Santes a l’abril

Foto Marga Cruz

Quan estem a poc menys de cent dies de Santes ja tenim ganes de Santes. Les figures ja belluguen, el drac passeja l’ou del Dragalió per la Riera, la canalla torna a quedar bocabadada davant en Robafaves, els més ganàpies maten, amb la Fogonada, el cuc de la pólvora de l’Escapada a Negra Nit i per la ciutat es tornen a sentir flabiols, gralles i tabals

I apareixen dos llibres de Santes. Dos llibres, diferents però magnífics.

El primer el subscriu l’associació ... i 15!. Si l’any passat ens varen sorprendre amb un desplegable de la Passada del dia de Les Santes, amb imatges imantades de totes les comparses, aquest any ens regalen un preciós llibre per aprendre a llegir. Il•lustrat per l’Ona Cruzate, amb texts amb lletra de pal i lletra lligada –els mestres mai ens posarem d’acord amb aquest assumpte- és un llibre adreçat als infants que comencen a llegir. Inclou un CD amb les músiques de cada comparsa. Un bon llibre de Sant Jordi pels més petits.

L’altre és un llibre sensacional: “Dies de Santes, Santes de nit”. Pròleg d’Espartac Peran i fotografies de Marga Cruz. Fotografies d’una qualitat i sensibilitat extremes. En la dedicatòria que la Marga m’ha fet escriu: “Amb aquest llibre compleixo el meu somni, donar a conèixer a través de les meves fotografies tot el que és i el que representa viure les Santes. Una festa plena d’emocions, colors, mirades, olors, foc, gent, ...”

Us puc ben assegurar que ho ha aconseguit. Un magnífic llibre de Santes, per regalar per Sant Jordi, per totes les edats.

Gràcies a la gent de ... i 15!, gràcies Marga pel regal que ens fas als mataronins i mataronines. Segur que seguirem compartim, dalt o baix del balcó, l’emoció de Les Santes

I que punyeta, encara que faltin 95 dies per la Crida a la Festa Major: “mataronins i mataronines, amb la rauxa necessària, amb el seny imprescindible, Glòria a Les Santes!”

Com un llamp!

Aquesta nit al Monumental concert de Dealan.

Gràcies

Gràcies alcalde Mas per les teves paraules al video de presentació de la candidatura del PSC.

Gràcies a tots i a totes que vàreu fer possible l'acte del Foment.

Gràcies Maria Carme per les teves paraules de presentació a l'acte de "Els amics de la ciutat". Els sentiments, també en la política, són molt importants.

Fins quan?

No és el meu aniversari, ni cap dia especial. Ahir a a la nit vam tenir la nostra primera disputa, em va dir moltes coses cruels que realment, em van ofendre. Però sé què n'està empenedit i no les va dir de debò, perquè avui m'ha enviat flors.

No és el nostre aniversari ni cap dia especial. Ahir em va llençar contra la pared i començà a ofegar-me. semblava un malson, però dels malsons en despertes i saps que no són reals.M'he llevat aquest matí, adolorida i amb cops a tots dos costats, però sé què n'està empenedit, perquè avui m'ha enviat flors.

I no és el dia de Sant Valentí, ni cap altre dia especial. Ahir em pegà i m'amenaçà de mort; ni el maquillatge, ni les mànigues llargues podien amagar els talls i els cops que em va donar l'última nit.Avui no he pogut anar a treballar, no volia que se n'adonessin.Jo sé què n'està empenedit, perquè avui m'ha enviat flors.

I no és el dia de la mare, ni cap altre dia especial. Ahir a la nit em va tornar a pegar, però aquest cop ha estat molt pitjor.Si aconseguís deixar-lo, què faria? Com podria treure jo sola endavant els nens? Què passaria si ens falten els diners?Li tinc tanta por, però depenc tant d'ell...em fa por deixar-lo. Però se que n'està empenedit perquè avui, m'ha enviat flors.

Avui és un dia molt especial: és el dia del meu funeral.Aquesta nit per fi, ha aconseguit matar-me. M'ha colpejat fins a morir.Si hagués tingut el valor i la foralesa de deixar-lo, d'acceptar ajuda profesional......avui no hagués rebut flors.

Text llegit aquesta tarda, pels col·lectius de dones de Mataró, en la concentració de rebuig i condemna de l'agresió que va patir S.G.T. el passat dimecres.

L’ofici d’escriptor

La ciutat ja viu Sant Jordi. L’ambient de primavera omple els carrers, els arbres despunten –us recomano un passeig pel carrer de Moreto amb uns arbres quallats de flors- i la canalla entra i surt de l’Ajuntament per veure la família Robafaves.

I els llibres són els protagonistes. De fet la setmana passada ja vaig assistir a la presentació d’un parell de llibres. El dimecres, a la sala d’actes de la Caixa Laietana, presentació del llibre que en Ramon Boter de Palau ha escrit amb motiu del 75 anys de la UEC. Divendres, a can Palauet, presentació del llibre d’en Joaquim Graupera sobre el Maresme medieval. Ahir presentació, a la que no puc assistir, de la biografia d’en Biada que ha escrit en Manuel Cusachs.

Aquest matí em visita la Care Santos per regalar-me el seu nou llibre: La muerte de Venus, una novel·la entre la intriga i el rigor històric. Localitzada a Mataró té com a protagonista la Venus trobada a can Xammar. Llocs i noms coneguts en una novel·la que començo a llegir avui mateix. Entre els noms que surten a la novel·la el d’Albert Calls, corresponsal de l’Avui, que aquest matí hem feia una entrevista pel diari barceloní. I aprofitava per regalar-me el seu darrer poemari: Nigromàntic.

Aquesta tarda no puc assistir a la presentació del nou llibre d’en Joan Giménez: "Posant portes a la mar". La història de la muralla que l’emperador Carles va fer construir als mataronins al segle XVI. Una muralla de la que ara, després de molts anys d’estar amagada entre edificis, ara podem veure un bon tram a la plaça del Pou d’avall.

A les vuit, acte institucional de Sant Jordi al Saló de Plens. Conferència d’en Gabriel Janer Manila sobre “L’ofici d’escriure, poder de la imaginació”. Magistral. Em quedo amb la seva frase: l’ofici d’escriptor és un viatge al cor de les paraules”.

Com em deia aquest vespre en Pere Vàzquez: “comencem a tenir “mono” de Santes”. De moment gaudirem de Sant Jordi.

Visca la Copa!

Quin partit i quin golàs:

Una altra visió de Mataró

Des d’ahir està operativa la càmera paisatgística que TV3 ha instal·lat al Port de Mataró. Això vol dir que ara, molt dies, podrem veure a l’espai El Temps imatges de la nostra ciutat. Curiosament a la nostra comarca no hi havia cap càmera d’aquest tipus.

Feia temps que treballàvem per aconseguir-ho i, malgrat que encara no he aconseguit veure les imatges en directe, ara tindrem l’ocasió de poder veure una altra visió de Mataró.

Mataronins i mataronines pel món

Com la Marta Duran, que estrena exposició, el dia 27 d’abril, a la Nour Foundation Gallery de Nova York

Moltes felicitats!

Una altra de les exposicions de la Marta Duran a afegir a una llarga llista de l'artista mataronina

http://www.galeriacomas.com/

http://www.duranexposiciones.com/

http://www.niebla-art.com/

http://www.urdangarin.net/

http://www.anquins.com/

http://www.fundaciocaixalaietana.es/

Tarda d’escoles

Foto Marcos Lossius

Amb el president Montilla visita a les noves escoles de Mataró.

Primer a l’escola Anxaneta a l’Havana. El solar, on durant molts anys hi va haver la casa-cuartel de la Guardia Civil, acull l’edifici de la nova escola Anxaneta. S’acaba, o millor dir continua, la història de l’Anxaneta del Camí Ral. L’escola, que al 1987 va passar a la xarxa pública i que al 93 es va fusionar amb l’escola Ravalet, abandona els edificis del Camí Ral, del carrer Sant Pere i del carrer Madoz. Un nou edifici per un projecte escolar plenament consolidat.

Al setembre, però, els barris tornaran a obrir-se per acollir els alumnes de dos nous projectes escolars: al Camí Ral la nova escola Montserrat i al carrer Madoz la nova escola Joan Coromines.

Després a l’escola Antoni Machado a Cirera. Un edifici que acollirà, en els propers dies, els nens i nenes que ara estan en els mòduls prefabricats del Parc. Els barracons ja seran història. Pel setembre, a la mateixa escola, compartiran aules els alumnes de l’escola Marta Mata. També pel setembre començaran els nens i nenes de la nova escola bressol Elna. La Marisol Carrillo, arquitecte municipal, ha fet un magnífic edifici integrant l’escola de primària i l’escola bressol.

Dues escoles de primària i una escola bressol acabades. Això és el que hem visitat amb el president Montilla. L’Ajuntament ha avançat la construcció de l’escola i ara la Generalitat ens tornarà la inversió. Treball conjunt de les administracions per resoldre els problemes de la ciutat. Ja ens hagués agradat haver-ho pogut fer fa alguns anys.

Al Saló de Plens, i després de signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament, el president Montilla ha pogut veure les maquetes de les dues noves escoles que es començaran a construir en els propers mesos i que ara es troben en fase de licitació. L’escola Montserrat Solà a cal Collut i l’escola Maria Mercè Marçal a Figuera Major. Aquí també, pel setembre del 2009, els barracons seran història. Ja ho varem dir: els barracons del Parc i de Figuera Major naixien amb data de caducitat.

Ara caldrà començar a treballar els projectes de l’edifici del Joan Coromines al costat de l’Escorxador i el de l’escola Marta Mata a Cirera Industrial. La feina d’urbanisme ha servit per això, per generar sòl per a construir les escoles que la ciutat necessita.

Bona feina regidor Comas, bona feina regidora López i bona feina Arcadi.

"Él sabe, él sabe"

Foto Melilla monumental

L’altre dia, quan vaig llegir al diari l’embolic dels certificats del vot per correus a Melilla, vaig recordar una història de fa molts anys. De fa més de quaranta anys. Es tractava d’un fulano que a Melilla –la ciutat on vaig néixer i viure fins els nou anys- anava sempre amb gabardina. Estiu i hivern. Tothom sabia que sota la gabardina amagava els productes del seu petit “negoci” de contraban.

Amb l’habitual ironia que acostumaven a gastar en aquells temps la gent de Melilla, es va fer famosa una frase, referida a aquell paio i la seva gabardina, consistent en dir: “no te la quites, no”. La resposta era sempre la mateixa: “él sabe, él sabe”. Certament ell, i tothom, sabia que amagava allà sota.

Doncs això, quan ara algú pregunti per a que volien els certificats falsificats, la resposta serà fàcil: “él sabe, él sabe”. Quedarà per veure si, a més de saber-ho, ho poden explicar.