marcus |
Política |
divendres, 3 de novembre de 2006 | 00:07h
26 anys després,
tornem a començar. Ja tenim els resultats definitius
sobre la taula. Després de 26 anys
tornem a estar al punt de sortida. Tornem a començar, i ara no la podem
cagar de nou. Els resultats electorals
del 2006 són significativament similars als de la primera legislatura (1980),
però hi ha alguns canvis importants a destacar: L’ERC del 2006 és diferent al
PSUC del 1980 i no ens trobem a la sortida d’un règim dictatorial. Aquests dos
fets fan pensar que les coses no aniran pel mateix camí.
Per què tornem a
estar al punt de partida? Doncs, perque els resultats
del 2006 comparats als del 1980 són similars en els següents aspectes: Guanya
CIU amb més de 40 diputats, perd el PSC amb menys de 40 diputats, el paper del
PSUC (25 diputats) el passa a ocupar ERC (21), el paper de la UCD (18) el passa a ocupar el
PPC (14) i, el paper del Partido Socialista de Andalucía-Partido Andaluz (2) el
passa a ocupar la troupe de’n
Boadella i companyia (3). Aquests resultats, sumats al moment històric en què
ens trobem, em fan pensar que el recorregut que seguirà diferirà força del
recorregut que va seguir ara fa un quart de segle.
[segueix un bon tros. Si aneu al final de l'apunt, el podreu imprimir en format pdf]
Quan vaig rebre l'oferta de Vilaweb per participar conjuntament amb els blocaires Saül Gordillo, Xavier Mir i Pere Meroño per cobrir la nit electoral des de les instal·lacions de Vilaweb em va fer molta il·lusió. La veritat és que tot i els nervis -i és que en sóc molt de nerviós!- m'ho he passat bé. Ara, a la 1 del matí m'està agafant el "baixón", estan desapareixen els nervis i s'estan convertint en cançament. Escriure em costa poc, parlar en públic una mica més, però sortir a la tele em fot dels nervis, per tant no m'ho tingueu molt en compte si em veieu per Vilaweb TV demà i no dic res de l'altre món -la veritat, em sembla que he fet una valoració molt pobra, cosa de la por escènica-. Bé, a part d'això, ha estat una experiència molt bona per un no periodista enamorat del periodisme digital i els mitjans en general. El fet que la nit electoral hagi estat tant curta, ha provocat que els escrits hagin estat poc meditats i molt curts, però no podia ser d'altra forma. Mentre escrivia, no podia estar pels comentaris de la televisió i la ràdio, cosa que m'ha fet valorar el què anava succeïnt basant-me molt en els resultats objectius i prou, a part dels comentaris que anava caçant de passada. Pel què fa als resultats electorals, he de dir que patia una mica amb les primeres estimacions, però al final no està malament del tot, tot i que podria haver anat millor. CIU i ERC segueixen sumant majoria absoluta, PSC ha baixat força per sota del límit dels 40 i ha entrat un nou element a valorar en un futur pròxim, els Ciutadans. Els dos primers fets em fan valorar amb un cert optimisme els resultats (i no parlo de futurs pactes). Pel què fa a Ciutadans, ja anirem veient com anirà, però més d'un moderat ho deixarà de ser. I, ara què? Doncs, ara a veure com van reaccionant els contactes entre partits. No m'atreveixo a fer una aposta de futur immediat. Amb tot, no descarto la sociovergència sense el PSC al Govern, ni el Tripartit amb alguna sorpresa (sense Montilla?), ni tampoc el Pacte Nacional (tenint en compte que CIU no ha pujat massa i ERC ha baixat una mica. CIU no pot seguir buscant-se enemics i ERC no sé fins a quin punt pot treure rèdit electoral d'un nou Tripartit). Bé, ara a esperar, esperar, esperar... (Casablanca dixit).
Una primera ullada a la Porra de les eleccions d'aquest bloc ens diu que ningú ha fet "un ple al 15". Tot i això, hi ha qui s'hi ha acostat. Demà m'ho miraré amb calma.
Pel què fa a les enquestes, s'hi van acostar les següents: ----
Un cop ja tenim escrutat la totalitat del cens, ja he fet un mos a la redacció de Vilaweb i ja no hi haurà més novetats, puc començar a valorar tranquilament els resultats, almenys una primera ullada. Comencem pel darrera, els vots nuls i el vot en blanc no han tingut cap resultat a ressaltar. L'abstenció ha estat alta però no altíssima i crec que ha afectat de forma desigual als partits, cosa que s'haura d'estudiar amb tranquilitat. Per exemple, crec que ERC ha perdut vots cap a l'abstenció, però ha aguantat el tipus gràcies al vot jove i, potser ha xupat algun votant d'altres partits d'esquerres. Ciutadans entra al Parlament amb 3 diputats aconseguits a Barcelona (i,a Tarragona, pels pèls). Això, ja comença a ser notícia. Amb un 3% ja es pot entrar al Parlament, i això no ho trobo pas malament (tant de bo, també se'ls apliqués als valencians aquest percentatges). Com afectarà aquest fet a a política catalana? Doncs, en un primer moment farà una mica d'angúnia i provocarà una situació extranya i nova al Parlament. Sentirem parlar en castellà i fer demagògia al Parlament. Pot provocar una reacció de radicalitat dins l'independentisme, que s'haurà de tenir en compte. Però, no n'hem de fer més cas del compte. Un altre efecte que pot tenir l'entrada en escena de Ciutadans pot ser la Bascanització de la política catalana. Pot crear-se una certa divisió provocada per la demagògia que aportarà la política (sic!) dels Ciutadans. El PP no cal valorar-ho, no afecta en res. El PSC ha baixat 5 diputats, cosa que ha comportat una diferència amb CIU de fins a 11 diputats. Tot i així, no descarto per res una reedició del Tripartit, veient les reaccions dels seus membres, considerant que ERC ha aguantat força bé el cop i el PSC ha baixat considerablement. Tant ERC com ICV poden créixer a costa del PSC, i això pot fer que no s'aturin aquí. El temps dirà, tres anys són poc per acabar amb l'estratègia iniciada, sobretot pels republicans. CIU encara no ha dit l'última paraula. No ha pujat gairebé gens, però la diferència amb el PSC pot acabar comportant un Govern en solitari o un Pacte nacional amb ERC. Tot i això, ho veig una mica difícil. Amb tot, si CIU fa una oferta bona a ERC, aquests ho tindran difícil per rebutjar-la.
Aquests són els canvis. CIU en puja 2, igual que els que baixa ERC. El PSC en baixa 5, ICV en puja 3, el PPC en baixa 1 i entra el Ciutadans amb 3. Els dos partits grans espanyols (PSOE i PP) en baixen 6, el mateix que guanyen ICV i Ciutadans junts.
No es poden fer aquestes assimilacions de traspàs de vots, ni molt menys, però "tot el què puja baixa". Això si, ara la diferència entre CIU i el PSC és d'11 diputats, i això no és poc, per tant si CIU fa una proposta en ferm a ERC, com a mínim els republicans ho hauran de justificar molt bé per dir que no. Segueixen tenint la clau, sí, però els costarà justificar-ho si els arriba aquesta proposta en ferm.
Sense que s'entengui com una valoració en positiu, crec que l'aposta estratègica d'ERC ha donat una mica de bon resutat, però poc. M'explico, si ERC va pactar amb el PSC i va fer possible el Tripartit, no era per res més que per menjar-se terreny del socialisme català. ERC ha aguantat el tipus força bé i els socialistes han baixat considerablement, però tot i així, no es pot qualificar com un pas significatiu d'ERC. Dit això, no descarto per res un nou Tripartit, ja que tres anys són pocs per saber si una aposta estratègica com aquesta ha donat els resultats desitjats (per ERC).
Respecte el 2003, hi haurà pocs canvis. L'efecte Montilla no haurà funcionat, ERC haurà perdut vots cap a l'abstenció (hauran de meditar-ho, això), CIU no fa el gran salt del "tot o res", ICV agafa una part del vot catalanista del PSC, el PPC segueix tal qual i, Ciutadans.... collons! Si els Ciutadans entren, estarem distrets. Aquestes eleccions hauran provocat pocs canvis, però quan els estudiem atentament, podrem dir que són significatius. I, d'aquí a 4 anys, encara pot haver-hi més canvis. Serà llavors que podrem comparar el 2010 amb el 2003, i les diferències seran significatives.
Amb un 50% escrutat, els percentatges dels cinc partits no varien excessivament. Amb tot, ERC pot acabar tenint una devallada causada més per l'abstenció activa que pel traspàs de vots, que podria dificultar la suma amb CIU per arribar als 68 diputats que conformen la majoria absoluta. No estic pensant en el Pacte Nacional, però aquest fet provocaria canvis en les estratègies de pactes. Si ERC no té la clau a banda i banda, no tindrà força per pactar. Per tant, això faria canviar molt la cosa a l'hora de crear majories. El tema de Ciutadans, si acaba entrant, ja tindrem temps de parlar-ne.