decalpeixet |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 23:58h
Es passejava nerviosament amunt i avall del carrer cercant les ànimes perdudes amistançades a les persianes caigudes dels bars. S'atura, xiteja un "pseet" i es dirigeix fixament als ulls del possible comprador. La pregunta, simple i sintètica:
- quieres comprar maria?
I durant tota la nit. A més ofertes realitzades, més possibilitats d'èxit. Així de senzill. A aquelles hores, tothom deuria anar força servit perquè va anar errant durant hores. Ensopega però, amb algú a qui la proposta li interessa. I de debó:
decalpeixet |
divendres, 3 de novembre de 2006 | 00:46h
- Què et sembla, Rafa? - Una farsa. La veritat: tot açò és un gran muntatge. - Ja, be. Em referia al programa de seguiment de les eleccions... - Ah, bé, prou entretingut!
Ja és hora! La bombolla de l'espectacle electoral ha pres dimensions
considerables. Hem arribat al punt àlgid d'un procés que va arrencar
-no se sap ben bé quan- però en un període històric aproximat a
l'extinció contractual del primer estatut d'autonomia de la segona
restauració borbònica. Al mes de maig de 2006. (Presentació. Si voleu,
saltem-nos el nus.)
decalpeixet |
diumenge, 15 d'octubre de 2006 | 15:08h
Tenir una casa és important. De fet, tots en tenim una de casa. No em refereixo a aquelles que cauen a les mans fruit d'un contracte vitalici amb un banc. La casa, com a sostre i aixopluc de la gent que forma una familia. I del renom d'aquesta casa. Continent i contingut es confonen però el sentit és el mateix. El nom defineix la cosa, i la casa.
decalpeixet |
dilluns, 26 de juliol de 2004 | 15:04h
Sempre hi porto a sobre un plec de papers. De vegades rumio perquè. No crec que sigui la meva predisposició a escriure notes constantment amb cap finalitat concreta. D'això, ja em vaig jubilar prematurament. Tampoc és fruït de la incertesa que un paràgraf literari excepcional m'agafarà passejant cap a la feina o arrepenjant la vista en un parc, sota l'escalfor del sol en aquesta tardor que ja avisa del fred.
Es passejava nerviosament amunt i avall del carrer cercant les ànimes perdudes amistançades a les persianes caigudes dels bars. S'atura, xiteja un "pseet" i es dirigeix fixament als ulls del possible comprador. La pregunta, simple i sintètica: 
- Què et sembla, Rafa?
Tenir una casa és important. De fet, tots en tenim una de casa. No em refereixo a aquelles que cauen a les mans fruit d'un contracte vitalici amb un banc. La casa, com a sostre i aixopluc de la gent que forma una familia. I del renom d'aquesta casa. Continent i contingut es confonen però el sentit és el mateix. El nom defineix la cosa, i la casa. 
