Javier Saviola, que alguns ja el comparen amb el vividor del rei d’Espanya, ha decidit quedar-se al Barça, tot i no comptar -gens- per a l’equip culer. Bé, Saviola ha optat per gaudir d’un any sabàtic a Barcelona, pensant-se que anirà cobrant el seu sou desproporsionadíssim i que aquí no passarà res. És més, encara deu confiar que al Camp Nou, quan vagin baldades, es cridi “Saviooooola, Savioooola”. Ara bé, suposem que el Saviola i el seu manàger, el “Cabrón” Brizuela, no saben què és el mobbing. No saben que al Conejo el putejaran tant com puguin….

Fonts no consultades per Això Toca, ens aseguren que l’Sport està preparant “La diana de Saviola”, amb la qual els lectors, després de recollir els cupons, podran tirar dards a la cara de l’argentí. També s’està posant en marxa un concurs de manguerassos d’aigua calenta, perquè Saviola marxi d’una vegada per totes. És més, un equip de grues de l’Ajuntament, tenen intenció d’arrancar l’argentí de la seva localitat del Camp Nou i diuen que ja s’han col·locat una tirallonga de pastanagues des de la casa del Pibito fins a El Prat, per intentar que el conill, frisós per la menja, agafi un avió que, sospitosament, caurà a l’Oceà Atlàntic.

www.aixotoca.com

Espanya també sap guanyar

La selecció espanyola vapuleja Grècia a la final del Mundial de bàsquet de Japó: "España entera salta de alegría". Segur...

article extret de l'Això Toca:

Sé que, dissortadament, quan aquest article vegi la llum haurem hagut de lamentar algun que altre foc i això em fa tremolar. Els que hem viscut la desagradable experiència de caminar per un bosc acabat de cremar i hem experimentat la sensació de buidor més desagradable que l'home pot suportar, se'ns fa difícil analitzar amb objectivitat la situació. Se'ns fa molt feixuc entreveure amb una barreja de tristor i impotència el perquè de tanta animalada.

Un piròman és un malalt psiquiàtric, però, qui crema un bosc per interessos seus o de tercers és un delinqüent amb perillosos antecedents genètics per no dir res de quins el varen engendrar.

Qui menysprea la natura menysprea la seva mare. Maldiu la seva espècie i totes les demès. Són éssers tant baixos que fan pensar que la resta ens hem equivocat de món i que res de tot això no pot estar passant.

Què pot fer que un individus vagi abocant una llauna de benzina i que a cada raig li pegui foc amb un encenedor per sortir corrent com un conill? Gaudeix en veure com els demés es cremen intentant apagar el que ha encès? O, el mal parit, cobra per fer la feina a un usurer que necessitar el solar per a fer-hi xalets?

Vostès no sé que farien. Però, a mi se m'ha passat pel cap pagar-los amb la mateixa moneda. Veuran, si tant avall anem, no seria ni delicte.

Malgrat que el que acabo de dir pugui ser inconvenient, malgrat existir unes regles de joc, considero necessari fer-los una excepció. Qui això escriu, ha dedicat una bona part de la seva vida professional al periodisme ecologista. En aquells temps i amb l'ajut d'humoristes com el professor Perich, dèiem que quan un bosc es cremava alguna cosa del senyor comte es cremava. Ara, la majoria de boscos que es cremen, de pertànyer a la noblesa, no tindrien on treure a passejar el cavall. Caldrà reposar la inquisició o treure els miquelets de casa seva?

www.aixotoca.com

article extret de l'Això Toca:

Catalunya, com és ben sabut, té un problema de sequera. Cada estiu ens trobem amb la mateixa història, i no sembla que escarmentem. No sabria dir si la solució seria votar els ecosocialistes a les properes eleccions (que crec que no) o si la solució passaria per conscienciar-nos més, però la qüestió és que l’ecologisme ens el passem pel forro dels collons (i perdó per l'expressió). Aquest any, a finals de juliol ja tornem a tenir el problema de la manca d’aigua saludant-nos de nou. Els primers a patir-ne les conseqüències, com no, seran els pagesos de l’alta muntanya, que sense poder-ho evitar, es trobaran amb els talls d’aigua, o amb les racionalitzacions obligades que n’hauran de fer quan l’única aigua que tinguin sigui la que els porta un camió-cisterna un o dos cops per setmana. Les piscines municipals, però, seguiran plenes, igual que seguiran rajant els regs de les rotondes verdes de gespa.

PERÒ…aquest any tenim la solució. Més concretament, TV3 té la solució. Sí, sí, la nostra ha trobat l’elixir de l’eterna aigua catalana… Estic referint-me al programa recentment estrenat ‘Cantamania’. Després d’uns dies d’observar i analitzar els comportaments dels éssers que hi concursen he deduit que l'únic objectiu (que no és poc) d’aquest programa és fer ploure. Clar que sí. Al principi em va costar de creure, però fixant-me en els detalls vaig veure que aquell era la veritable meta del programa. En primer lloc, només cal veure les coreografies d’alguns dels concursants, més dignes d’un [intent de] ball tribal que d’un ball contemporani. I en segon lloc, les veus. No em crec que la gent pugui arribar a cantar tan malament (excepte algunes comptadíssimes ocasions), així que la conclusió que n’extrec de tot plegat és que s’està fent un ritus d’aquells que es feien anteriorment per demanar la pluja. L’únic que abans es feien resant, i ara es fan cantant (que possiblement sigui més eficaç desafinar que no pas resar…).

Per tant, felicitats a TV3. Felicitats a la nostra per salvar el país del cataclisme de la sequera. I tot gràcies a uns insults a la música. Gràcies de part meva (que ja puc dormir tranquila) i de part de tots els pagesos que agraeixen la tasca realitzada (tot i que encara sense resultats visibles).

www.aixotoca.com

Article extret de l'Això Toca:

N’estem fins als ous de visitar catedrals repetides, de veure museus de vol de gallina, de fer cues llarguíssimes amb altres turistes per observar monuments de postal i de patejar-nos capitals europees per acabar amb els peus trinxats. No, no es pot aguantar aquest ritme de fatiga, seguint les rutes marcades per quatre turoperadors amb comissions. Hem de seleccionar, que la vida són tres dies. Esborrem les opcions: visitar la Cartuja, saludar la Gioconda i fumar un porro a Amsterdam. Ens cal un viatge excèntric, una ruta que per posar-la en solfa calgui seguir la màxima: no fer judicis abans d’hora.

Ja ho tinc. Agafarem un cotxe i farem quilòmetres fins arribar a Ubrique. Allà, preguntarem per la finca dels Janeiro, Ambiciones, i quan hi arribem, baixarem del cotxe, picarem a l’intèrfon, demanarem si hi és el Jesulín i com que no hi serà, saltarem la valla per fer alguna cosa. Entrarem a la finca i anirem cap a la plaça de toros (sí, hi ha una plaça de toros), ens farem quatre fotos per la història i robarem una incona religiosa emmarcada amb un vidre mig trencat i i ple de pols. Ens amagarem quan s’obrin les portes de la finca i hi entri un cotxe blanc. Després, sense moros a la costa, sortirem corrent i canviarem l’aigua de les olives a la façana. En aquell precís moment arribarà el Víctor Janeiro (el germà del torero) i ell, s’avindrà a fer-se una foto amb nosaltres. Farem veure que ens fa molta il·lusió. Després, amb la feina feta, comprarem en qualsevol estació de servei diverses ampolles d’aigua i anirem bevent mentre pugem pel País Valencià, posant a prova la nostra bufeta. En el moment que la bufeta estigui a punt d’explotar, trobarem milions de grues, i just a sota, Marina d’Or. A l’entrar a la “Ciudad de Vacaciones”, aparcarem comòdament i deixarem anar les nostres necessitats orinàries. Que guai…

Això no és tot. Ja que serem a Marina d’Or, ens atansarem a l’antro “Venda de apartamentos”. Saludarem al comercial Steve Swing i mostrarem un interès descomunal per comprar un apartament. Tindrem tot el temps del món per copsar la nobla tasca que s’està duent a terme a Marina d’Or i el gust exquisit que ho caracteritza, ens corprendrà. El venedor ens voldrà ensenyar un apartament i nosaltres, lògicament, hi accedirem. Per una estona somiarem en viure un any sencer en aquest paratge idílic. Potser algun dia tindrem els calers per poder invertir en un apartament i per això, val la pena que no llencem la targeta de l’estimat Steve Swing, que, de ben segur, té com a número de telèfon el 655 03 11 i dos números més que no desvetllarem sota cap tortura.

Una vegada arribem a casa, farem perdudes al mòbil del Swing i ell ens trucarà. Quan el mòbil faci pampallugues, el cor bategarà de forma veloç i recordarem els moments viscuts i tindrem ganes d’emprendre una nova aventura. ¿Venècia, Praga? Si us plau! Quan faci un any de la mort de “la más grande” (llegir la Jurado), cap a Chipiona falta gent.

www.aixotoca.com

Tot viatge lluny de casa requereix l’avió. I aquí entren a escena els amics d’Ibèria, que els encanta fer-te confortable el recorregut: et perden les maletes, fan vagues sense avisar i, fins i tot, poden negar-se a repartir aquells magnífics cacauets...

Acomiadem el curs preguntant-nos si en propers estius aconseguirem assolir...

... per fi una Llei que reguli el dret de vaga i solucioni un buit legal tercermundista, de manera que resulti impossible justificar les barbaritats de cada estiu amb allò de que "estan en el seu dret” (de provocar el caos, s'entén).

... molts i molts més matrimonis entre homosexuals i molts més Gallardons que els casin, sobretot si ha de servir perquè l'Església i el sector ultra del PP quedin retratats amb les seves pataletes, perdent la conseqüent quota de mercat amb un tema dels que provoquen fugides en massa de l’anomenat electorat de centre.

... uns presidents al Barça i al Madrid menys propensos a les confusions a l’hora de prometre fitxatges en campanya electoral, ja sigui a Barcelona (Beckham) o a Madrid (Cesc/Robben/Kaká).

www.aixotoca.com

Acció que hom realitza sobretot a l'estiu, on el cos queda directament exposat al Sol, per tal que els seus rajos facin lluir una mica més la pell.

Getmusic s’ha apoderat dels vespres de Tv3 aquest estiu i tots n’estem patint les conseqüències. Un simple karaoke que ja ha estat criticat per la meitat d’articulistes de Catalunya. Ara sóc jo qui els fot a caldo.

Canten, però fan mania. I és que els de Pastamusic ens fan la digestió dels sopars d’estiu més pesada. L’originalitat no circula pel seu cervell. Recorren alguns pobles de la �oenacioncilla” i animen a gent sense sentit del ridícul a superar el rècord guiness de galls per minut. A més, practiquen el catalanis-separatus: amb l’entrega de dos premis (l’ase i el brau) gosen dividir-nos entre catalanistes i espanyolistes només pel fet de cantar una cançó. Tan sols falta que posin l’himne corresponent a cada trofeu i els facin posar la mà al cor. D’això se’n diu integració... Però ells dormen tranquils. A pesar de les crítiques rebudes per la quantitat de barbarismes que surten de les boques dels seus presentadors, encara tenen els pebrots d’enfotre-se’n. I què dir de la Roser -ullsgrososquefanporquanelsobre- i l’Álex -novagisdeguapodientquenohoets,quenocola-, que no són ni dignes presentadors de la gala �oeMúrcia, que hermosa eres”. Senyors, no n’hi havia de millors? O és que els han tret de les segones Rebaixes?

Getmusic és la malaltia que pateix la televisió actual. Naveguen en la ignorància de pensar que la qualitat no importa, que la gent s’ho empassa tot. Ells només miren els calerets que arribaran a fer amb les línies telefòniques. [Sí sí, envieu SMS! Ara! 1, 2, 3, 56… tots els que pugueu. Que les votacions estan molt igualades... --> espai patrocinat per Josep Maria Amuinat]. Així es forren i l’any vinent, si a Tv3 no desembarca Deu Nostre Senyor Puyal, gaudiran de tota la graella.

www.aixotoca.com

I si a l’estiu li traguéssim les festes majors i populars i eliminéssim els festivals musicals?

1. Ens quedaríem sense el plaer de trobar una orquestra de versions i ens veuríem obligats a menjar el Grand prix del verano per sopar.

2. Oblidaríem el plaer de no dormir en una setmana i anar els set dies amb una mateixa samarreta, tenyida de roig-vino tinto.

3. S’acabarien perdent grans tradicions populars: el correfoc, llançament d’òs de pinyol, cercatasques i, el més popular, pedrada a la porquera dels Mossos.

www.aixotoca.com