Catalunya vol un canvi que passa per CiU al govern i Artur Mas a la Presidència de la Generalitat.
27/10/2006

En la seva carta web setmanal, el president del Comitè de Govern, Josep A. Duran i Lleida, assegura que "si es reedita, l’esquerra comunista i verda marcarà molt més el ritme del tripartit".

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Em sembla que era ahir quan escrivia la carta de la setmana passada, i ja han passat vuit dies. El temps vola. És una lliçó que no acabaré d’aprendre mai del tot. No ho dic pensant en la política, sinó en la família, en els amics, en mi mateix.

En aquest cas, el temps que se’ns en va és el que teníem destinat a la campanya electoral. Ja som a la recta final. Avui encetem a Tarragona el primer dels quatre mítings de les ciutats que encapçalen les circumscripcions electorals. És cert que també s’han fet mítings finals a la Seu d’Urgell, Tortosa, Sabadell o Vic, com a símbol que volem superar l’actual divisió i aconseguir l’equilibri territorial més enllà de les quatre províncies actuals. Per a nosaltres és una prioritat. Però aquesta tarda encarrilarem el final definitiu d’aquesta campanya electoral.

He procurat aportar-hi tot el que he pogut, arribar fins on ha estat possible i combinar-ho amb la meva responsabilitat de president-portaveu del grup parlamentari de CiU a Madrid. Ahir mateix, al Congrés, vam presentar 440 esmenes als pressupostos de l’Estat, totes dirigides bàsicament a incrementar la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures i, per tant, a garantir un millor grau de compliment de l’Estatut. Ho hem fet també amb projectes concrets, d’infraestructures viàries, de R+D+I. Són esmenes per a la millora social dels comptes de l’Estat. Aquesta responsabilitat ha fet que algun dia concret, o una part del dia, no hagi pogut fer campanya. Va ser, per exemple, el cas del dia del debat d’esmenes a la totalitat al projecte de pressupostos. Però crec que ho vam aprofitar prou bé i en sentit positiu per a la campanya. per no anar més lluny, ahir dijous, al matí, per tal de poder presentar les esmenes parcials, no vaig poder anar a visitar el polígon industrial Sant Feliu de Pallerols ni l’empresa Tramuntana de cotxes de luxe, amb gran valor afegit de R+D+I, a Figueres. Al vespre, però, em vaig incorporar al míting d’aquesta ciutat, ple de gom a gom. Aquesta ha estat una gran campanya de mobilització.

Ahir va ser el dia en què es van publicar les darreres enquestes: la del CIS i la de La Vanguardia, les més significatives. No n’extrauré cap conclusió de detall, és a dir, si són 52 o 50 els diputats que ens pronostiquen o si el PSC està per sota o per damunt dels 40. Em quedaré amb les tendències, que és el que realment compta. Catalunya vol un canvi, o el que és més important: només dues de cada deu persones tria una opció de govern on no hi ha CiU. Per tant, la gent vol majoritàriament que Convergència i Unió sigui al govern. A més, l’Artur Mas és qui té la millor valoració de tots els candidats a la Presidència de la Generalitat i CiU supera en escons els socialistes. A partir d’aquí, doncs, queda molt clar: Catalunya vol un canvi que passa per CiU al govern i Artur Mas a la Presidència de la Generalitat.

Però, de les enquestes, també se’n dedueix una altra conclusió: el tripartit no és una il·lusió, sinó una possibilitat real. Pels pèls, però PSC, ERC, IC-V-EUiA sumen i, per tant, podrien tornar a governar. De ganes, en tenen, els seus dirigents. A més, el tripartit que surt de les enquestes es preveu més radical i menys catalanista. El PSC baixa i la flama del seu catalanisme s’ha apagat. ERC també baixa i IC-V-EUiA puja descaradament. Per tant, si es reedita, l’esquerra comunista i verda marcarà molt més el ritme del tripartit. No hi ha cap indret de l’Europa occidental o del món lliure on passi això.

Les eleccions del primer de novembre, en conseqüència, són transcendentals com mai per al futur del nostre país. Una gran majoria confia en nosaltres, però tot i això ens podem quedar per vestir sants a l’oposició. Què hem de fer, doncs, d’aquí justament al dia de Tots Sants? Carrer, carrer i més carrer. Hem de fer anar el boca-orella, explicar com estan les coses. Catalunya vol un canvi, però hi ha una possibilitat que no es produeixi. CiU pot guanyar clarament les eleccions, però poden tornar a reeditar el tripartit. Ens cal, doncs, estendre la mà a tots els que, tot i que desitgen el canvi, no pensen inicialment votar CiU. Ens han d’ajudar, ens han de donar un cop de mà. Tots els vots són legítims, i legítim i saludable, democràticament parlant, és tenir una societat plural. Però de totes les alternatives electorals que tindrem el proper dimecres quan acudim a les urnes, l’endemà només en quedaran dues que puguin governar: CiU i Artur Mas o el tripartit i José Montilla.

No demanem que ningú renunciï als seus principis, però demanem que ens acompanyin a les urnes per allò que desitgen. Un canvi a Catalunya només pot venir de la mà de CiU i ens agradaria compartir-lo amb tots els que ens han votat una vegada o una altra. Aquest cop ningú es pot quedar a casa. Hi ha una poderosa raó per no fer-ho. Ens agradaria compartir-lo també amb votants d’altres partits que volen el canvi i de cap de les maneres un altre tripartit, i encara menys un tripartit més radical i menys catalanista. Estenem la mà a molts electors d’ERC que, estimant-se el país com se l’estimen, no poden permetre que Montilla presideixi la Generalitat, no perquè es diu Montilla o per ser fill d’un poble cordovès, ja que en aquest sentit tots els candidats tenen els mateixos drets, sinó per la deriva que significa des de la perspectiva catalanista.

Si aquests dies molts pallaquistes, socialistes i catalanistes, doncs, renuncien a la seva militància en el si del PSC, com explicaven ahir a Figueres, la seva ciutat natal, estic més que convençut que molts militants d’ERC ens poden donar un cop de mà per les mateixes raons, com ens el donaran també aquests exvotants socialistes als quals acabo de referir-me.

També demanem que ens acompanyin tots aquests socialistes que veuen com s’ha apagat aquella flama catalanista de la qual abans parlava. Igualment estenem la mà als sectors del PP que no volen a cap preu un altre tripartit. Són uns electors que sovint han sentit en la seva pròpia pell l’impacte de la vergonyosa campanya del Zaplana de torn contra Catalunya. Són aquells electors que poden entendre que, a nivell d’Estat, el PP dirigeixi els seus atacs contra CiU, ERC i, no cal dir-ho, contra els socialistes o IC-V-EUiA, però no contra Catalunya. Ens adrecem a la gent del PP que estima Catalunya, a la seva manera, com tots l’estimem a la nostra. Als uns i als altres, els demanem que ens votin per reforçar l’única papereta a les urnes que pot impedir el canvi que volen per a Catalunya. I sobretot, a tots vosaltres, dones i homes d’Unió, simpatitzants que acudiu a aquesta pàgina web, passeu el rasclet com mai. No ens sobra res i ens pot faltar molt. Cal que treballem intensament fins el darrer instant, fins a les vuit del vespre del primer de novembre. Aquell dia compartirem els resultats, que espero que siguin positius en tots els sentits. Mentrestant, compartim la il·lusió i la feina per la victòria. Una victòria sense esforç és una victòria sense glòria.

Esforcem-nos-hi tots, i de valent.

Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida