Ja quasi som al cim
Desprès de dos anys i mig de llarga tramitació, debats interminables i picabaralles diverses, ahir, al Congrés dels diputats es va aprovar el nou Estatut de Catalunya . Res de nou però a l’escenari, la negativa d’ERC juntament amb la del PP van ser les dues notes discordants. La del PP esperada i previsible per seguir en la línia d’allò que hem sentit fins ara i atiant la catalanofobia en la recerca del vot espanyolista. Possiblement, va faltar al debat, un discurs que, més enllà del il·lustrisme rubalcaniano, dibuixes a l’hemicicle el futur d’una Espanya federal. Fer pales que en aquest procés els progressistes han volgut, a més de resoldre el conflicte o l’encaix si es vol de Catalunya a Espanya, concretar una via vers el federalisme com a doctrina per un estat plural. En aquesta pàgina del Mundo trobareu tots els discursos d'ahir.
Podria ser preocupant que aquest Estatut que no satisfà a ERC i que CiU ha abraçat, en bona mesura, per l’oportunisme tàctic, no sigui avui un referent pels no nacionalistes. Es a dir, que sigui vist només com una victoria del nacionalisme frontista i no com a una bona eina per avançar en la millora de les polítiques socials, de les en infrastructures publiques, i molt especialment en la suficiència d’un finançament que ha de garantir una actuació més competent en els serveis públics a Catalunya. Ara, quan comença aquest temps d’explicació i de presentació a la societat haurem de fer un esforç molt important per fer evident que tot aquest procés ha estat fonamentalment pensant en el ciutadà.