Sempre m'han agradat els acrònims, coneixer-ne el significat el primer... després, inventar-ne noves maneres d'ús de les mateixes sigles... i sembla que no sóc l'únic...

Mireu què m'ha enviat la tia Peli...

Ja ho ha tret Vilaweb Ontinyent, ja ho podem fer oficial... Aprofitant que Paco Muñoz és el Padrí dels Gegants Jueus, un grup de gentola i gentoleta i gentolota de la Vall d'Albaida i comarques adjacents, hem decidit de fundar l'entitat "Colla d'Amics de Paco Muñoz"..., que ja s'ho mereix l'home...

Sobre les eleccions a l'Amparo-presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua...

És un tema recurrent, que mai no acaba, el dels difunts i els afectats per allò que es digué "Cas Ardystil" i que afectà un bon nombre d'empreses d'aerografia tèxtil del Comtat i de l'Alcoià.

Ara, o hem oblidat o ho veiem allò fredament, però quina por passàrem els qui teníem familiars treballant al tèxtil quan no se sabien els perquès, que encara diuen no saber-los perquè afecten a grans marques químiques europees...

Ara resulta que el Tribunal Constitucional no ha admés que 46 dels afectats de les altres aerografies que no eren Ardystil, cobren el que ells creien meréixer. Pel mig hi ha l'obscura història d'un inspector de treball que va cometre delicte, un delicte que va ser baixat a falta entre els tribunals... I pel mig, en dansa, la Generalitat Valenciana...

Sembla que com els morts, ofegats, no poden cridar des de les tombes, els familiars tampoc no podran trobar, de moment, descans.

Llegiu, per favor, ací, o seguiu llegint baix l'article del diari "Informasión"

Dubte molt que Hassan Ali Ben Y. Ben Ibrahim existisca. Però la forma d'escarotar un poble sencer comença a fer-se ja tòpica... Li ha tocat la tanda ara a Orxeta, a la Marina. I ja no sé si és una estratègia la cosa per exigir respecte a l'Islam o per fer-ho rebentar tot, tota possibilitat de convivència tranquil·la, vull dir...

I el pitjor és que les paraules d'integració i col·laboració només semblen venir d'un sol dels bàndols... 

El "Liante", hui, publica part de l'homilia que el vicari de Sant Jordi d'Alcoi, el senyor José Cascant  despús-ahir, (sí, aquell rector que va fer de cap d'esquadra en Central Park, i que es va posar fet un bou, les seues raons tenia, quan algú va gossar presentar una xiqueta al paper de Sant Jordiet).

Una missa d'acció de gràcies, a Sant Jordi i en el mig any d'Alcoi, dóna per això i per a més... una defensa inflamada de la correcció i pulcritud de les festes morocristianes... Tant que se'n passa! Perquè quan una persona reconeix coses que no se li demanen, potser s'està acusant-se sense que faça massa falta...

La festa que ell defensa no és la del carrer, la que observem els mirons... i aquesta línia a seguir tampoc no és la que ens convé, amb tots els respectes:

L'Amic Paco M. m'envia aquesta meravella... Es tracta d'un d'eixos textos que van corrent per ahí i que jo mai no atenc... En aquesta ocasió, però, per la seua gràcia, crec que paga la pena llegir-lo. És un bon mirall, això de fer entrar històries de hui en el temps passat, i més posant en dansa històries que tothom coneix. Com a mínim, refresca les idees...

.

 Les coses, sovint arriben a ser curioses del tot... Encara no li dic a Joanet Vergonyes que vaig a ser oncle, tot i sabent que l'alegria del xicot va a ser sentida del tot... I em ve ell dient-me que va a ser oncle...

Resulta que la seua germana Mari Pepa i la parella seua, Fernando, van a ser pares també... Així que l'alegria d'un servidor creix, per ells, per Joanet i per la seua família... i més després del tort patit recentment per la mort del iaio...

I ara també em diu Toni de l'Hostal que serà "tio Toni"...

Algú més de vosaltres ens ha de vindre amb bones notícies?

Aquesta vesprada, no us ho creureu, m'han oferit un lloc en una llista electoral per les pròximes conteses municipals, i al meu poble...

Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha,ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha...

Fa anys que admire el Sergi Torró, des que vaig llegir aquell poema seu que destrossava moralment la impossible professora de castellà de l'institut... Tan agossarat, em vaig quedar de pedra quan, després de voltar món, en les darreres adjudicacions de places va decidir treballar poques hores i  renunciar a un bon sou només per estar a propet de casa. Quan em vaig apropar per preguntar-li, em va deixar encara més perplex: "el que anava a gastar-me en gasolina"... I em vaig preocupar.