Això és un tràmit administratiu improrrogable que s'ha de fer. En les oficines que se n'encarreguen no et poden atendre si no tens cita prèvia, que has de sol·licitar per correu electrònic. La sol·licites, i et fas vell esperant que et responguen. Trobes un número de telèfon d'aquella oficina, i el marques per preguntar com està l'assumpte o per si hi ha alguna altra manera de demanar la cita. Però aquell telèfon no l'agafa ningú, o dóna senyal de comunicant... Et desesperes, però el telèfon continua inútil i el mail mut.
albinyana |
dimecres, 25 d'octubre de 2006 | 16:24h
Açò és un avís. Si algú m'ha enviat un correu electrònic darrerament i s'ha quedat esperant resposta, que no patisca. No m'he quedat sense dits per esciure ni sense vergonya per contestar. El que passa és que es veu que tinc el mail una mica desorientat i hi ha correus que es queden pel camí. Si sou alguna persona afectada pel cas, torneu a enviar el que siga.
albinyana |
dilluns, 23 d'octubre de 2006 | 14:05h
N'havia sentit a dir alguna cosa, però no li havia donat credibilitat. Ara han de tornar a posar en marxa la O.J.E.? Això no pot ser! Doncs sí. Va i és de veres. En la fira han posat una paradeta per explicar que tornen a muntar un grup d'això que es diu la Organizacion Juvenil Española. Jo no he vist el tríptic que han editat ni qui ho està engegant, per tant siguem mínimament prudents. Però acollona. D'ací poc ens posaran el NODO en el cine...
albinyana |
diumenge, 22 d'octubre de 2006 | 17:38h
Ara tinc dues versions noves sobre els fets que comentava ahir sobre el possible robatori en una oficina de la Caixa a l'Olleria. El que sí que és clar és que no va ser per la nit o la matinada, sinó dissabte de matí. Una versió diu que en realitat el que va passar és que van intentar atracar a una persona que havia entrat a l'oficina a traure diners del caixer automàtic. L'altra, més vistosa, és que es tractà d'una operació policial ben preparada per atrapar una banda que es dedicava a instal·lar en els caixers automàtics sistemes per copiar dades de les targetes. Segons sembla, policies de paisà estaven esperant que membres d'aquesta banda acudiren a aquell caixer a muntar el sistema en qüestió, i els van pillar en plena faena. Fins i tot es diu que un que es va resistir va acabar en l'ambulatori.
albinyana |
dissabte, 21 d'octubre de 2006 | 13:58h
Pel poc que m'han explicat, es veu que aquesta nit han entrat a l'oficina de la Caixa de Pensions amb la intenció de robar. Em sembla una miqueta estrany, ja que les oficines dels bancs i caixes hui en dia no tenen diners ni durant el dia, i menys de nit. En tot cas, sembla que els han agafat i no han arribat a res. El dia elegit per a la faena no sé si l'han triat bé o no, perquè com que és la fira, potser han pensat que hi ha molts carrers tallats i això podia complicar l'aribada de cotxes de la policia si sonava l'alarma, però per altra banda, segur que hi ha més vigilància per la presència d'atraccions i paradetes als carrers.
albinyana |
dimecres, 18 d'octubre de 2006 | 00:46h
Vint-i-quatre hores de joc, un grapat de mails i de comentaris en el bloc, i finalment he perdut. No he aconseguit reconéixer la meua interlocutora tot i la seua insistent paciència. He perdut un cubata que pagaré gustosament en el sopar en què es veu que hem de tornar a coincidir.
albinyana |
dimarts, 17 d'octubre de 2006 | 14:08h
Estic encara enjogassat amb això d'anit de la dama desconeguda. Una de les pistes que va aportar és que vam compartir un espai reduït durant la interpretació del tema 'Soy putero', un dels hits de les Maedeus, a Ca les Senyoretes el dia que el Nàstic va pujar a primera divisió. Això del Nàstic no sé si ella ho sap. He tirat mà d'un vídeo d'aquella nit, el de la cançó de la paella, però no la veig. Al meu costat hi ha asseguda Pepa, la dona de Paco Muñoz. Èu! Seguirem jugant.
albinyana |
dimarts, 17 d'octubre de 2006 | 00:37h
Una persona del sexe femení està intentant, a través del correu electrònic, fer-me entendre qui és. Com un joc que hem iniciat adés, m'ha enviat algunes pistes perquè puga recordar-la... però no hi ha mans. Pel mail mateix ja m'he disculpat per la meua poca capacitat de recordar persones que he conegut. Vaig prou despistat per la vida. Supose que quan la voré diré: Ostic anna! (com s'ecriu això?) però ara mateix estic completament descol·locat. Espere que no s'ho prendrà malament. Afegiré dues coses: Una, que m'estic divertint amb el joc d'endevinar qui és, i l'altra, que recordar-me a mi no té tant de mèrit (por motius que salten a la vista). Ja explicaré com quedem.
albinyana |
dilluns, 16 d'octubre de 2006 | 13:47h
És això que dius: anem a proposar-li a aquest personatge (que no ens coneix de res) de participar en algun dels nostres desficis, a vore si ho troba bé. I no és que ho trobe bé, és que fins i tot s'hi apunta il·lusionat i ha encertat de ple l'esperit de la cosa. Quan et passa això, quan no topes amb els que es creuen ser més una personalitat que no una persona, et reconcilies amb el vici d'emprenyar als que tenen un nom assíduament publicat en papers diversos. Per sort, en la meua experiència que ja és llarga, no he entropessat amb massa estirats que acaben acudint com qui et fa un favor. Però n'hi ha. El cas d'ara no és dels planxats, sinó tot al contrari. Alegra trobar-te gent així.
Actualització: A la nit he ampliat la invitació a participar del sarau a una altra persona a qui val la pena escoltar, i també s'ha afegit més que gustós a la farra. Pareu les orelles...
albinyana |
divendres, 13 d'octubre de 2006 | 14:04h
Quan es va posar en marxa el tanatori a l'Olleria, fa pocs anys, va necessitar que passaren alguns mesos per tindre el primer 'client'. La mort, al poble, continuava sent una cosa de casa, sobretot els comiats. Però una vegada encetat el producte, l'ús del tanatori s'ha generalitzat. Hui en dia clareta és la família que no duu el difunt al tanatori (independentment del poc gust arquitectònic de l'edifici). Va costar d'acceptar traure els morts de casa, però s'ha d'admetre que és molt pràctic. Fred, però pràctic. I ací cadascú tria el que millor li sembla. El cas és que això ha causat un petit problema que es repeteix sovint, però que per sort sol solventar-se ràpidament.
Vint-i-quatre hores de joc, un grapat de mails i de comentaris en el bloc, i finalment he perdut. No he aconseguit reconéixer la meua interlocutora tot i la seua insistent paciència.
