La obsessió de Madí i Duran per esquerra, li ha jugat una mala passada al candidat nacionalista Artur Mas. En primer lloc, l’atac durant la campanya a ERC ha produït un efecte contrari al previst i en segon lloc, CiU no ha aconseguit l’augment esperat I pel contrari ha servit per trencar els ponts entre els partidaris de l’anomenat pacte nacional (CiU-ERC).

La nit electoral per CiU no va ser una nit de joia. Aquella mateixa nit van sorgir les primeres veus discordants. En l’ull de l’huracà, el cap de campanya David Madí, la seva jugada de tot o rés no havia donat els fruits esperats i alguns ja van manifestar el pessimisme davant les futures converses per formar govern, ERC érem l’enemic i ara necessitaven pactar amb nosaltres.

L’altre clau que ens ha facilitat reeditar el tripartit ha estat l’actitud del líder d’Unió que no perdona a Mas la seva actitud en la fotografia de l’Estatut. En aquesta línia el mateix Duran va manifestar que la primera opció per formar govern era amb el PSC i que nosaltres els republicans érem una segona opció, és a dir, un plat de segona taula. Era sens dubte un altre rebuig gratuït.

Zapatero ha traït a Mas? Mas i Zapatero no van pactar evitar el tripartit? Si no hi havia pacte, per què CiU no va parlar primer amb els republicans? Per què si no hi havia pacte, CiU va prioritzar l’atac contra nosaltres?

Tenim dret a equivocar-nos, és la nostra responsabilitat, els electors tindran l’oportunitat de decidir una altre cosa si ho fem malament, però una recomanació a la direcció de CiU, que és mirin el melic, no tot és culpa d’ERC.

Ara toca treballar i exercir la nostra responsabilitat, i ho farem.

El proper dilluns a les onze del mati estic citat a declarar davant el Tribunal Suprem per la querella presentada pel el famós Sr. Ramírez. Estic citat com a imputat per coaccions i usurpació.

Coaccions, és veu que he intentat coaccionar a un famós diari per tal de canviar la seva línia editorial, que jo sàpiga no han mogut ni una fulla, i segueixen en la mateixa línia d’actuació.

Usurpació, és veu que en la meva anada a la costa dels Pins vaig voler quedar-me tot l’estiu en la famosa terrassa. Per cert una terrassa que està en domini públic, una terrassa oberta al mar i que segons els propis plànols de l’acusació ho confirmen. 

Aquesta son les dos acusacions per les quals haig de declarar el proper dilluns, tinc la consciència molt tranquil·la, no tinc res que amagar, tinc molt clar el que haig de dir, confio plenament amb la justícia, i no tinc cap dubte que aquesta justícia posarà les coses al seu lloc. Ningú per més poderós e influencies que tingui pot saltar-se la llei.

Com a diputat vaig donar contesta a unes demandes socials de diferents entitats de les Illes, vaig realitzar diverses iniciatives parlamentaries, i davant el silenci, la no aplicació de la llei de costes, i els privilegis vaig acompanyar a les diferents entitats per denunciar uns fets que un veritable estat democràtic no podrien passar.

Sense cap mena de dubte seguiré fins al final, fins que es compleixi la llei, la costa és de tots.

A poques hores de finalitzar la campanya per les eleccions del meu país tinc la sensació que tots plegats hem fet possible treure del debat les propostes per millorar el dia a dia de las persones que viuen a casa nostra.

Que la fotografia de campanya del PSC i CiU sigui, qui s’ho fa més bé amb el president del F.C. Barcelona demostra la manca de capacitat de dirigir un país que tenen els dos partits.

He tingut l’oportunitat de tractar Joan Laporta, no se el que vota, té tota la llibertat del món de votar a qui vulgui, només faltaria, ara el que estic segur és que no vota  ni PSC, ni CiU.

Encara que a l’urna hi posi qualsevol dels dos, ell sap que aquest seria un vot prostituït i com que el crec intel·ligent, molt mes que els dos companys d’esmorzar junts, i estic convençut que estima el país, el dimecres farà el que te que fer, el mateix que vaig fer jo per les eleccions a la Presidència del F.C. Barcelona. Vaig votar a qui tenia que votar, ho tenia molt clar, ara ell no hem fallarà.

Avui mateix a Can Cuní, han debatut sobre aquestes fotografies, i si la gent que ha contestat la pregunta del programa, va a votar, Mas i Montilla poden pagar molt car l’esmorzar, millor encara, entre tots podem fer que l’esmorzar sigui un dels mes cars de la història política.

Avui a poques hores del 1-N podem fer que la caixa de la sociovergència salti pels aires degut als deutes, seria una sort per aquest país. Aniríem molt més de presa per fer possible el somni de molts.

Jo vull un estat propi.

Article publicat a Comunicació 21.

Per segona vegada he comparegut als jutjats de Barcelona per assistir a l’acte de conciliació amb el diari El Mundo per tal que rectifiquessin el reportatge que em van dedicar el 30 de juliol (dues pàgines amb fotografies) en les quals m’acusaven de tot un seguit d’actuacions encaminades a treure un benefici personal de la política com a regidor de l’Ajuntament de Blanes.

A la compareixença d’avui ha passat el mateix que el dilluns,  s’ha presentat el procurador designat pel diari El Mundo que, seguint les oportunes instruccions de Madrid, de la pròpia advocada del totpoderós personatge Cristina Peña s’ha negat a rectificar.

Aquests actes de conciliació són el pas previ necessari per tal d’iniciar les  actuacions judicials, en els propers dies presentarem la demanda per la via penal contra la persona que signa la noticia i l’empresa editora.

Tinc el ple convenciment i la ferma voluntat d’arribar fins al final, per què estic segur que al final la justícia posarà a cadascú en el seu lloc, ell te el poder, els diners i els mitjans i nosaltres tenim la sinceritat i l’estima al país i a la llibertat.

Fins i tot el secretari de l’Ajuntament de Blanes ha realitzat un informe en que diu amb total claredat que “El Mundo” no s’ajusta a la realitat, que no diu la veritat, i que en cap cas vaig aprofitar-me del meu càrrec per obtenir beneficis de tota mena.

Per tot això m’he vist obligat a iniciar aquest procés, per que és l’única garantia que tinc per tal de clarificar la veritat d’aquestes greus acusacions, i estic molt convençut de que estic lluitant contra una persona molt poderosa, que te fil directa amb tothom que vulgui, que te tota la cobertura mediàtica i que ningú li pot discutir la diferencia.

Fins i tot  te barra lliure per aparèixer a la televisió pública d’Espanya, pot dir el que vulgui i cap dels afectat per les seves “veritats” li pot plantejar l’alternativa. Però guanyarem, tenim la raó de la llibertat.

jpuig@blanes.cat

Avui he comparegut als jutjats de Barcelona per assistir a l’acte de conciliació amb el diari El Mundo per tal que rectifiquessin el reportatge que em van dedicar el 30 de juliol (dues pàgines amb fotografies) en les quals m’acusaven de tot un seguit d’actuacions encaminades a treure un benefici personal de la política com a regidor de l’Ajuntament de Blanes.

El proper dijous tornaré a comparèixer per saber si el diari El Mundo accepta disculpar-se per unes noticies publicades que no guarden cap semblança amb la realitat.

A la compareixença d’avui s’ha presentat el procurador designat pel diari El Mundo que, seguint les oportunes instruccions de Madrid, s’ha negat a rectificar. Per tot plegat és probable que el proper dijous tornin a actuar de la mateixa manera, negant la rectificació.

Aquests actes de conciliació són el pas previ necessari per tal d’iniciar les  actuacions judicials contra aquells que hagin publicat notícies que no són certes, provocant danys morals i ètics a les persones afectades.

I crec que les noticies publicades per aquest mitjà de comunicació contra la meva tasca política entren en aquesta línia d’actuació. Lògicament El Mundo buscar atacar-me i porta mesos investigant la meva conducta. La majoria de la gent sap que no em perdonen que fes costat a la bona gent de les Illes que han denunciat l s’han manifestat contra la privatització de la costa i del seu domini públic.

Però que ningú pensi que canviaré la meva manera d’actuar contra aquells grups que aprofiten el seu poder per estar per sobre de la llei, seguiré fins al final per què tinc el convenciment d’actuar en defensa de la legalitat.

Com a conseqüència de defensar el dret de pas per la costa, estic citat a declarar el proper dia 6 de novembre davant el Tribunal Suprem com a imputat per una demanda presentada pel director del diari El Mundo contra els diferents representants de les entitats que defensen el dret de pas per la costa.

Tinc tota la tranquil·litat d’haver actuat conforme a la llei, d’haver exercit el dret a denunciar els incompliments de la llei de costes, i per tant no m’aturaran les influències i el poder d’una persona que utilitza el seu mitja de comunicació per intentar silenciar la veritat.  Seguirem fins al final i ho seguirem explicant. 

jpuig@blanes.cat

El dijous 19 d’octubre, el portaveu de CiU al Senat i exconseller de Política Territorial i exalcalde d’Olot Pere Macias publica un article al Diari de Girona on es carrega de dalt a baix el pressupost de l’Estat per al 2007. En l’escrit, Macias confirma totes i cadascuna de les xifres aportades per Esquerra, la Cambra de Comerç de Barcelona -entre altres- i reconeix que el pressupost no arriba ni de bon tros acomplir la clàusula addicional tercera de l’Estatut.

Diu l’article, entre altres coses, que la inversió pública a Catalunya representa el 14% de la inversió regionalitzable, 0,6% menys que la prevista al 2006, i acaba dient literalment que aquest pressupost és un pas enrera. El líder de CiU al Senat també critica el baix nivell d’execució pressupostaria i la manca de projectes inversors que fa difícil que es puguin complir les inversions previstes segons l’estatut vigent.

És a dir, el senador Macias diu i confirma el que Esquerra Republicana va exposar i demostrar per justificar la necessitat de l’esmena a la totalitat que vam presentar i mantenir; ni més ni menys que al pressupost de l’Estat pel cap baix li manquen quasi 1000 milions d’euros en inversions a Catalunya.  Hi estem completament d’acord. Se’n recorda Senador Macias de la proposta feta pel nostre cap de llista al Parlament Pere Vigo d’un pacte gironí per les infrastructures?

Cal recordar que CiU al Congrés dels Diputats també va presentar esmena a la totalitat però amb una important diferencia de darrera hora: CiU la va retirar sense tenir garantida cap millora pressupostaria per a Catalunya i les Comarques de Girona.

CiU pot dir el que cregui convenient, però el Ministre Solbes ho va dir molt clar a la tribuna del Congrés dels Diputats, aquesta es la transcripció del Diari de sessions que es pot trobar en la pàgina web de la cambra baixa espanyola: “Lo  que tenemos ahora es un margen de maniobra para hacer cosas. ¿En qué se basa ese  margen de maniobra? Ahí tenemos una cierta discrepancia y por eso intentaba en  mi discurso y en el anterior separar ambos temas. Uno es la cantidad total. En  la cantidad total usted lo que me plantea es: Por inversión e infraestructura  entiendo otra cosa. Podemos debatirlo, ahora si usted por inversión e  infraestructura entiende otra cosa de tal forma que lo que estamos haciendo es  renegociar la disposición tercera del Estatuto evidentemente no tenemos margen  de maniobra para avanzar.”

Més clar impossible: el vicepresident econòmic espanyol va deixar clar que no hi ha marge a renegociar la inversió en infrastructures.  Un cop més, les ànsies de tocar poder per part de CiU els ha portat a trair el país i pel camí han deixat al senador Macias totalment desacreditat. L’article del senador Macias és una perla digna de ser emmarcada a les facultats de ciències polítiques, és un exemple clar de la hipocresia política d’alguns que diuen que volen un país avançat i sobirà i quan van a Madrid, abans d’agafar el pont aeri ja aparquen el seu patriotisme.

Mas i Zapatero van signar un estatut mal redactat i que impedeix una lectura clara del model de finançament i Duran remata el pacte aprovant els primers pressupostos amb el nou Estatut que fan perdre 1000 milions d’euros en inversions a Catalunya.

Senador Macias, vostè no pot al·legar ignorància. Vostè era conscient que CiU no podia donar la raó a Esquerra, vostè era coneixedor que mantenir l’esmena a la totalitat per part de CiU era reconèixer el fracàs d’estatut pactat a la Moncloa. Era reconèixer que malgrat que som com som, i segons el mateix Duran i Lleida “no tenim principis i som una plaga de llagostes” Esquerra tenia raó.  I és clar desprès de totes les mentides i manipulacions dites contra Esquerra Republicana (confidencialcat),  és molt complicat reconèixer que gent normal, honesta però coherent, tenia raó.

Per pagar el seu DVD i altres excentricitats de la seva campanya electoral, hem deixat pel camí 1000 milions d’euros de tots els catalans i catalanes. Senador Macias espero que abans de finalitzar la campanya electoral demani disculpes a la ciutadania d’aquest país i segueixi mantenint el que deia el 19 d’octubre en el seu article al Diari de Girona.

 Joan Puig i Cordón

Diputat al Congrés i portaveu d’Esquerra a la Comissió de Pressupostos.

(article publicat avui al Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=165676

Ahir mateix vam poder comprovar com CiU ha venut el país a canvi de rés, a canvi de fum. La retirada de l’esmena a la totalitat per part de Duran i Lleida, què defensava dos dies enrera deia que al Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007 hi mancaven més de 900 milions d’euros per tal de complir l’addicional tercera, demostra la poca seriositat de la coalició.

Cada cop tinc més clar que el pacte Mas-ZP per l’estatut retallat tenia una clàusula no escrita que facilitava l’accés de CiU al govern de la Generalitat amb dues condicions.

La primera que derrotin amb amplitud al PSC i la segona que no governin amb ERC. ZP està disposat a sacrificar el PSC per tal d’assegurar-se Espanya pel PSOE. D’altra manera no es podria entendre la quantitat de gesticulació del President del Govern espanyol vers CiU.

Una gesticulació excessiva que van poder veure ahir mateix. El candidat Montilla, assentat en els darrers escons de l’hemicicle (a galeres). I per més ridícul, la sortida de l’hemicicle del President Zapatero acompanyat de Duran i Lleida (amb somriures còmplices)  i el candidat socialista abandonat a galeres.

Aquest fets reforcen les meves opinions respecte a que el DVD “confidencial.cat” està dirigit únicament a treure la bilis als votants i simpatitzants d’ERC. Està dirigit a evitar qualsevol oferta de pacte nacional. Qui ha quedat més sorprès pel DVD han estat els articulistes i opinadors que reclamaven un gest a Esquerra per acostar-se a CiU.

CiU no estima Catalunya, l’utilitza per tornar al poder sense escrúpols.  

Acabo de contemplar el vídeo editat per CiU i tinc molt clar el que persegueix, evitar qualsevol possibilitat de pacte amb els republicans, Madí i Duran o Duran i Madí estant units pels seus interessos, el primer vol reeditar la traïció de l’estatut amb Zapatero i el segon per motius personals sap que el pacte amb el President espanyol li dona un paper preponderant a Madrid(ministeri a prop).

“Confidencial.cat” és un intent d’emprenyar a les bases d’esquerra per tal de que aquestes es decantin per no governar amb ells, com deia en anterior articles en aquest  bloc, CiU ja ha triat, i ha triat continuar amb la traïció al país, seguint endavant amb el pacte amb el President del Govern Espanyol.

ZP està disposat a sacrificar al PSC, com ho ha fet amb el PSIB (Antich) i PSPV (Pla) per tal d’evitar tensions territorials i sap que el pacte amb CiU li garanteix aquesta pau.

L’altre dia Ramon Tramosa en un article a l’Avui titulat “socialisme predeterminat” parlava del trencament de relacions entre ERC i CiU, hi puc estar d’acord, però l’article hi mancava la variant dels sectors anti esquerra de la coalició nacionalista, aquests ja tenen predeterminat l’acord i tenen un gran  pànic a un acord nacional, no en volen sentir-ne parlar.

La prova de tot plegat la tenim amb l’estil FAES de la campanya de CiU, el famós DVD sens dubte està dedicat a ERC, no cal ser un expert en comunicació per saber-ho. Si saben que no tindran majoria, si saben que amb el PP tampoc en tenen prou, i saben que amb els únics que sumen és amb ERC, per què intentar ridiculitzar als possibles socis?

La resposta és molt senzilla, “CiU està predeterminada” a governar en solitari amb el vist i plau de ZP, aquesta és la voluntat de la major part dels dirigents de la coalició i per tant ara els destorbaria una proposta d’acord nacional per part d’ERC.

A CiU els hi valia la pena gastar-se quasi 2.000.000.-€ (límit electoral de despesa 2,3 m.) en un DVD contra esquerra, la seva estratègia predeterminada només pot ésser trencada per una oferta predeterminada de pacte nacional i desprès d’aquest cap de setmana, el pacte nacional està molt més lluny.

L’única manera d’evitar l’estratègia ZP-Mas, es una esquerra mes forta que mai, una esquerra amb capacitat de reaccionar amb sang freda, amb capacitat de governar no a qualsevol preu, sinó de governar pensant en un futur país més lliure. I el que està clar, és que esquerra incidirà en el proper parlament, o en el govern o com a principal partit de l’oposició.

         

Tothom te dret a parlar, per damunt de tot la llibertat d’expressió, per això ens hem dotat de democràcia. El que no puc acceptar que gent com Acebes, Zaplana, la COPE, el Mundo, i altres ens vulguin donar lliçons d’ètica política.

Que Jordi López militant de la JSC sigui la víctima dels fets de Martorell demostra la poca capacitat d’alguns per gestionar el dia a dia; tothom és innocent fins que es demostri el contrari, l’expulsió sense dret a la defensa ordenada per el primer secretari del PSC Pepe Montilla demostra la debilitat d’una classe política acomplexada per la dreta reaccionaria.

Quan els polítics som incapaços de denunciar i aturar l’actitud desmesurada d’alguns representants de l’Espanya més tronada. Els ciutadans tenen dret a la defensa, tenen dret a expressar la seva indignació de manera pacifica però contundent.

Jo he patit i segueixo patint les actituds feixistes d’aquesta gent (ja ho explicaré)  i comprenc perfectament com és pot sentit avui en Jordi; força i endavant per damunt de tot la llibertat. 

Jordi López i tots els que van anar a expressar la seva indignació davant l’insult que practiquen Acebes i els seus ( ministre responsable per cert de la mentida més cruel dels darrers temps, va utilitzar l’atemptat del 11-M per intentar obtenir rèdits electorals, i encara segueix amb política) mereixen el benefici del dubte, tenen dret a expressar-se i a manifestar-se. 

Com és que el PSC encara no has expulsat del partit al responsable de Filesa (condemnat per finançament irregular del partit) Josep Mª Sala?  Com és que Josep Mª Sala te despatx a la seu socialista? Com és que Josep Mª Sala representa al PSC en actes institucionals?

Qui ha de demanar disculpes són aquells que ens criminalitzen i ens insulten cada dia, aquells que van tractar de drogaaddictes i borratxos als que vam assistir al partit Catalunya – Euskadi, aquells que ens diuen terroristes per defensar la nostra llengua, aquells que ens roben els nostres diners, aquells que menteixen i provoquen cada dia des dels seus mitjans de comunicació.

Qui ha de dimitir  són aquells que de veritat practiquen la violència en tots els seus sentits, Xavier Garcia Albiol per violent, Acebes per mentir al seu poble, Jiménez Losantos per violència manifesta, i a lo millor no aniria malament que dimitissin  els acomplexats del nostre país.

jpuig@blanes.cat