Logo de La Coctelera
Consigue un iPod Nano y 5 euros · ¡Crea tu blog gratis!
Login
Cerrar

Vida i reflexions d'un arqueòleg glamurós

Es molt dificil dur la torxa de la veritat entre una multitud sense cremar la barba a algú

« Els duos més impactants de la música recent | Inicio | Alcaraz i Mayor Oreja: el negoci del victimisme arriba a la seva fí. »

24 Octubre 2006

FANGORIA "El extraño viaje"

Wow! Ja tinc el nou treball del incombustible duo format per Olvido Gara (Alaska) i Nacho Canut!
I la veritat es que m'he trobat amb un disc més dificil que els anteriors, que trenca amb la instantània producció techno-pop de Carlos Jean i les lletres sinistres a les que ens tenien acostumats als seus darrers treballs ( "Naturaleza muerta" i "Arquitetctura efímera"). Cobren de nou importància les guitarres ( que arriben a recordar a Marilyn Manson en alguns punts ), la veu en falset, com en els millors temps de Dinarama i les lletres que obren un nou camp de diversitat total dins la temàtica.

Un treball complexe i polièdric que de ben segur ens farà delirar.

"Fantasmas" el tema que obre el disc, sembla que l'hagi fet Nine Inch Nails i la lletra fa un extany guiny a Lynch i Twin Peaks ( "ahora el fuego camina conmigo") ¿intencionat o paranoia meva?.

La millor lletra és sens dubte "Si lo sabe Dios que lo sepa el mundo", una crida oberta a sortir del armari i a abandonar qualsevol rastre d'ambigüitat i auto-engany; tot i que "Estés donde estés", un himne bakala que trenca l'harmonia musical rockera del disc, tampoc es queda curta enarbolant un veritable himne al odi cap a les exparelles que tan mal ens han fet.

Criden l'atenció "Sin perdón" amb una tornada més propia dels Blondie més punkis i "A fuerza de vivir", que sembla un veritable experiment sonor delirant de rock amb electrònica.

Doncs res, com ja heu vist tots els seu nou clip us deixo amb un video de la seva presentació amb directe del primer senzill "Criticar por criticar"
. .

servido por Roger 1 comentario

1 comentario · Escribe aquí tu comentario

no sóc gaire fan d'ells però l'Alaska, quan la veig a la tv en algun programa o entrevista, m'enganxa, em quedo enbaladit davant la pantalla.

lo dijo deric · 25 Octubre 2006 | 06:36 PM





« Els duos més impactants de la música recent | Inicio | Alcaraz i Mayor Oreja: el negoci del victimisme arriba a la seva fí. »


Sobre mí

Soc un noi de 24 anys, català, arqueóleg, antifeixista, gai, glamurós, alternatiu, intel·ligent i culte. En aquest blog podreu llegir i comentar amb respecte les meves paranoies personals. Qualsevol comentari amenaçant o ofensiu serà inmediatament esborrat. (Traductor català/castellano para quien no entienda la lengua de Ramón Llull) Free Counter
Online Degree (Des del 5/12/05) . .

Buscar

-->

La Coctelera