jsalviac |
Cultura |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 20:55h
"M'ho munto amb l'Ubuntu" es el títol d'una cançó de la ex-component de "Pomada" i actual vocalista de "Conxita", Helena Casas. La cançó fa referència a la popular distribució GNU/Linux Ubuntu. Direm a favor de "Conxita" que ha publicat les seves cançons sota llicencia Creative Commons. La cançó es pot descarregar en format ogg des d'aquí.
"M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
Les finestres s’han trencat
I la poma s’ha podrit
Faig servir programes lliures
Per què jo no em mamo el dit
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
Si m’ho expliques
Jo ho tinc clar
Si em convides
Jo m’hi apunto
Feu cas a en trencabits
I passeu-vos a l’Ubuntu
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu"
Aquests últims dies, diverses persones m'han fet arribar un correu electrònic on es fa un repàs a l'obra del "Ciudadano"Ivan Tubau. És un correu d'aquests on es demana que sigui reenviat a tots els contactes. Us l'adjunto tot seguit.
PS. He agafat el final del debat del programa Àgora. El Sr. Arcadi Espada, que he deduit que s'ha tirat tot el debat parlant en castellà, ha acabat titllat de nazi al periodista del diari "Avui". Això sí, aquesta última pallassada l'ha dit en català.
Mentre uns i altres es barallen, als de sempre ens toca seguir amb la feina de formigueta, que esperem que en un futur proper doni els seus fruits. Me'n vaig a fer assemblea, que ens toca preparar el plenari de novembre. A nosaltres segur que ningú ens regala res.
Fa
molt molt de temps, en una xarxa on la llibertat començava a ser una
realitat i els programes Peer2Peer demostraven la necessitat de la gent
de compartir, els lobbys de les indústries cinematogràfics, musicals i
els seus respectius companys en el món del programari varen entendre
que haurien de buscar noves maneres d'engrillonar als usuaris. Les
persones que ells anomenen, casi de manera despectiva,consumidors
representaven un perill pels seus beneficis si la roda de la xarxa
lliure seguia endavant. Es veia imperativa la necessitat de crear la Computació Traicionera i l'Administració de Restriccions Digitals. El TC i el DRM són els invents per llevar-nos la llibertat en el camp de la creació digital.
"S'ha constatat que cap dels
tres partits amb els quals s'estava negociant (CIU, PSC i ICV)
té un horitzó nacional de pas endavant
més enllà del desplegament de l'Estatut"
No m'ha sorprès ni poc ni gaire. Però això no treu que em provoqui una profunda indignació. Ni en Mas, ni en Montilla son sants de la meva devoció, mes aviat tot el contrari. Però el que em fa bullir la sang, el que no m'entra al cap, es que aquells que es fan dir independentistes i d'esquerres siguis els protagonistes d'aquest despropòsit. Quin paperas! Quina vergonya! Demà, com fins ara, a treballar per una alternativa que ens porti a la llibertat, la reunificació nacional, i a la justícia social.
Llibertat.com tancava les portes el setembre de 2005 després de 7 anys de vida a la xarxa. El portal vinculat a l'Esquerra Independentista s'acomiadava amb un comunicat que vaig trobar desafortunat i fora de lloc, on es repartien responsabilitats de manera gratuïta.
Aquest dissabte, el projecte ha arrancat de nou sota el domini Llibertat.cat. Esperem que aquest cop el projecte arreli a la xarxa catalana. Ànims!
El dissabte 28 d'octubre vaig poder assistir a la Festa/Presentació del Firefox 2.0, a Barcelona. La festa havia estat organitzada per Softcatalà, el Racó Català, Vilaweb i Mozilla Europa. L'acte es va celebrar al Centre Comarcal Lleidatà, que compta amb unes àmplies instal·lacions al centre de la ciutat, just al costat de la Plaça Universitat.
Els responsables de la traducció en català del navegador, la gent de Softcatalà, ens van presentar les novetats de la versió Firefox 2.0. En el torn de precs i preguntes, van aparèixer tots aquells temes que han estat candents aquests dies per la xarxa; la nova ubicació del botó per tancar les pestanyes, l'existència d'un "bug" que provoca el tancament del navegador, el clàssic debat sobre l'estandarització de la traducció en llengua catalana, o bé, la batalla oberta entre Mozilla i el col·lectiu de desenvolupadors de Debian arran del Copyright del logotip de Firefox.
Finalment, va començar la festa de manera estricta. La meva companya i jo ens vam retirar a sopar poc després de començar el concert d'en Narcís Perich, abans havien tocat la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa i la festa l'havia de tancar el concert de Shitting Milks, però aquest últims ja no els varem veure.
En definitiva, va ser un bon acte i amb una participació importat, al voltat de les 200 persones.
Podeu descarregar el Firefox 2.0 en català des d'aquest nou domini: www.firefox.cat
Hi ha més de 9.000 persones palestines segrestades i presoneres
d'Israel, incloent a representants del poble palestí escollits legítimament
i democràtica; hi ha prop de 5 milions de persones refugiades. El
dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre el Mur que
continua en construcció a Cisjordània compleix 2 anys; allí es demanava
als Estats pressionar per la destrucció del mateix. A Gaza, les
infraestructures civils han estat sistemàticament destruïdes per
l'ocupant israelià, ja sigui l'aeroport, al seu dia realitzat per
donació espanyola, o la central elèctrica.
Les organitzacions i col.lectius sotasignants, condemnem enèrgicament
la mostra de força, la violència, la gratuïtat de la destrucció i la
supèrbia de la impunitat israeliana.
No hi ha per part israeliana cap interlocutor perquè pretenen
simplement l'aniquilació del poble palestí. Rebutgen les fronteres de
1967. Neguen el dret al retorn dels refugiats palestins i segueixen
amplificant les normes pràctiques de neteja ètnica, l'expulsió i
l'emigració econòmica. Tot per no reconèixer l'existència del poble
palestí i el seu dret a viure a la seva terra.
Per altra banda, continua la construcció del Mur il·legal de
l'Apartheid i l'Anexió, expropien terres, arranquen oliveres, envolten
pobles creant ghethos i illots incomunicats com els bantustans de la
racista Sud-àfrica amb la seva segregació racial. S'apropien de l'aigua
i dels demés recursos palestins per a unes colònies que s'expandeixen
davant la complicitat Occidental.
Condemnem la postura dels Governs de la Unió Europea, entre ells
l'espanyol, que no prenen mesures per canviar la situació d'ocupació
del poble palestí, no pressionen perquè s'apliqui el Dret
Internacional, reconeixent de facto els fets consumats israelians,
tractant com a 'normal' a un Estat agressor, que perpetra constants
càstigs col·lectius a la població ocupada. Aquesta postura augmenta i
reforça el poder i la arbitrarietat impune de la potència ocupant en
contra de la població civil als territoris palestins.
Reclamem postures contundents, acords al desafiament de l'il·legalitat
israeliana i a la seva política criminal de destrucció de vides i de
mitjans de subsistència de la població palestina.
Exigim la Suspensió de l'Acord d'Associació entre Israel y la UE, la
paralització de la compra-venta d'armament i no contribuir a finançar
cap infraestructura de la ocupació.
Demanem, igualment, coherència entre dir que es busca la pau i posar
els mitjans adients per impedir a l'agressor (l'ocupant israelià) que
segueixi cometent crims i violacions de tractats, convencions i lleis
internacionals. Al mateix temps demanem suport a la víctima palestina
fins que pugui exercir el dret a tenir una pau justa i duradora a la
seva pròpia terra amb la restitució de les seves legítimes aspiracions
nacionals i individuals, en el marc del respecte i acatament de la
legalitat internacional vigent.
Aquests últims dies, diverses persones m'han fet arribar un correu electrònic on es fa un repàs a l'obra del 
La 
No m'ha sorprès ni poc ni gaire. Però això no treu que em provoqui una profunda indignació. Ni en Mas, ni en Montilla son sants de la meva devoció, mes aviat tot el contrari. Però el que em fa bullir la sang, el que no m'entra al cap, es que aquells que es fan dir independentistes i d'esquerres siguis els protagonistes d'aquest despropòsit. Quin paperas! Quina vergonya! Demà, com fins ara, a treballar per una alternativa que ens porti a la llibertat, la reunificació nacional, i a la justícia social. 
El dissabte 28 d'octubre vaig poder assistir a la 
