Només acabar el concert de Vilafranca intentem anar a dormir. És fa difícil per la quantitat d'amics i companys que hi trobem. De bon matí ens plantem al Prat per agafar un avió cap a una terra llunyana i desconeguda: Astúries.

Al mostrador d'Spanair però, sorpresa: els bitlles electrònics que hem comprat no han estat confirmats. Una d'aquelles increïbles i estúpides coses que et passen quan compres per Internet. Desesperats i apurats plantegem opcions d'emergència: 1.- marxar en furgoneta. La descartem perquè no arribaríem a l'hora i perquè no estem en condicions de conduir 12 hores seguides 2.- Vol directe. No n'hi ha cap. 3.- Volar a Bilbao, León o Santander i allà llogar dos cotxes. Les combinacions es compliquen pels horaris. 4.-Viatjar a Madrid i allà enllaçar amb una avió a Oviedo sense connexió, és a dir amb el risc de perdre'l si en retarda el primer. La broma ens sortirà cara...Tot siga per difondre la idea per terres asturianes...

A l'aeroport d'Astúries ens espera la primera comitiva de benvinguda. El concert l'organitza Dárreu les joventuts del partit independentista asturià Andecha Astur. El nacionalisme asturià és un tema desconegut per a nosaltres. Es tracta d'un nacionalisme es basa en la llarga història de soberania política asturiana ( el regne d'Astúries del segle IX, la Junta General del 1808 i el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó proclamat durant la Guerra Civil a l'estil de la República Catalana), les arrels celtes del país i la reivindicació de l'Asturià, una llengua ridiculitzada i menystinguda durant segles, però que encara es parlada per prop de mig milió de persones.

L'oficialitat d'aquesta és la punta de llança de l'independentisme. Aquest moviment nasqué amb el Conseyu Nacionalista Astur, de l'any 1976, i amb els anys ha patit transformacions i mutacions vàries. Avui en dia existeixen tres forces independentistes d'esquerres: El Bloque por Astúries, Izquierda Asturiana i Andecha Astur. Vaja que ha valgut la pena vindre per documentar-nos!

Al concert ens sobta la gran quantitat de pancartes independentistes i per l'oficialitat de l'Asturià que ens trobem. Per la vesprada una marxa recorre el poble. Hi ha representants bascos, catalans, gallecs, castellans i cantàbrics. El nostre Dj, el Chola, que es canari ho resumeix en una frase: ningú vol ser espanyol a la península? No fem proves de so i marxem directament a sopar. Vaja , més que sopar jo diria que marxem a posar-nos les botes amb un seguit de delícies i menjars increïblement cuinats (i barats ) d'aquesta terra. I tot regat amb una sidra que ens deixa satisfets almenys, d'haver-nos gastat una fortuna amb els avions. Ja de nit l'institut on es fa el concert s'omple de gent. Hi haurà prop d'un miler de persones. Actuen un grup del poble amb una llarga trajectòria en el hardcore estatal: Escuela de Odio. Abans ho han fet dos grups de hip hop i després de nosaltres un dels referents de la música asturiana: Dixebra (llibertat en asturià). Es tracta d'un grup històric que canta asturià i que és tot un fenomen en aquesta terra. Ha vingut gent de diferents punts, com els amics de Palència que ja van vindre a Erandio, i que s'han desplaçat a propòsit per a veure'ns alquí. També hi ha gent d'Oviedo (Uvieu) Gijón (Xixon) i altres ciutats asturianes. Estem però, rebentats de tant viatge i del concert d'ahir. Marxen a dormir aviat.

L'endemà lloguem dos cotxes per a recorre el llarg trajecte que separa Gijón de València. 12 hores més tard arribem a casa. Com diuen en aquesta terra: Puxa Astúries Dixebra!

A Vilafranca fa un any que no toquem i en tenim ganes. Avui erl concert és en solidaritat amb els joves de la comarca que van ser detinguts i torturats a El Monjos per la Guàrdia Civil. Els fets van passar als 2002 quan un grup de joves independentistes es manifestaven contra la visita de l'aleshores ministre d'agricultura espanyol Arias Cañete a Vilafranca del Penedès. Durant la concentració, agents de la Guàrdia Civil amenaçaren als concentrats amb futures represàlies. Aquestes es van complir dos dies després durant un concert ales festes dels Monjos. Allí un grup de feixistes va provocar una baralla que va acabar amb un jove magrebí apunyalat. La Guàrdia Civil però no detingué als agressors sinó a cinc independentistes que defensaren al jove ferit. Dos independentistes més foren detinguts davant de la caserna de la Guàrdia Civil quan protestaven per aquestes detencions. Tots foren apallissats brutalment, insultats i humiliats pels agents.

Després de quatre anys d'aquests fets els joves afronten penes de de presó i fortes multes i, en canvi , les denúncies per agressions i negligència contra la Guàrdia Civil han estat condemnades amb simples faltes. El concert doncs, denuncia aquesta situació i recapta fons per a fer front a aquesta i altres causes pendents de l'independentisme arreu del territori.

Al pavelló la gent ha respost. Unes 4.000 persones omplen el recinte. Actuem amb els companys de Berri Txarrak, que acaben de fer una gira per Europa amb Rise Against, Betagarri i els vells camarades de Revolta 21. Amb aquests últims hem compartit molts escenaris i aventures els darrers anys i poc a poc s'han afiançat com un grup de referència en el panorama català. Durant el nostre concert pugen a cantar amics i companys com el Carles d'Opció K-95, l'Àlex d'Inadaptats, l'Iñaki de Betagarri, i com ja és habitual, Lluís, del jove grup Voltor d'Aldaia. Amb ells passem una marcada també pel record del Zigor, la Laura, el Diego i el Juanra que pateixen interminables dies en llunyanes presons espanyoles. Va per vosaltres!

Entrant a Lleida amb la furgoneta, recordem la nostra primera vista a la ciutat, quan encara no teníem ni 18 anys. Vam arribar a Lleida en tren, carregats amb els instruments i sense dormir, després d'haver tocat a Tavernes de la Valldigna. En aquella època no existien els mòbils i quan vam arribar no vam aconseguir comunicar-nos amb ningú. Vam estar unes quantes hores tirats al parc del riu Segre, esperant que algú contestara als telèfons que teníem. Finalment, ja desesperats vam recórrer els carrers dels barri vell fins que ens topàrem amb una estelada penjada d'un balcó. Vam tenir la sort que es tractava de la seu del Maulets, la gent que organitzava el concert. Vam tocar en una pista de futbol d'Artesa, mig buida i sense grans estusiames. Poc després, vam dormir en aquella mateixa seu. Al terra o sobre les cadires del vell local, vam intentar recuperar-nos del viatge. Això sí,  amb la intensitat i l'emoció que sents als teus primers viatges.

Per sort les coses han canviat molt des de fa dotze anys. Avui toquem a la festa de tardor a la Rambla Ferran. Allí ens trobem amb els Pirat's Sound System amb els qui tant i tant hem compartit. El concert és una gran festa, amb castells, bengales i un públic que ens sentir com a casa. En la cançó Som, la gent de l'Assemblea de Joves de Lleida despleguen una pancarta contra els símbols espanyols a les festes de Lleida. A la vesprada havien fet una marxa pels carrers de la ciutat. La nit s'acaba a l'històric bar La Falcata on la temperatura puja per moments. Allí passem la matinada amb els vells amics d'aquesta ciutat.

A Banyoles tenim un deute pendent. Durant dos anys consecutius, els nostres concerts es van haver de suspendre per la pluja. Primer va ser a les Barraques Alternatives i després durant a Fira del Foc ara fa dos i tres anys respectivament. Aquell dia, el de la Fira del Foc, vam acabar tocant en un bar de la ciutat en una jam session improvitzada junt als amics banyolins de Jamboree Gang.

La festa l'organitza la comissió de les barraques en motiu del seu 20è aniversari. Les Barraques de Banyoles són unes de les més antigues i populars del país. Nosaltres encara recordem aquell concert que vam fer ara fa 10 anys en una de les nostres primeres actuacions al Principat. Vam actuar amb Joxe Ripiau i Siniestro Total i vam acabar completament borratxos amb l'Iñigo i companyia. Quins temps... A més, amb Banyoles sempre hem mantingut una relació especial. D'allà era el nostre antic tècnic de so, Rusky, i d'allà és l'actual, Jaume Figueres. Vaja, de Cornellà de Terri. Amb el Jaume portem uns vuit anys d'aventures i sembla que definitivament ja s'ha adaptat i se li ha començat a encomanar el caràcter valencià... De Banyoles era també el Presser, que ens feia coordinador a la carretera i el Pol, bateria de Jamboree Gang, que aquest any ens ajuda amb els material de directe. Vaja que avui estem en família.

Al concert també hi toquen Betagarri amb qui fa temps que no coincidim (des del concert de Gasteiz) Amb l'Iñaki acabem el concert cantant el clàssic Zu atrapatu Arte. Abans però, el Borja, guitarrista de Feliu i amic de sempre, toca amb nosaltres la cançó Del Sud. La calor però, és l'autèntica la protagonista de la nit. Xops i pudents passem una nit més al costat de l'estany que senyoreja la comarca.

El suplici del Miquel no acaba a La Xara. Al dia següent de La Xara enfilem de nou cap al nord, cap a Sils. Miquel ja no té febre però les angines estan un poc més inflamades després del concert d'ahir. Arribem a Sils ja de nit i marxem a sopar.

És la segona vegada que toquem a Sils i encara recordem aquell concert amb Betagarri en un envelat completament ple. Avui però plou i tot i que es cobert, la pluja sempre espanta. Compartim escenari amb Frenètics i els companys de Rauxa, amb els qui encara no havíem coincidit. Acabem cantant amb ells a l'escenari.

Entre el públic trobem amics i amigues de Roses, Mollet, Palafrugell, Sant Hilari, Arenys de Munt (força SKAFAM!) Sant Celoni i molts pobles de La Selva...Dóna gust retrobar-te amb la gent que vas coneixent durant els anys.

Ja de tornada, la furgoneta ens torna a fer una mala passada. En el peatge d'El Vendrell, se'ns trenca l'embragatge i qudem aturats. Hem d'esperar la grua i els taxis de l'assegurança que ens portaran fins a casa. El nostre taxisa és d'El Vendrell i amic dels Lax'n'Busto i parlem tot el viatge de política, música i futbol. Coses de l'autopista.

A La Xara farem un dels últims concerts d'enguany al País Valencià. Ho farem però, en una de les darreres grans festes de la temporada de la Marina Alta i junt als nostre companys d'aventures de La Gossa Sorda. L'ambient per tant es relaxat i tot sembla preveure que la nit tornarà a ser llarga. Però sorgeix un imprevist: Miquel Ramos té angines i gairebé no pot ni parlar. Ha estat amb febre tota la setmana i de fet avui encara en té. El portem en cotxe fins a La Xara. Per a suplir les seues mancances ens acompanya Lluís, la potent veu del grup Voltor d'Aldaia. Ell cantarà, com ja ho ha fet altres vegades Telefeixisme amb nosaltres i Nadal, el cantant de La Gossa Sorda, No tingues Por. La nit s'allarga i tot va amb retard. Finalment, després del gran concert dels companys de Pego i del llarg correfoc comencem a tocar. Són les dos de la matinada però la plaça està totalment plena.

De Sant Feliu de Codines marxem cap a Tarragona. Abans però fem escala a Barcelona on actuarem en format mini acústic en suport al periòdic L'Accent. Ho farem a la nova discoteca okupada de Sants junt a amics com Feliu i Borja, Cesk Freixas, Revolta 21 o Antitank. Tot i que el format cantautor no és el nostre ens llancem a la piscina amb mitja dotzena de caçons, dues guitarres el caixó flamenc i les veus. Borja, el nostre inseparable company de batalles, ens acompanya a la guitarra i dignifica l'actuació. Ja ho havíem fet abans per a la Cepc a la Universitat de València, per a la gent del Terra de Benimaclet, davant de la presó de Picassent i en diverses escoles i instituts del País Valencià que ens ho han demanat. Complida la feina a Sants marxem de nou cap al sud, a Tarragona. La nit encara serà llarga...

Santa Tecla és la festa grossa de Tarragona. Nosaltres hi vam tocar fa un parell d’anys i la veritat és que ens va impactar veure tanta gent en aquell immensa plaça de la font de la ciutat. Ara però toquem al Palau de Congressos del costat de l’estació de RENFE. Allí ens retrobem amb amics com el Jordi i l’Helena que ens fan d’amfitrions a la ciutat. També hi ha tot l’equip de Propaganda que s’encarrega de la producció del concert així com tot l’equip tècnic que ens acompanya en la gira.

El concert, tot i la mala acústica del local, és una festa. No sona molt bé però el ressò fa que s’escolte molt més al públic del que és habitual . Salude a gent vinguda de tot el Camp i fins i tot els velles amics del menut poble de La Fatarella que sempre tenen temps per a escapar-se i donar-nos ànims allà on anem. Després del concert marxem cap a les barraques alternatives que enguany s'organitzen al passeig de les palmeres, al costat del mar. És el primer any que les fan, però segur que no serà l’últim.

Per fi un dies de vacances a casa. Vacances per dir alguna cosa perquè ja estem submergits de ple en el nou disc. Ens passem les hores tancats a l’habitació de casa meua donant-li voltes a les cançons (per a suplici dels veïns). Avui anirem fins a Sant Feliu de Codines un poble amagat de les muntanyes del nord del Vallès Oriental. Si l’11 de setembre no va ploure a Barcelona va de ser de miracle. Aquesta setmana ho ha fet i amb força. A més el clima ja està canviant i el fred comença a amenaçar els concerts.

Al final del concert apareixen els companys de La Gossa Sorda que vénen des de Pego per a prepara el doblet que demà faran Vic i Breda. No podem dir que som germans però si que fa més d’una dècada que ens coneixem . Jo vaig estudiar amb Nadal i amb Feliu i vam passar moltes hores conspirant a la cafeteria de Filologia o als nostres pisos de Benimaclet. Casualitats de la vida, ens hem acabat dedicant tots tres a la faràndula…i com aquesta milers de batalletes més amb tota la resta del grup i amb els que ja no hi són.  

Tocar a Barcelona a la diada és sempre un repte. A més, aquest any és l’únic concert gran que ens hem decidit a fer i ens imposa. Encara tenim molt viu el record de fa dos anys, quan a punt d’eixir a l’escenari una tromba d’aigua va fer suspendre el concert. La gent esperant el concert sota la pluja, nosaltres impotents darrer l'escenari i tota la moguda habitual d’aquests casos. Avui però sembla que no plourà tot i que alguns meteoròlegs han advertit que el temps podria canviar inesperadament

Ens alcem de bon matí i marxem a Barcelona a provar so. Allí, a peu d’escenari ens retrobem amb l’amic Feliu Ventura i el Borja Penalba que ens porten el seu nou disc Alfabets de Futur acabat d’eixa del forn. L’escoltem al seu cotxe i la veritat ens deixa amb la boca oberta. Dinem un kebab a les quatre dela vesprada i marxem a dormir una estona. Jo aprofite per visitar els meus avis, que viuen a Barcelona des de fa 40 anys, i que avui han promès vindre al concert.

Ja de vesprada-nit els nervis comencen a fer-se evidents. És dilluns però el passeig Lluís Companys esta ple, molt ple, de gent. Tots els actes polítics han acabat. A l’escenari toquen els veterans Mouss i Hakim. Arriba el nostre torn. No plou. Tot va bé. 30.000 persones s’amunteguen entre l’Arc de Triomf i l’escenari. Sense paraules

Les úniques vegades que hem tocat a Montblanc han estat en motiu del Senglar Rock, abans que volara cap a Lleida. Tocàvem en aquells camps que hi ha baix del poble, sense gairebé tindre contacte amb el seu casc urbà.
Avui ho farem per les seues festes i al casino Montblanquí, un ample local on hi caben unes 2.500 persones. Sembla que el concert es feia tots els anys al camp de futbol però que enguany han reservat aquest espai per a l’actuació d’Ana Belén i Víctor Manuel. Vaja que ens toca passar calor…Sopem a un restaurant de Prenafeta, un menut d'habitants d’una desena d’d'habitants. Quan tornem, ens trobem amb un casino a rebentar de gent. De fet, desprès del concert ens diuen que s’ha quedat gent fora.

Tot el concert és una autèntica festa. La veritat és que no ens esperàvem ni tanta gent ni tanta festa. Abans de tocar avui com ahir, amics del Casal de Reus, ens fan arribar un cartell de la manifestació unitària convocada per demà a Reus. Demà és 11 de setembre i els motors es comencen a esclafar…