Durant els últims 15 dies he consultat a 150 persones, sobre quin resultat, en escons, sortiria l'1-N. Els participants van escriure la seva resposta en un paper que van dipositar en un sobre que els vaig donar (tots 100 iguals) i posteriorment el van tancar i me'l van entregar.

Avui he obert els sobres i he fet una mitjana dels resultats. Us en presento els resultats:

Forces catalanes:
CiU: 56
ERC: 19

Forces espanyoles:
PSOE: 37
PP: 11

Forces indefinides:
ICV-V-EU-A: 12


En els resultats ni entro ni hi surto, simplement els exposo.

Tribuna de Girona ha organitzat un dinar col·loqui amb cada un dels candidats a la presidència a la Generalitat de Catalunya. De moment, se n'han realitzat un parell, als quals he assistit. Si el primer era protagonitzat per En Joan Saura, que si per alguna cosa era rellevant era per la seva manca de realisme, avui m'ha sorprès. En Josep-Lluís Carod-Rovira, a banda de fer una defensa aferrissada de l'obra de govern d'Esquerra dins el tripartit, ha fet un parell de comentaris prou interessants i intel·ligents. A banda d'això, m'imaginava que no faria cap comentari sobre el caràcter independentista del partit, i s'ha refermat en la seva filosofia d'esquerres.
(Aquest vespre, ampliació del comentari)

S'acaben les vacances i ja no queden excuses per no trobar un punt en el temps per posar-se a escriure. Aquest vespre, publicaré algun dels articles que he escrit recentment. Entre d'altres coses, comentaré el sorprenent comportament d'En Pasqual Maragall. Quina llàstima de persona.

Salut!

Gent que tornava de la feina, que potser hi anava. Que tenien una hipoteca, o un pla de jubilació pensant en el futur.

Aquests són els que avui han perdut el que tenien.

Com pot circular un transport públic amb un roda a punt de trencar-se? Com pot el conductor d'un transport públic anar a la velocitat que li dóna la gana? Estem parlant del transport públic i d'un senyor que està representant una institució que aposta per aquest tipus de transport públic per fer un servei a la ciutadania (fent que no hagin de fer grans caminades o evitar embusos permanents a la ciutat).

Primer. Com es pot ser, tant i tant i tant malèvolament tant mal parit de posar a la circulació un comboi de metro que té una roda a punt de petar? Dimissió del cap de manteniment que havia de tenir controlat aquest vagó malalt. Al carrer els treballadors que havien de fer la seva feina ben feta i arreglar la roda, o evitar que això passés.

Segon. Com es pot ser, tant i tant i tant malèvolament tant mal parit de prémer l'accelerador fins al final, portant aquesta quantitat de gent que t'ha donat confiança dia a dia, agafant el metro? Quin preu els ha costat el bitllet d'avui? Ets un ignorant i un incompetent!

Un accident que ha fet mobilitzar la capital sud de la nació catalana. Un accident que ha fet perdre la confiança al metro, ja no per un atemptat aliè sinó per la incompetència de qui els porta. 

CDC de Girona, ha fet una gran aposta per l'alcaldia de Girona: En Carles Puigdemont, després de dues eleccions presentant na Zoila Riera, que ha mantingut la coalisió (gran repte, tot s'ha de dir) fent un gran paper a l'oposió. Parlo de na Zoila Riera, no del conjunt dels regidors que representava.

CDC va cometre un gran error de cara a la gal·leria durant aquestes dues legislatures: no confiar en el seu cap de llista ni donar-li el suport que es mereixia. La direcció es dedicava, des d'un bon principi, a buscar-li substitut. Segurament, na Zoila ho ha tingut difícil, però ha salvat els plats del partit que representa. És un gran mèrit i poden estar orgullosos de la potència de la seva oposició i de les aportacions que ha fet i se li han ignorat.

Pel que fa aquesta nova aposta la trobo molt encertada. En Carles Puigdemont és una persona amb una gran iniciativa i empenta. Una persona amb idees engrescadores amb les que pot arribar, fàcilment, a un sector que no tan sols no votaria CDC, sinó que segurament no es plantejaria votar.

Les properes municipals seran interessants. Aquesta cara nova presentant-se per CiU (o només CDC, tot està per veure), pot fer pujar el nombre de regidors d'aquesta formació per poder liderar una alternativa al consistori.

ERC preveu augmentar, també, el seu nombre de regidors, però el cert és que haurà de treballar molt. D'idees no els en falten, però cal que se les creguin i no les presentin de la mateixa manera que es presenta una nova col·lecció de TupperWare.

Qui sap si la tendència de vot a Girona madura un xic, s'envà cap al terreny nacional i pugui fer possible un pacte CiU-ERC. L'Esquerrovergència, que diu en Tremosa

Estarà per veure. Potser aconsegueixen que torni a acostar-me a l'Ajuntament a escoltar el plens. Els d'ara m'han arribat a avorrir.

Ànims Carles!

Quina castanya ens hem fotut tots plegats.

Sí: el resultat entre els vots vàlids és una gran victòria però no l'avala la participació. Tot i així: victòria "electoral" indiscutible.

No ERC: Segurament votants d'ERC no han anat a votar o han deixat vot al Sí. Espero que sigui així i no pas que l'independentisme caigui electoralment.

No PP: només han optat pel No els fatxes o els militants de carrer del PP. Els empresaris que en unes eleccions donen suport al PP si saben que amb aquest nou estatut els sortiran millor les coses, lògicament deuen haver votat Sí.

Blanc: una barreja de militants de CiU un pèl emprenyats + militants d'ERC que no han gosat anar amb el NO.

Nul: la gran hòstia. Jo que he estat dels que m'hauria quedat a casa si no fos per aquesta proposta que em va animar a apuntar-m'hi he vist que no ha funcionat. També hi ha raons per aquesta punxada: la maca d'interés "provocada" pels mitjans de comunicació, la poca mà d'obra que hi havia al darrera i els pocs recursos. Tot i així encara estic convençut que era la millor opció per sortir a votar.

Abstenció: independentistes (els que creuen que aquesta no és una llei catalana i per això no l'han de votar) + apolítics (Els que no voten mai).

Valoració: quasi 2000000 persones han avalat el Sí a l'estatut (els Sí + els Blancs, puix el Blancs avalen el que sigui la majoria), 530000 l'han rebutjat i 23000 han fet un nul. No ens desanimem! Qui volia el Sí ha sortit al carrer a votar, però no ha sortit tothom que vol altres objectius. Estic convençut que una gran majoria dels que s'han quedat a casa sortiran quan poguem anar a votar el referèndum que ens farà lliures. Massa gent està disgustada i enganyada per la classe política i avui li han donat una lliçó (un cosa és una abstenció en unes eleccions i una altra és un referèndum que t'afecta de forma directa). Caldrà buscar la fórmula per animar a aquesta gent. I, tranquil·litat, perquè l'independentisme no es reflecteix en aquests resultats del referèndum. La gent està a casa i només surt pel que li interessa.

Ànims!, que això ja està guanyat!

Acabo d'arribar del col·legi electoral.

Tenia impresa la meva papereta amb l'anotació "Vull la independència de Catalunya", però al final me l'he deixat a casa i he votat Sí.

ÉS BROMA!

El que sí és cert és que me l'he deixat a casa i he hagut d'escriure el text sobre una papereta en Blanc.

Hi havia poquíssima gent votant, potser he vist, només, 10 persones des que he entrat al col·legi i n'he sortit. La noia que tenia a davant, que no sabia ni on havia de votar ni res (potser no era la seva primera vegada però ja se sap, que com tot, si no es practica normalment ... a voltes es perd la pràctica i es pot arribar a fer el ridícul ...), ... després d'aclarir on havia de dipositar el seu sobre ha agafat una butlleta (no he vist quina) i l'ha guixat de dalt a baix.

Dels dos vots que he testimoniat .. 2 nuls: 100% de suspensos a l'Estatut. Nuls diferents, però nuls.

A veure què passa ... Algú fa alguna travessa sobre els %?? Jo no ho tinc gens clar.

Salut!

S'havia de votar qualsevulla cosa que no fos NO. Això era la mare dels ous i és el que pronosticava Carod i potser, no em vull aventurar a afirmar-ho, encara ho pensa.

Era evident que el sector botifler de CiU i els espanyols del PSC volien aconseguir el que ha passat: fer coincidir ERC i PP.Això és dolent pel país, perquè no ajuda a avançar. Què els costava acceptar alguna de les premises dels republicans per encaixar-los al Sí? Encara que fos un sí crític.

Què els espantava d'ERC quan va apostar pel Nul ¿polític?? Molt. Havent aconseguit que comparteixi vot amb el PP, mai sabrem quin suport popular hauria tingut ERC en aquest referèndum.

Error estratègic? error de democràcia ho han anomenat alguns, però jo (opinió personal) ho veig pecar de poca vista.

El sector botifler de CIU i del PSC tenien el guió après i tant bon punt van decidir-se pel No van començar la maniobra d'apropiar el No al PP i criminalitzar els republicans.

Diumenge a la nit, quan ens donin els resultats (sospito d'un 67% de Sí) què farem? Jo personalment, restaré del total del No el % que el PP va obtindre a les eleccions del 2003, i obtindré un hipotètic resultat del No "sobiranista". Potser no és el millot càlcul, però prefereixo això a restar el 16% d'erc i quedar-me amb la resta.

El vot del PP és, potser, dels més militants que existeix i, per tan, anirà en la mateixa línia que en les eleccions nacionals catalanes del 2003.

Carod tenia raó, però la polítiaca va a contratemps i a voltes has de prendre decisions de les que no en pots preveure el resultat. Si la militància d'ERC i els seus votants s'embarquen seriosament en la decisió del partit és provable que obtinguin un bon resultat, que caldrà saber capitalitzar. Caldrà esperar un bon resultat del "front del rebuig".

Espero que s'eviti polemitzar durant setmanes a qui pertany el No. Seria un debat etern i equívoc. El que interessarà veure és on és cadascú a les  pròpies eleccions nacionals.

NPP: ERC no s'hauria d'escandalitzar, en un principi, si el No obté un resultat escàs, puix és comprensible que la ciutadania catalana no vulgui dipositar un vot en una urna que es pugi comptabilitzar com un vot contra Catalunya. Molta gent no votarà No per no donar aire a les declaracions dels Populares darrerament. De fet, aquesta gent estaria fent cas a Carod-Rovira quan va dir el que ahir recordava Jordi Cabré a El Punt: -«El no és patrimoni exclusiu de l'espanyolisme integrista del PP»: Josep-Lluís Carod-Rovira, diada de Sant Jordi del 2006. És a dir, només fa sis o set setmanes.-
Apa, bona diada!

Aquest no és un article contra ERC ni contra la persona de Josep-Lluís Carod-Rovira, a qui sempre li he tingut un cert respecte (que no admiració) i estima.

Adéu Carod? és una reflexió feta des de la més sincera percepció analítica dels últims moviments.

Josep-Lluís Carod té els dies comptats a la política i passar a ser un tertulià d'els matins de TV3 amb en Cuní.

Ha caigut, amb l'ajuda de les aranyes, a la teranyina. Està agafat. El pitjor moment de la vida d'un insecte (sigui un mosquit sigui una abella reina) és l'angoixa que pateix  des del moment que qued presa a la teranyina del seu botxí executor. Aquest moment es deu fer etern, i tothom, la presa qui més, en sap el final.

Carod-Rovira va adquirir el rol de lleó de la selva des del seu salt al capdavant del partit que lidera (no em posaré a parlar dels mètodes emprats a arribar allà dalt), però savia que aquell rol era un paper que no depenia d'ell. Potser perquè mai va voler imposar els seus quadres davant la resta de capalletes. Potser perquè deduïa que tenia la batalla perduda si intentava fer un pols amb d'altres grups dins el partit. Funcionava: Carod era, temporalment, un líder de consens que anava bé a tots. Ell tenia una edat i una experiència òptimes per ocupar aquell càrrec i els que el van alçar amb safata (a l'estil del cap del poble gal de l'Astèrix), li van donar suport mentre ells anaven preparant l'assalt a la direcció del partit republicà.

Un dels que alçava la safata va ser en Joan Puigcercós, jovenet aleshores, però ja controlava les joventuts del partit i lògicament pensava: quan jo em presenti per líder del partit els meus amics em donaran recolzament. Evidentment. Carod mai va fer territori, ell era un gurú i sabia que tenia data de caducitat. El que no sabia era quan caducava el càrrec perquè no depenia d'ell.

Va ser a l'últim congrés d'ERC quan es posa en evidència que en Joan Puigcercós comença a trepitjar, sense miraments, a en Josep-Lluís Carod. Allà s'evidencia la distància entre els dos caps més visibles de la formació política. Carod s'imposa tant com pot als atacs tàctics de Joan Puigcercós de tal manera que va estar a punt de no assistir a aquell congrés. El resultat va ser que va deixar de ser secretari general per passar a ser president (un càrrec renovat per poder donar pas a en Joan Puigcercós al càrrec que abandonava).

Això ho va suportar i es va guanyar-se la seva pròpia confiança mentre avançava el temps. Fins la recta final de la negociació de l'Estatut de la comunitat autònoma de Catalunya. Carod apostava, intel·ligentment per un vot nul. Una opció que li permetia fer una oposició al text aprovat pels espanyols, però que no restava força al sí, deixant pas així a que s'aprovés el text. Haurien aconseguit un text, suposadament millor que el del 79, però fent-hi oposició no votant sí.

Va ser l'entorn antiCarod qui va començar a animar a les bases perquè revoquessin la desició presa pel líder (que es va encomanar a entitats que van apostar, també, per un nul: recordem lemes com "Som una Nació" ...).

Què ha passat: qui carregarà amb la responsabilitat del fracàs del NO és ni més ni menys que Josep-Lluís Carod-Rovira, víctima de les aranyes que l'han empès a la teranyina. Carod està perdent, lògicament, tots els debats es fan sobre el referèndum, i pagarà, també, per tenir el mateix vot que el Partido Popular. Molta gent no està disposada a que el seu vot sigui comptabilitzat a les arques del PP. Lògic.

Finalitzant ... a Carod-Rovira li queda poc. L'usaran per presentar-se a les eleccions nacionals, amb Puigcercós de segon, i el faran plegar per validar el relleu.

Carod-Rovira pot no ser una virtut a l'hora de controlar els seus impulsos i a l'hora de fer quelcom que potenciï la seva persona, sense veure què passa al seu entorn ni quines conseqüències portarà (reunió amb ETA, la seva arribada al capdavant d'ERC ...), però ha estat una persona fidel a les seves idees fins fa ben poc. Els últims anys ha mamat massa de persones que no van de bona fe i ha llepat.

Ben aviat el veurem de tertulià als matins de TV3? segurament.