Avui he comparegut als jutjats de Barcelona per assistir a l’acte de conciliació amb el diari El Mundo per tal que rectifiquessin el reportatge que em van dedicar el 30 de juliol (dues pàgines amb fotografies) en les quals m’acusaven de tot un seguit d’actuacions encaminades a treure un benefici personal de la política com a regidor de l’Ajuntament de Blanes.

El proper dijous tornaré a comparèixer per saber si el diari El Mundo accepta disculpar-se per unes noticies publicades que no guarden cap semblança amb la realitat.

A la compareixença d’avui s’ha presentat el procurador designat pel diari El Mundo que, seguint les oportunes instruccions de Madrid, s’ha negat a rectificar. Per tot plegat és probable que el proper dijous tornin a actuar de la mateixa manera, negant la rectificació.

Aquests actes de conciliació són el pas previ necessari per tal d’iniciar les  actuacions judicials contra aquells que hagin publicat notícies que no són certes, provocant danys morals i ètics a les persones afectades.

I crec que les noticies publicades per aquest mitjà de comunicació contra la meva tasca política entren en aquesta línia d’actuació. Lògicament El Mundo buscar atacar-me i porta mesos investigant la meva conducta. La majoria de la gent sap que no em perdonen que fes costat a la bona gent de les Illes que han denunciat l s’han manifestat contra la privatització de la costa i del seu domini públic.

Però que ningú pensi que canviaré la meva manera d’actuar contra aquells grups que aprofiten el seu poder per estar per sobre de la llei, seguiré fins al final per què tinc el convenciment d’actuar en defensa de la legalitat.

Com a conseqüència de defensar el dret de pas per la costa, estic citat a declarar el proper dia 6 de novembre davant el Tribunal Suprem com a imputat per una demanda presentada pel director del diari El Mundo contra els diferents representants de les entitats que defensen el dret de pas per la costa.

Tinc tota la tranquil·litat d’haver actuat conforme a la llei, d’haver exercit el dret a denunciar els incompliments de la llei de costes, i per tant no m’aturaran les influències i el poder d’una persona que utilitza el seu mitja de comunicació per intentar silenciar la veritat.  Seguirem fins al final i ho seguirem explicant. 

jpuig@blanes.cat

El dijous 19 d’octubre, el portaveu de CiU al Senat i exconseller de Política Territorial i exalcalde d’Olot Pere Macias publica un article al Diari de Girona on es carrega de dalt a baix el pressupost de l’Estat per al 2007. En l’escrit, Macias confirma totes i cadascuna de les xifres aportades per Esquerra, la Cambra de Comerç de Barcelona -entre altres- i reconeix que el pressupost no arriba ni de bon tros acomplir la clàusula addicional tercera de l’Estatut.

Diu l’article, entre altres coses, que la inversió pública a Catalunya representa el 14% de la inversió regionalitzable, 0,6% menys que la prevista al 2006, i acaba dient literalment que aquest pressupost és un pas enrera. El líder de CiU al Senat també critica el baix nivell d’execució pressupostaria i la manca de projectes inversors que fa difícil que es puguin complir les inversions previstes segons l’estatut vigent.

És a dir, el senador Macias diu i confirma el que Esquerra Republicana va exposar i demostrar per justificar la necessitat de l’esmena a la totalitat que vam presentar i mantenir; ni més ni menys que al pressupost de l’Estat pel cap baix li manquen quasi 1000 milions d’euros en inversions a Catalunya.  Hi estem completament d’acord. Se’n recorda Senador Macias de la proposta feta pel nostre cap de llista al Parlament Pere Vigo d’un pacte gironí per les infrastructures?

Cal recordar que CiU al Congrés dels Diputats també va presentar esmena a la totalitat però amb una important diferencia de darrera hora: CiU la va retirar sense tenir garantida cap millora pressupostaria per a Catalunya i les Comarques de Girona.

CiU pot dir el que cregui convenient, però el Ministre Solbes ho va dir molt clar a la tribuna del Congrés dels Diputats, aquesta es la transcripció del Diari de sessions que es pot trobar en la pàgina web de la cambra baixa espanyola: “Lo  que tenemos ahora es un margen de maniobra para hacer cosas. ¿En qué se basa ese  margen de maniobra? Ahí tenemos una cierta discrepancia y por eso intentaba en  mi discurso y en el anterior separar ambos temas. Uno es la cantidad total. En  la cantidad total usted lo que me plantea es: Por inversión e infraestructura  entiendo otra cosa. Podemos debatirlo, ahora si usted por inversión e  infraestructura entiende otra cosa de tal forma que lo que estamos haciendo es  renegociar la disposición tercera del Estatuto evidentemente no tenemos margen  de maniobra para avanzar.”

Més clar impossible: el vicepresident econòmic espanyol va deixar clar que no hi ha marge a renegociar la inversió en infrastructures.  Un cop més, les ànsies de tocar poder per part de CiU els ha portat a trair el país i pel camí han deixat al senador Macias totalment desacreditat. L’article del senador Macias és una perla digna de ser emmarcada a les facultats de ciències polítiques, és un exemple clar de la hipocresia política d’alguns que diuen que volen un país avançat i sobirà i quan van a Madrid, abans d’agafar el pont aeri ja aparquen el seu patriotisme.

Mas i Zapatero van signar un estatut mal redactat i que impedeix una lectura clara del model de finançament i Duran remata el pacte aprovant els primers pressupostos amb el nou Estatut que fan perdre 1000 milions d’euros en inversions a Catalunya.

Senador Macias, vostè no pot al·legar ignorància. Vostè era conscient que CiU no podia donar la raó a Esquerra, vostè era coneixedor que mantenir l’esmena a la totalitat per part de CiU era reconèixer el fracàs d’estatut pactat a la Moncloa. Era reconèixer que malgrat que som com som, i segons el mateix Duran i Lleida “no tenim principis i som una plaga de llagostes” Esquerra tenia raó.  I és clar desprès de totes les mentides i manipulacions dites contra Esquerra Republicana (confidencialcat),  és molt complicat reconèixer que gent normal, honesta però coherent, tenia raó.

Per pagar el seu DVD i altres excentricitats de la seva campanya electoral, hem deixat pel camí 1000 milions d’euros de tots els catalans i catalanes. Senador Macias espero que abans de finalitzar la campanya electoral demani disculpes a la ciutadania d’aquest país i segueixi mantenint el que deia el 19 d’octubre en el seu article al Diari de Girona.

 Joan Puig i Cordón

Diputat al Congrés i portaveu d’Esquerra a la Comissió de Pressupostos.

(article publicat avui al Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=165676

Ahir mateix vam poder comprovar com CiU ha venut el país a canvi de rés, a canvi de fum. La retirada de l’esmena a la totalitat per part de Duran i Lleida, què defensava dos dies enrera deia que al Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007 hi mancaven més de 900 milions d’euros per tal de complir l’addicional tercera, demostra la poca seriositat de la coalició.

Cada cop tinc més clar que el pacte Mas-ZP per l’estatut retallat tenia una clàusula no escrita que facilitava l’accés de CiU al govern de la Generalitat amb dues condicions.

La primera que derrotin amb amplitud al PSC i la segona que no governin amb ERC. ZP està disposat a sacrificar el PSC per tal d’assegurar-se Espanya pel PSOE. D’altra manera no es podria entendre la quantitat de gesticulació del President del Govern espanyol vers CiU.

Una gesticulació excessiva que van poder veure ahir mateix. El candidat Montilla, assentat en els darrers escons de l’hemicicle (a galeres). I per més ridícul, la sortida de l’hemicicle del President Zapatero acompanyat de Duran i Lleida (amb somriures còmplices)  i el candidat socialista abandonat a galeres.

Aquest fets reforcen les meves opinions respecte a que el DVD “confidencial.cat” està dirigit únicament a treure la bilis als votants i simpatitzants d’ERC. Està dirigit a evitar qualsevol oferta de pacte nacional. Qui ha quedat més sorprès pel DVD han estat els articulistes i opinadors que reclamaven un gest a Esquerra per acostar-se a CiU.

CiU no estima Catalunya, l’utilitza per tornar al poder sense escrúpols.  

Acabo de contemplar el vídeo editat per CiU i tinc molt clar el que persegueix, evitar qualsevol possibilitat de pacte amb els republicans, Madí i Duran o Duran i Madí estant units pels seus interessos, el primer vol reeditar la traïció de l’estatut amb Zapatero i el segon per motius personals sap que el pacte amb el President espanyol li dona un paper preponderant a Madrid(ministeri a prop).

“Confidencial.cat” és un intent d’emprenyar a les bases d’esquerra per tal de que aquestes es decantin per no governar amb ells, com deia en anterior articles en aquest  bloc, CiU ja ha triat, i ha triat continuar amb la traïció al país, seguint endavant amb el pacte amb el President del Govern Espanyol.

ZP està disposat a sacrificar al PSC, com ho ha fet amb el PSIB (Antich) i PSPV (Pla) per tal d’evitar tensions territorials i sap que el pacte amb CiU li garanteix aquesta pau.

L’altre dia Ramon Tramosa en un article a l’Avui titulat “socialisme predeterminat” parlava del trencament de relacions entre ERC i CiU, hi puc estar d’acord, però l’article hi mancava la variant dels sectors anti esquerra de la coalició nacionalista, aquests ja tenen predeterminat l’acord i tenen un gran  pànic a un acord nacional, no en volen sentir-ne parlar.

La prova de tot plegat la tenim amb l’estil FAES de la campanya de CiU, el famós DVD sens dubte està dedicat a ERC, no cal ser un expert en comunicació per saber-ho. Si saben que no tindran majoria, si saben que amb el PP tampoc en tenen prou, i saben que amb els únics que sumen és amb ERC, per què intentar ridiculitzar als possibles socis?

La resposta és molt senzilla, “CiU està predeterminada” a governar en solitari amb el vist i plau de ZP, aquesta és la voluntat de la major part dels dirigents de la coalició i per tant ara els destorbaria una proposta d’acord nacional per part d’ERC.

A CiU els hi valia la pena gastar-se quasi 2.000.000.-€ (límit electoral de despesa 2,3 m.) en un DVD contra esquerra, la seva estratègia predeterminada només pot ésser trencada per una oferta predeterminada de pacte nacional i desprès d’aquest cap de setmana, el pacte nacional està molt més lluny.

L’única manera d’evitar l’estratègia ZP-Mas, es una esquerra mes forta que mai, una esquerra amb capacitat de reaccionar amb sang freda, amb capacitat de governar no a qualsevol preu, sinó de governar pensant en un futur país més lliure. I el que està clar, és que esquerra incidirà en el proper parlament, o en el govern o com a principal partit de l’oposició.

         

Tothom te dret a parlar, per damunt de tot la llibertat d’expressió, per això ens hem dotat de democràcia. El que no puc acceptar que gent com Acebes, Zaplana, la COPE, el Mundo, i altres ens vulguin donar lliçons d’ètica política.

Que Jordi López militant de la JSC sigui la víctima dels fets de Martorell demostra la poca capacitat d’alguns per gestionar el dia a dia; tothom és innocent fins que es demostri el contrari, l’expulsió sense dret a la defensa ordenada per el primer secretari del PSC Pepe Montilla demostra la debilitat d’una classe política acomplexada per la dreta reaccionaria.

Quan els polítics som incapaços de denunciar i aturar l’actitud desmesurada d’alguns representants de l’Espanya més tronada. Els ciutadans tenen dret a la defensa, tenen dret a expressar la seva indignació de manera pacifica però contundent.

Jo he patit i segueixo patint les actituds feixistes d’aquesta gent (ja ho explicaré)  i comprenc perfectament com és pot sentit avui en Jordi; força i endavant per damunt de tot la llibertat. 

Jordi López i tots els que van anar a expressar la seva indignació davant l’insult que practiquen Acebes i els seus ( ministre responsable per cert de la mentida més cruel dels darrers temps, va utilitzar l’atemptat del 11-M per intentar obtenir rèdits electorals, i encara segueix amb política) mereixen el benefici del dubte, tenen dret a expressar-se i a manifestar-se. 

Com és que el PSC encara no has expulsat del partit al responsable de Filesa (condemnat per finançament irregular del partit) Josep Mª Sala?  Com és que Josep Mª Sala te despatx a la seu socialista? Com és que Josep Mª Sala representa al PSC en actes institucionals?

Qui ha de demanar disculpes són aquells que ens criminalitzen i ens insulten cada dia, aquells que van tractar de drogaaddictes i borratxos als que vam assistir al partit Catalunya – Euskadi, aquells que ens diuen terroristes per defensar la nostra llengua, aquells que ens roben els nostres diners, aquells que menteixen i provoquen cada dia des dels seus mitjans de comunicació.

Qui ha de dimitir  són aquells que de veritat practiquen la violència en tots els seus sentits, Xavier Garcia Albiol per violent, Acebes per mentir al seu poble, Jiménez Losantos per violència manifesta, i a lo millor no aniria malament que dimitissin  els acomplexats del nostre país.

jpuig@blanes.cat

Mas i Montilla, al servei del President Zapatero. Aquesta és la clau. Crec, Saül, que no és Esquerra qui ha de dir que respectarà els resultats, no ho hem de dir perquè tant Mas com Montilla estan lligats a les voluntats de qui te la paella pel mànec.

Mas va pactar les retallades a l’Estatut i altres coses, va donar resposta als sectors de sempre que no volen que canviï res. Avui ja podem comprovar que la famosa addicional tercera de l’estatut és una quimera, el seu redactat és un desastre pel país. Uns perquè es van deixar enredar (Mas), i els altres perquè  van practicar l’engany (Montilla), han possibilitat que Zapatero tingui la decisió final.

En els darrers mesos el President del Govern espanyol ha donat mostres de deixar tirats als seus amics. Ho hem vist amb la candidatura a l’alcaldia de Madrid, on per elevació s’ha treu de sobre Trinidad Jimenez, i ha deixat la porta oberta a posar el seu candidat. Traeix al PSPV durant la negociació de l’Estatut del País Valencià donant protagonisme al PP i en la l’inici de la tramitació de l’Estatut de les Illes deixa tirat a Francesc Antich (l’impedeix que parli en el ple d’acceptació del text).

I a Montilla no l’acaba d’ajudar el seu president, tot al contrari. La prioritat de Mas en el tràmit de l’Estatut ha perjudicat al candidat socialista, i si li afegim  la prova del cotó de l’Estatut, el panorama es desolador: descontrol del govern central en matèria d’immigració, desastre de l’aeroport del Prat, i aplicació de la clàusula addicional en els pressupostos de l’Estat.

ZP es deu a Espanya. És la seva obligació i des del meu humil punt de vista, està molt més còmode amb una CiU al Govern de la Generalitat que no pas amb un tripartit on el PSC debilitat pel resultat restarà encara més a mercès d’IC i d’Esquerra.

Per això estic també convençut que CiU no vol sentir parlar de pacte nacional amb Esquerra, i rebutjaria qualsevol proposta que li féssim. Es veu sobrada i l’oferta d’Espanya és massa temptadora. Si guanya amb vots i diputats i amb un sensible diferencia, ZP té molt clar el que farà; tornarà a sacrificar a Montilla i al PSC en ares de tenir lligada a la federació de CiU.

Sacrificar els Catalunya en ares de governar Espanya per molts anys és l’aposta de ZP, sense cost i gairebé gratis. I per tant, l’única resposta possible és derrotar el “+ Montilla” i confiar només en aquells que malgrat tot mantenen la dignitat i la coherència. El nostre futur és exercir el dret a decidir.

Espanya no descansa, no conforme amb segrestà jugadors catalans (la pela és la pela) ara segresta vídeos que opten per la oficialitat de les seleccions catalanes i abans d’ahir va practica el joc brut per evitar que la UEFA reconeixes a la federació de Gibraltar.

I mesos enrera va fer l’impossible per evitar que la federació catalana de hoquei fos reconeguda a Fresno.

Ara els hi hem de demostrar el que vol dir el partit Catalunya - Euskadi, hem d’omplir el camp del Barça i que n’aprenguin els intolerants, la justícia espanyola i el govern espanyol i tots aquells que no ens estimen.

El diumenge els hi hem de demostrar que les seleccions catalanes son un dret que tenim i només els que no accepten la democràcia practiquen el joc brut. Però no ho impediran, segur, la cursa la guanyarem, només depèn de nosaltres, perquè tenim la raó dels demòcrates, els que tenen por de perdre son ells, sense cap dubte.

Tots al camp, per l’oficialitat de les seleccions.

Avui hem tingut una segona reunió de pressupostos amb el Ministre Solbes i el seu equip per mirar d’acostar posicions per tal trobar un acord.

He tingut la sensació d’estar davant gent poc seriosa, i preparada per defensar els seus interessos i els d’Espanya, que no són els mateixos nostres.

A part de Joan Puigcercòs ens acompanyava l’economista Jordi Pons que ha pogut comprovar la poca seriositat dels càlculs que l’equip econòmic del govern espanyol ha realitzat per tal justificar que ja acompleixen l’addicional tercera de l’Estatut.

Fins i tot posaven en qüestió les dades dels propis pressupostos quan s’han vist atrapats per les paraules i els arguments savis d’en Jordi Pons, en un intent de desmentir les nostres xifres.

Lamentablement estem comprovant que l’addicional tercera pactada per Mas i Zapatero es molt dolenta per Catalunya i bona per Espanya que és qui te la paella pel mànec a l’hora d’interpretar-la.

Estem davant un problema metodològic per interpretar que són infraestructures, i aquesta situació comporta greus perjudicis pel nostre país, el que comporta que un altre cop hem de negociar i els catalans quan negociem  sempre perdem, i perdem sobretot quan es parla de diners.

El govern que surti de les eleccions del proper 1 de novembre haurà d’afrontar un altre repte, tornar a asseure’s amb Madrid per concretar l’aplicació seriosa de l’Estatut.

Certa classe política va afirmar durant la campanya de l’Estatut, que aquest ens ho arreglava tot, amb l’Estatut s’arreglava el problema de la immigració, amb l’Estatut s’aconseguia la gestió dels aeroports, amb l’Estatut s’arreglava el finançament. Tot fals, tornem a estar al lloc de sortida i la classe política catalana o actua amb de la mateixa manera que l’espanyola (quan parlen d’Espanya, van junts, malgrat tot) o ho tindrem cardat.

Tenen la darrera paraula, i això és poder, lamentablement el poder segueix on està i és evident que l’estatut actual, com vam percebre molts catalans i catalanes no solucionar la vida quotidiana.

Avui ja ho sabem, algun ho vam dir abans del referèndum, altres ho diuen després de pactar a Madrid la famosa clàusula addicional, altres diuen una cosa a Madrid i un altre a Barcelona i altres es resisteixen a la veritat del números.

No vull nomenar culpables, la historia i la hemeroteca ja descriuran els fets. El que caldria és aprendre del que ens ha passat, ara quasi ningú te capacitat per sortir i demanar la revisió de l’estatut.  I encara menys dir el que pensen quasi la meitat dels ciutadans del País que considera que estem si fa o no fa de la mateixa manera, això si, segurament un xic més cansats.

El que si que estic segur que si ara estem en aquesta situació quan de veritat comencem a desplegar l’estatut, el desencís pot ésser brutal. L’Estat no para de fer trampes, tota norma, llei, decret s’ha de mirar de tots costats, la capacitat i la voracitat de la maquinaria de l’estat central es immensa, quan bades, ja te l’han clavat.

Davant de tot això necessitem coherència i contundència en la classe política. Sense un bon finançament no podem tirar endavant polítiques socials de primer ordre, el que es el mateix no podem avançar nacionalment, que en definitiva també es el que volen els espanyols i per aconseguir-ho, si és necessari practiquen el joc brut, com a Fresno.

Davant el joc brut, cal donar la cara, i l’únic camí, aconseguir una majoria social.

Com poden ser creïbles aquells que no acompleixen ni allò que voten favorablement? estic parlant de la no publicació de les balances fiscals per part del govern socialista malgrat haver-ho aprovat l’any passat en el Congres dels Diputats.

Dic tot això perquè avui la presentació dels pressupostos de l’estat s’han convertit en un ball de xifres, per un costat Solbes i el Conseller Castells donant xifres diferents, i la resta de partits dient que estan molt lluny de l’addicional tercera de l’estatut.

Algú no diu la veritat, podríem dir que qui va negociar l’addicional tercera està mal escrita, no prou clarificada i avui després del desgast de la negociació de l’estatut estem al mateix lloc, i crec que és un error no establir mecanismes clars.

Perquè al final qui te la darrera paraula es l’estat, i si no establim els mecanismes de clarificació i de control sortirem malparats, es a dir per tal de donar acompliment els cartells de campanya d’alguns, per tal que els compromisos estatutaris es converteixin en “fets, i no paraules” hem de garantir la veritat de les xifres i de la metodologia.

Avui seguim malgrat el fantàstic estatut d’alguns amb un dèficit fiscal galopant, que no s’ha corregit i per tant caldrà seguir batallant per aconseguir una millor justícia fiscal.

Totes aquestes decepcions ens porten dia a dia a l’únic camí possible, una majoria social per la sobirania, es a dir el conflicte democràtic davant Espanya i Europa, perquè l’Espanya Plural de Zapatero ha estat un fracàs.