. Repeteixo: quedar-se a casa l'1-N és jugar a la loteria. I pot tocar Montilla.
Per cert, el segon article de l'AVUI, "Montilla, teoria del líder", el mateix Enric el té penjat al seu web, i avui també estava al dietari que publica al web d'en Sostres.