Gràcies
És un dia de trucades i sms donant ànims i força per continuar. Avui les llàgrimes del Pedro, al mig d’un carrer de Vielha, m’han donat la magnitud de fins a quin punt el sentiments ens acompanyen en aquesta feina.
Les eleccions no han anat bé, es obvi, la pèrdua de cinc diputats és un mal resultat, especialment si el comparem al de les altres dues forces que han compartit tasques de govern amb nosaltres i a qui els resultats els han acompanyat raonablement bé en el cas d’ERC i molt bé en el cas d’ICV.
També és veritat que la victòria de CiU és prou amarga. Volien un plebiscit contra el govern amb una majoria per sobre de 50 escons i els catalans han respost votant un Parlament encara més fraccionat i deixant les portes obertes a nous pactes per un govern catalanista i d’esquerres.
A l’Aran les coses han anat raonablement bé en el context general. Especialment sabent que la Convergència Aranesa ha posat tota la seva maquinaria a tot drap per aquestes eleccions. Al CGA la prioritat, des de feia dies eren aquestes eleccions. Tot i així, la diferència ha estat únicament de 100 vots en relació al 2003. Efectivament una avantatja pírrica.
És veritat que alguns avui fan una festa grossa perquè Aran ja no té diputat al Parlament. Veient el que diuen i escriuen els càrrecs de confiança del Síndic, és fàcil fer-se una idea de quin grau de crispació política i maledicència cou a les cuines dels convergents. Alguns militants viuen malament aquests atacs que des d’allà etziben contra la meva persona. Sempre responc el mateix: “Ens fan més forts”. Mai com ara havia sentit tant la proximitat i l’alè de tantes i tantes persones que ens fan costat. Què repudien la calumnia i l’oportunisme. L’utilització grollera de les institucions, encara que sigui disfressats de nacionalistes.
Tinc que agrair-los a tots i a totes els que han ajudat, especialment als companys i companyes amb que hem fet porta a porta i tots els que d’una manera o altra han col•laborat a la campanya. A tots els que ens fan arribar el seu suport. A tots aquells que truquen insistentment per donar ànims... Es per ells pels que, malgrat les dificultats, hem de seguir endavant. Per les llàgrimes del Pedro i sobretot per no decebre tantes i tantes esperances de bona gent que han dipositat les seves il•lusions en el nostre projecte. Per tots ells seguirem lluitant!
Les eleccions no han anat bé, es obvi, la pèrdua de cinc diputats és un mal resultat, especialment si el comparem al de les altres dues forces que han compartit tasques de govern amb nosaltres i a qui els resultats els han acompanyat raonablement bé en el cas d’ERC i molt bé en el cas d’ICV.
També és veritat que la victòria de CiU és prou amarga. Volien un plebiscit contra el govern amb una majoria per sobre de 50 escons i els catalans han respost votant un Parlament encara més fraccionat i deixant les portes obertes a nous pactes per un govern catalanista i d’esquerres.
A l’Aran les coses han anat raonablement bé en el context general. Especialment sabent que la Convergència Aranesa ha posat tota la seva maquinaria a tot drap per aquestes eleccions. Al CGA la prioritat, des de feia dies eren aquestes eleccions. Tot i així, la diferència ha estat únicament de 100 vots en relació al 2003. Efectivament una avantatja pírrica.
És veritat que alguns avui fan una festa grossa perquè Aran ja no té diputat al Parlament. Veient el que diuen i escriuen els càrrecs de confiança del Síndic, és fàcil fer-se una idea de quin grau de crispació política i maledicència cou a les cuines dels convergents. Alguns militants viuen malament aquests atacs que des d’allà etziben contra la meva persona. Sempre responc el mateix: “Ens fan més forts”. Mai com ara havia sentit tant la proximitat i l’alè de tantes i tantes persones que ens fan costat. Què repudien la calumnia i l’oportunisme. L’utilització grollera de les institucions, encara que sigui disfressats de nacionalistes.
Tinc que agrair-los a tots i a totes els que han ajudat, especialment als companys i companyes amb que hem fet porta a porta i tots els que d’una manera o altra han col•laborat a la campanya. A tots els que ens fan arribar el seu suport. A tots aquells que truquen insistentment per donar ànims... Es per ells pels que, malgrat les dificultats, hem de seguir endavant. Per les llàgrimes del Pedro i sobretot per no decebre tantes i tantes esperances de bona gent que han dipositat les seves il•lusions en el nostre projecte. Per tots ells seguirem lluitant!
