Al grup de 2n C perquè és amb qui "NO" aniria a la fi del món

Avui, 7 de novembre, fa 70 anys que el cap i casal de l’Antic Regne de València acollí el govern legítim de la II República durant més d’un any. Però no és d’aquest fet de què vull parlar-vos sinó del que ha estat la meua feina avui a l’ies.

La primera classe ha estat amb el grup 1r B (batxillerat) a les 8:00 h. La major part de l’alumnat ha estat atenta quan els explicava els viatges que féu Ramon Llull, les obres que va escriure en àrab, llatí i català, etc. Tot s’ha de dir: hi havia algú/na que s’adormia.

La segona classe ha estat amb el grup 4t C (ESO) de què són tutor. Avui han realitzat una redacció, cosa que fem cada quinze dies. Un dels dos temes proposats ha estat Drogues i joventut, que –crec- ha estat triat per la major part del grup. Ara em queda la feina de la correcció de les seues redaccions.

La tercera hora ha estat amb el grup 2n C (batxillerat). Havien de realitzar el control de lectura sobre el llibre de Jesús Tuson, Patrimoni natural, però una petició unànime a última hora del matí d’ahir per tal que ajornara la prova ha fet que no la realitzaren. Hem estat corregint alguns exercicis i els n’he posat per al dia següent.

La quarta hora ha estat de Guàrdia –sense fusel, de moment). Aquesta hora l’hem tingada bastant mogudeta perquè som tres professors de guàrdia, i a aqueixa hora faltaven quatre professors. Així que m’ha tocat “guardar” el grup de 4t A i C que cursen Biologia. Ha estat una horeta tranquil.leta. M’han preguntat algun  duote per a l’examen que tenen demà amb mi. I ha sonat el timbre.

La cinquena hora era una de les que anomenem “COMPLEMENTÀRIES”. En aquesta hora he volgut consultar el correu electrònic i no he pogut. He volgut consultar alguna pàgina web i tampoc no he pogut. No sé si serà que conselleria em fa boicot o què. Però així ha anat.

La sisena hora ha estat amb el grup 2n B (batxillerat). Aquest grups tenia avui un examen perquè es posen les piles ja, els queden uns set mesos per a la selectivitat i como si res. M’ha passat una cosa que mai m’havia esdevingut en els més de vint anys de docència que duc. A l’hora de repartir l’examen els he lliurat el que havien de fer de lectura dell libre de Tuson. I en aqueixos moments en què l’alumnat es tranquil.litza i comença a desenvolupar l’examen, el que han fet ha estat mirar les preguntes i dir-m’ho tot seguit. Amb la qual cosa els més espavilats ja saben què els pot eixir en el de lectura que faran pròximament. Els he dit que el canviaré. I me n’he anat pel que havien de fer avui. Així ha passat l’hora llarga perquè hem agafat el segon pati perquè tingueren més temps.

Després, un cop acabada la jornada lectiva, he agafat el cotxe i cap a casa.

I avui que, segons diu tot el món, esperem una bona pluja –alguns han parlat de gota freda-, us recomane un llibre perquè en dies així fa bo de llegir algun text interessant.

Tret de l'AVUI. Al meu poble segueix sent veritat. Bon dia

Bé, no puc penjar la imatge...

TOTS PROMETEN PERÒ, GUANYI QUI GUANYI, JA VEURÀS COM AQUÍ ENS EMPASSEM QUATRE ANYS MÉS SENSE QUE ARRIBI L'ADSL

És de Tàssies

Agustín Domingo, membre de l’Observatori per a la Convivència a l’Escola, en una entrevista publicada al Liante diu coses com aquestes:

-Els darrers incidents de violència escolar són la punta de l'iceberg d’una situació que no és alarmant però sí preocupant. (…) Sí és preocupant perquè mostra que cal prendre’s més seriosament l’educació.

-Els darrers incidents de violència escolar són deguts que hi ha adolescents que no tenen consciència dels límits, que no saben autocontrolar-se, que no han estat educats en l’autolimitació i, sobretot, que els manca capacitat per posar-se en el lloc de l’altre.

-L’agressivitat cal controlar-la i canalitzar-la. Hi ha adolescents agressius de la mateixa manera que hi ha persones agressives, amb independència de l’edat. (…) Aquestes patologies d’adolescents són el resultat de dos tipus perversos de pedagogies: la de la permisivitat i la de l’autoritarisme. (…) Les claus d’una educació per a la convivència són l’afecte i l’autoritat.

-La relació entre pares i escola ha de plantejar-se de nou, hem de promoure una revolució educativa que faça forta l’autoritat dels mestres. I amb suport de les administracions, professionalitzant la direcció dels centres, millorant les assegurances de responsabilitat civil del professorat i pangant-los millor.

-Agustín Domingo acaba fent una recomanació als ensenyants: que no ens sentim sols, a pesar del que cau, l’ofici de mestre i professor segueix sent el més apassionant del món.

Ja era hora que algú diguera que la nostra feina és la més apassionant del món. Ara sols queda que Conselleria d’Educació EN PRENGA NOTA.

Per finalitzar aquest post: dues perles arreplegades en dos exàmens del meu ies.

a)    En una prova de lectura sobre el llibre El Cavaller del Lleó els hem preguntat que definiren i relacionaren amb el llibre, entre altres mots, HOSTE. Resposta: Quan els cavallers viatjaven solien fer nit en un hotel, el cavaller que hi feia nit era un hoste. És verídic. (alumna de 4t d’ESO)

b)    En una altra prova sobre el llibre Hamlet (llengua castellana), els pregunten que expliquen l’època de la trama. Un/a alumne/a de 1r de batxillerat contesta: època de la Guerra Civil Espanyola.

Us mantindrem informats del que vaja sorgint. Igual descobrim la mar Mediterrània encara!

Bon dia

En un post recent us deia que ja teníeu els “blaveros” al Parlament Català –Ciutadans-. Els podeu dir, si ho preferiu, neolerrouxistes. Però res no canvia. Ara bé, i és el que m’ha vingut al cap tot llegint l’article de Jordi Coca al diari AVUI, Ja són aquí!, Catalunya, El País Valencià i les Illes Balears estem més unides des de l’1 de novembre. Per què? Perquè, a partir de la constitució del Parlament elegit el dia de Tots Sants, escoltareu parlar en castellà quan aquests nous leorruxistes hi intervinguen. Cosa que, al País Valencià, ja venien fent –MALAURADAMENT- el PP i el PSOE. I, com no, Unió Valenciana quan va estar-hi representada. Espere que estigueu a temps d’evitar un president de Catalunya que no parle la llengua del poble. Nosaltres ja l’hem tingut. Avui es troba a Madrid, lloc des del qual esperem que no torne més. És aquell personatge a qui li podem cantar aquella cançó “Soy minero” amb una gran diversitat de lletres. Aquest post està escrit amb molta cordialitat –i en aquest afirmació no hi ha ironia-

Ací teniu l’article a què faig referència.

El Comentari

Ja són aquí!

El president Tarradellas va dir la famosa frase "ja sóc aquí!" en el moment del retorn. La nit electoral el jove Rivera de Ciutadans també la va dir, però no estic segur que s'adonés que ell també vivia un cert retorn. Perquè, desenganyem-nos: amb les diferències de matís que es vulgui, això que ha passat amb Ciutadans és neolerrouxisme. O un embrió de lerrouxisme trasplantat al segle XXI ja que, tot i les diferències, el d'abans i el d'ara coincideixen en uns aspectes preocupants: basen el discurs en la mentida, en la manipulació demagògica de la realitat i en el desengany dels ciutadans que estan tips dels polítics i les polítiques convencionals. La combinació de tot això és una bomba de rellotgeria que no es desactiva perquè preferim creure que aquestes coses no són greus, que no sortiran elegits, que no faran res, que cauran aviat...

Tenen dret a fundar els partits que vulguin i si els ciutadans els voten estan plenament legitimats. Però ni ells ni ningú tenen dret a basar una acció política en la mentida. I d'aquí arrenca el problema. La majoria de polítics han confós política i maquiavelisme amb mentida i estultícia. S'han cregut que tenen dret a dir el que els sembli i que ningú no els passi comptes. Doncs bé: ja són aquí. Ja tenim la demagògia sistemàtica asseguda als escons.

És un episodi més del procés d'assimilació a les Espanyes castellanes que es practica sense pietat arreu dels Països Catalans. Aquí ens pensàvem que tot anava bé. Doncs no. De desastre en desastre hem acabat sentint un noi satisfet que ara introdueix el castellà al Parlament afirmant que és un perseguit. Ni el PP no havia fet una cosa així!

Jordi Coca

Al grup de 4t A pel seu esforç

Aquests darrers dies han arribat a la premsa uns quanta casos de violència escolar. Un ha estat especialment impactant perquè s’ha exercit contra un professor en un ies de Sant Vicent del Raspeig. Aprofitant l’avinentesa d’aquests fets –TRISTAMENT LAMENTABLES- vull referir-me al que ha dit el president Jordi Pujol a Tarragona en la presentació del projecte Edu 21, iniciativa impulsada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Si volem millorar el sistema educatiu podem fer moltes coses –noves lleis, moltes reflexions per part de pares, ensenyants i alumnes, etc.-, però, si no tornem a plantejar a l’alumnat la “CULTURA DE L’ESFORÇ” no farem res. Així, com va dir Jordi Pujol, si no s’avalua el coneixement i si els alumnes poden passar de curs amb tres o quatre matèries suspeses, seguirem on estem: un important fracàs escolar. Subscric totalment les paraules de l’expresident de la Generalitat Catalana quan diu que no es cultiva entre l’alumnat  la cultura de l’esforç i el respecte, i la falta de disciplina que observem a tot arreu –casa, carrer, etc.- fa la resta. S’ha d’aconseguir a les escoles i ies un “esperit obert i liberal, però d’autoexigència”, acompanyat de “més poder per al professorat”. Així evitarem que un adolescent agredesca un professor a Sant Vicent del Raspeig o que dues alumnes de Fuerteventura participen en una baralla a l’eixida de l’ies, amb navalles i siguen ferides dues persones –un menor i una de les agressores- o que a Oviedo dues profesores i una alumna hagen estat víctimes de la violència  escolar. Algunes i alguns pensareu que exagerem. Per si volem arribar –i no com ha fet la conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana- a hora per tal de posar remei a la situació actual, Enrique Álvarez, coordinador de l’Oficina del Defensor del Professor, ha dit que aquests casos que he esmentat més amunt vénen a ser un reflex del que passa a la majoria d’escoles i ies de l’Estat. És clar que no s’arriba ni molt menys a situacions com les abans comentades, però una clara manca d’educació i de respecte sí que s’hi troba. Ara encara estem a temps. O, almenys, això vull creure.

Bon dia

P.S.: Ací teniu una carta al director publicada a EL PAIS sobre el cas de violencia escolar contra el professor de Sant Vicent del Raspeig.

Violencia en los centros escolares  

Juan Carlos Araujo Boyd

EL PAÍS  -  Opinión - 04-11-2006

Le envío estas líneas en calidad de miembro del claustro de profesores del IES Haygón de San Vicente del Raspeig. El pasado martes diversos canales de televisión, radio y prensa escrita se han hecho eco de la agresión a un compañero al que estimo de verdad. Le conozco de hace tiempo, y tengo además el orgullo de haberle tenido como profesor de algunos de mis hijos.

Me planteo, como muchos compañeros de éste y otros centros, si de veras existe voluntad política de solucionar de raíz estas situaciones de violencia en los centros escolares. Me pregunto por qué la Conselleria de Educación no asume de inmediato la contratación de vigilantes jurados en los centros afectados, y por qué los padres de algunos institutos tienen que pagar de su bolsillo los costes de estos servicios.

Me pregunto por qué tiene que pasar algo muy grave para que la sociedad civil exija a los cargos políticos que garanticen la seguridad de los niños y adolescentes, profesores y profesoras, directores y conserjes de todos los centros de este país. Lo peor: a medio plazo no se hará nada. Lo mejor: el apoyo y el cariño que nuestros alumnos y compañeros han manifestado en la sentada realizada en el patio.

Ací teniu un article publicat avui a EL PAIS per Sergi Pàmies sobre la sèrie Prison Break (la Sexta). Els meus alumnes de 2n de batxillerat foren qui me la recomanaren. Ells (més que elles) la segueixen.

Ací l'article:

ANÁLISIS: A LA PARRILLA

Darwin y Einstein  

SERGI PÀMIES

EL PAÍS  -  Radio y TV - 04-11-2006

La estructura de Prison break (La Sexta) parece inspirarse en el mito de Sísifo: cuando parece que los prisioneros se acercan a su objetivo de evasión, ocurre algo que les impide llevar a cabo sus planes y hay que volver a empezar. La trama, tan inverosímil como adictiva, dramatiza el encierro, subraya los valores de la lealtad entre hermanos, de la determinación individual frente a la opresión colectiva y retrata la maldad humana en todas sus variantes. La suma de estos ingredientes es el secreto de una historia en la que se suceden los conflictos morales, las heroicidades y las situaciones límite. Que la mala sea la vicepresidenta de un gobierno corrupto de Estados Unidos añade emoción al asunto, sobre todo cuando el peor agente del gobierno le dice a su compañero: "Si vuelves a hablar así voy a tener que matarte". En esta bolsa de intereses, la vida no vale nada y sólo sirve para alargar los plazos de supervivencia. La dimensión dramática, minuciosamente elaborada por los guionistas, convierte la cárcel en metáfora de un mundo que repite las conductas del exterior, teóricamente libre pero plagado de peligros, conspiraciones y persecuciones que recuerdan El fugitivo.

El mérito de Prison break consiste en que un género tan trillado como el carcelario parezca distinto. ¿Que el guaperas protagonista también ayuda? Probablemente, pero los demás personajes secundarios están a su altura, como lo está la contundente denuncia del sistema y sus abusos de poder. Y, por si eso fuera poco, de vez en cuando algún preso se descuelga con una sentencia intelectual casi subversiva: "Aquí dentro el que gana es Darwin, no Einstein". Es una de esas afirmaciones con referencias tan poco verosímiles como el túnel que están cavando pero que resume bien las leyes del mundo carcelario y, si me apuran, las del no carcelario, donde el instinto de supervivencia resulta bastante más útil que la inteligencia relativista. De hecho, podría ser la conclusión de la mayoría de los informativos: Darwin 1-Einstein 0. Y así nos va.

1r L'aprovació del text presentat al Parlament Basc ha estat per la coalició que hi governa: PNB, EA i EB (IU). I també ha rebut el suport de EHAK (quant que m'agrada el nom d'aquest partit -i no sóc comunista!- i Aralar. Foren 40 vots (MAJORIA ABSOLUTA). I, com no podia ser d'altra manera -ja sabeu, ho diu l'exMoltHo- amb els vots en contra de PSE i PP, és a dir 32 vots.

2n A més a més, el Parlament Basc va rebutjar amb els vots dels mateixos partits que aprovaren el dret a l'Autodeterminació (PNB, EA, EB -IU-, EHAK i Aralar- que la Volta Cisclista a Espanya no passe per Euskadi. De qui va partir la iniciativa? Doncs, com no podia ser d'altra manera, de PSE i PP. Encara algú dubta que són "quasi" el mateix quan es tracta de drets dels pobles d'això que anomenen ·Espanya·?

Al meu alumnat de 1r i 2n de batxillerat perquè, si hagueren elaborat la prova diagnòstica censal de la conselleria ho hagueren fet molt millor…

En un hipotètic cas que la conselleria d’Educació hagués pensat realitzar una prova de les mateixes característiques a l’alumnat de 2n de batxillerat, una de les preguntes hauria estat la següent (i no és ironia):

1.     Observa el següent text. Està escrit en valencià antic. A quin gènere literari corrrespon? Només hi ha una resposta correcta. Encercla-la.

“Tirant no hi pogué satisfer, sinó que les donzelles li tenien les mans per les burles e jocs que li feia, perquè no la deslligàs. E com véu que se n’anava e ab les mans no la podia tocar, toca-li en lo lloc vedat, e la seua cama posà dins les seues cuixes. Llavors la princesa corrent ixqué de la cambra e anà on era l’emperador, e la Viuda Reposada tragué a Tirant per la porta de l’hort. Com Tirant fon en sa posada, descalçà’s les calces e sabates, e aquella calça e sabata ab què havia tocat a la princesa davall de les faldes, féu-la molt ricament brodar. E fon estimat lo que hi posà, ço és: perles, robins e diamants, passats vint-e-cinc mília de ducats.”

1. Comèdia

2. Conte

3. Narrativa

4. Poesia

5. Teatre

2. Quines característiques observes en el text? Només hi ha una resposta correcta. Encercla-la

1. Rima i prosa

2. Prosa i vers

3. Versificació i rima

4. Ritme sense rima

5. Cap de les anteriors.

Fins ací la hipotètica pregunta da la hipotèrica prova diagnòstica censal (per a 2n de batxillerat) segons conselleria.

Avui s’ha tornat a discutir al Parlament Basc el Dret d’Autodeterminació. I el resultat de la votació ha estat una vegada més: PP i PSE (PSOE) en contra. Els partits que hi han votat a favor han estat el PNB, EA i EB (IU). No calen  més dades perquè tinguem clar que allò més paregut a un militant o simpatitzant del PP és un militant o simpatitzant del PSOE. I encara hi ha algú que diu que si la sociovergència… Ni pensar-ho: CiU, ERC i ICV han de conformar el proper govern de Catalunya. Bona nit.

Al grup de 2n B (de batxillerat) perquè no es queixe tant i s’esforce un poquet més

Ahir quan em vaig connectar al Messenger un exalumnne, que cursa una carrera a València de la branca del que ara anomenen Batxillerat de Ciències, em va preguntar què passava a Catalunya, que no parava d’eixir a les notícies. És cert el que us acabe de dir. Li vaig explicar ràpidament que hi havia hagut eleccions al Parlament Català el dia anterior (1 de novembre). Em va preguntar qui havia guanyat. Li ho vaig contestar. I em preguntà quin govern eixiria d’aquestes eleccions. Li vaig contestar que, en qualsevol cas, no era endeví i, si volia i podia, que es passara pel bloc i llegira el meu desig. No sabia què era CiU, si de dretes o d’esquerres, etc. Aquesta és la realitat, xiquetes i xiquets. I els polítics preocupats pels “pactes”. Reflexioneu abans que siga tard. Aquest exalumne cursa una carrera universitària. Espere que, a poc a poc, vaja despertant-se.