Fa un parell de dies el periodista Manuel Cuyàs escribia al Punt un article titulat "La «generació bloc» s'obre pas" en el que reflexionava sobre aquest fenòmen de comentar, escriure i seguir la política a través dels blocs.

CONTINUA

I sense campanya barroera. Un cop vist aquest vídeo tinc una doble sensació de tristesa: per tal com ha anat el govern tripartit i per la mala bava dels convergents. Aquest vídeo només ajuda a dues coses: que augmenti l'abstenció i que augmenti tan la crispació que pel dia 2 s'hagin trencat els ponts de diàleg per a possibles pactes de govern.

Ja fa dies que volia penjar aquest petit comentari sobre Noruega seguint amb la tònica iniciada per la campanya “Jo també vull un estat propi” que darrerament s’ha activat i ha desembocat en una web de blocs sobiranistes (mireu aquesta entrada de Marcús).

 

Una de les activitats que m’agrada més de fer a l’estiu és viatjar i aquest darrer mes d’agost he tingut l’oportunitat de poder passar unes setmanes recorrent Noruega. Aquest és un país per recorre en cotxe tranquil·lament. El paisatge és impressionant i molt variat. El contrast de clima entre la costa i l’interior crear paisatges ben diferents: des de camps de fruiters fins a glaceres eternes, tot en menys de mitja hora. Això no és l’únic que el diferencia de Suècia, Noruega era un país força pobre fins que s’hi descobrí petroli els anys 70, havia estat sotmès molt de temps a Dinamarca i a Suècia i va haver de suportar l’ocupació nasi durant la segona guerra mundial. L’any 1905 va obtenir la total independència.

CONTINUA

Aquest estiu he tingut la sort de gaudir d’uns dies de vacances a Eslovàquia, un nou país de l’Europa de l’est que sense gaire enrenou va independitzar-se l’any 1993 de la República Txeca, (o Txèquia ho va fer d’ells...)

 

Ja fa dies que volia escriure aquest post i aprofitar la campanya, “Jo també vull un estat propi”, per posar aquest títol al post, però, com sempre, els dies passen ràpid i no tenim temps de tot!

CONTINUA

Avui m'he incorporat de nou a la feina després d'un bon mes de vacances i el primer que he fet és llegir què es movia pels blocs d'aquest país. He trobat molt bona idea aquesta proposta del blocaire Xavier Mir i m'hi adhereixo totalment. Crec que nosaltres, els catalans, necessitem un Estat propi el més ràpidament possible, per la nostra supervivència com a poble i per la nostra salut mental. La independència no és només pels que fan volar coloms, sinó que és la ÚNICA manera per començar a solucionar els nostres problemes. Nosaltres estem perfectament preparats per gestionar el nostre país. No necessitem que ningú ho faci per nosaltres!!

A veure si em poso les piles i escric tots els comentaris que em ballen pel cap.

Tal com diu la meva font, finalment tot es va poder solucionar, però imagineu-vos si tots els treballadors d'Iberia de la península fan el mateix i no hagués pogut anar a Madrid... La peripècia de la pobre resident hagués estat major!

Els transports són claus per a moltes qüestions i calen serveis mínims organitzats a l'hora de fer vaga!

El desenllaç no l'he conegut fins aquesta tarda quan la meva fiable font s'ha connectat i ha escrit el seu comentari.

I apa, jo també a dormir que demà marxo de vacances!!! Si em deixen volar, clar...

I tindré uns dies la paradeta tancada...

Bones vacances a tots i gràcies pels múltiples comentaris!

(el que baixi de l'hort que es llegeixi l'anterior post...)

L'A. és una nena que ja fa un llarg temps que espera trobar aquell que serà compatible amb ella, aquell que podrà donar-li allò que necessita i que tindrà la generositat de donar-li. Fa pocs mesos l'ha trobat. Viu a Paris i tot l'equip d'oncologia de l'hospital l'ha preparada per rebre allò que la salvarà: cèl·lules que refaran la seva medul·la malalta.

Aquesta és una història repetida a molts serveis oncològics de Catalunya i moltes d'aquestes històries acaben molt bé. Però el divendres passat aquestes cèl·lules de medul·la per a la petita A. no van arribar.

Havien de volar fins a l'aeroport del Prat, però una colla de treballadors enfadats i ignorants de la transcendència del seu treball van tallar les pistes i la medul·la es va quedar podrint-se en un aeroport de Paris...

CONTINUA

Hi ha situacions que m'entristeixen del tot... i penso que sovint no som prou conscients de com les nostres accions afecten la nostra terra.

Podeu llegir aquest article publicat avui a l'Avui.

"69.000 ciutadans no poden beure aigua de l'aixeta per la contaminació de nitrats"

A Catalunya s'engreixen quasi tots els porcs que es consumeixen a molts països europeus com Holanda, ja que aquí la normativa sobre nitrats és molt laxa. Resum nosaltres hem destrossat el territori i ells se'ls han menjat. Valia la pena?

Quans anys es necessiten per descontaminar els territoris contaminats per nitrats? Algú ho sap?

Finalment, després de 4 hores de tren i un quart d'hora buscant un taxi, pujàvem ja pel Carrer gran. Quines ganes d'arribar a casa! Però no vam poder arribar. El Carrer gran era tallat i ens vàrem desviar. Més amunt a la Travessera de dalt ens vam quedar encallats. Uns violents cremaven contenidors i destrossaven caixers. Però la cosa no acabava aquí, també tiraven pedres als motoristes i conductors. Si algú no es va fer mal va ser de miracle. Tot va passar en un moment...

Vàrem decidir baixar i anar a preu. Amb prudència ens acostàvem als lloc dels fets.

Semblava un país en guerra, a l'alçada de Sant Josep de la Muntanya el trànsit havia estat tallat per unes barricades incendiades. Les flames arribaven fins a 4 o 5 pisos d'altura i un fum negra ho enterbolia tot.

Per acabar-ho d'adobar no hi havia llum... Hi havia badocs que feien fotos amb el mòbil, la imatge semblava de pel·lícula...

Ara per les notícies he sabut que eren ocupes que protestaven per un desallotjament. Jo no veig que aquest comportament tingui cap raó de ser. Res no excusa la violència. Qui pagarà les destrosses? I si arriben a fer mal algú?

Com pot ser l'home quan es deixa endur per la ira! Ja res és racional, tot ho controla ella i ja no som conscients dels nostres actes... No sabem el que ens fem. La veritat és que és perillós fins on podem arribar...

Aquest cop m'ha tocat per primera vegada viure en directe el recompte de vots i voldria fer púbic un parell d'incidències remarcables.

Per decisió d'últim moment de la Junta Electoral ha arribat, de forma extraoficial, la instrucció que les paperetes en blanc on estava escrit a mà Sí o No fossin vàlides i computessin segons l'opció escollida. No caldria decidir aquestes qüestions abans de les eleccions i no la mateixa tarda just tres hores abans de tancar els col·legis electorals?? Sort que no n'he vist d'aquestes, perquè hi hagués hagut confusió.

He vist cinc o sis vots nuls fent referència a la sobirania de Catalunya. Sembla que el vot nul per la independència ha tingut els seus seguidors a Girona. Pel que he vist puc dir que en el col·legi on he estat representaven un 50% dels nuls.

El moment més entretingut ha estat quan d'un sobre n'ha sortit l'esquela de Franco. Quin crit ha fet la interventora de CIU!! "AAAAAHHH Què és això!!"El següent sobre ha estat de la mateixa corda amb una foto del dictador. Totes dues anaves acompanyades de dues paperetes amb un SÍ. Hi hagut discussió sobre si tenien validesa...

Així doncs, que sàpiguen els del SÍ que han votat igual que molts de l'extrema i rància dreta tal com saben els del NO que han votat igual que el PP.

Quan creixerem com a poble i decidirem el què volem fer i ser sense mirar el veí??