Dalt del Mont comencem el recés i la meditació, la surrealista realitat nacional de Catalunya ens obliga a meditar i aclarir la ment. Masses preguntes i raonaments  ens fan arribar a conclusions que no ens agraden gens.

Com tampoc ens agrada el descrèdit i manca de tot respecta i credibilitat que s'ha guanyat la classe política Catalana.

Havent arribat al quasi convenciment que això de una Catalunya plena i sobirana ja forma part del passat,  mirem esparverats que no tenim futur.

De moment contemplarem la Plana Empordanesa  i el Canigó intentant retrobar com el poeta, l'esperit de Catalunya.

Un esperit...

Maragall i el PSC, han pagat els plats trencats del Tripartit I. Si el Tripartit II torna a fer trencadissa a qui passarem comptes?.  Suposo que el PSC i Montilla tornaran a rebre.  I si no hi ha trencadissa ICV i ERC obtindran els guanys més importants. Tot plegat un mal negoci pel PSOE i una bona estratègia política d' ICV i ERC.

Mentre tant a can CIU a prendre molta til.la i armar-se de paciència que és la mare de la ciència.

Bé, també altres obtindran pèrdues amb la trencadissa del Tripartit II o guanys en cas que funcioni. Però aquests altres ....

Si fa tres anys l'esquerda oberta entre l'electorat d'ERC i el de CIU es feia més gran ara ja esta assolint distàncies insalvables. Només cal donar un tomb per la blocsfera i llocs d'opinió virtual i llegir els retrets que uns i altres es dediquen. Francament molt desencisador. El moviment de reconstrucció nacional de Catalunya, si ha existit mai, es el gran derrotat de les passades eleccions.

El més trist de tot es que molts comentaris reflecteixen només una lectura  de la política Catalana dels darrers  anys.  Segurament per un excés de joventut que no tindria que ser excusa. La política Catalana porta molts més anys lluitant per aconseguir ser un País com cal.

La simplificació de la política Catalana, entre  CIU igual a Dreta i ERC igual a esquerra ha acabat simplificant fins hi tot el propi moviment independentista. Uns sembla no vegin més enllà dels pactes del Magestic entre CIU i PP. Altres no passen de l'espanyolitat de Maragall,  Montilla i del ZP a Palau.

I tot plegat  ens ha portat.... 

Això d'anteposar el fet de ser d'esquerres o de dretes a la lluita pel reconeixement nacional de Catalunya no ens porta a enlloc. L'incapacitat dels actuals dirigents nacionalistes i sobiranistes per articular veritables polítiques adreçades al reconeixement nacional de Catalunya i la clamorosa falta de coratge per enfrontar-se a l'Estat Espanyol i al nacionalisme que el defensa ens ha portat a l'integració de les reivindicacions nacionals dins del sistema polític de l'Estat Espanyol.

Bé sembla que el panorama polític dels propers dos o més anys està quasi decidit. Fa tres anys aquest pacte tenia més llums que ombres. Però ara des de el Mont es perceben més ombres que llums.

Un nou error serà la fi de Zapatero i d'altres personatges de la vida política catalana. Es presenta una legislatura on el Dragon Khan pot descarrilar i fer mal a algú. Tant de bo ens equivoquem i no prenguem mal tots plegats..

Hi havia una vegada un País que no ho era. Però els seus habitants no paraven de somiar i lluitar per aconseguir-ho. El temps va anar passant, arribaren nova gent i el temps anava passant. Tornaren a arribar més gent nova i de sobta, el habitants del País s'adonaren que ja no lluitaven. I es varen despertar del somni.

Trobant-se que.. 

Malgrat la campanya del PP a l'Estat Espanyol contra Catalunya, a les passades eleccions, només perd un diputat i no sembla que la dita campanya afectes el seu electorat. Tampoc a frenat l'aparició de noves formacions antinacionalistes catalanes dins de Catalunya. A València comencen una altre campanya contra els productes catalans.

I que fem els Catalans?

De totes les opcions de cara a formar nou govern, la pitjor i la que te més possibilitats de reeditar-se es el Tripartit. Moltíssima gent no entendrà que una formació política que ha guanyat a tot Catalunya no estigui al Govern. Com tampoc entendrà el món nacionalista que ERC faci president al Montilla.

Encara que tàcticament per ERC. ICV i  PSC lo millor sigui reeditar el Tripartit.  

Que una nova formació política antinacionalista Catalana, o nacionalista Espanyola, obtingui representació parlamentària ens demostre fins a quin punt el nacionalisme Català està perdent terreny  a Catalunya. On l'espanyolització de la vida política Catalana es un fet cada cop més evident.

Sembla que ERC, malgrat obtindre uns resultats prou acceptables després de l'experiència del Tripartit, no te gaires xicotes per tornar a governar. Al PSOE no l'interessa per raons estratègiques de la política Espanyola. I a can CIU, després de veure l'experiència de Govern d'ERC,  no te gaires adeptes que apostin per un pacte nacionalista. I per rematar la feina, els poders factics demanen a crits la sociovergència.