Per què votar CiU?

Comentava l’altre dia que seria interessant fer un balanç de la mobilització que cada partit ha aconseguit en els seus actes electorals. Alguna cosa ens pot dir, com a mínim, de com de mobilitzat està la militància i, sobretot, de l’evolució respecte l’any 2003.

Cal aclarir que en aquest sentit m’oblido de ICV i el PP: senzillament, les seves campanyes han estat amb actes petits i poc concorreguts, molt sovint davant una cinquantena o un centenar de persones. Res a dir-hi, però per l’anàlisi que vull fer no hi ha res a comentar.

Em fixaré, per tant, en els tres únics que s’han atrevit a fer actes relativament multitudinaris: ERC, PSC i CiU. Començant per Esquerra, no han tingut pas una mala mobilització en aquesta campanya, i han estat hàbils: avui tots els diaris parlaven que se’ls va fer petit el Palau de la Música (en total, 2.500 assistents), però pocs recordaven que l’any 2003 van omplir el Palau Blaugrana (7.000 persones). L’evolució està clara, oi? A nivell territorial, “resultats esperables”: força gent on estan més implantats, i molts actes “en la intimitat” i amb la premsa per no temptar la sort (amb el que en diuen “actes de proximitat”).

El PSC ha fet una campanya molt estranya: senzillament, no hi ha hagut cap acte multitudinari de veritat. Només van posar unes mil persones a Tarragona i Lleida, sempre amb Zapatero. Per la resta, actes molt justets amb pocs centenars de persones, fins i tot a l’àrea metropolitana com a Cornellà o Terrassa. Es nota que, més enllà de com vagin les eleccions, van fluixos de mobilització. De fet, han tancat campanya al Palau Blaugrana, on tot just hi caben 7.000 persones, quan fa tres anys van omplir el Palau Sant Jordi amb 15.000. Tot un símptoma? La millor prova és que ni el mateix PSC posa fotos dels actes a la seva web. Busqueu, busqueu...

Pel que fa a CiU, es pot dir que ha fet una campanya molt similar a la del 2003, la qual cosa és segurament un èxit: enmig d’aquesta desmobilització general, omplir l’Olímpic de Badalona com diumenge no deu ser gens fàcil. La imatge espectacular del pavelló de la Penya ha marcat sens dubte un final de campanya amb polèmica inclosa al darrer míting socialista. Pàgines com la número 5 de l’edició de dilluns a l’AVUI difícilment s’oblidaran.

Per la resta, bon nivell de gent: actes plens a vessar a llocs com Reus, Vic, La Seu d’Urgell (el míting més multitudinari que mai s’havia celebrat al Pirineu), Sabadell, Barcelona (amb l’espectacular discurs de Josu Jon Imaz en català), Mollerussa, Granollers, Cornellà i un llarg etcètera que demostra la visió de país defensada sempre per CiU: de punta a punta, i no només a l’àrea metropolitana.

Tornant al inici, la idea és clara: no sé què passarà l’1 de novembre, però si algú s’ha mobilitzat de veritat durant aquests quinze dies ha estat Convergència i Unió. La resta han intentat no baixar massa respecte el 2003. Si això es reflectirà a les urnes, ja ho veurem. Tant de bo que sí, és clar!