No entenc els que diuen que ERC s'ha venut per les poltrones. Però no diuen els de CiU que havien ofert als republicans la meitat de les conselleries i a Carod la conselleria en cap? Si els moviments d'Esquerra fossin deguts, almenys com a prioritat màxima, per les poltrones, no haurien triat l'oferta tan i tan bona de CiU? (n'hi ha més-->)
Abans que res m'empasso amb una mica de Montilla (vull dir Nocilla) les paraules que vaig dir a l'apunt "Sociovergència: tot està dat i beneït", encara que si hagués estat per CiU és evident que la cosa hauria arribat a bon port.
Sobre la reedició del tripartit amb el venedor de taüts com a president diré que, com a votant d'Esquerra, ho accepto amb resignació i cert escepticisme. (n'hi ha més-->)
Avui una velleta de somriure "encantador" m'ha abordat a la Rambla de Sabadell. Portava un portafolis i un bolígraf i m'ha preguntat, en un català perfecte, si volia signar "perquè als col·legis s'ensenyés tant català com castellà". En un primer moment m'he quedat desconcertat: és que no s'ensenyen, a les escoles, el català i el castellà? (n'hi ha més-->)
A partir de primera hora de la tarda, en plena votació electoral, van començar a aparèixer filtracions d'enquestes que ja apuntaven a la irrupció dels Ciudadanos al Parlament. Les primeres filtracions que vaig veure jo van ser a Racó Català, i després a l'imprescindible bloc de Saül Gordillo. A les cinc de la tarda almenys quatre fonts diferents difonien aquestes dades. (n'hi ha més-->)
Durant les tradicionals declaracions a la premsa en el moment d'anar a votar, destaquen les de l'inevitable Joan Saura. Saura ha dit que tenia els nervis "d'un nen a la nit de Reis", en què "saps que al dia següent tindràs un regal segur, però que el que vols saber de veritat és com serà de gran". (n'hi ha més-->)
Per fi ha arribat l'hora del desplegament dels Mossos al Vallès Occidental. Per fi deixarem de veure "apatrullar" la Policia Nacional espanyola que, encara que només sigui per qüestions estètiques, feia força lleig.
Tanmateix, amb comissaria o sense, benvinguts els Mossos: hem de creure que amb ells no hi haurà la complicitat que hi havia massa sovint entre policia i elements d'extrema dreta. (n'hi ha més-->)
En les desgraciades ocasions en què he pogut observar empleats de funerària (ja sigui els que ensenyen els productes als familiars, els que aixequen i baixen el taüt o els que condueixen el cotxe de morts i acompanyen el fèretre fins el cementiri), sempre he admirat el rostre de circumstàncies, d'autèntic dolor en alguns casos, que aconsegueixen posar en tot moment. Mai no he vist que a cap d'aquests empleats, de cara al públic, se li escapi cap somriure: sembla, realment, que comparteixen el dolor dels qui acompanyen el difunt fins arribar, a voltes, a l'estranya situació que sovint estan més circumspectes ells que els propis familiars. (n'hi ha més-->)
A meitat dels 80, la pinya amb pernil salat era un dels plats més sofisticats dels banquets de noces (dels banquets de noces de la gent "normal", és clar, no de la gent fashion, posem per cas, d'ICV). Incloure aquest plat al menú era signe de distinció i refinament. Fins i tot els convidats més cosmopolites -amb el preceptiu exemplar d'El País sota el braç- no dubtaven a lloar-ne l'exquisidesa. (n'hi ha més-->)