En Volker Koepp neix el 1944 a Stettin, Pomerània (Heute Polen) i poc després de cursar estudis i de treballar com a mecànic, ingressa a la DEFA -estudis cinematogràfics de l’Alemanya oriental- on farà tot de films, alguns de propaganda del règim i altres clarament d’autor.

Amb poc més de 60 anys ha confegit més d’una cinquantena de pel·lícules amb tot d’històries sobre persones i contrades. En Koepp és un cercador de pistes, i apareix als seus films només amb la veu.

Un cop enderrocat el mur de Berlin i esfondrat el règim germanoriental, en Koepp s’instal·la com a cineasta independent amb films costumistes i rodatges espontanis, on res no sembla artificial ni prefabricat. La seva llei de ferro és: anar-hi, escoltar, i comprendre. I constitueix, a més, un dels pocs documentalistes que sobreviu al canvi de règim i la reunificació d’Alemanya.

En Koepp arriba amb cura, a la gent, s’hi atansa i integra en el mitjà tot fent parlar a la bona gent i creant una comunicació empàtica que fa que s’hi confessin i enraonin, com a casa i en família, de tot cor. El resultat: pel·lícules vives, refrescants, naturals.

Pocs zooms i plans llargs marquen i accentuen un ritme apaivagat, tranquil, amb la música en un rol discret. Amb un bon treball de muntatge que fa que les seves obres semblin converses sense talls. Els rostres i els gestos omplen, de seguit, la pantalla. I els paisatges tenen un paper molt important, cal tenir present que el realitzador ha treballat i treballa amb magnífics directors de fotografia. La collita: documentals de prou qualitat estètica.

El nostre home solca l’antiga Alemanya de l’est tot cercant testimonis d’identitats locals i regionals, de famílies i persones. Contrades sempre perifèriques. Al marge. On el temps sembla aturat. Paisatges i paisanatges que, molts cops, van passant avall. Treballs, els d’en Koeep, on la biografia, l’etnografia, la mirada antropològica, ens aporten una visió omnicomprensiva, diversa i rica en matisos, amb diferents capes de comprensió.