L'altíssima abstenció de la jornada electoral contrastava anit amb una altíssima assistència a l'Snooker. Periodistes de tots els mitjans i responsables de premsa de tots els partits. Directors de diari i càrrecs polítics inclosos. És un clàssic que les nits electorals acabin a l'atapeït Snooker de Roger de Llúria. Anit no va ser cap excepció, i com que el resultat ens aboca a un escenari de pactes tant incert com fa tres anys, les converses giraven a l'entorn dels possibles acords.
Lluny de tornar a la Catalunya dual i bipartidista, això es va fragmentant encara més. [Diumenge en aquest bloc: Els "petits" mengen terreny a PSC i CiU en la recta final] No només fugim del retorn al model de dos grans, sinó que els que havien d'escombrar es queden afeblits (CiU guanyant i el PSC perdent) i, per acabar-ho de rematar, entren uns de nous en escena. D'aquí a quatre anys, si la legislatura és normal, hi haurà més periodistes competint per una cervesa o un gintònic a la barra de l'Snooker. Penso en els que hauran de seguir la campanya de Ciutadans.
La qüestió és que l'esgotament de la campanya i la necessitat d'alliberar tensions va propiciar imatges molt divertides a primera línia de barra. Tinc fotos en el meu poder que no publicaré, però amenaço amb fer-ho algun dia. (Permeteu-me aquest xantatge, però ho faig pensant en els lectors.) Rondes de xupitos de tequila a la salut del "pacte nacional". En tenic testimoni gràfic, de la millora de relacions entre responsables d'ERC i de CiU gràcies a les virtuts del xupito de tancament electoral.
En un sector més discret, i conspiratiu, hi havia els partidaris del tripartit. Menys tequila, però molt de treure pit. Algun dirigent del PSC prometent fermesa davant les imposicions de Zapatero: "Aquest s'enterarà ara!" Es tractava d'alliberar tensions, oi...
Un periodista que havia seguit la campanya d'Artur Mas m'explicava que al Majèstic també hi havia cares molt i molt llargues. Tant DVD per acabar aconseguint dos diputats més? Ja ho deia jo, que l'invent cinematogràfic posaria en guàrdia l'electorat del tripartit. I ja ho deia jo que CiU s'ho jugava al tot o res. Ara, amb qui pacten Mas i el Dioni de la Franja, com alguns anomenen al líder socialcristià.
El periodista que havia seguit CiU en campanya deia: "Hem viscut en una bombolla. A cada acte que anàvem i cada racó de país que trepitjàvem semblava que Mas havia de treure majoria absoluta. Aquesta nit ha petat la bombolla." I tant. La cara d'alguns responsables de comunicació nacionalistes era un poema. ¿Estaven celebrant la vuitena victòria electoral, la segona de Mas? Ningú no ho diria.
La gràcia d'aquestes nits electorals és que afavoreixen el mestissatge polític i professional. Tothom xerra i es fa amb tothom. Caps de premsa d'un i altre partit, comparteixen copa amb periodistes de mitjans diversos, d'aquí o de la resta de l'Estat, tant li fa. Això és la Catalunya integradora. Però sense carnet per punts, és clar. L'únic requisit és l'alcohol.
Per acabar aquesta crònica d'urgència, que voreja la frivolitat (espero que m'ho permeteu, però després de tants dies calia deixar-nos anar un xic), dir-vos que vaig conèixer un company periodista blocaire, Joan Foguet.
(I mentre escric això rebo un SMS d'un dels protagonistes de les fotos d'anit. Em demana que no les difonguem. El consell de redacció de Bloc sense fulls decidirà.)
Lluny de tornar a la Catalunya dual i bipartidista, això es va fragmentant encara més. [Diumenge en aquest bloc: Els "petits" mengen terreny a PSC i CiU en la recta final] No només fugim del retorn al model de dos grans, sinó que els que havien d'escombrar es queden afeblits (CiU guanyant i el PSC perdent) i, per acabar-ho de rematar, entren uns de nous en escena. D'aquí a quatre anys, si la legislatura és normal, hi haurà més periodistes competint per una cervesa o un gintònic a la barra de l'Snooker. Penso en els que hauran de seguir la campanya de Ciutadans.
La qüestió és que l'esgotament de la campanya i la necessitat d'alliberar tensions va propiciar imatges molt divertides a primera línia de barra. Tinc fotos en el meu poder que no publicaré, però amenaço amb fer-ho algun dia. (Permeteu-me aquest xantatge, però ho faig pensant en els lectors.) Rondes de xupitos de tequila a la salut del "pacte nacional". En tenic testimoni gràfic, de la millora de relacions entre responsables d'ERC i de CiU gràcies a les virtuts del xupito de tancament electoral.
En un sector més discret, i conspiratiu, hi havia els partidaris del tripartit. Menys tequila, però molt de treure pit. Algun dirigent del PSC prometent fermesa davant les imposicions de Zapatero: "Aquest s'enterarà ara!" Es tractava d'alliberar tensions, oi...
Un periodista que havia seguit la campanya d'Artur Mas m'explicava que al Majèstic també hi havia cares molt i molt llargues. Tant DVD per acabar aconseguint dos diputats més? Ja ho deia jo, que l'invent cinematogràfic posaria en guàrdia l'electorat del tripartit. I ja ho deia jo que CiU s'ho jugava al tot o res. Ara, amb qui pacten Mas i el Dioni de la Franja, com alguns anomenen al líder socialcristià.
El periodista que havia seguit CiU en campanya deia: "Hem viscut en una bombolla. A cada acte que anàvem i cada racó de país que trepitjàvem semblava que Mas havia de treure majoria absoluta. Aquesta nit ha petat la bombolla." I tant. La cara d'alguns responsables de comunicació nacionalistes era un poema. ¿Estaven celebrant la vuitena victòria electoral, la segona de Mas? Ningú no ho diria.
La gràcia d'aquestes nits electorals és que afavoreixen el mestissatge polític i professional. Tothom xerra i es fa amb tothom. Caps de premsa d'un i altre partit, comparteixen copa amb periodistes de mitjans diversos, d'aquí o de la resta de l'Estat, tant li fa. Això és la Catalunya integradora. Però sense carnet per punts, és clar. L'únic requisit és l'alcohol.
Per acabar aquesta crònica d'urgència, que voreja la frivolitat (espero que m'ho permeteu, però després de tants dies calia deixar-nos anar un xic), dir-vos que vaig conèixer un company periodista blocaire, Joan Foguet.
(I mentre escric això rebo un SMS d'un dels protagonistes de les fotos d'anit. Em demana que no les difonguem. El consell de redacció de Bloc sense fulls decidirà.)
