Que ningú no gosi pintar, ni escriure a les tàpies o parets dels carrers o camins, i que tot el que tingui pintades en les seves parets o tàpies les faci treure.

(queda prohibit) de nits cantar ni cridar o fer cridar dins de la dita ciutat, a la porta o prop de la porta de l'habitació o posada d'algun o d'alguna dona paraules difamatòries o de vituperis.

Això ho deia una ordenança municipal barcelonina... del 1302!. Les prostitutes són marginades de la societat, però no es prohibeix la seva activitat perquè es consideren necessàries.

Acabo de veure un reportatge del Telenotícies de TVE3 que m'ha deixat perplex. Tractava sobre el documental Catalunya Negra de Gilbert-Ndunga, que mira d'explicar la relació entre els negres africans nouvinguts i els catalans blancs nadius.

Han sortit diversos catalans blancs nadius parlant en espanyol amb fort accent català. Lo primero que tienen que hacer es aprender el idioma del país, reblava un. I després han sortit diversos negres (primera i segona generació), inclòs el director, parlant tots ells en català. Qui ha d'aprendre què?

És a dir, catalans parlant en espanyol i africans parlant en català.

Estic perplex.

Crec que seria molt interessant aplegar el coneixement dels ciclistes urbans dels Països Catalans i fer-ne un mapa que pugui ser distribuït lliurement. Aquesta informació està molt fraccionada (cada ajuntament publica el seu mapa) i rarament respon a la realitat (els mapes són elements propagandístics).

En els nostres desplaçaments diaris sabem si hi ha carrils bicis, com estan, els aparcaments, els problemes que hi ha sistemàticament, etc. Per tant, el que proposo és que entre tots anem fent un mapa lliure. Passo a comentar les meves idees inicials, del tot discutibles.

Fer un mapa d'infrastructures ciclistes dels Països Catalans que puguin ser utilitzades per qualsevol tipus de bicicleta (carretera, muntanya, urbana, etc) i com un mitjà de transport. Basat en la nostra experiència de circulació. S'hi inclourien carrils bici, aparcaments i qualsevol altra infrastructura ciclista específica. Quedarien excloses, en principi, qualsevol infrastructura que tot i poder ser utilitzada per les bicis, no en sigui específica. Com per exemple, les zones 30.

També quedarien exclosos els camins no asfaltats (pistes forestals) ja que no permeten la circulació amb qualsevol bici, ni aquells carrils bicis que són tant deficients que no són utilitzats per ningú (com Gran de Sant Andreu, Torras i Bages o Valldaura a Barcelona). Tampoc aquells carrils que tinguin una funció exclusivament lúdica. Interessa fer un mapa d'allò que pot fer-nos servir la bici com a element de transport pràctic.

Queda exclòs aportar informació corresponent a mapes d'organismes públics sense que l'hàgim contrastada nosaltres mateixos. Les institucions públiques publiquen mapes com a mitjà propagandístic que rarament aporten informació fidedigna.

El mapa

Aquí teniu el mapa que he anat fent en base a la meva circulació diària:

Mapa de carrils bici dels Països Catalans (KMZ, 35 kB)

Per a visualitzar el fitxer només cal descarregar i instal·lar el programa gratuït Google Earth (Windows, Mac i Linux).

Si no teniu el programa, o no us interessa instal·lar-lo, també podeu visualitzar-lo al Google Maps.

El mapa té llicència Creative Commons Reconeixement. És a dir, pot ser utilitzat per a qualsevol ús reconeixement l'autoria de qui hagi col·laborat en la seva elaboració.




D'esquerra a dreta es poden observar les diverses categories de carrils bici.

Carrils bici i categorització

Inclou carrils bici tant urbans com interurbans. S'estableixen tres categories:

- Calçada/cotxes segregat (color verd): Correspon als carrils bici a nivell dels cotxes i segregats físicament. En principi com haurien de ser tots els carrils bici.

- Calçada/cotxes no segregats (color groc): Com els anteriors, però sense segregar físicament. Diferenciant-los dels altres permet identificar els carrils bici fàcilment millorables a condicions mínimament segures.

- Vorera (color vermell): Ja siguin segregats o no (per simplificar). Permet identificar fàcilment els carrils bici a refer completament.

El mapa també inclou aparcaments i altre informació d'interès (com els problemes d'ocupacions sistemàtics, obres, desaparicions, etc).

Com col·laborar

És molt fàcil, i sense col·laboració no té sentit. Descarregueu-vos la darrera versió  del Google Earth, instal·leu-lo i comenceu a dibuixar-hi. Important, ha de ser la versió de l'1 de novembre o posterior. Creeu una carpeta dins de My Places que hi ha a l'esquerra de la finestra (boto dret ratolí-> Add>Folder) i poseu-li el nom de la vostra població.

Per a dibuixar els carrils bici cal anar a la barra superior Add>Path i anant clicant amb el ratolí. Per a marcar aparcaments o problemes cal anar a Add>Placemark. Creeu carpetes específiques per a cada cosa (observeu l'estructura del mapa actual).

Un cop introduïda la informació (que pot ser també la correcció d'errades en el mapa actual), i comprovat que tot el que hem fet està dins de la carpeta creada, feu boto dret sobre ella -> Save As i deseu el fitxer. Envieu-me'l per correu (marcbel ensaïmada softcatala.org), afegiré al mapa la informació i el vostre nom (si voleu) i tornaré a penjar-lo a Internet.

Altres opcions

Si teniu GPS i no voleu utilitzar el Google Earth, configureu-lo en latitud-longitud i datum WGS84 (si no, no es podrà aprofitar) i passeu a apuntar la posició dels aparcaments o altres dades puntuals d'interés. Passeu-la informació a un full de càlcul i envieu-me'l per correu (marcbel ensaïmada softcatala.org).

Si teniu dades en programes SIG/GIS, exporteu-lo a format DXF o SHP i envieu-me'l per correu.

Icones

Ajudaria molt si algú pogués crear o localitzar icones aprofitables. Com el símbol d'aparcament, d'un cotxe, d'un transportistes, de prohibit, d'obres, d'esborrat, de barrat el pas, de vianant, etc.

Difusió web

També es podria crear una pàgina web específica pel mapa, amb el Google Maps integrat (API Google Maps) per tal de visualitzar-lo còmodament, o fins i tot per actualitzar-lo mitjançant web. Si algú té la iniciativa, endavant.

També podeu posar el fitxer al vostre web o bloc per a ser descarregat, o modificar-lo al vostre gust (llegiu-ne la llicència).

Entre tots ho farem tot.

Una de les coses que et trobes normalment al carril bici sobre vorera de l'avinguda meridiana a l'alçada de l'Hipercor/MacDonalds/Pans&Company:

El primer transportistes paràsit respon a la matrícula E9445 CWL; el segon, de la companyia estatal espanyola Correos, E7725 CNP; el tercer és un turisme d'una persona que es pensa que perquè té un problema amb l'aparcament del seu cotxe té el dret de traslladar el problema a la resta de conciutadans: matrícula E3236 BSR. Hi havia un quart cotxe aparcat just al darrere d'aquest i que va marxar en iniciar la grabació (simple casualitat).

Aquesta és una situació que fa anys que dura i que l'Ajuntament no ha fet res per solucionar-la. De fet, TMB va "aparcar" fa un mínim de 5 anys 3 parades d'autobus i 1 lavabo que inhabilitent completament 300 metres de carril bici, i encara no les a "desaparcat". Crec que amb coses com aquestes, els gestors i responsables municipals (inclòs Portabella i Hereu) demostren la seva incompetència.

D'aquest carril bici en parlava no fa gaire l'escriptor Lluís-Anton Baulenes a "Sang, mort, Meridiana".

L'ample dels carrils bici és un aspecte important. Un exemple del divendres 3/11/06:



Normalment vaig més ràpid que el ciclista urbà mitjà, i també normalment hi ha gent que va més ràpida que jo. I avançar a un carril bici de Barcelona és impossible fer-ho de forma segura i còmoda.

El vídeo està fet a la Meridiana, passant per davant del Teatre Nacional. Curiosament aquest és un carril bici ben fet: a nivell dels cotxes, segregat físicament i asfaltat. Però té un problema important: és tant estret que avançar-hi esdevé una acte de gran perícia entre l'avançat i l'avançador. I si l'avançat no se n'adona, no és possible avançar: s'ha d'apartar a un costat per tal que puguis passar tu per l'altre. Les persones que no tenen gran perícia fins i tot es posen molt neguitoses i s'aturen per deixar-te passar. Cal dir que ara això no és gran problema, perquè tampoc circulen moltes bicis pels carrils bici. Però si augmenta la circulació (que ho farà), serà un problema important.

Anem a fer uns quants números. El manillar de la Brompton fa uns 55 centímetres d'ample. El de la meva bici de muntanya fa 66 cm. És a dir, per a què passin dues bicis, en aquest cas, necessitem 132 cm. Però com que cal passar amb garanties i sempre hi ha un moviment lateral, això ens donaria un mínim de 150 cm. Com que hi ha bicis que poden ser més amples, o dur càrrega (jo he dut a la Brompton tubs d'1 metre d'ample), tranquil·lament ens podem anar als 2 metres per a tenir un carril bici on es puguin fer avançaments amb seguretat. Actualment l'Ajuntament diu que un carril bici ha de tenir 1,20 metres.

La manera d'optimitzar l'espai consumit és fer un carril bici amb els dos sentits junts, un al costat de l'altre. Com les carreteres locals i comarcals. Així tindríem 2 metres d'ample. Si volem avançar només hem de creuar la línia discontínua que separa els sentits, envair el sentit contrari (sempre i quan no vingui ningú), i tornar al nostre sentit. Com han fet els cotxes tota la vida.

Aquest tipus de carril bici, que hauria de ser la norma, és una excepció excepcional a Barcelona. Un dels pocs exemples sobre asfalt que tinc control·lats és de l'Avinguda Paral·lel. Però és estret.

Ah, se m'oblidava: Portabella (ERC) dimissió!.

PD: Al vídeo també es poden observar unes palmeres molt maques. Les branques d'algunes ja envaeixen el carril bici, i això que s'acaben de posar. A la que creixin una mica (mentre no ho facin verticalment) ompliran el carril bici. Hom pensarà que algú haurà pensat en tallar-les: ja hi ha algun carril bici a la ciutat on si vas despistat et trobaràs amb una branca de palmera a la cara (i compte si no portes ulleres). No sé per què, però jo ja m'ho estic veient...

Ahir quan vaig obrir El Punt durant el dinar, em vaig endur una sorpresa. Les dues primeres planes estaven dedicades a les bicicletes plegables:

Punt i a part. La bicicleta plegable es fa un lloc

Punt i a part. Un fenomen molt arrelat a la ciutat i amb pocs equivalents en altres ciutats de l'Estat espanyol

Punt i a part. El fabricant català Monty aposta per les bicicletes plegables que funcionen amb un motor elèctric

Bici-vici també en parla. I a més tracta fonamentalment sobre les Bromptons i les Dahon. M'han interessat molt les xifres que es donaven. La Brompton va ser introduïda als Països Catalans pel distribuidor per Espanya Bike-Tech (de Barcelona) l'any 2001. El 80% de les vendes d'aquest distribuidor es fa a Barcelona. Actualment, doncs, a Barcelona se'n venen unes 800 a l'any. Des del 2001 fins ara hi ha unes 3000 Bromptons per Barcelona. O potser no. Atès que les Brompton només (?) es venen aquí, es possible que no tots els compradors circulen amb ella per la ciutat. En tot cas, les vendes creixen cada any.

Cal considerar que de Bromptons es fabricaven fins ara 12.000 unitats/any, i que enguany s'ha aconseguit pujar fins a 14/15.000 unitats/any. És a dir, Barcelona és una ciutat amb bromptonmania. Sabem valorar les coses ben fetes ;-).

Gràcies Punt!

Des d'ahir 1 de novembre hi ha disponible una nova versió del Google Earth 4 Beta (4.0.2416 Windows, 4.0.2413 Mac, ??? Linux). Només cal anar a la pàgina de descàrrega per a obtenir-lo de franc.

La novetat més destacable, i molt, és que la versió bàsica del programa inclou una característica que fins ara estava només disponible a les versions de pagament: podem dibuixar i editar línies i polígons (àrees).

Google està canviant la política de llicències. Si primer a la versió Pro (400 USD/any) va incloure de franc opcions extres (fer videos, importació de formats SIG/GIS i altres) ara a la versió gratuïta inclou característiques de la Plus. Es rumoreja que properament els usuaris de la versió Plus disposaran de noves característiques del programa.

Una altra de les novetats importants és que la superposició d'imatges es pot aixecar del terra. Per exemple, si posem una imatge de núvols, la podem posar a l'alçada correcta, en comptes d'estar enganxada a terra com fins ara. Es permet l'ús dels GPS Magellan Explorist, de gran difusió, i s'ha canviat les icones per defecte (les noves no m'agraden gens).

Es millora el rendiment 3D i la qualitat general del programa està ja força a prop d'una versió final. Es rumoreja que abans de finals d'any hi haurà la versió final. Al gener hi ha una important conferència de programari....

La llista completa de novetats (continua):

Fa uns quants anys es va remodelar part del carrer Gran de Sant Andreu, antiga via romana si no recordo malament. Es va aprofitar la remodelació per reservar un espai de l'escassíssim (escàs de veritat) espai urbà per a posar un suposat carril bici. Fixeu-vos si era (és) tant escàs l'espai, que en alguns trams l'espai per al carril bici és superior al de la vorera pels vianants. Es va moure el mobiliari urbà per tal de separar el carril, que va per la vorera, de la resta de la vorera. Es va asfaltar el carril bici, i es va fer vermell. Es van posar tots les vorades baixes, els semàfors, es va pintar, etc.

Maco? Sí. Útil? No. Aquest carril bici es una mena de monument postmodern a la movilitat ecològica. I com tot monument, la seva utilitat és limita a la visual. Uns anys més tard sembla ser que l'Ajuntament (de Sant Andreu?) es va adonar de la inutilitat del suposat carril bici, i va decidir pintar les marques de bicis i els cedeixi el pas per tapar-les (que amb el temps s'ha destapat). Tanmateix, això té una interpretació variable.

L'altra dia pedalejava per la carretera del carrer Gran a la velocitat que marca la zona 30, quan una noia en una moto, que sembla que li molestava que anés pel centre del carril (tal i com indica la normativa) em va avançar i em va indicar amb la mà a la dreta mentre deia el carril bici va per allà. O era una professora donant una lliçó que no sabia ni entenia, o potser l'equivocat sóc jo.

Inclou en Saura (ICV) envaint el monument a la movilitat sostenible dos cops. Es poden observar els trams on el carril bici (que és estret) és més ample que la vorera pels vianants. A la confluència amb el carrer Malats la vorada baixa es va canviar fa poc per una vorada alta normal, per la qual cosa ja no s'hi pot circular amb una bici urbana. S'hi veu com he de posar els peus a terra per a passar-hi (i el CAT que va des del primer dia a la bici).

Les càmeres fotogràfiques modernes utilitzen molt sovint QuickTime com a códec de vídeo. Això és un problema si després volem editar-los d'alguna manera, ja que no hi ha programes gratuïts que ho permetin fer. Fins ara només coneixia el Rad Video Tools, però ara he descobert el MediaCoder, que és notablement millor.

MediaCoder és programari lliure, gratuït, incorpora els códecs sense necessitat de tenir-los instal·lats (com també fa el VCL Player), és fàcil de fer anar, flexible en la configuració i permet la conversió entre múltiples formats. Un programa imprescindible.

Si volem pujar vídeos al YouTube i estalviar-nos temps de pujada, amb el MediaCoder podem reduir 4  o més cops la mida dels vídeos a pujar.

Un altre exemple del que surt als mapes de l'Ajuntament de Barcelona com a carril bici, però que la realitat ens mostra que no ho són pas. Se suposa que els mapes han de reflectir la realitat, però en aquesta temàtica no són més que elements propagandístics al servei d'institucions i partits polítics.



El trajecte és entre el Passeig de Santa Coloma, on hi ha la nova comissaria dels Mossos, i el carrer Joan Torras, anada i tornada (1500 metres o així). Bàsicament, tot el suposat carril bici que hi ha.

A l'anada es pot observar que de carril bici marcat no n'hi ha. S'ha d'endevinar. Curiosament, marcat o no, els vianants tenen tendència a caminar per sobre d'ell!. A la tornada, el carril està més marcat, però continua sent completament inútil. En tot moment vaig molt lent, amb la primera marxa, al voltant dels 10 km/h. En condicions normals aniria al doble de velocitat, però seria un autèntic perill per mi (obstacles imprevistos) com pels vianants.

Algú de l'Ajuntament (especialment en Portabella) ens hauria d'explicar a qui se li ha acudit de posar un carril bici a 50 centímetres d'un banc per un lloc on poden passar bicis a 20-30 km/h. O mobiliari urbà enmig, entre moltes altres coses. Si t'hi asseus i estires les cames, cauen dins del carril!. A exemples pràctics, això no és en absolut un carril bici.

Un altre exemple de com dilapidar diner públic per a res. Portabella (ERC), dimiteix.