Fa dies que Vilaweb anunciava que el Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN català homenatjarà l'Anna Politkóvskaia en el marc del Dia de l'Escriptor empresonat, el proper dia 15 de novembre. Ahir, la gent del comitè, vam tenir la primera reunió per tal de coordinar tant els actes del dia 15 com els que s'esdevindran al Saló del Llibre de Barcelona on el PEN ha estat convidat a col·laborar-hi.

Es va acordar que l'homenatge del dia 15 es desdoblaria en dos actes: en una lectura del manifest elaborat pel PEN i una lectura de textos de l'Anna Politkóvskaia o de texots relacionats per part d'escriptors i periodistes, al matí, i al vespre hi hauria un acte més institucional amb la participació de les persones que van estar amb l'Anna el 2002, quan ella va ser convidada pel PEN, en l'edició d'aquell any, del Dia de l'Escriptor Empresonat.

Pel que fa als actes del Saló del LLibre, el PEN aprofitarà l'ocasió per presentar oficialment el programa "Ciutats refugi" així com la ICORN (International Cities of Refuge Network) a més hi ha confirmada l'assistència dels escriptors Chenjerai Hove,  Russell Banks i el Premi Nobel de literatura del 1986 Wole Soyinka.

Dins els actes del Saló també es representarà la lectura dramatitzada "La presó on vivim" que l'Eva Roig i un servidor, vam preparar fa uns mesos, a partir d'una antologia de textos d'escriptors empresonats i que tenim intenció de rodar arreu on se'ns cridi.

Donat que les dates encara no són fixes, confirmaré amb més exactitud tots els actes que comento.

Adjunto article de la Carme Arenas, Secretària General del PEN català, publicat a l'Avui.

ESPARVER

Sabia jo que un esparver furtiu

va temptant el cel fins a trobar un clivell,

s'esmuny i em ve, i es regira fressós

als braços meus, l'ala xopa de sal?

L'altre dia vaig anar a enviar la sol·licitud per votar per correu. No recordo tant desencís en cap altre contesa electoral. D'ençà que tinc ús de raó política que he votat sempre que he pogut. Ja fos per elegir delegat de classe, conseller escolar o president de l'escala. És el meu tribut a la generació dels meus avis que van deixar la joventut en camps d'Espanya. Em semblaria una canallada passar de tot i dir-los que tot el què hi van perdre no va servir per a res.

Les carallotades d'aquests dies no sé si donen una visió gaire digne de la classe política d'aquest país, però. La jugada de l'estatut em va portar a ser menys indulgent amb els qui en diuen penjaments. Mentre ERC jugava a l'Exin Govern fent i desfent com si ho haguessin fet tota la vida, amb el lliri a la mà i donant suport a un partit que no ha sabut fer res més que estar a l'ombra del pujolisme i alimentant-se de fomentar l'equació PSC=PSOE=Felipe González durants anys a costa dels immigrants espanyols a les comarques i de la pijeria metropolitana al Cap i Casal, en Mas i companyia els colava un golàs de xilena i per tota l'esquadra.

LLENTIA

Dels teus llavis

les paraules diuen de tu com les pupil·les dilatades,

com de bocins d'un trencaclosques impossible.

Rares vegades passa d'aquesta manera. Normalment és un moviment o la substitució d'algunes peces a l'escaquer polític, el que provoca que Direccions Generals, Secretaries i Subsecretaries rellevin la persona que les encapçala.

El senyor de la fotografia s'ha avançat als esdeveniments. Ha dit que per Tots Sants ho deixa córrer i se'n va a donar classes al Canadà. Ignorem quines són les causes reals d'aquesta decisió. Tampoc no n'hem de fer res. Aquí ja vaig dir tot el que havia de dir d'aquest senyor i ho ratifico.

Mirem-nos-ho pel cantó bo: el país perd un bon gestor cultural però els seus lectors recuperem un escriptor i un bon poeta. Bona sort, Jaume!

"Callant, vaig oblidar la quantitat de vegades que m’havia sentit dir que aquesta fal·lera per canviar el món –o la part que n’abasto- era només una frivolitat passatgera que s’esvaïa amb la maduresa.

Callant, m’ho vaig sentir dir de gent que recordava amb condescendència la seva joventut i veia en la meva convicció una pueril ingenuïtat.

L'allau d'informació sobre l'assassinat és brutal. Encoratja el grau de compromís de tants i tants mitjans abocats a deixar constància d'aquesta desoladora notícia, com encoratja la quantitat de visites que ha rebut el seguiment que en faig des d'aquestes pàgines. Agraeixo moltíssim la vostra curiositat. Tot sigui per pressionar una mica més les autoritats russes perquè esclareixin la veritat. (actualitzat el 16/10/06 amb articles i notícies publicades als diaris El Punt i Avui)

L'assassinat de la periodisa Anna Politkovskaia ha causat una forta impressió entre moltes persones del país. L'Anna havia establert una relació molt estreta amb nombrosos periodistes i sobretot amb la gent del Centre català del PEN.

Em proposo agrupar tot d'informació dispersa que s'ha anat publicant al voltant del cas per tal de no deixar morir la notícia. El crim és prou atroç com perquè la seva presència a tots els mitjans de comunicació sigui constant.

Ha estat el meu germà, aquesta tarda, qui m'ha comunicat la trista notícia. El David Esteban havia mort en un accident de trànsit. Vam anar a l'escola plegats. Érem de la mateixa quinta. Devia ser dels petits, perquè la nostra promoció, la del 74, ens toca fer enguany els trenta-dos.

L'any 1971 Pau Casals pronunciava aquest memorable discurs davant el món sencer. Trenta-cinc anys després encara no disposem d'ambaixadors oficials que facin saber que Catalunya, els Països Catalans, són una nació i que com a tal, mereix representació en tots i cadascun dels àmbits on les altres nacions queden representades.

Volem sobirania pel nostre país. Governar d'acord amb les lleis que fem nosaltres. Gestionar els nostres recursos. Tenir les eines necessàries perquè la nostra llengua no s'estingeixi. Estimar, viure i sentir en català amb la naturalitat que ho fa un francès, un italià, un basc o fins i tot un espanyol.

A punt que vint-i-dos jugadors representin aquesta voluntat en un camp de futbol, tornem a insistir en la que és i ha de ser la nostra reivindicació fonamental: volem ser una nació i volem tenir un estat per continuar avançant i poder dir que la nostra nació no és la millor del món senzillament perquè fa segles que hi ha qui s'entesta en no deixar-nos-ho demostrar.