El cap de llista per les eleccions al Parlament, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha reunit aquest matí amb el president Maragall al Palau de la Generalitat en una trobada de marcat caire institucional. Carod li ha manifestat "la preocupació d'Esquerra" per conèixer "qui alçarà dins del PSC la bandera del federalisme plurinacional, del catalanisme federalista que ell ha representat sempre de manera coherent".

El president del partit assegura que ha estat una reunió amb un "nivell de sintonia molt elevada" i amb "molta complicitat personal" en què han parlat de "política amb majúscula". En aquest sentit, han deixat de banda la cojuntura de les eleccions de l'1 de novembre i han tractat grans temes de país com infrastructures o immigració. Carod ha transmès a Maragall una valoració molt positiva del Pacte del Tinell, perquè era estratègic, de llarg abast i estava pensat per obtenir grans acords amb els agents socials. Ambtot, li ha deixat clar que "el programa del Tinell pot ser aplicat des de diferents governs" i que Esquerra "no només no mantenim cap porta tancada, sinó que les mantenim ben obertes a l'espera que lògicament sigui la societat catalana la que es manifesti a les urnes". En aquest sentit, ha assegurat davant dels periodistes que tres quartes parts del Tinell es podrien aplicar tant amb el PSC com amb CiU. El candidat d'Esquerra també ha fet arribar al president la preocupació pel cara a cara entre Mas i Montilla i la polèmica lingüística que s'ha generat. Carod creu que "el millor és parar el debat, perquè ningú es pot permetre la irresponsabilitat d'establir una línia divisòria entre els catalans en funció de la llengua que parlen a casa, ningú n'ha de fer res i, per tant, motiu de més perquè no es faci". Carod ha afegit que "li he fet constar el respecte institucional d'Esquerra cap al president Maragall com a símbol nacional del món de la política democràtica a Catalunya, el mateix que ens va merèixer el president Pujol". Així mateix, ha afegit que "és el moment de reconèixer al president de la Generalitat el treball positiu que ha fet al llarg de la seva carrera política, que ara anirà per altres camins, i la seva intenció permanent de fer una Catalunya catalana i oberta, catalana i cosmopolita, que vol tenir una bona relació amb el conjunt de pobles".