L'home del gel alpí li seduí la imaginació que és, en ella, declaradament romàntica. De temps en temps recorda la troballa que omplí , ara fa 15 anys, els diaris.

Ahir a Lleida, en un acte electoral del candidat Montilla, el Sr. Presidente digué que "hi ha dos tipus de responsables polítics, uns que s'ho guanyen amb esforç i d'altres que ho tenen per "enchufe"". Evidentment l'arquetipus de l'espècimen polític "esforçat" és per al Sr. Presidente el company Montilla i en Mas l'altre. Em pregunto en quina de les dues tipologies s'inscriu el Sr. Presidente . Hi aporto per a la reflexió unes pistes:

El debat va ser avorrit, amb espurnes febroses. Un debat amb sis veus, en Josep Cuní feia de Rottenmeier controladora aèria des de la superioritat que atorga ser amo del temps. L'argument era conegut de bell antuvi, l'interès radicava en la interpretació dels actors en els seus papers i en la possibilitat que algun d'ells se sortís del guió amb el que en el vell argot teatral es deia "morcillas" o llancés un roc "amagat a la faixa" (per ignorància de la paraula catalana equivalent he de mantenir-hi "morcillas").

Durant segles la finalitat de l'existència de l'ésser humà era la salvació eterna, la llibertat individual s'adreçava a aquell objectiu ; la modernitat comportà els "drets de l'home", el dret de cada individu a aplicar la seva llibertat a una determinada opció de vida, a dissenyar el seu propi camí. Les eleccions nacionals m'han dut a repensar l'existència del que Ernest Gellner anomenà "l'home modular", sorgit de l'home anterior que m'atreveixo a qualificar com "l'home d'una peça".

A la blogosfera catalana hi ha una borinor espessa , es troba tota ella moguda per l'arravatament de l'escomesa electoral. Els afers polítics, l'anecdotari de la campanya es comenten en els "posts"  (amb ironia, alguns  amb humor, sarcasme i inclusivament amb la passió de les entranyes ) i són alhora objecte de nous comentaris de lectores i lectors en una cascada d'interès creixent. El "post" sovint té l'efecte de la bombada, fa fluir d'altres comentaris sucosos, intel·ligents i subversius. Tot això és  o pot ésser un bloc. I en aquesta segona quinzena d'octubre hom permet que alguns dels blocs es converteixin en ambaixadors i venedors de mercaderia electoral.

Hom pot veure a un cinema de Barcelona la magnífica pel·lícula de Max Ophüls "Lola Montes". En recorda alguna imatge barroca amb nítids colors roig-or-blau safir i el rostre perfecte de Martine Carol. Quan veié l'anunci li revingué una glopada d'anguniosa tristesa : Lola Montes despullant de dignitat la seva ànima en un espectacle circense.

"Modernisme" i "Noucentisme" són paraules-fetitxe recurrents en discursos culturopolítics de dialèctica estèril; són també conceptes que emmarquen , en un temps arravatat i fructífer, els fonaments pràctics i teòrics de la nació d'avui.

Durant aquests quinze dies el bloc no es troba en campanya, però  fets i discursos de l'àmbit polític i criteris propis seguiran éssent objecte de "posts". "Confidencial Cat" és el tema del dia.   

Estimat President, mai no ho hem oblidat.

Eren ja tocades les 6 del matí ennuvolat d'avui fa 66 anys; camines lentament, són els últims moments de la vida que fuig, del contacte dels teus peus -sabatilles de roba blanques - amb la terra, de l'amor als fill Maria i Lluís i a na Carme, " l'esposa més estimada". A penes un dia abans li deies a l'última carta :

Ernest Gellner publicà el seu famós estudi "Nations and Nationalisme" l'any1983 i onze anys més tard ,el 1994, "Conditions of Liberty", en què reforçà la seva argumentació fonamental "una nació un estat". Geller s'hi pregunta "si en una nació-estat l'imperatiu és la unitat política, què succeeix si en aquell Estat hi ha més d'una nació o consciències nacionals diferents? . La resposta del mateix Gellner és taxativa: