En veu alta

Labels: catalunya

Paquito Fernández Ochoa, fue sin lugar a dudas, un caso atípico dentro del deporte español. Cuando aquella mañana de Febrero en este país, alguién dió la noticia de que había ganado la medalla de oro en la especialidad de slalom en la competición olímpica que se estaba celebrando en Sapporo, muchos no sabíamos de que nos estaban hablando, ahí el gran mérito de Paquito, ese y el caerle bien a todo el mundo, una cualidad excelente.

En un país en el que la dictadura de Franco estaba dando sus últimos coletazos, en el que el fútbol era el “deporte rey” y casi diría el único deporte conocido a nivel de masas, que un españolito les pasara la mano por la cara a tanto suizo, austríaco, norteamericano, francés tuvo su mérito, un enorme mérito que por supuesto fue capitalizado a nivel político por los estrategas del régimen, ¡como no!.

Aunque las “hazañas” de Paquito, se "redujeran" a esa medalla, a un bronce en la “copa del mundo” y a una victoria en una de las pruebas de esa temporada, vale destacar que lo que él hizo, por allá 1972, no lo ha repetido nadie, fue el primer medallista de oro y el único en unas olimpiadas de invierno.

Pasó los dos últimos años de su vida professional en el circuito norteameicano, para retirarse a temprana edad, incluso recientemente le vimos en algún reality show, creo recordar de Tele5, sin embargo su última gran aparición, ya tocado de muerte fue hace unos quince dias en el sincero homenaje que Cercedilla, su “pueblo” le brindó por toda su trayectoria deportiva i sobretodo humana, si a cada uno se nos valora por los amigos que tenemos, Fdez Ochoa, tenía que ser un gran tipo .Descanse en paz, Paquito.

Labels: esport

M'agrada la coherència d'ERC que l'ha fet possible. Si durant la darrera fase de l'aprovació de l'estatut vaig estar especialment crític amb els canvis d'opinió que la formació independentista es va anar instal·lant fins a culminar en la consulta a les bases, que els varen rectificar la plana, ara seria del tot incongruent criticar-los pel contrari. Finalment tripartit.

La gent que vota ERC, molta d'ella que varen afegir-se al projecte en les eleccions del 2003, provenen de l'entorn més progressista de CiU, de CDC i per tant l'afinitat amb aquesta coalició és alta. Recordem que en aquestes eleccions, ERC va passar a ser la 3ª força política, quasi bé doblant el nombre d'escons i de vots.

Aquests dies, qualsevol que s'hagi donat un tomb per la web d'ERC o per qualsevol de les bitàcoles dels seus dirigents, haurà pogut copsar quin era el desig de la majoria de comentaris que s'han anat deixant, i de cap manera passava per a la reedició del tripartit i molt més, i ho remarco especialment, per a fer a en Montilla president.

Això te un risc evident, també el tenien aquestes eleccions que ERC va provocar amb el trencament del govern de Maragall, i és que, tal i com va passar a les files de CiU ara fa 4 anys, els votants vegin que els polítics només fan servir el seu recolzament per situar-se a nivell personal, en el que en castellà és diu “poltrona” i a mínim que les coses no vagin be, això té un cost electoral terrible.

Pel que fa a CiU, s'hauria d'aprendre que, de la mateixa manera que ERC pot pactar amb el PSC fent president de Catalunya a algú que ni tan sols parla bé el català, que el pactes amb qualsevol força política, inclòs el PPc, no s'ha de demonitzar, (CDC va en coalició amb UdC que son de la mateixa línia ideològica), solament puntualitzar els gestos que aquesta formació hauria de fer tan a nivell de Catalunya com a través dels seus dirigents a Espanya i ja està.

La fugida endavant de la coalició, amb l'anada al notari, va fer molt de mal. En l'anàlisi de tot plegat i durant 4 anys (jo pronostico que molts menys) en l'oposició, temps n'hi haurà per analitzar el que s'ha fet malament i rectificar.

Labels: catalunya

Espero que tot plegat un agradi ja que això representarà la seva continuitat en el temps. Tot seguit us facilito els nous enllaços:

edpvisual

barçamania

blogginots

Labels: actualitat

Sempre es d'agrair comptar amb una segona oportunitat, fins i tot desitjable quan en veure el resultat de una acció o omissió, veiem que l'hem cagat i ens convé rebobinar i tornar a començar. És lloable que qui pot, és mostri disposat a ajudar-te, mitjançant la regle de l'assaig i l'errada i fins que el resultat no sigui l'esperat, repetir tantes vegades com calgui l'experiment.

Però a voltes resulta sorprenent, que qui hauria d'ésser el destinatari de un acte “magnànim” con el de la segona oportunitat, s'entossudeixi en agafar el paper que no li toca i sigui ell qui ens la doni als demés, els rols no quadren.


Que una banda d'assassins com ETA, estiguin en un procés de pau, és potser la millor notícia que s'ha produït des de la recuperació de les nostres llibertats per a tothom (be menys per el PP de l'Acebes, Zaplana i Aznar, clar), com també ho hauria d'ésser que, els qui fi intervenen donin mostres de ser destres en això de la negociació, tan per un costat com per l'altra. Però des de la meva ignorància sembla que, quan uns i altres necessiten d'agents externs, de la premsa, per fer arrivar missatges d'aquest tipus a l'altra part, em dona la impressió, que el diàleg no és massa fluid, o que aquí està passant alguna cosa.


Les circumstàncies ens han donat a tots una oportunitat d'or, que molt probablement sols és presentarà aquesta vegada i seria llastimós que, per les exigències de uns i les torpeses dels altres la cosa acabés com el rosari de l'Aurora, ja que ningú dels que ho estem mirant des de lluny, ho entendríem.


No ajuda el robatori a França de més de 300 pistoles per la força, com tampoc les declaracions maldestres per part del govern o les actuacions altre vegada inclassificables de Kale Borroka, o l'enduriment per part de el legislatiu de la persecució contra el mon abertzale per part d'algun super jutge amb ganes de figurar.


Els ciutadans ens mereixem una altra cosa que poder viure en pau, no és res més que el que tots hem demanat.

Labels: españa, terrorisme

Aquesta vegada si, que no hi ha massa espai per a les lectures interessades. La gent, encara que poca pel meu gust, ha dipositat el seu missatge a les urnes, i el missatge "clar i català" és que CiU, ha guanyat a tot Catalunya de manera clara, potser no tan abassegadora com es creia, però sí contundent. Les dades; Guanya en escons i vots, en 38 de les 41 comarques catalanes (en dues de les que no, per menys de 700 vots), en les 4 circumscripcions i en les 4 capitals, a algú li queda ja algun dubte del missatge dels ciutadans?.

A en Montilla sembla que si.

Labels: catalunya, españa

Labels: catalunya, españa

La celebració de Halloween, arranca de la tradició pre-cristiana quan els pobles Celtes (bretons, gals, escocesos i irlandesos), donaven la benvinguda al nou any, tot just s'acabava l'estiu. La tradició diu que es realitzaven sacrificis d'animals en honor als deus pagans, els senyors del Cel i la Terra, Saman.

Al emigrar un gran nombre d'Irlandesos a Amèrica, aquesta tradició va viatjar amb ells i a la vella costum de recórrer les diferents cases dels veïns de la població demanant aliments en forma d'alguna gallina o oca per el sacrifici diví, hem passat en els nostres dies, a la demanda de caramels o qualsevol altra mena de dolços que implica sobretot a la mainada en una celebració, la de tots Sants, més aviat de caràcter recollit i sacra i poc donat a la festa i la xerinola.

Com a tot el que ens arriba de més enllà del Atlàntic ajudat sobretot per el cinema i les sèries de TV, el Halloween, està arrelant en la nostra societat amb força i ja no és gens estrany veure colles de marrecs, anant porta per porta etzibant el tradicional “trato o truco” (l'equivalent de “o em dones alguna cosa o ja veuràs “), disfressats de calaveres, bruixes i tota mena de monstres sortits de la imaginació de algun lector de còmics.

La carabassa, apart de la representació negativa que en la nostra tradicció té (donar carabassa, obtindre-la en els estudis, etc.), simbolitza també la diada de Halloween, n'és sense cap mena de dubtes, el símbol més representatiu , emulant el que d'altres com l'arbre de Nadal o el Papa Noel, també de tradició centre i nord europea i promocionats mundialment per la industria consumista nord-americana tenen per altres celebracions com ara les festes de Nadal, en dura pugna amb els Reis de la nostra infantessa o l'encara mes d'aquí, l'entranyable caga tió.

Per aquelles coses del destí i per el caprici del president Maragall, aquest any coincideix aquesta diada amb una altra festa per a tots nosaltres, les nostres eleccions. Després de que durant quinze dies (o molts més) ens han aparegut disfressats de candidats a presidents de la Generalitat a la porta de casa, cridant allò de "TRATO o TRUCO !!!" més d'algún estarà en aquests moments amb els dits creuats, pregant a Déu que, com a la Ventafocs del nostre compte, no se li esbaeixi el seu carruatge en forma de presidència, i se li converteixi en CARABASSA en acabar les dotze campanades.

Labels: actualitat, catalunya

Lo de la política, en época electoral, no deja de sorprenderme. Me maravilla la facilidad de los políticos para negar lo evidente, para reprocharse los unos a los otros lo que ellos mismos han hecho en el pasado, el ejercicio de amnesia al que se someten y la poca fiabilidad de sus promesas ante la opinión pública, ante sus electorados. Nos mienten piadosamente y además lo sabemos.

Aquí pasa que cada formación tiene ya su séquito de fieles y entre los que no están demasiado motivados para ejercer el voto, (abstencionistas) y los que deambulan entre las fronteras ideológicas que limitan do o tres formaciones políticas (indecisos), van a salir las diferencias de resultados entre estas elecciones y las pasadas del 2003.

Ocurre también que los primeros, en Catalunya son tradicionalmente muy numerosos, se calcula que un 22% del electorado ha decidido no participar en ninguna elección y salvo en casos de fuerza mayor como en las antiguas elecciones generales, no se moviliza ante las urnas y permanece impasible ante lo que el resto querramos opinar.

Pasa también que el propio cansancio de lo ya conocido, de lo más reciente máxime cuando esto no ha sido lo ilusionante, (en Catalunya lo llamamos “engrescador”) que debiera haber sido sino más bien todo al contrario, traslada a los segundos desde esa acera en la que se habían posicionado a la opuesta.

Con estas premisas es fácil acertar quien va a ganar mañana, de lo que se trata es saber por cuanto, yo pronostico que por mucho, máxime si como ha sido el caso, el resto a lo único que aspira es a reeditar ese trio que nada más tienne en común las ganas de que CiU no gobierne.

Labels: catalunya, españa

Labels: actualitat, economia