aixotoca-edu |
dijous, 7 de setembre de 2006 | 17:33h
La calba d’Alfons(o) torna a enlluernar les televisions catalanes. Ha estat el primer en arribar de vacances i això s'agraeix. Amb el seu mític gest del dit polze indicant aprovació, el periodista comença nova temporada amb la “important” novetat de la llengua: ara ja és 100% castellà, 0% català. Clar, al ser un programa realitzat 100% a Catalunya...
L’Arús té una trajectòria molt respectable, plena d’èxits i també d’alguns fracassos. El seu cap és priviliegat i ens ho va demostrar amb el mític Força Barça. Però on ha deixat les rucades del Nuñito? I les BusiSolutions? I els canelons dels canelons del dia de Sant Esteve de Mendoza i Di Stefano? Amb el temps, s’ha oblidat del què el feia ser un crack i s’ha rebaixat als personajillos de la premsa rosa. S’envolta de la seva dona, dels seus amiguets i de nenes guapes. I amb això dona vida a la telebasura. De l’Aruscitys de Td8 només se salva la Teletúlia, perquè és innovadora. 30 minuts de crítica televisiva, d’anàlisi d’audiències i rajant, això sí. Perquè l’encanta rajar. Sobretot, de la gent que li copia idees. Sempre en farda: “esto ya lo hacíamos nosotros hace 10 años…”. Ai, ai, que surt la vanitat, amic Arús.
Per cert, l’altre dia vaig somniar amb ell i portava perruca. Estrany, oi?
aixotoca-edu |
dijous, 7 de setembre de 2006 | 10:36h
El líder de la coalició regionalista i proper cap de llista per la demarcació de Barcelona, l'insigne Artur Mas, va tornar a fer galant del seu discurs. En plena precampanya (un període flexible que hauria de durar 3 setmanes i dura 4 anys), mr.Fotoprix va assegurar ahir que era impossible qualsevol reedició de pacte amb el PP, però que "que no pot controlar què vota finalment cada partit al Parlament". Suposem que ningú va poder evitar les vuit vegades que CiU va aprovar els pressupostos d'Estat d'Aznar, com tampoc que centenars de flaixos es disparin al pas del flamant Mas. Asseguren fonts properes a CDC (i per tant, llunyanes d'Unió) que Mas ha elaborat una gran estratègia per fer empassar això: quan els populars el votin, ell farà veure que no ho veu. Desconeixem si farà com els nens, que es tapen els ulls per a que no els vegin, però no es descarta cap postura. "Si vam acceptar el 3% i els diners de Banca Catalana, com no fer-ho amb això" ha declarat un militant despistat.
Segons ha pogut saber Aixòtoca, Artur Mas no vol reeditar el pacte de Majestic ja que prefereix els hotels de Joan Gaspart, però ja ho deia el poeta i ara ho repeteix el pobre Piqué: "es pot dinar amb gent, qui diu gent diu gentussa, però mai tant malament com als hotels de la HUSA". Segons sembla Duran Lleida hauria provat de trobar un altre lloc de consens, però amb la quantitat d'immigració que hi ha al sector hoteler no hauria trobat res que li fes el pes. "És que tampoc serveixen hòsties consagrades", hauria declarat posteriorment. Després diran que el més important és evitar el tripartit. Hi estem d'acord, però d'això qui ens en salva?
aixotoca-edu |
dimecres, 6 de setembre de 2006 | 23:30h
L'altre dia sa Majestat va tenir un dia dur. Primer de tot, el van anar a veure a casa seva uns campions del món. Després de somriures i felicitacions, va fer una vistia a una tal Lucía. Seguidament la Bárbara. Més tard, la María i per acabar la feina, va intercanviar unes paraules amb l'Isabel.
Però el més destacat de l'altre dia van ser les 20 trucades que va rebre el Rei des de "Sofía mòbil", que no va dubtar en rebutjar. Per acabar, a última hora de la tarda va anar de cacera. Els damnificats van ser dos pardals, el jardiner de la Zarzuela i el preparador físic de la selecció espanyola, que s'havia perdut. Seguirem informant.
aixotoca-edu |
dimarts, 5 de setembre de 2006 | 16:40h
Javier Saviola, que alguns ja el comparen amb el vividor del rei d’Espanya, ha decidit quedar-se al Barça, tot i no comptar -gens- per a l’equip culer. Bé, Saviola ha optat per gaudir d’un any sabàtic a Barcelona, pensant-se que anirà cobrant el seu sou desproporsionadíssim i que aquí no passarà res. És més, encara deu confiar que al Camp Nou, quan vagin baldades, es cridi “Saviooooola, Savioooola”. Ara bé, suposem que el Saviola i el seu manàger, el “Cabrón” Brizuela, no saben què és el mobbing. No saben que al Conejo el putejaran tant com puguin….
Fonts no consultades per Això Toca, ens aseguren que l’Sport està preparant “La diana de Saviola”, amb la qual els lectors, després de recollir els cupons, podran tirar dards a la cara de l’argentí. També s’està posant en marxa un concurs de manguerassos d’aigua calenta, perquè Saviola marxi d’una vegada per totes. És més, un equip de grues de l’Ajuntament, tenen intenció d’arrancar l’argentí de la seva localitat del Camp Nou i diuen que ja s’han col·locat una tirallonga de pastanagues des de la casa del Pibito fins a El Prat, per intentar que el conill, frisós per la menja, agafi un avió que, sospitosament, caurà a l’Oceà Atlàntic.
aixotoca-edu |
dilluns, 4 de setembre de 2006 | 20:35h
Espanya també sap guanyar
La selecció espanyola vapuleja Grècia a la final del Mundial de bàsquet de Japó: "España entera salta de alegría". Segur...
2 Petit Suisse s'hauran de prendre per llei tots els nens espanyols, per tal que creixin molt i es dediquin al bàsquet, després dels fracassos continuats al futbol.
1idea va tenir Carod-Rovira de nacionalitzar grecs els jugadors catalans d'Espanya, perquè els seus punts canviessin de selecció i, així, Grècia fos campiona.
Tragèdia grega la final del Mundial de bàsquet:
Incessants rumors que arriben a la redacció d'AT asseguren que la victòria de la selecció espanyola sobre la grega a la final del Mundial de bàsquet ha provocat seriosos aldarulls al Palacio de la Zarzuela. Segons sembla, la Reina Doña Sofía no ha acceptat la derrota dels seus compatriotes amb l'elegància que caldria esperar d'una personalitat de la seva discreció i saber estar. En un comportament impropi de la indiscutible talla intel·lectual de Doña Sofía, la Reina s'ha passat el partit increpant verbalment el tècnic Yannakis per la inoperància ofensiva dels seus homes.
És més, segons fonts de dubtosa credibilitat, el desconcert ha arribat quan Sofía ha esclatat en insults cap al líder anotador de la selecció espanyola, el blaugrana Navarro, de nom Juan Carlos. Sembla ser que el Rei, que en aquells moments es trobava caçant perdius escopeta en mà, ha malinterpretat els improperis de la seva esposa. La reacció del cap de l'Estat podria haver estat tan contundent com desproporcionada, tot i que fonts oficials desmenteixen que la disputa hagi derivat en danys físics de cap dels protagonistes. Ho celebrem.
aixotoca-edu |
divendres, 1 de setembre de 2006 | 11:24h
article extret de l'Això Toca:
Sé que, dissortadament, quan aquest article vegi la llum haurem hagut de lamentar algun que altre foc i això em fa tremolar. Els que hem viscut la desagradable experiència de caminar per un bosc acabat de cremar i hem experimentat la sensació de buidor més desagradable que l'home pot suportar, se'ns fa difícil analitzar amb objectivitat la situació. Se'ns fa molt feixuc entreveure amb una barreja de tristor i impotència el perquè de tanta animalada.
Un piròman és un malalt psiquiàtric, però, qui crema un bosc per interessos seus o de tercers és un delinqüent amb perillosos antecedents genètics per no dir res de quins el varen engendrar.
Qui menysprea la natura menysprea la seva mare. Maldiu la seva espècie i totes les demès. Són éssers tant baixos que fan pensar que la resta ens hem equivocat de món i que res de tot això no pot estar passant.
Què pot fer que un individus vagi abocant una llauna de benzina i que a cada raig li pegui foc amb un encenedor per sortir corrent com un conill? Gaudeix en veure com els demés es cremen intentant apagar el que ha encès? O, el mal parit, cobra per fer la feina a un usurer que necessitar el solar per a fer-hi xalets?
Vostès no sé que farien. Però, a mi se m'ha passat pel cap pagar-los amb la mateixa moneda. Veuran, si tant avall anem, no seria ni delicte.
Malgrat que el que acabo de dir pugui ser inconvenient, malgrat existir unes regles de joc, considero necessari fer-los una excepció. Qui això escriu, ha dedicat una bona part de la seva vida professional al periodisme ecologista. En aquells temps i amb l'ajut d'humoristes com el professor Perich, dèiem que quan un bosc es cremava alguna cosa del senyor comte es cremava. Ara, la majoria de boscos que es cremen, de pertànyer a la noblesa, no tindrien on treure a passejar el cavall. Caldrà reposar la inquisició o treure els miquelets de casa seva?
aixotoca-edu |
dijous, 31 d'agost de 2006 | 11:51h
article extret de l'Això Toca:
Catalunya, com és ben sabut, té un problema de sequera. Cada estiu ens trobem amb la mateixa història, i no sembla que escarmentem. No sabria dir si la solució seria votar els ecosocialistes a les properes eleccions (que crec que no) o si la solució passaria per conscienciar-nos més, però la qüestió és que l’ecologisme ens el passem pel forro dels collons (i perdó per l'expressió). Aquest any, a finals de juliol ja tornem a tenir el problema de la manca d’aigua saludant-nos de nou. Els primers a patir-ne les conseqüències, com no, seran els pagesos de l’alta muntanya, que sense poder-ho evitar, es trobaran amb els talls d’aigua, o amb les racionalitzacions obligades que n’hauran de fer quan l’única aigua que tinguin sigui la que els porta un camió-cisterna un o dos cops per setmana. Les piscines municipals, però, seguiran plenes, igual que seguiran rajant els regs de les rotondes verdes de gespa.
PERÒ…aquest any tenim la solució. Més concretament, TV3 té la solució. Sí, sí, la nostra ha trobat l’elixir de l’eterna aigua catalana… Estic referint-me al programa recentment estrenat ‘Cantamania’. Després d’uns dies d’observar i analitzar els comportaments dels éssers que hi concursen he deduit que l'únic objectiu (que no és poc) d’aquest programa és fer ploure. Clar que sí. Al principi em va costar de creure, però fixant-me en els detalls vaig veure que aquell era la veritable meta del programa. En primer lloc, només cal veure les coreografies d’alguns dels concursants, més dignes d’un [intent de] ball tribal que d’un ball contemporani. I en segon lloc, les veus. No em crec que la gent pugui arribar a cantar tan malament (excepte algunes comptadíssimes ocasions), així que la conclusió que n’extrec de tot plegat és que s’està fent un ritus d’aquells que es feien anteriorment per demanar la pluja. L’únic que abans es feien resant, i ara es fan cantant (que possiblement sigui més eficaç desafinar que no pas resar…).
Per tant, felicitats a TV3. Felicitats a la nostra per salvar el país del cataclisme de la sequera. I tot gràcies a uns insults a la música. Gràcies de part meva (que ja puc dormir tranquila) i de part de tots els pagesos que agraeixen la tasca realitzada (tot i que encara sense resultats visibles).
aixotoca-edu |
dimecres, 30 d'agost de 2006 | 18:41h
Article extret de l'Això Toca:
N’estem fins als ous de visitar catedrals repetides, de veure museus de vol de gallina, de fer cues llarguíssimes amb altres turistes per observar monuments de postal i de patejar-nos capitals europees per acabar amb els peus trinxats. No, no es pot aguantar aquest ritme de fatiga, seguint les rutes marcades per quatre turoperadors amb comissions. Hem de seleccionar, que la vida són tres dies. Esborrem les opcions: visitar la Cartuja, saludar la Gioconda i fumar un porro a Amsterdam. Ens cal un viatge excèntric, una ruta que per posar-la en solfa calgui seguir la màxima: no fer judicis abans d’hora.
Ja ho tinc. Agafarem un cotxe i farem quilòmetres fins arribar a Ubrique. Allà, preguntarem per la finca dels Janeiro, Ambiciones, i quan hi arribem, baixarem del cotxe, picarem a l’intèrfon, demanarem si hi és el Jesulín i com que no hi serà, saltarem la valla per fer alguna cosa. Entrarem a la finca i anirem cap a la plaça de toros (sí, hi ha una plaça de toros), ens farem quatre fotos per la història i robarem una incona religiosa emmarcada amb un vidre mig trencat i i ple de pols. Ens amagarem quan s’obrin les portes de la finca i hi entri un cotxe blanc. Després, sense moros a la costa, sortirem corrent i canviarem l’aigua de les olives a la façana. En aquell precís moment arribarà el Víctor Janeiro (el germà del torero) i ell, s’avindrà a fer-se una foto amb nosaltres. Farem veure que ens fa molta il·lusió. Després, amb la feina feta, comprarem en qualsevol estació de servei diverses ampolles d’aigua i anirem bevent mentre pugem pel País Valencià, posant a prova la nostra bufeta. En el moment que la bufeta estigui a punt d’explotar, trobarem milions de grues, i just a sota, Marina d’Or. A l’entrar a la “Ciudad de Vacaciones”, aparcarem comòdament i deixarem anar les nostres necessitats orinàries. Que guai…
Això no és tot. Ja que serem a Marina d’Or, ens atansarem a l’antro “Venda de apartamentos”. Saludarem al comercial Steve Swing i mostrarem un interès descomunal per comprar un apartament. Tindrem tot el temps del món per copsar la nobla tasca que s’està duent a terme a Marina d’Or i el gust exquisit que ho caracteritza, ens corprendrà. El venedor ens voldrà ensenyar un apartament i nosaltres, lògicament, hi accedirem. Per una estona somiarem en viure un any sencer en aquest paratge idílic. Potser algun dia tindrem els calers per poder invertir en un apartament i per això, val la pena que no llencem la targeta de l’estimat Steve Swing, que, de ben segur, té com a número de telèfon el 655 03 11 i dos números més que no desvetllarem sota cap tortura.
Una vegada arribem a casa, farem perdudes al mòbil del Swing i ell ens trucarà. Quan el mòbil faci pampallugues, el cor bategarà de forma veloç i recordarem els moments viscuts i tindrem ganes d’emprendre una nova aventura. ¿Venècia, Praga? Si us plau! Quan faci un any de la mort de “la más grande” (llegir la Jurado), cap a Chipiona falta gent.
aixotoca-edu |
dimecres, 23 d'agost de 2006 | 11:52h
Tot viatge lluny de casa requereix l’avió. I aquí entren a escena els amics d’Ibèria, que els encanta fer-te confortable el recorregut: et perden les maletes, fan vagues sense avisar i, fins i tot, poden negar-se a repartir aquells magnífics cacauets...
Molt sovint, anar de viatge resulta pesat: ho comproves fàcilment quan arribes a la nit a l'hotel i t’estires al sofà fet pols. Aleshores què estàs fent? Descansar o cansar-te? Reflexionem-hi, si us plau! Per no parlar dels organitzats: acabes anant d’aquí a allà i d’allà a més enllà i, al final, no saps ni el què has vist. Per això, és més recomanable anar a una platja paradisíaca i ajeure’t en una tumbona emulant Ronaldinho al Mundial.
Les vacances sempre se’t fan curtes. Sense adonar-te’n ja estàs amb els �oecorticoles” i mirant l’Oms a la tarda. Però, tranquil, et queden les fotos per recordar-ho tot. Fotografies de paisatges, de cares de cansament, borroses i de dits mal posats.
aixotoca-edu |
diumenge, 20 d'agost de 2006 | 13:16h
Acomiadem el curs preguntant-nos si en propers estius aconseguirem assolir...
... per fi una Llei que reguli el dret de vaga i solucioni un buit legal tercermundista, de manera que resulti impossible justificar les barbaritats de cada estiu amb allò de que "estan en el seu dret” (de provocar el caos, s'entén).
... molts i molts més matrimonis entre homosexuals i molts més Gallardons que els casin, sobretot si ha de servir perquè l'Església i el sector ultra del PP quedin retratats amb les seves pataletes, perdent la conseqüent quota de mercat amb un tema dels que provoquen fugides en massa de l’anomenat electorat de centre.
... uns presidents al Barça i al Madrid menys propensos a les confusions a l’hora de prometre fitxatges en campanya electoral, ja sigui a Barcelona (Beckham) o a Madrid (Cesc/Robben/Kaká).
